La duresa de la resposta del govern de l'Estat a l'1-O (ahir, festiu a Barcelona, es va confirmar la sanció de més de 5 milions d'euros pel 9-N, la Guàrdia Civil va començar a personar-se a ajuntaments catalans i, ja de nit, els cos militar va tancar sense ordre judicial el web de l'ANC per promoure el "sí") comença a dividir la societat espanyola de forma evident. Els aparells de l'Estat, ja siguin els grans partits, que no es mouen de lloc, o el poder judicial -el fiscal general ja amenaça de detenir Carles Puigdemont- no han matisat la seva posició, si més no públicament.
Però es comencen a sentir, fins i tot més enllà de Podem i IU, veus que no ho tenen tan clar. L'exhibició de com es trepitgen drets bàsics a Catalunya sense cap garantia no agrada a tots. Pep Martí ha parlat amb diversos constitucionalistes i és evident que hi ha una esquerda. El consens territorial i ideològic que va permetre redactar la Constitució del 78 ha saltat pels aires. Les veus que demanen una reforma proliferen, però els punts de partida són antagònics entre els partidaris d'una lectura oberta o plurinacional (PSOE i Podem) i els que pretenen recentralitzar (PP i C's). I el sobiranisme no pot, lògicament, acceptar cap acord que no incorpori el dret a decidir.
L'1-O encara és obert. Però ara el que més cou, i que encara pot seguir sent una solució, és el referèndum de l'1 d'octubre. L'Estat pressiona com mai i, a més d'aplicar el 155 per la porta del darrere o prohibir conferències a l'estranger, no amaga la seva intenció de controlar els Mossos. I els guàrdies civils i policies nacionals que venen a Catalunya ho fan amb certes ganes de gresca. Només cal veure com els acomiadaven ahir en diferents casernes d'Andalusia o com campaven els ultres per València. La Fiscalia i la Guàrdia Civil intenten controlar els Mossos però per ara Trapero se n'escapa. Avui hi ha una altra reunió. Ho explica Isaac Meler en aquesta crònica de la cimera policial d'ahir. Avui hi ha reunió del Govern i veurem si hi ha nous avenços en l'organització del referèndum, que corre el risc de convertir-se en una gran mobilització difícil de convertir en políticament vinculant.
El procés de Donald Trump. La partida de l'1-O es juga també a l'exterior. Abans del 27-S de 2015, Rajoy va aconseguir que Barack Obama, Angela Merkel i François Hollande es pronunciessin contra el procés. Avui buscarà el mateix de Donald Trump, amb qui es reuneix a la Casa Blanca, fent valer la històrica relació (sobre tot en temes militars) entre Espanya i els Estats Units. El problema és que Obama quedava molt bé a la foto i Trump no tant i, a més, pot sortir amb un ciri trencat. Fa uns dies una portaveu de la secretaria d'Estat (el seu ministeri d'Exteriors) va dir que ells s'adaptarien al resultat de l'1-O fos el que fos. És clar que encara no havia entrat en joc la diplomàcia espanyola.
Què diran els bisbes? L'homilia de Montserrat, el comunicat de la Tarraconense i els de les abadies de Poblet i Montserrat i el manifest proreferèndum que ja han signat 400 capellans. L'Església catalana està agitada i l'espanyola pren la paraula. Avui comença la reunió de la permanent de la Conferència Episcopal Espanyola, que presideix el cardenal Ricardo Blázquez. El sector més conservador vol pronunciar-se en contra l'1-O. Blázquez, un moderat que defuig les polèmiques, ha aconseguit fins ara que els bisbes callessin. Però el govern espanyol està irritat amb l'Església catalana i les pressions són enormes. Des de l'arribada de Francesc a Roma, els seguidors del cardenal Rouco ja no tenen vara alta, però continuen tenint pes en l'episcopat. Pep Martí us explica algunes claus de la remor de sotanes. Es pronunciaran demà, quan acabi la permanent.
Una Mercè massiva. Ahir van acabar les festes de la Mercè més polititzades. Una festa major multitudinària i descentralitzada que ha estat molt participativa (el temps ha ajudat) i que, com és tradicional, va acabar amb el Piromusical. Jordi Bes ens ho explica en aquesta informació.
Vist i llegit
Cas Muddle, professor de la Universitat de Geòrgia i expert del Centre d'Investigació de l'Extremisme d'Oslo, ha escrit una anàlisi sobre el resultat de l'extrema dreta en les eleccions d'Alemanya per al diari britànic The Guardian que ha publicat traduïteldiario.es. Muddle explica algunes dades rellevants dels resultats, com la diferència dels resultats de l'AfD en els lands de l'antiga RDA (21%!) i en la zona occidental (11% dels vots). Assenyala que en el vot a l'AfD hi ha més un vot contra la classe política tradicional (recordem que els dos grans partits governaven junts) en moments de gran fragmentació del mapa polític. No creu, en canvi, que els resulti fàcil consolidar el seu espai per les moltes divisions que arrossega i perquè la vinculació del seu electorat amb el partit és molt feble.
El passadís
El conseller d'Interior, Joaquim Forn, va participar aquest diumenge a la missa i els actes institucionals del dia de la Mercè. Per a Forn aquesta jornada no li és gens aliena, ja que era un dels regidors més veterans de l'Ajuntament de Barcelona fins que va ser nomenat conseller de la Generalitat a principis d'estiu. Al consistori Forn s'hi va passar una bona estona, però on va ser més actiu va ser als passadissos, just una setmana abans del referèndum. Abans de marxar-ne, i a poca distància d'on els líders municipals feien declaracions als periodistes, Forn va mantenir una llarga conversa amb el comissionat de Seguretat, Amadeu Recasens, el càrrec municipal al qual li correspon la gestió més directa de la Guàrdia Urbana, si bé la màxima responsabilitat política la té la mateixa alcaldessa, Ada Colau. Les policies locals són protagonistes inesperades de l'1-O.
L'efemèride
Tal dia com avui de l'any 1997, Pasqual Maragall, l'alcalde olímpic, deixava l'alcaldia de Barcelona i donava el relleu a un dels seus tinents d'alcalde, Joan Clos. Maragall se'n va anar un any a fer classes a Roma i va tornar per enfrontar-se a Jordi Pujol a les eleccions al Parlament del 1999. Aquelles eleccions van arribar uns mesos després d'unes municipals en les que Clos, que va tenir un mandat marcat pel fracàs del Fòrum, va deixar el PSC a les portes de la majoria absoluta. Clos va ser després ministre d'Indústria i ara treballa per a una agència de l'habitatge vinculada a les Nacions Unides.
L'aniversari
El 26 de setembre de l'any 1963 va nàixer a Badalona el físic i periodista Tomàs Molina, molt conegut per la seva faceta d'home del temps a TV3. Molina és un autèntic divulgador dels fenòmens meteorològics però també dels assumptes relacionats amb el medi ambient (el seu programa Espai Terra, també a la televisió pública, és una referència). No hi ha a Catalunya meteoròleg que no sigui popular i l'espai d'El Temps és insubstituïble a la graella tant al migdia com al vespre. Així el van començar a imitar el 2008 al Polònia.
subdirector de NacióDigital
Fes clic aquí per subscriure't-hi