L'«operació diàleg» de Sáenz de Santamaría era això?

La brutalitat policial ha deixat en evidència l'estratègia del govern espanyol a Catalunya i erosiona la figura de la vicepresidenta espanyola

Un home, estirat a terra a Sant Carles de la Ràpita
Un home, estirat a terra a Sant Carles de la Ràpita | NacióDigital
02 d'octubre del 2017
Actualitzat el 03 d'octubre a les 22:13h

Un home, estirat a terra mentre els policies passen per sobre


La tan proclamada "operació diàleg" del govern espanyol a Catalunya, pilotada des de la sala de màquines de la Moncloa per la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría, ha culminat avui de manera abrupta. La darrera xifra de ferits en l'operació policial contra el referèndum és de 844, segons dades de la Generalitat. La brutalitat policial que avui ha patit la societat catalana i ha contemplat, astorada, la comunitat internacional ha deixat al descobert les contradiccions de la pretesa estratègia dialogant de l'Estat.     

L'1-O ha endurit encara més la posició del govern espanyol respecte a Catalunya. Les intervencions d'aquest migdia de la vicepresidenta no ha deixat dubtes. Sáenz de Santamaría ha llançat les grans consignes de l'executiu del Partit Popular: el referèndum no s'ha celebrat, la policia ha actuat de manera desproporcionada, tota la culpa és de la Generalitat i el sobiranisme, que fins i tot s'atreveix a "utilitzar nens". Al vespre, Mariano Rajoy ha reblat en la mateixa línia, afegint la seva frase preferida: "Espanya és una gran nació".   
 

Puigdemont amb Soraya Sáenz de Santamaría i els reisa la Fundació la Caxa. Foto: Fundació la Caixa


Soraya, a la picota

Al llarg d'avui, en sectors del Partit Popular espanyol s'escoltaven opinions molt crítiques contra la vicepresidenta, considerada la veritable responsable de l'estratègia seguida a Catalunya. Un veterà del partit es preguntava: "A què va anar Soraya a Barcelona tantes vegades? A comprar al passeig de Gràcia amb Maria Pico?". En referència a María González Pico, la cap de gabinet de Sáenz de Santamaría.

S'acusa a la vicepresidenta de restringir els seus suposats contactes amb la "societat civil" catalana a nuclis molt restringits, d'habituals del Círculo Ecuestre, i defugint altres sectors, amb una visió més crítica. Dos noms són esmentats com a interlocutors privilegiats de Soraya aquests darrers mesos: Jaime Malet, el president de la Cambra de Comerç dels Estats Units a l'Estat espanyol, i l'expresident de l'Ecuestre Borja García-Nieto, empresaris molt hostils al procés i de posicions espanyolistes radicals.   
 

Compareixença de Mariano Rajoy Foto: Sergi Cámara


Les contradiccions de la “unió patriòtica”

L’executiu de Rajoy va aconseguir forjar un front nacional constitucionalista en vigílies de l’1-O. El PP ha comptat amb el suport tancat de Ciutadans i del PSOE per reprimir el referèndum. Un suport amb matisos. Ciutadans li va exigir la màxima duresa, una manera d’advertir-lo també contra tot el que fos un gir d’obertura cap a Catalunya, ara ja impensable. Els de C’s, que llueixen sempre que poden l’homologació internacional buscada en el si de la família liberal europea, mantenen la línia intransigent quan de Catalunya es tracta. Per part socialista, el suport a Rajoy ha estat més enverinat.

L'estret marge del PSOE

Alhora que Pedro Sánchez es posicionava al costat de la Moncloa i definia el referèndum d’il·legal, ha anat fent declaracions demanant “diàleg” i un 2 d’octubre sense vencedors ni vençuts.  Avui, s'ha plasmat de nou l'ambigüitat socialista. Mentre José Luis Ábalos, braç dret de Pedro Sánchez, acusava la Generalitat de ser la principal responsable dels fets d'avui, es filtrava que el secretari general socialista havia manifestat el seu "malestar" a Rajoy per la repressió.

Aquest vespre, després de la intervenció de Rajoy, Sánchez ha delimitat les limitacions del discurs del PSOE: crítica a l'actuació policial i a Rajoy per la seva indolència, defensa d'una negociació política amb la Generalitat, però suport a "l'estat de dret", que en el lèxic polític espanyol, vol dir el règim del 78.  Pel cap de l'oposició, l'1-O perverteix la mateixa idea de democràcia.     

L’extrema dreta pren cos

És una dada a tenir en compte. Aquests dies, l’extrema dreta ha pres volada. És aviat encara per vaticinar si serà flor d’un dia o assistim a l’inici d’una revifalla de la vella ultradreta hispànica. S’ha vist en els acomiadaments als policies i guàrdies civils destinats a Catalunya, on una part dels presents va corejar consignes ultres. També en els incidents que es van produir en l’acte organitzat per Podem a Saragossa, en les concentracions del dissabte en diversos punts de l’Estat (on un lema que es va escoltar va ser “Rajoy cabrón, defiende la nación”), en els qui es van manifestar a Barcelona dissabte i en la concentració realitzada avui al centre de Barcelona. Sempre s’ha dit que el PP havia aconseguit deixar sense espai una extrema dreta amb vida pròpia. L’1-O ha despertat la fera.
Arxivat a