Mitjans estrangers, una partida guanyada

El 13 de setembre de 2009, un bon grapat de periodistes i corresponsals de mitjans internacionals es van apropar a Arenys de Munt, al Maresme, per seguir la primera consulta independentista. Segurament no haurien fet si la reacció de l’Estat no hagués estat desmesurada, amb amenaces judicials i de la delegació del govern espanyol, més la col·laboració inestimable de la manifestació feixista de la Falange convocada per al mateix dia i al mateix lloc.

La votació d’Arenys va despertar l’interès de la premsa internacional però amb una perspectiva purament folklòrica i fins i tot "friqui". Molts periodistes estrangers eren a Arenys com si fossin a la cursa del formatge de Cooper’s Hill o la Tomatina de Bunyol. Per ells va resultar entranyable veure un llogarret com el de l’Astèrix votant de forma inofensiva i sense cap conseqüència efectiva. 

D’aleshores ençà, però, l’atenció dels mitjans internacionals va experimentar un creixement lent però sostingut, amb pics importants com la prohibició dels braus, la sentència de l’Estatut o la gran manifestació posterior, el 10 de juliol de l'any 2010. Amb cada nova Diada multitudinària, i perfectament coreografiada, l’espai que Catalunya ocupava als mitjans de tot el món ho feia més que créixer, a tots els continents, fins i tot en els llocs més remots i desconnectats de la realitat catalana.

Al principi primava el context

És interessant observar que les notícies publicades en els primers estadis del procés contenien molta informació de context, per situar els lectors geogràficament i històricament. Resultava evident que calia explicar què era Catalunya, on era, perquè volien la independència i, especialment, lligar-la amb el Barça i amb Gaudí i Barcelona. Amb el pas del temps, sobretot en els darrers mesos, aquest context ha desaparegut perquè ja no és necessari.

 L’aparició sostinguda de Catalunya als mitjans, i que en la campanya del referèndum de l'1-O s'ha fet molt intensa, fa que no sigui estrany ara trobar en un mitjà de San Francisco el titular "Puigdemont diu que la repressió augmenta el suport", sense ni tan sols aclarir que es tracta del president de Catalunya. Els lectors ja saben què és Catalunya i que està passant al nostre país.

Un altre aspecte a tenir en compte és el canvi d’orientació en la línia editorial dels mitjans internacionals pel que fa al procés català. Quan en focus es posava en la independència, pocs mitjans es mostraven favorables a les reclamacions catalanes. Ruptura, separació, divorci, trencament, nacionalisme, són conceptes amb una gran càrrega negativa que es reflectia en la cobertura informativa dels mitjans internacionals.

Això es va veure de manera clara durant el 9-N. Gairebé sempre es parlava de desafiaments i amenaces d’inestabilitat, més tenint en compte que el context era encara de crisi econòmica severa. Tot va començar a canviar quan el centre de gravetat del procés va virar de la independència al referèndum. Una cosa és el trencament i el desafiament, i una de molt diferent el dret intrínsecament democràtic a votar.

Madrid perd la batalla del relat

Quan el conflicte entre Catalunya i Espanya va deixar de ser sobre el divorci, sinó sobre el reclam de poder votar, la visió dels mitjans internacionals va fer un gir copernicà. 
L’Estat espanyol ha perdut clarament la batalla del relat. Les imatge d’un estat reprimint una part del seu territori perquè els seus habitants volen senzillament votar han resultat demolidores per al govern de Madrid.

El mitjans centren ara la cobertura en les llibertats democràtiques en perill. Una prova fefaent és el bombardeig de preguntes dels darrers dies al portaveu de la Comissió Europea a Brussel·les, comparant les accions repressives d’Espanya amb les de Turquia o Hongria. Tot plegat és un punt de partida molt sòlid per a la batalla següent: la de la validació dels resultats del referèndum i el reconeixement internacional.
 

El món ens mira... en 1.200 articles

Durant l’any 2014, en els mesos previs al procés participatiu del 9N, una secció dins del programa L’Illa de Robinson de la cadena El Punt Avui Televisió, sota el títol "El món ens mira", editada per qui signa aquestes línies, va començar a fer un repàs exhaustiu –els primers anys diari, més endavant setmanal– de la repercussió internacional del procés català. Durant aquests 4 anys, centenars d’articles i peces informatives de mitjans de tots els continents han anat explicant a les seves audiències l’evolució del moviment català d’autodeterminació. La cobertura no va cessar mai, amb pics importants com l’esmentat 9-N, les eleccions del 27-S, l’accidentada successió d’Artur Mas i –com no– les manifestacions de la Diada. Paral·lelament, el periodista Albert Cuesta va començar a elaborar un recull dels articles publicats als mitjans internacionals en l’aplicació Flipboard, amb el mateix nom de la secció televisiva: "El món ens mira". Enguany, els dos esforços s’han fusionat i tots els articles cercats i trobats a la premsa internacionals són agregats al recull de Flipboard. Darrerament, s’hi han sumat a la tasca el Col·lectiu Emma i el periodista Toni Piqué. La recopilació suma ja més de 1.200 articles i ha experimentat un creixement notable en les darreres setmanes. És innegable que, més que mai, el món ens mira.