El referèndum de l'1 d'octubre va ser un èxit. El sobiranisme va dur 2,26 milions de persones a votar en un context advers -els col·legis de 700.000 electors van ser assaltats- i excepcional i el "sí" a la independència va imposar-se amb el 90% dels vots. Hi havia arguments per anar-hi. La gent va defensar els punts de votació amb valentia i va prendre els carrers per assegurar el recompte. Al davant hi tenien la Guàrdia Civil i la Policia Nacional espanyola, que van justificar la seva estada a Catalunya i no es van estar d'actuar com un exèrcit d'ocupació dur davant ciutadans que cridaven "volem votar" i "som gent de pau". Més de 800 ferits, pallisses i trencament d'ossos a persones indefenses, a periodistes i fins i tot discussions i empentes als agents dels Mossos d'Esquadra que intentaven actuar amb proporció d'acord amb el que s'havia acordat. Rajoy va dir que l'1-O no era un referèndum, després el va "desarticular" i, potser perquè res de tot plegat era cert, va acabar propiciant una intervenció, "criminal" segons Carles Puigdemont, que ningú esperava i que va esglaiar les opinions públiques internacionals (només calia fer una ullada a la premsa).
La duresa de Rajoy, que gaudeix del suport del PSOE -ahir Pedro Sánchez va posar-hi poques esmenes i va assenyalar l'independentisme com el gran culpable- i de C's, no s'aturarà i ahir el PP no va tenir problemes en justificar la violència. De fet, ja ni depèn d'ell el que passi perquè les querelles de la Fiscalia i els processos al TC, al TSJC i al jutjat 13 fan el seu camí. El problema de Sánchez no era el perquè de tot plegat, sinó que es projectava una imatge que "avergonyeix" alguns espanyols. Els líders estatals esperen una DUI i en els propers dies intensificaran els contactes. Joan Serra Carné reflexiona sobre la desconnexió emocional dels catalans, provocada per Rajoy i els aliats constitucionalistes, en la seva opinió.
La DUI i la pressió exterior. Puigdemont va deixar clar que se seguirà amb el full de ruta previst a la llei del referèndum (que inclou la Declaració Unilateral d'Independència) i que ara els partits hauran d'acordar-ne la seva execució després d'un triomf del "sí" al referèndum que haurà estat clar. La DUI és una via i l'altra, un cop volats tots els ponts amb el govern del PP i el PSOE, és que la pressió internacional forci una negociació que desemboqui en un referèndum pactat, que és el mínim exigible pels sobiranistes. La preocupació de Merkel i les crítiques obertes de diversos caps de govern comunitaris marquen un punt d'inflexió. Dels anuncis post-referèndum de Puigdemont i el seu Govern en van fer aquesta crònicaRoger Tugas i Oriol March.
Ara toca fer vaga pels nostres drets bàsics. El primer que hauran de despatxar les formacions i les entitats sobiranistes i el Govern serà la vaga general (mobilització ciutadana) que vehicularà l'enorme malestar ciutadà que va deixar l'actuació policial d'ahir i que afermi el moment. El vicepresident de la Generalitat, Oriol Junqueras, es va reunir ahir al vespre a la seu de CCOO amb el líder d’aquest sindicat, Javier Pacheco, i el d’UGT de Catalunya, Camil Ros. Van acordar anar a la vaga, una proposta ja havia estat posada sobre la taula per altres organitzacions sindicals més minoritàries com ara la CGT o la Intersindical-CSC. Parar el país era necessari i avui ja es podria fer alguna aturada parcial. Sara González i Jordi Bes expliquen com es va anunciar.
Les dues cares del Barça. Els centres de treball no poden ser aliens a la realitat social. I tampoc el Barça. Al migdia va començar la pressió de molts socis per demanar al club que suspengués el seu partit contra la Unión Deportiva Las Palmas (que per l'ocasió volia dur una bandera espanyola a la seva equipació) davant la gravetat dels fets que estaven passant arreu del país. La directiva de Josep Maria Bertomeu es va escudar en la Lliga de Futbol Professional per no suspendre'l i es va limitar a fer que es jugués a porta tancada. El contrapunt el va posar una de les estrelles del club, Gerard Piqué, que al matí havia votat i que a després del partit va criticar l'actitud de la junta i del govern espanyol. Per cert que tres directius (un d'ells Carles Vilarrubí) van deixar ahir mateix la junta pel desacord amb Bartomeu. El procés segueix desemmascarant tothom. També va opinar, d'acord amb el seu compromís sobiranista, l'exentrenador del Barça Pep Guardiola.
L'esperança d'una cançó. És dilluns i toca cançó per començar una setmana que també serà important amb bon ànim. Una del grup barceloní Mishima que em recomana en Dani. És S'haurà de fer de nit, del treball "Ara i res". I tant que sortirà el sol. Per proposar-me cançons només cal que respongueu aquest correu o escriviu a [email protected].
Vist i llegit
Molts drets s'han vist amenaçats aquests dies. També el de la llibertat d'informació. Visites de la Guàrdia Civil a redaccions i identificació de redactors i ahir cops de porra (entre elles a una redactora del nostre diari a les Terres de l'Ebre) i desallotjaments. L'observatori Media.cat, una iniciativa del grup Barnils, els va recollir ahir al seu portal, que aquest dies ha anat actualitzant un preocupant mapa de la censura.
El passadís
A mesura que avançava l'1-O, creixia la preocupació en els sectors empresarials i econòmics per l'impacte que les imatges de la repressió policia a Catalunya poden tenir en l'economia espanyola. Hi ha molt de neguit perquè la imatge de la marca Espanya es veurà afectada per la degradació de la situació política i se'n pot anar en orris el relat d'una suau (però també desigual) recuperació econòmica. Tots els ulls del món empresarial seguiran els moviments borsaris de dilluns. Repercutiran algunes garrotades en la posició de l'Ibex-35, que està només una mica per damunt de l'índex psicològic dels 10.000 punts? Una mostra de com els esdeveniments a Catalunya trastoquen els càlculs del món patronal la dona que el 3 d'octubre, dia de la vaga general convocada, està previst fer a Madrid un gran acte empresarial en favor del corredor mediterrani al recinte ferial de Madrid, l'Ifema.
L'efemèride
Tal dia com avui de l'any 1928 l'Assemblea Constituent del Separatisme Català, reunida a la ciutat de l'Havana, la capital de Cuba, aprovava un projecte de constitució que portaria el nom de la ciutat. La cimera independentista, en plena dictadura de Primo de Rivera a Espanya i sense institucions d'autogovern al país, va acordar reorganitzar el moviment sobiranista i dotar-lo de proposta política, la Constitució de l'Havana. L'Assemblea la va liderar Francesc Macià, que acabaria sent el primer president de la Generalitat reconstituïda. L'estelada, la bandera de combat de l'independentisme, s'inspira, de fet, en la de Cuba. Amb aquest documental en sabreu una mica més.
L'aniversari
El dos d'octubre de l'any 1890 va nàixer als Estats Units l'actor d'origen jueu Groucho Marx, que va morir el 1977. Era el tercer germà del trio d'actors còmics i la seva murrieria i ocurrència el va convertir en un tot un referent, encara vigent, de l'humor surrealista i intel·ligent. Aquí podeu recuperar les cent millors frases de l'actor.
subdirector de NacióDigital
Fes clic aquí per subscriure't-hi