A les vuit de la tarda, a l'avinguda de Maria Cristina, se celebra aquest divendres el míting de final del "sí" amb representants de l'ANC, Òmnium, l'AMI i tots els partits independentistes. És el punt i final a una campanya que no ha estat precisament normal. Després d'anys de debat sobre les bondats i els inconvenients de la independència de Catalunya, aquest cop hi ha hagut molt poc debat sobre el "sí" i el "no". S'ha parlat de querelles, d'atacs a l'autogovern de Catalunya, de detencions, de lleis burlades i de garanties. Un panorama políticament ben trist que no hauria de treure valor al referèndum de diumenge.
El dret a decidir ja ha guanyat perquè ha ampliat (encara més) el seu suport popular i l'1-O es tracta de certificar si els propers passos que doni el sobiranisme (ahir Raül Romeva va recordar que es contempla la DUI), que en farà, han obtingut o no un plus de legitimitat a les urnes. Formalment, no hi ha actes del "no", però alguna cosa similar serà l'acte que, a la Farga de l'Hospitalet, ha organitzat aquest vespre Ciutadans amb Albert Rivera i Inés Arrimadas.
El paper dels Mossos. Ahir seguia la requisa de material relacionat amb el referèndum (no pas d'urnes, que la policia espanyola encara no ha localitzat) i la pressió als Mossos perquè es posessin del costat dels organitzadors de l'1-O no impedint la votació o del TSJC, que els ha ordenat precintar locals. La reunió de la junta de seguretat no va aclarir massa cosa i fa preveure per a diumenge un escenari desigual. Hi haurà llocs (la majoria) on es podrà votar sense problemes i alguns altres on caldrà fer piquets i ser molta gent als col·legis per convertir en un excés l'actuació policial. Isaac Meler i Oriol March van fer aquesta crònica de la reunió de la junta de seguretat, on per cert no hi va assistir cap comandament policial espanyol. Llegiu també l'opinió d'Arnau Urgell i Vidal.
Les garanties de l'1-O. El Govern donarà avui detalls de com se celebrarà el referèndum i, per tant, intentarà minimitzar el dany causat pels que n'han limitat les garanties atacant l'administració electoral i els organitzadors. Haurà d'explicar com es constituiran les meses i què es farà cas d'actuacions policials que impedeixin obrir col·legis. No hi ha Sindicatura Electoral però s'ha ampliat el planter d'observadors internacionals per certificar la netedat del procés. Avui els rebrà Puigdemont, que ahir va transmetre un missatge de serenor als funcionaris que han de facilitar l'obertura de punts de votació. Dels atacs rebuts, que no haurien d'impedir la votació, en parlarà a la tarda el conseller de Justícia, Carles Mundó.
Una cançó per al dia 2. Dilluns serà l'endemà. Caldrà decidir (i segons com debatre) què fer i quan. Aquest curs us demano cançons per obrir la setmana que tinguin a veure amb l'actualitat. En aquest cas tindrà un sentit especial. Contesteu el correu o escriviu a eldespertador @naciodigital.cat per recomanar-me'n. Gràcies i que passeu un bon diumenge!
Vist i llegit
Hugh Hefner va tenir una vida de pel·lícula. Ja us podeu imaginar de quin tipus de pel·lícula, si m'ho permeteu. El fundador de Playboy va morir ahir als 91 anys i deixa imatges en l'imaginari col·lectiu més kitsch: una mansió de cartró pedra, noies molt joves i siliconades al seu servei -difícilment digerible des del punt de vista de gènere- i els batins que acostumava a dur per passejar-se per casa. En aquest reportatge que ahir va recuperar el diari El País, John Carlin descrivia com era una festa organitzada per Hefner. Segur que no es va avorrir.
El passadís
Mariano Rajoy es presenta com un dirigent "moderat" i que aplica la força de forma "proporcionada". Però la seva actuació per reprimir l'1-O l'ha allunyat molt d'aquesta imatge. I, a més, el seu entorn "pedala" en la direcció contrària. Fins i tot en els detalls. És el cas de la periodista Carmen Martínez de Castro, secretària d'Estat de Comunicació i que fa deu anys que s'ocupa dels assumptes de premsa del president espanyol. A WhatsApp, ja ho sabeu, s'hi pot posar una foto de perfil. Hi ha qui té una foto ben afavorit, altres la família o una mascota o alguna imatge reivindicativa. Martínez de Castro hi té aquests dies una captura de pantalla d'una de les webs clausurades per la Guàrdia Civil. És com aquesta.
L'efemèride
Tal dia com avui del 1977 es va restablir oficialment (i també provisionalment) la Generalitat, tot i que no va ser fins al 23 d’octubre que Josep Tarradellas va pronunciar el seu famós "Ja soc aquí!" després d'aterrar a l'aeroport del Prat i que conclogués amb èxit el que es va considerar una "operació d'estat" amb Adolfo Suárez de coprotagonista. En aquest article, Pep Martí explicava que fa 40 anys tothom era conscient que, sense resoldre les aspiracions catalanes, la democràcia no seria creïble a Espanya. Per cert, us interessa saber què en pensaria Tarradellas del procés? Nosaltres també ens ho vam preguntar i ho vam intentar contestar en aquest altre reportatge. L'administració catalana no ha parat de créixer i guanyar competències des de 1977 i ara ha patit una reculada.
L'aniversari
El 29 de setembre de fa 470 anys va néixer Miguel de Cervantes. L’escriptor en llengua castellana va publicar la seva obra més coneguda, El Quixot, en dues parts: la primera el 1605 i la segona deu anys després. Si voleu recuperar l’obra més emblemàtica de la literatura espanyola, ho podeu fer a Twitter (en total són 38.200 tuits, ull) o a través d’aquest web que recopila totes les activitats que s’organitzen al voltant de la figura de l’escriptor.
subdirector de NacióDigital
Fes clic aquí per subscriure't-hi