referèndum

De Kosovo a Colòmbia: els precedents de la mediació que demana Catalunya

Greus conflictes internacionals, com el d'Irlanda del Nord o l'Iraq han estat resolts o apaivagats gràcies a la intervenció de mitjancers externs

Espanya sempre ha estat hostil a la intervenció de mediadors al País Basc

El síndic es postula per encapçalar una mediació sobre Catalunya «sense condicions»

| 04/10/2017 a les 18:25h
Especial: Nació Destacat
Arxivat a: Política, mediacions internacionals, 1-O, referèndum, procés català
Carles Puigdemont es va reunir la setmana passada amb la delegació d'eurodiputats que va supervisar l'1-O | ACN
Hi haurà una mediació internacional per desbloquejar el conflicte polític entre Catalunya i l'estat espanyol? Així ho va reclamar el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, a l'acabar la reunió del Govern de dilluns. Una proposta que ara mateix sembla inimaginable que sigui acceptada per l'executiu de Mariano Rajoy.  

Preguntat sobre els reconeixements internacionals que podia obtenir una Catalunya independent, Puigdemont va esmentar el cas de Kosovo com a país que és independent tot i que no tots els països l'han reconegut. Un d'ells, per cert, és Espanya. Precisament, Kosovo és un dels casos en què la mediació internacional va ser exitosa. En d'altres conflictes no va ser així. Us expliquem alguns dels casos de mediació més emblemàtics.    

El finlandès que va triomfar als Balcans

Kosovo va assolir la independència el 2008 després d'una declaració unilateral d'independència. Va ser deu anys després que una intervenció militar de l'OTAN assegurés la supervivència d'aquesta antiga regió iugoslava que Sèrbia volia continuar sotmetent. Mentre va perviure el règim de Milosevic a Belgrad, Kosovo es va veure acorralada. De no haver intervingut l'Aliança Atlàntica, el destí dels albanesos-kosovars hauria estat cruel.  

Finalment, la comunitat internacional va imposar una mediació, i les Nacions Unides van enviar Martti Ahtisaari, un diplomàtic finlandès que havia estat president del seu país. D'ideologia socialdemòcrata i tarannà suau, Ahtisaari va ser pacient per proposar una independència que Belgrad no va acceptar, però que va tolerar. La nació balcànica no ha estat encara reconeguda per cinc dels 27 estats membres de la UE, entre ells Espanya. Tampoc ho han fet Rússia i la Xina. Però va disposar en el moment decisiu del suport dels Estats Units.
 

Una imatge per a la història. Martin McGuinness encaixant la mà amb Isabel II Foto: Europa Press


Un demòcrata nord-americà per a Irlanda del Nord

Si hi ha hagut un conflicte nacional tràgic i d'una complexitat enorme a Europa ha estat el d'Irlanda del Nord, on les tensions entre les comunitats irlandesa i britànica romanen vives. L'activitat dels republicans irlandesos de l'IRA i la política imperialista del Regne Unit, que tenia els grups paramilitars unionistes com a aliats, va ensangonar el país durant dècades. Finalment, durant el govern de Tony Blair, es va consolidar una via de negociació, que s'havia iniciat ja amb l'anterior govern conservador.

El 1998 es van signar els Acords de Divendres Sant, que van posar fi al conflicte i van dotar l'Ulster d'un sistema d'autogovern. Vells enemics com Martin McGuinness, de l'IRA, i l'unionista Ian Paisley, es van donar la mà. Un home que va tenir un paper crucial en això va ser George Mitchell, exsenador nord-americà del Partit Demòcrata. Va imposar un mètode que incloïa abandonar les accions de càstig de cada grup armat, apostar per la via política per imposar les tesis de cada bàndol, avançar sempre amb el consens total de totes les parts i no tancar acords parcials fins que s'hagués assolit un acord global. Però l'èxit de tota mediació depèn també dels trets personals del mediador. Mitchell coneixia el terreny: era d'origen irlandès.  
 

El president de Colòmbia, Juan Manuel Santos, i el líder de les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia (FARC), Rodrigo Echeverri Londoño, alies “Timochenko” Foto: Europa Press


Colòmbia, el cas més recent

El setembre del 2016 es va posar fi a un conflicte armat que s'arrossegava des del 1946. El govern de Colòmbia i la guerrilla de les FARC van arribar a un acord de pau definitiu. Un referèndum de ratificació va donar un resultat negatiu i va forçar el president Juan Manuel Santos a introduir algunes modificacions, però es va aconseguir la fi de la lluita armada, una amnistia i la rehabilitació dels membres de les FARC. Les converses van comptar amb la intervenció de diversos mediadors, des del govern de Cuba al Centre Carter i a figures com el Premi Nobel de la Pau argentí Adolfo Pérez Esquivel.  

Iraq, 2003: el Vaticà intenta aturar George Bush

Va ser la mediació impossible. En vigílies de la invasió de l'Iraq (2003), quan els Estats Units de George Bush ja havia engegat la seva maquinària bèl·lica per eliminar el règim de Saddam Hussein i iniciar un conflicte que encara respira, el Vaticà va intentar una mediació desesperada. Joan Pau II, molt preocupat per la sort de la minoria cristiana, que vivia relativament tranquil·la a l'Iraq de Saddam, es va enfrontar a Washington per primer cop en el seu pontificat.

La guerra era inevitable, però el cardenal Roger Etchegaray ho va intentar. Basc-francès, diplomàtic i de gran sagaciitat, va volar a Bagdad per fer entendre a Hussein que havia de sotmetre's als dictats de l'ONU i procedir a la destrucció de tot el seu arsenal. Però la decisió dels EUA d'anar a la guerra i la inconsciència d'un Hussein que no volia mostrar-se com a perdedor, va culminar en una invasió que va convertir la regió en un polvorí. Etchegaray va tenir més sort en altres conflictes en què va fer de mediador, com quan va aconseguir que els palestins abandonessin la basílica de Betlem que havien ocupat.  

Jimmy Carter a Veneçuela

Parlar de mediacions internacionals és fer-ho del Centre Carter, una de les organitzacions més actives en el terreny de la resolució de conflictes. Especialitzat en observació de processos electorals, l'entitat va ser creada per Jimmy Carter, l'expresident dels EUA que es va reinventar després de perdre les eleccions el 1980. En molts casos, el seu paper ha estat determinant, en d'altres ha fet tasques d'aproximació entre sectors enfrontats. Se li atribueix haver convençut a Hugo Chávez a admetre el referèndum revocatori que li va presentar l'oposició el 2004.

Calia el 20% de firmes de votants per forçar un referèndum. Hi va haver un llarg pols als tribunals entre l'oposició de la Coordinadora Democràtica i el règim bolivarià, que considerava irregulars moltes signatures. Carter, que s'havia fet amic de Chávez, li va etzibar en una conversa privada: "Tens por de perdre una elecció? Si no admets el referèndum per un grapat de firmes, ja has perdut". Chávez va respondre: "M'ho pensaré". Hi va haver referèndum el 15 d'agost del 2004, i el va guanyar per 59% a 40%. El Centre carter va validar el resultat, que també va ser reconegut per l'Administració Bush. En una ocasió, Carter ha arribat a dir que el sistema electoral a Veneçuela és més net que a Florida.

País Basc: els mediadors denuncien Rajoy

També al País Basc té una llarga història de mediacions internacionals, moltes d'ells amb poc èxit. L'abril d'aquest any, l'organització va anunciar el seu desarmament definitiu i va lliurar les seves armes. Darrera quedaven dècades de violència i també d'intents de mediació. Però els qui han participat en el cas basc han topat sempre amb la voluntat dels governs espanyols de, simplement, guanyar la guerra. A les dificultats d'interlocutar amb el món de l'esquerra abertzale es van afegir sempre els obstacles posats per Madrid, contrari a escenificar que s'assemblés a un empat.

Al País Basc van fracassar fins i tot iniciatives dutes a terme per figures rellevants com la de l'anomenada Declaració de Brussel·les, signada per noms com els Nobels de la Pau Desmond Tutu, John Hume i l'expresident sud-africà Frederik De Clerk el 2010. Diverses operacions policials han tingut com objectiu impedir l'avenç de possibles sortides al conflicte. La detenció el 2016 del dirigent d'ETA Mikel Irastorza en una operació d'Espanya i França va ser durament criticada pels mediadors, que van denunciar el propòsit del govern de Mariano Rajoy de torpedinar els contactes amb l'organització armada. Per l'Estat espanyol, un mediador ha estat vist sempre com un equidistant perillós.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te membre de SocNació per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

Feblesa espanyola
Anònim, 04/10/2017 a les 18:54
+26
-8
El govern espanyol es extremadament feble, quan per fer-se valer necessita atonyinar iaias o refugiar-se en els seus colegues de la UE, o fer por amb el sant Cristo gros. Gran raò tenia la CUP, la UE es una gran estafa, nomes funciona pels rics. Si Catalunya proclama la independència i continuem igual de mobilitzats i decidits ,Espanya ,armada fins les dents, caurà a plom ,quan vaga darrera vaga Catalunya la desagnara econòmicament, després aquesta falsetat de la UE que la protegeix li girarà l esquena i la obligarà a negociar una sortida. I es que ja quedan molt poques caretes per caure.
PRECEDENTS
Anònim, 04/10/2017 a les 19:02
+7
-12
Tarados. Están ustedes dispuestos a asumir los mismos costes.
No acceptaran mediadors.
Anònim, 04/10/2017 a les 19:45
+14
-4
Es que tampoc els hi fa falta, el que el importa de veritat es com s'ho pren el parlament europeu, i ja s'ha vist. Europa no vol més estats, massa lio, per aquest camí res de res.

I tampoc res de fer un "compromise" (com diuen els diputats de la UE en anglés). Aquesta paraula ni existeix en castellà (no significa "compromiso" sino "concesió recíproca"), i "pactar" vol dir arribar a un acord, però no que hagi un "compromise" en l'acord. Exemple: la disposicio adicional tercera de l'estatut.

El concepte no esta dins del seu marc cultural, res a fer.
Si us plau no a la negociació de la traÏció.
lcd, 04/10/2017 a les 19:56
+21
-13
Som catalans, tenim un passat i per a res compartim res amb espanya.
NO som com ells, NO compartim ni història (voluntaria), ni valors, ni intel.ligència, ni forma de fer, ni de ser, ni de cooperar. SOM DIFERENTS.

Negociem la sortida.

Enfonsem el vaixell. FEM VAGA GENERAL PERMANENT.

Espanya sense Catalunya és morta.
Europa sense cobrar el deute espanyol, es morta.

Enfosem el vaixell i ens deixaran marxar.
Si ens quedem ja estarem morts com esclaus.
Si ens quedem poden continuar fent de botiflers fins morir ofegats en la nostra vergonya, i cobardia. Enterrant ara sí els nostres difunts assassinats a mans espanyoles dements.

L'estupidesa, la crueltat, la demència i l 'odi haurà guanyat :(

Feu el que vulgueu. JO VULL MARXAR ARA PACIFICAMENT.
ABANS QUE MORIR DESPRES COM UN ZOMBIE.
Farsa i manipulació típica dels independentistes:
Anònim, 04/10/2017 a les 20:03
+13
-23
Kosovo i Colombia van ser conflictes armats, la Gene i els seus vassalls són gent covard, com tothom sap.
Ja tremolen les cames.
Anònim, 04/10/2017 a les 20:35
+12
-5
Bojos per trobar mediadors, la notícia de portada aquí i a TV3. Això donaria una sortida digna, ja que avui Europa ha recoltzat l'estat espanyol i ha deixat ben clar que no acceptarà una DUI, un dels seus portaveus ha dit que per defensar l'estat de dret a vegades s'ha de utilitzar la forÇa, això sí; proporcionalment.

Per altra banda, en un article anterior es diu que un membre del PDCAt va dir en la reunió d'ahir del seu partir que han de anar amb compte perquè per a la meitat de Catalunya els actes del govern i del parlament no tenen legalitat ni legitimitat. És la primera vegada que sento això per part del independentisme, el reconeixer que els resultats de l'1-O no era el que esperaven, amb les enquestes fabricades amb més del 60% de participació. I només 170.000 noes? Si aquests ja hi son només a L'Hospitalet.
LO "DIALOGO" ES UNA MENTIDA, LA NON DECLARACION D'INDEPENDÈNCIA ES UNA TRAÏCION.
Anònim, 05/10/2017 a les 00:25
+7
-1
CAL FACILITAR AQUESTA INFORMACION EXPLICATIVA A TOTA LA GENT:












PREGUNTA ALS FILOSOFS DIALOGANTS (la Vanguardia):
Anònim, 05/10/2017 a les 01:46
+4
-1
Cóm una Constitucio pot permetre la llibertat d'ideologia (fins la independentista d'un troç de pais) i alhora afirmar en la mateixa Constitució que qualsevol Secessio es una PROHIBICIO???
Borinots
Quin país!, 05/10/2017 a les 08:01
+4
-7
"Miri, que ens hem cagat en totes les lleis hagudes i per haver, però estem disposats a negociar amb un mediador com fer-ho per dir que el que hem fet és legal. Hi ha algún voluntari a la sala?"

A mesura que la realitat els encalça, els borinots es pregunten si negar la realitat de l'hivern amb un decret de primavera perpètua va ser bona idea...

Amb un resultat del referèndum irrelevant per esbiaixat, el discurs del rei defensant la llei i prou, la UE ocupant-se d'assumptes que els importen més i ningú disposat a contribuir a la farsa, els independentistes ara han de triar entre el suïcidi polític i la vergonya.

La pregunta és si obligaran al poble a patir per ells quan els arribi l'hora d'anar a presó.
Tota acció mitjancera es basa en què els catalans renunciem a la secessió i això mai!
Blai, nacionalista català., 05/10/2017 a les 09:06
+8
-1
A la porra les terceres vies.
too late
GZ, 05/10/2017 a les 13:59
+0
-2
La única salida que tenéis los "indepes" es sentaros a negociar pero espero que vuestro gobierno si el gobierno de todos los españoles, (como vosotros) no caiga en eso después de todo lo que hemos tenido que aguantar los que vivimos en Cataluña (ESPAÑA) y no comulgamos con vuestras ideas.
Agafem les armes.
Anònim, 05/10/2017 a les 16:01
+0
-0
Que esperem, per agafa les armes, ja no hi ha marxa enrrera, per la llibertat dels nostres fills, ara tenim de lluita amb sang, si no sirem els més covards de tots, independentistes a derramagar sang, per els nostres fills.
Que fumes tu?
Botifarra de ceba, 05/10/2017 a les 21:20
+1
-1
Dime Pep, la de veres, que anaves fumat quan vares escriure aquest article. Catalunya i Espanya sempre s'han dut la mar de bé. Això no es Kosovo, ni Colòmbia ni ha ha "llimpiesas de sangre" ni coses d'aquestes.
Au, vinga.
Entre Catalunya i Espanya és més el que ens separa que el que ens uneix
Anònim, 06/10/2017 a les 02:26
+0
-0
i el poc que ens uneix cada cop compta menys per ser irrellevant.

Catalunya independent, completa i catalana.
maduresa política
Anònim, 06/10/2017 a les 11:11
+0
-0
igual que un sofisticat astrolabi, la figura d'un mediador només pot funcionar a ple rendiment quan està al servei de polítics professionals que treballen per una democràcia madura. em sembla que no cal afegir res més.
és l'hora dels "Valents"(?)
Jep dels Estanys, 06/10/2017 a les 11:14
+0
-0
quants valents que estan sortint,

que maco,

prefereixen matar abans que acceptar, concòrdia...

són com aquells maltractadors: la maté porqué era mía...

si Catalunya no és nostra, no serà de ningú... i tot això ve per les retallades del Mas?

Abertis vol marxar?

Grífuls vol marxar? i la pàtria? convergència on aneu?
no és pot ser més cec...
Jep dels Estanys, 06/10/2017 a les 11:25
+0
-0
això és el govern dels millors, provocar una guerra civil per obtenir qualsevol rendiment polític?

ja us val...

tant rucs sou?

com us podeu comparar amb Kosovo o Colòmbia?

un sol mort, i perdre encara més la raó que ja fa temps que heu perdut...

una taca de sang no pot justificar res, ni en nom de Déu, ni en nom de la Pàtria...

però bé... de que ens sorprenem, sort que era l'Astut Mas!!!

pobre i dissortada Catalunya...

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Oriol March
01/01/1970
El sobiranisme preveu celebrar el proper ple del Parlament divendres vinent, coincidint amb la sessió del Senat que validarà l'article 155 de la Constitució
01/01/1970
Totes les notícies de NacióDigital relacionades amb el procés d'independència i l'aplicació del 155
 21:13 El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, equipara Rajoy amb Franco i demana activar el Parlament per declarar la independència; per Oriol March.
 21:11 L'alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, Núria Parlon, dimiteix de la direcció del PSOE després de l'aplicació de l'article 155; informa Sara González.
 21:09 Carles Puigdemont acaba el seu discurs amb un "visca Catalunya".
 21:07 
 21:06 Carles Puigdemont anuncia que demanarà un ple del Parlament "per debatre i decidir sobre l'intent de liquidar l'autogovern i la democràcia" de Catalunya.
 21:06 Carles Puigdemont: "Les institucions catalanes i el poble de Catalunya no podem acceptar aquest atac".
 21:03 Carles Puigdemont critica que el govern espanyol "s'ha proclamat de manera il·legítima el responsable de la voluntat dels catalans".
 21:02 Carles Puigdemont considera l'aplicació de l'article 155 com "la liquidació de l'augotogovern i la voluntat democràtica dels catalans".
 21:01 El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, critica que totes les propostes de diàleg al govern espanyol han tingut la mateixa resposta: "O el silenci o la repressió".
 20:41 Unes 500 persones són a la plaça Sant Jaume de Barcelona a l'espera de la declaració institucional de Carles Puigdemont, que es veurà a través de TV3.
 20:35 Rajoy agreuja el conflicte amb el 155, destaca la premsa internacional. Els mitjans d'arreu del món també es fan ressò de la resposta ciutadana en forma de manifestació a Barcelona.
 20:31 L'expresident del govern espanyol José Luis Rodríguez Zapatero afirma que el Govern encara pot "rectificar" com a "acte polític intel·ligent" i convocar eleccions.
 20:06 El primer tinent d'alcalde de Barcelona, Gerardo Pisarello, titlla de "penós" veure el socialista Pedro Sánchez amb Mariano Rajoy i Albert Rivera pel seu suport a l'article 155. "Si s'ha oblidat de les seves bases, cap canvi democràtic serà amb ell, sinó a pesar seu", defensa.
 
 19:58 Carme Forcadell es compromet a defensar la sobirania del Parlament: «No farem cap pas enrere». La presidenta de la cambra catalana compareix amb els representants sobiranistes de la mesa i acusa el president espanyol de completar "un cop d'estat de facto". "Ens comprometem avui, en l'atac més greu a les institucions catalanes, a defensar la sobirania del Parlament de Catalunya", afirma Forcadell.
 19:56 Carme Forcadell es compromet a defensar la sobirania del Parlament. "Rajoy pretén que el Parlament deixi de ser un parlament democràtic i això no ho permetrem", ha garantit.
 19:54 Carme Forcadell assegura que l'article 155 "no els permet fer el que volen fer", i adverteix que cauran "en la més flagrant inconstitucionalitat". Segons Forcadell, "no els acompanya ni la legalitat, ni la legitimitat política, ni compten amb el suport de la majoria de catalans i catalanes".
 19:49 
 19:51 Carme Forcadell critica que Rajoy "ha traspassat tots els límits" i l'acusa d'haver fet "un cop d'estat de facto ."Ara ens volen prendre el Parlament que ha votat la ciutadania", assegura la presidenta del Parlament.
 19:49 Els treballadors de Catalunya Ràdio no reconeixeran un director imposat per Madrid. TV3, Catalunya Ràdio i l'ACN reivindiquen la seva independència davant les mesures anunciades per Rajoy.
 19:48 
 19:36 
 19:21 Guardiola, sobre el 155: «És un dia molt trist per a la democràcia». L'entrenador del Manchester City critica la decisió del govern espanyol i demana que no hi hagi "violència": "L'únic que volíem fer era votar"
 19:04 Col·lectius d'advocats recullen firmes per denunciar que s'ha empresonat Cuixart i Sànchez fent un "ús ideològic del dret". 
 19:04 Parlon, Ballart i Mayoral demanen al PSC que es demarqui del PSOE pel 155. Els alcaldes socialistes s'oposen de manera "radical" a la decisió de Madrid i insten el Govern a no fer cap acció unilateral que agreugi les dificultats d'entesa.
 18:51 VÍDEO Les llàgrimes de Xavier Domènech a la manifestació per la llibertat de Cuixart i Sànchez. El líder d'En Comú Podem s'emociona al final de la manifestació.
 18:50 ACTUALITZACIÓ «Som milions, som les nostres institucions»: clam massiu per la llibertat i contra el 155. Unes 450.000 persones, segons la Guàrdia Urbana, planten cara a la repressió de l'Estat i exigeixen l'alliberament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. 
 18:43 Ada Colau reclama al líder del PSOE, Pedro Sánchez, que no doni suport a l'aplicació de l'article 155 i que junts facin "un front comú" en defensa dels drets i les llibertats.
 18:36 Unes 450.000 persones participen a la manifestació per demanar la llibertat de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, segons la Guàrdia Urbana de Barcelona.
 
 18:35 Ada Colau redobla la pressió sobre els socialistes, ja que veu "incomprensible" el seu suport a l'article 155.
 18:33 
 18:33 VÍDEOS «Què volen aquesta gent»: el record més emocionant per a Sànchez i Cuixart. Maria del Mar Bonet emociona la manifestació amb "Què volen aquesta gent".
 18:29 Acaba l'acte per demanar l'alliberament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart amb Els Segadors.
 
 18:29 El coordinador general de Catalunya en Comú, Xavier Domènech, s'emociona amb la cançó de Què volen aquesta gent?.
 18:25 La cantant Maria del Mar Bonet interpreta la cançó Què volen aquesta gent?.
 18:22 
 18:19 Les entitats sobiranistes anuncien que es continuaran mobilitzant al carrer.
 18:14 Xiulada monumental quan es pronuncia el nom del president del govern espanyol, Mariano Rajoy, en la lectura del manifest.
 18:13 
 18:10 Acaben els parlaments dels portaveus de l'ANC i Òmnium. Comença la lectura del manifest.
 18:10 Agustí Alcoberro: "Aquesta escala repressiva de l'estat espanyol ha fet un nou pas aplicant la versió inventada del 155. Es volen carregar el sistema d'autogovern i liquidar Catalunya com a nació. Això no passarà. Ho impedirem".
 18:08 Agustí Alcoberro: "Volen escapçar les entitats i atemorir tota la gent que lluita per la República catalana. No aconseguiran escapçar el nostre moviment".
 18:07 
 18:03 El vicepresident de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), Agustí Alcoberro, defensa que "a la presó hi ha dos homes plens de raó". Alcoberro afegeix: "Són presos polítics".
 18:03 El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, parla per telèfon al mig de la manifestació.
 18:00 Marcel Mauri: "No passaran". Els manifestants reprodueixen el crit del portaveu d'Òmnium.
 18:00 
 17:59 Marcel Mauri: "Amb repressió i violència no podreu aconseguir res. Som un poble de pau. Ja n'hi ha prou".
 17:58 "Tres partits que a les últimes eleccions varen sumar zero senadors a Catalunya proposaran al Senat destituir el govern votat pels catalans", destaca Albert Royo, secretari general del Diplocat.
 17:59 Marcel Mauri: "Les institucions d'aquest país som nosaltres. Ningú ens ho pot prendre".
 17:58 
Entrades anteriors »
El passeig de Gràcia ple per denunciar el 155 | Adrià Costa
01/01/1970
Unes 450.000 persones, segons la Guàrdia Urbana, planten cara a la repressió de l'Estat i exigeixen l'alliberament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart | Carles Puigdemont, Carme Forcadell i el Govern en ple han encapçalat la massiva marxa al passeig de Gràcia
La junta de portaveus, en una reunió recent al Parlament. | ACN
Roger Tugas | 5 comentaris
01/01/1970
JxSí i la CUP registren un text on s'exigeix aturar també el procés contra Trapero i "que s'aturi la repressió i la vulneració de drets i llibertats fonamentals que estan portant a terme les institucions de l'estat espanyol"
Un dels balls de la Fira de la Transhumància, a Santa Margarida i els Monjos. | Aj.Santa Margarida i els Monjos
Esteve Plantada
01/01/1970
NacióDigital recomana la Fira de la Transhumància, el Festival Protesta, la Festa del Modernisme de la Colònia Güell, el Filmets de Badalona, i l'UtopiaMarkets Il·lustració
El programa «Filiprim» | TV3
Toni Vall | 2 comentaris
01/01/1970
«Pel que pugui ser, com que m'acompanya una bona memòria televisiva, em ve de gust fer-li un homenatge a aquella que coneixem com La Nostra»
El catedràtic de dret constitucional, Xavier Arbós, en una imatge d'arxiu | ACN
Pep Martí | 19 comentaris
01/01/1970
El catedràtic de Dret Constitucional de la UB respon als interrogants que genera una mesura que "pot incrementar la tensió i no hi ha cap garantia que les seves instruccions es compleixin"