03
d'octubre
del
2017
Actualitzat
el
04
d'octubre
a les
19:38h
La missió d'observadors internacionals del referèndum ha fet públic un informe preliminar sobre l'1-O en què defensen que l'ús de la força de la policia espanyola "no té lloc en democràcies consolidades" i que, ateses les condicions de la jornada de votació, constata la "determinació dels ciutadans per votar". El grup d'observadors "condemna fermament la violència que va resultar en centenars de ferits i que ha estat àmpliament recollida als mitjans de comunicació internacionals".
Els observadors, que en anglès conformaven la "International Limited Observation Mission" (ILOM), conclouen que en el context de càrregues policials de Guàrdia Civil i Policia Nacional espanyola, sumades a la persecució judicial de l'1-O, "difícilment es podria dur a terme un referèndum amb el compliment de totes i cadascuna de les garanties pròpies d'un context normal".
En aquest sentit, subratlla que "en més del 25% dels col·legis electorals visitats, el procés de votació es va haver de suspendre temporalment, i els materials de votació van haver de ser amagats per prevenir la seva confiscació per part de les forces de seguretat". I afegeix que "les represàlies del govern espanyol van dificultar l'actuació de l'Administració Electoral, responsable d'organitzar la votació, el referèndum i la va obligar a treballar en condicions d'anonimat".
La missió d'observadors internacionals indica que "el govern espanyol va respondre amb força per prevenir i desmantellar qualsevol intent" d'implementar el referèndum, "amenaçant amb conseqüències legals als alts funcionaris, alcaldes, membres de comissions electorals, mitjans de comunicació, organitzacions no governamentals i altres".
El ciberespai, "un camp de batalla"
També constaten que "el ciberespai es va convertir en un camp de batalla creixent" amb els intents del govern català i els defensors del referèndum "fent un hàbil ús d'Internet, mitjans socials i aplicacions mòbils per difondre informació", mentre que el govern espanyol "va tancar una gran quantitat de webs relacionats amb el referèndum".
Els observadors, que en anglès conformaven la "International Limited Observation Mission" (ILOM), conclouen que en el context de càrregues policials de Guàrdia Civil i Policia Nacional espanyola, sumades a la persecució judicial de l'1-O, "difícilment es podria dur a terme un referèndum amb el compliment de totes i cadascuna de les garanties pròpies d'un context normal".
En aquest sentit, subratlla que "en més del 25% dels col·legis electorals visitats, el procés de votació es va haver de suspendre temporalment, i els materials de votació van haver de ser amagats per prevenir la seva confiscació per part de les forces de seguretat". I afegeix que "les represàlies del govern espanyol van dificultar l'actuació de l'Administració Electoral, responsable d'organitzar la votació, el referèndum i la va obligar a treballar en condicions d'anonimat".
La missió d'observadors internacionals indica que "el govern espanyol va respondre amb força per prevenir i desmantellar qualsevol intent" d'implementar el referèndum, "amenaçant amb conseqüències legals als alts funcionaris, alcaldes, membres de comissions electorals, mitjans de comunicació, organitzacions no governamentals i altres".
El ciberespai, "un camp de batalla"
També constaten que "el ciberespai es va convertir en un camp de batalla creixent" amb els intents del govern català i els defensors del referèndum "fent un hàbil ús d'Internet, mitjans socials i aplicacions mòbils per difondre informació", mentre que el govern espanyol "va tancar una gran quantitat de webs relacionats amb el referèndum".
Els observadors internacionals del referèndum, encapçalats per l'exministre d'Afers Estrangers d'Eslovènia Dimitrij Rupel Foto: ACN