25 de setembre: coordinació o intervenció dels Mossos?

El coronel De los Cobos vol donar avui ordres a Trapero mentre els promotors del 9-N dipositen avals al Tribunal de Comptes. Defensen l'estat de dret fent-lo cada cop més estret. Avui també són protagonistes el piromusical de la Mercè, Angela Merkel i el seu triomf amarg, el cantautor italià Venditti, Podem, els toros i Ruíz Zafón

25 de setembre del 2017
Actualitzat a les 7:08h

Aquest dilluns és festiu a Barcelona (la Mercè, que s'acaba amb el seu espectacular piromusical) però ni es descansa a Madrid ni a les seus judicials i governamentals de la capital catalana. Els advocats d'Artur Mas, Joana Ortega, Irene Rigau i tots els altres implicats en el 9-N van al Tribunal de Comptes per tal que els comuniquin si han de dipositar avals per valor de 5 milions d'euros (o més encara) en els propers dies.

A Barcelona, el coronel De los Cobos, un guàrdia civil amb un passat que no deixa indiferent, ha citat els comandaments policials, inclòs el major del Mossos Josep Lluís Trapero, per donar-los ordres en relació a l'1-O. Veurem si hi anirà només per "coordinar-se", obeirà o serà conseqüent amb el missatge que es va transmetre dissabte de que el cos estava només a les ordres de la Generalitat.

És evident que l'estratègia de l'Estat i de Mariano Rajoy en aquesta intensa confrontació passa per utilitzar la policia catalana (i a totes les altres, incloses les locals) per impedir físicament el referèndum de diumenge. Per anar-vos situant aquesta setmana llegiu el diccionari de la repressió de Pep Martí. Sobre la "inhabilitació" del president espanyol per qualsevol sortida pactada opina Joan Serra Carné.

Mobilitzats i entrevistats. Ahir van seguir les mobilitzacions arreu del país encartellant, repartint paperetes de vot, amb grans mítings (i sermons com el de Montserrat) i a l'espera de quins són els propers passos del govern espanyol i d'on arriben Puigdemont i Junqueras en el desplegament del referèndum. Hores d'ara és cada cop més difícil que l'1-O es pugui celebrar amb les garanties que es pretenien d'entrada, però encara és a les mans del Govern salvar-lo si el vol vinculant. Ahir Puigdemont en va parlar en una entrevista a Salvados amb Jordi Évole –en parla Toni Vall a la secció "Filiprim"-, que va buscar (i en alguna ocasió aconseguir) atrapar-lo en les contradiccions en el marc d'una posada en escena fosca que no afavoria gens el relat del president. De la jornada de mobilització en va fer una crònicaRoger Tugas, del míting del "sí" a VicCarles Fiter i de l'entrevista al president, que va situar la declaració unilateral d'independència com una alternativa malgrat els recels del PDECat, Oriol March.  

El dret a decidir fa tard a Espanya. No sabem encara què passarà l'1-O ni tampoc com caldrà actuar el dia 2, però el brogit a Espanya a favor del dret a decidir és cada cop més fort. Sense la determinació independentista ni se'n parlaria, però el problema és que fa tard, massa. Ahir Podem va convocar a Saragossa una meritòria assemblea d'electes per defensar-lo i pressionar el PSOE. Van tenir problemes per sortir del recinte perquè centenars d'ultres (que fins i tot van aconseguir agredir la presidenta del parlament d'Aragó) els assetjaven mentre la policia afirmava no tenir efectius antiavalots perquè són tots a Barcelona, fent nit al Piolín (que, per cert, ara ens han amagat). La violència relacionada amb el procés, per ara, la posa l'espanyolisme. A Saragossa, a Gràcia el divendres o a la diada de 2013 a Blanquerna. De l'acte en va fer aquesta crònicaSara González des de la capital aragonesa. El que sí que sabem és una dada que ahir apareixia (tot i que amagada als elements de titulació) en una enquesta a El País: el 82% dels catalans voldria un referèndum acordat i només el 16% s'hi nega. Majoria també entre els votants socialistes. El PP, el PSOE, C's i els editorialistes del diari s'hi neguen. La distància entre el que pensa una majoria de catalans i el que és "normal" a Espanya s'accentua. Una petita mostra més en va ser l'incident amb la samarreta del Lleida Esportiu, al que ahir es va prohibir dur la senyera. Defensen el seu estat de dret fent-lo cada cop més estret. 

La revàlida catalana. I com que avui és dilluns, toca cançó. En aquest cas me la recomana el lector Francesc Mancilla i és del veterà cantautor italià Antonello Venditti. És la Notte prima degli esami i recrea el moment previ dels exàmens de maturitá, similars a la nostra selectivitat. Puigdemont, Junqueras i tots els partidaris de l'1-O estan ja en vigília. Dilluns que ve una altra cançó. Escriviu-me a eldespertador@naciodigital.cat o responeu el correu i em feu arribar les vostres propostes. Gràcies!


Vist i llegit

Ahir hi va haver eleccions a Alemanya. Les va guanyar Merkel però amb un resultat pitjor de l'esperat i que la debilita. L'extrema dreta va aconseguir un resultat històric i els socis de la cancellera, els socialdemòcrates, es van ensorrar però possiblement es repetirà la coalició. L'exdirector del CIS Fernando Vallespín en va fer aquesta interessant anàlisi d'urgència a Letras libres.


 El passadís

La implicació de Podem a Catalunya en la campanya de l'1-O és total. Hi van arribar abans que els "comuns" i han tirat del carro i, encara que siguin partidaris del "no", l'independentisme valora el seu compromís amb el vot. Dissabte, al concert de la Mercè a la platja del Bogatell, van parlar representants de les entitats sobiranistes durant el concert de Txarango però també Albano Dante Fachin i Joan Giner, diputats anticapitalistes al Parlament. Ahir, a Saragossa, el cansament pesava. Potser per això (o senzillament per una mala relació que s'ha fet crònica) Fachin no va estar especialment eufòric en la seva retrobada amb Pablo Iglesias i Xavi Domènech.


 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 2011 tenia lloc la darrera corrida de toros celebrada a Barcelona, i més concretament a la plaça Monumental, l'única que funcionava a la ciutat. Succeïa després que el Parlament aprovés l'any 2010, enmig d'una forta tensió, una llei de protecció animal, fruit de l'impuls d'una Iniciativa Legislativa Popular, que les impedia. El TC va rebregar fa uns mesos la llei catalana però ni l'Ajuntament de Barcelona és partidari de que se'n facin ni vol donar permisos i la Generalitat està en la mateixa posició. El sector taurí a Catalunya s'esllangueix. Aquí podeu reviure el moment previ i posterior a la darrera corrida.


 L'aniversari

El 25 de setembre de 1964 naixia a Barcelona l'escriptor català en llengua castellana Carlos Ruíz Zafón. Des de 1993 viu a Los Angeles, on fa guions a més d'escriure novel·les de tan èxit com ara l'Ombra del Vent. També s'havia dedicat a la literatura juvenil. El cementiri dels llibres oblidats és la seva darrera novel·la i us en parlàvem en aquest reportatge. Com que ara es pregunta a tothom pel tema, ja quan la va presentar va dir sobre el procés que calia "una solució política al que és un conflicte polític". No crec que estigui massa content amb Rajoy i el seu exèrcit de jutges, policies i fiscals.

Ferran Casas i Manresa
subdirector de NacióDigital

Vols rebre El Despertador de NacióDigital cada matí al teu correu electrònic? 

Fes clic aquí per subscriure't-hi