29
de setembre
del
2017
Actualitzat
el
01
d'octubre
a les
12:37h
José María Romero de Tejada (Barcelona, 1948) es troba enmig del vendaval. Com a fiscal superior de Catalunya, seguint ordres del fiscal general de l'Estat, José Manuel Maza, ha estat qui ha presentat davant el TSJC les querelles contra els membres del Govern i de la mesa del Parlament per convocar i organitzar el referèndum de l'1-O. Gens amic de les polèmiques i amb poc afany de notorietat, des que va arribar al cim de la fiscalia catalana, Romero de Tejada ha intentat mantenir un perfil baix. Però els esdeveniments l'han convertit en un dels rostres de l'ofensiva repressiva de l'Estat contra el procés.
Fill i net de fiscals, va estudiar dret a la Universitat de Barcelona a finals dels anys seixanta. Va començar la carrera poc abans de la fundació, el 1966, del Sindicat Democràtic d'Estudiants, en una universitat carregada de tensió política i quan s'estenien les mobilitzacions contra la dictadura. Però no sembla que això empeltés gaire la personalitat d'un Romero de Tejada que és considerat un home d'ordre tradicional des de sempre.
Membre de la conservadora i majoritària Unió de Fiscals, Romero de Tejada va arribar a la fiscalia general del TSJC el juliol del 2013 per substituir Martín Rodríguez Sol, un fiscal de tarannà moderat que havia estat designat dos anys abans i que va cavar la seva pròpia fossa quan el març del 2013 va fer unes declaracions respectuoses amb el dret a decidir dels catalans. Rodríguez Sol va ser després candidat d'UDC, en la candidatura dels democristians a les eleccions del 27-S, en què no van obtenir representació després de la ruptura de CiU.
El procés ha trastocat partits i institucions, i la fiscalia no ha estat menys. Romero de Tejada era el tinent fiscal, el segon de l'escalafó, i va preveure les batzegades internes dins del seu cos, situat entre una societat catalana cada cop més rebeca i un Estat enrocat i disposat a la repressió. Per mirar de fer-la efectiva, la fiscalia del TSJC era una peça clau.
Xoc amb Torres-Dulce
En un primer moment, va semblar que Romero de Tejada tenia apresa la lliçó i no gosaria contradir a qui l'havia nomenat, el fiscal general Eduardo Torres-Dulce. Però, tot i que sempre ha estat considerat un home situat en l'ala més dretana del seu gremi, s'hi va resistir. Romero de Tejada coneix la societat catalana i va intuir la conflictivitat i el xoc inexorable. Per això, va intentar convèncer Torres-Dulce de deixar-ho córrer. Davant la reticència dels fiscals catalans a fer de dolents contra la Generalitat pel 9-N, es va oposar inicialment a la querella contra Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau per desobediència, malversació, obstrucció a la justícia i prevaricació. Finalment, va haver de claudicar, abans de veure com el mateix Torres-Dulce era engolit per la màquina infernal del poder de l'Estat.
Quan va arribar el judici del 9-N, Romero de Tejada no va voler ser l'acusador i va encarregar la direcció del ministeri públic a Emilio Sánchez Ulled, que va ser molt agressiu en els interrogatoris. De Madrid li va arribar l'ordre, però, de ser present a la vista per mostrar suport al fiscal. Així ho va fer. Com després ha anat complint, de manera obedient, amb les instruccions rebudes. El mes de maig, va obeir l'ordre de Maza de presentar una querella contra la consellera de Governació, Mritxell Borràs, per licitar les urnes per al referèndum.
El 22 de juny passat, Romero de Tejada va protagonitzar un altre episodi d'aquest serial escrit per la fiscalia de l'Estat. Convocat a la comissió del Parlament que investigava l'"operació Catalunya", va haver de comunicar que no hi assistiria "d'acord amb les instruccions rebudes de la fiscalia general de l'Estat". El que potser no pensava és que acabaria fent de cap polític de la policia, ordenant al major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, que posés la policia sota la "coordinació" d'un oficial de la Guàrdia Civil. En cercles judicials ha sobtat aquesta submissió de Romero de Tejada, que ha desfermat diversos rumors. I és que la feina de fiscal pot ser molt esclava.
Fill i net de fiscals, va estudiar dret a la Universitat de Barcelona a finals dels anys seixanta. Va començar la carrera poc abans de la fundació, el 1966, del Sindicat Democràtic d'Estudiants, en una universitat carregada de tensió política i quan s'estenien les mobilitzacions contra la dictadura. Però no sembla que això empeltés gaire la personalitat d'un Romero de Tejada que és considerat un home d'ordre tradicional des de sempre.
Membre de la conservadora i majoritària Unió de Fiscals, Romero de Tejada va arribar a la fiscalia general del TSJC el juliol del 2013 per substituir Martín Rodríguez Sol, un fiscal de tarannà moderat que havia estat designat dos anys abans i que va cavar la seva pròpia fossa quan el març del 2013 va fer unes declaracions respectuoses amb el dret a decidir dels catalans. Rodríguez Sol va ser després candidat d'UDC, en la candidatura dels democristians a les eleccions del 27-S, en què no van obtenir representació després de la ruptura de CiU.
El procés ha trastocat partits i institucions, i la fiscalia no ha estat menys. Romero de Tejada era el tinent fiscal, el segon de l'escalafó, i va preveure les batzegades internes dins del seu cos, situat entre una societat catalana cada cop més rebeca i un Estat enrocat i disposat a la repressió. Per mirar de fer-la efectiva, la fiscalia del TSJC era una peça clau.
Xoc amb Torres-Dulce
En un primer moment, va semblar que Romero de Tejada tenia apresa la lliçó i no gosaria contradir a qui l'havia nomenat, el fiscal general Eduardo Torres-Dulce. Però, tot i que sempre ha estat considerat un home situat en l'ala més dretana del seu gremi, s'hi va resistir. Romero de Tejada coneix la societat catalana i va intuir la conflictivitat i el xoc inexorable. Per això, va intentar convèncer Torres-Dulce de deixar-ho córrer. Davant la reticència dels fiscals catalans a fer de dolents contra la Generalitat pel 9-N, es va oposar inicialment a la querella contra Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau per desobediència, malversació, obstrucció a la justícia i prevaricació. Finalment, va haver de claudicar, abans de veure com el mateix Torres-Dulce era engolit per la màquina infernal del poder de l'Estat.
Quan va arribar el judici del 9-N, Romero de Tejada no va voler ser l'acusador i va encarregar la direcció del ministeri públic a Emilio Sánchez Ulled, que va ser molt agressiu en els interrogatoris. De Madrid li va arribar l'ordre, però, de ser present a la vista per mostrar suport al fiscal. Així ho va fer. Com després ha anat complint, de manera obedient, amb les instruccions rebudes. El mes de maig, va obeir l'ordre de Maza de presentar una querella contra la consellera de Governació, Mritxell Borràs, per licitar les urnes per al referèndum.
El 22 de juny passat, Romero de Tejada va protagonitzar un altre episodi d'aquest serial escrit per la fiscalia de l'Estat. Convocat a la comissió del Parlament que investigava l'"operació Catalunya", va haver de comunicar que no hi assistiria "d'acord amb les instruccions rebudes de la fiscalia general de l'Estat". El que potser no pensava és que acabaria fent de cap polític de la policia, ordenant al major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, que posés la policia sota la "coordinació" d'un oficial de la Guàrdia Civil. En cercles judicials ha sobtat aquesta submissió de Romero de Tejada, que ha desfermat diversos rumors. I és que la feina de fiscal pot ser molt esclava.