25
de setembre
del
2017
Actualitzat
el
27
de setembre
a la
13:54h
El document dels 300 sacerdots catalans, de totes les diòcesis, en favor del referèndum de l'1-O ha desfermat la caixa dels trons a l'Església espanyola i ha irritat l'executiu de Mariano Rajoy, que va enviar, a través del ministeri d'Exteriors, una nota de protesta a la Santa Seu. El posicionament dels capellans ha vingut acompanyat del dels abats de Poblet i Montserrat, fet públic conjuntament i d'una gran transcendència pel pes dels dos centres religiosos; del dels monestirs femenins benedictins i cistercencs, i de l'homilia de la missa de diumenge a Montserrat, en què el monjo Sergi d'Assís va proclamar un "no a la repressió i sí a la llibertat", demanat que "els drets del nostre poble siguin respectats".
Per la seva banda, els signants del manifest de capellans ja són 44O incloent sacerdots i diaques. Una font diocesana subratlla la rellevància de tots aquests posicionaments: "Mai s'havien pronunciat conjuntament els abats de Poblet i Montserrat, mai ho havien fet les monges benedictines i del Cister, i mai ho havien fet junts capellans i diaques".
Dimecres passat, van ser els bisbes de la Tarraconense els qui van fer pública una nota, molt suau, en què només es feia una referència "al diàleg i l'entesa" i "al respecte dels drets i les institucions". Un posicionament aquest considerat molt innocu, després que el maig haguessin estat més explícits en la defensa dels drets del poble català. Fonts de la diòcesi de Barcelona interpreten aquest to moderat com una manera d'evitar que la Conferència Episcopal Espanyola (CEE) es posicioni en un sentit més conservador.
Pols contra Blázquez
Precisament aquest dimarts es reuneix la permanent de l'episcopat espanyol sota la presidència del cardenal Ricardo Blázquez. Hi seran presents més d'una vintena de prelats, entre ells l'arquebisbe de Barcelona, el cardenal Juan José Omella, i el de Madrid, Carlos Osoro. Tots ells de línia moderada. Blázquez ha evitat fins ara cap posicionament concret de l'Església espanyola davant l'1-O, però arriba l'hora de la veritat i hi ha pressions del sector més conservador per posicionar-se en una línia propera a la del govern Rajoy. En paraules d'un sacerdot, "si dimecres no hi ha un comunicat de la CEE sobre el referèndum, serà tot una victòria".
En la permanent hi són alguns dels més destacats representants de la branca més dretana i espanyolista de l'Església, com el vicepresident de l'episcopat i arquebisbe de València, Antonio Cañizares, l'arquebisbe i primat de Toledo, Braulio Rodríguez, i l'arquebisbe d'Oviedo, Jesús Sanz Montes. A darrera hora, s'ha introduït en l'ordre del dia de la permanent tractar l situació a Catalunya.
La tensió entre l'Església catalana i el sector dur de l'espanyola s'ha fet evident els darrers mesos. Recentment, un grup de sacerdots tarragonins va escriure a Blázquez per demanar-li un gir en la línia catalanofòbica de 13 TV, propietat de l'episcopat. El president de la CEE va fer un gest i la direcció de la televisió va demanar disculpes als catalans i va foragitar Paco Marhuenda, un dels tertulians habituals de la cadena.
Informació directa al Papa
Els sacerdots signants de la declaració en favor del referèndum han enviat el document al nunci del Vaticà a Madrid, Renzo Fratini, però també a Roma. Aquest matí, Francesc tenia la carta al seu despatx. Els sectors més catalanistes desconfien del nunci, a qui consideren un mal intermediari perquè està molt mediatitzat pels cercles polítics madrilenys. Hi ha interès en què Francesc rebi informació de primera ma de la realitat catalana més enllà de la que li arribi de nunciatura. De fet, el Papa té dos canals d'informació oberts: la Conferència Episcopal i la Companyia de Jesús de cada lloc. S'explica que Francesc no guarda bon record dels nuncis papals a l'Argentina.
Per la seva banda, els signants del manifest de capellans ja són 44O incloent sacerdots i diaques. Una font diocesana subratlla la rellevància de tots aquests posicionaments: "Mai s'havien pronunciat conjuntament els abats de Poblet i Montserrat, mai ho havien fet les monges benedictines i del Cister, i mai ho havien fet junts capellans i diaques".
Dimecres passat, van ser els bisbes de la Tarraconense els qui van fer pública una nota, molt suau, en què només es feia una referència "al diàleg i l'entesa" i "al respecte dels drets i les institucions". Un posicionament aquest considerat molt innocu, després que el maig haguessin estat més explícits en la defensa dels drets del poble català. Fonts de la diòcesi de Barcelona interpreten aquest to moderat com una manera d'evitar que la Conferència Episcopal Espanyola (CEE) es posicioni en un sentit més conservador.
Pols contra Blázquez
Precisament aquest dimarts es reuneix la permanent de l'episcopat espanyol sota la presidència del cardenal Ricardo Blázquez. Hi seran presents més d'una vintena de prelats, entre ells l'arquebisbe de Barcelona, el cardenal Juan José Omella, i el de Madrid, Carlos Osoro. Tots ells de línia moderada. Blázquez ha evitat fins ara cap posicionament concret de l'Església espanyola davant l'1-O, però arriba l'hora de la veritat i hi ha pressions del sector més conservador per posicionar-se en una línia propera a la del govern Rajoy. En paraules d'un sacerdot, "si dimecres no hi ha un comunicat de la CEE sobre el referèndum, serà tot una victòria".
En la permanent hi són alguns dels més destacats representants de la branca més dretana i espanyolista de l'Església, com el vicepresident de l'episcopat i arquebisbe de València, Antonio Cañizares, l'arquebisbe i primat de Toledo, Braulio Rodríguez, i l'arquebisbe d'Oviedo, Jesús Sanz Montes. A darrera hora, s'ha introduït en l'ordre del dia de la permanent tractar l situació a Catalunya.
La tensió entre l'Església catalana i el sector dur de l'espanyola s'ha fet evident els darrers mesos. Recentment, un grup de sacerdots tarragonins va escriure a Blázquez per demanar-li un gir en la línia catalanofòbica de 13 TV, propietat de l'episcopat. El president de la CEE va fer un gest i la direcció de la televisió va demanar disculpes als catalans i va foragitar Paco Marhuenda, un dels tertulians habituals de la cadena.
Informació directa al Papa
Els sacerdots signants de la declaració en favor del referèndum han enviat el document al nunci del Vaticà a Madrid, Renzo Fratini, però també a Roma. Aquest matí, Francesc tenia la carta al seu despatx. Els sectors més catalanistes desconfien del nunci, a qui consideren un mal intermediari perquè està molt mediatitzat pels cercles polítics madrilenys. Hi ha interès en què Francesc rebi informació de primera ma de la realitat catalana més enllà de la que li arribi de nunciatura. De fet, el Papa té dos canals d'informació oberts: la Conferència Episcopal i la Companyia de Jesús de cada lloc. S'explica que Francesc no guarda bon record dels nuncis papals a l'Argentina.