24
de setembre
del
2017
Actualitzat
a les
18:30h
Hi ha una Espanya que sí que entén Catalunya. Que entén que la resolució del conflicte territorial passa per un reconeixement del dret a decidir que es tradueixi en un referèndum pactat; i que posar en escac la democràcia a Catalunya és també atemptar contra la de tot l'estat espanyol. En un context de repressió policial i judicial quan queda una setmana de l'1 d'octubre, aquest és el missatge que l'assemblea d'electes impulsada per Podem i els "comuns" celebrada a Saragossa ha volgut traslladar a la societat catalana. Han reconegut, però, que a hores d'ara no són prou per forçar Mariano Rajoy a acceptar un referèndum.
La pressió l'han situat sobre el PSOE. Sobre un Pedro Sánchez que pregona la "plurinacionalitat" però que tanca amb pany i forrellat la possibilitat de reconèixer el dret a decidir. A les seves mans està l'acceptació d'un govern d'unitat que el líder de Podem ha posat sobre la taula.
"Company Pedro Sánchez, no caiguis a la trampa de fer un front amb el PP. No es pot construir la democràcia amb el partit de la corrupció i de l'autoritarisme", ha advertit Iglesias. L'han precedit per desenes d'alcaldes, diputats, senadors i eurodiputats del partit lila i d'En Comú Podem, En Marea, Compromís, Més, Equo, IU, ERC, el PDECat i el PNB, que han apuntalat el seu suport al referèndum català. Ho han fet un ambient tens per l'assetjament de centenars d'ultres que han assetjat el pavelló on es feia la trobada amb banderes espanyoles i franquistes. Els han insultat per ser còmplices, segons ells, del moviment independentista.
Reforma territorial
El líder de Podem s'ha adreçat primer a Rajoy per demanar-li que l'1 d'octubre permeti que els catalans "s'expressin". Conscient que tota súplica al president espanyol és infructuosa, ha posat sobre la taula una proposta molt clara que apel·la directament al PSOE: un govern "d'unitat plurinacional" per desallotjar Rajoy de la Moncloa i impulsar una reforma territorial que garanteixi un referèndum acordat per a Catalunya. Així ho han recollit en els càrrecs electes en el manifest "per la llibertat, fraternitat i convivència", que finalment no ha estat signat per ERC en considerar-lo insuficient. Aquesta solució és, segons els signants, la clau de volta per trobar una solució pactada a curt termini al conflicte territorial de Catalunya. Obrir una comissió de debat al Congrés, han insistit, no és suficient.
Podem i les confluències estan fent esforços per estendre l'argument que els atacs a la democràcia que s'estan produint a Catalunya també afecten a la de tot l'Estat. Que el procés sobiranista català pot ser el motor d'un procés constituent a la resta de l'estat espanyol és una de les premisses sobre el qual pivota el discurs de Podem i dels "comuns" quan fan referència al conflicte territorial. Aquesta reforma territorial que basteixen, recull el manifest, s'ha de fer amb la participació "de tots els actors polítics" malgrat que són conscients que el PP i Ciutadans es negaran en rotund a obrir aquest meló. Encara confien, però, que sigui "possible" de la mà del PSOE.
SOS de Domènech i Colau
La súplica als socialistes l'han fet també els màxims representants dels "comuns", Xavier Domènech i l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau; que han advertit de la situació "crítica i alarmant" que a hores d'ara es viu a Catalunya amb una "intervenció de l'autogovern per la porta del darrere" i un desembarcament policial sense precedents. "Li vull dir a Pedro Sánchez que la responsabilitat d'Estat avui és escoltar Catalunya i no alinear-se amb el PP, que està suspenent l'autogovern", ha dit contundent l'alcaldessa, que encara ha afegit: "La seva responsabilitat -de Sánchez- és escoltar el sentiment majoritari del 80% dels catalans que volen exercir el seu dret a decidir". També ha intervingut l'alcaldessa de Badalona, Dolors Sabaté, que ha lamentat que s'hagi evidenciat que el dictador Franco ho va deixar "tot lligat i ben lligat" a jutjar per la situació d'"excepcionalitat" a la qual s'està sotmetent Catalunya.
La comunió que a hores d'ara es viu en el sobiranisme català s'ha reflectit en les intervencions a l'assemblea del senador d'ERC per Girona, Jordi Martí; el portaveu del PDECat al Congrés, Carles Campuzano; i l'alcalde de Tortosa, Ferran Bel (PDECat). Tots dos han agraït el discurs "valent" de Podem per defensar el dret a decidir dels catalans arreu de l'estat espanyol, un posicionament que han reconegut que no és fàcil.
Malgrat totes les apel·lacions al PSOE, Pedro Sánchez no es pensa moure de la seva reforma federal de la Constitució i millora del finançament. Obrir la porta al dret a decidir suposaria obrir la capsa dels trons dins d'un partit que tot just fa uns mesos que intenta tapar les ferides de la seva pitjor crisi. Pràcticament la meitat del partit no accepta ni tan sols que el seu secretari general defensi la plurinacionalitat de l'estat espanyol perquè entenen que aquesta és ja una concessió excessiva a Catalunya i posa en risc la unitat d'Espanya.
Un PSOE atrapat per la seva divisió interna
Per ara, l'únic que han fet els socialistes ha estat suavitzar un posicionament que, fins ara, fent gala de la seva "oposició responsable", ha donat suport incondicional a l'estratègia del PSOE per frenar l'1-O. Ho va fer dissabte des de Badalona de la mà del líder del PSC, Miquel Iceta, que s'ha vist forçat a matisar el seu posicionament després de la intervenció de les finances de la Generalitat i dels Mossos i de les mobilitzacions massives que com a resposta s'han produït per part de la societat catalana. "És legítim que es vulgui aturar un referèndum il·legal, però no que es vulnerin drets", va advertir.
Des de Podem i les confluències també es busca deslligar el PNB de l'acord pressupostari amb el PP, un fet que posaria en risc l'estabilitat del govern. Rajoy té entre cella i cella repetir la mateixa geometria que va utilitzar per aprovar els anteriors comptes, una majoria que va obtenir gràcies al suport clau dels cinc representants del partit nacionalista basc. L'objectiu del partit de Pablo Iglesias és deixar en evidència que els populars governen en minoria i aconseguir que entri en bloqueig parlamentari si no és capaç d'aprovar els pressupostos per falta de suport. Aquest seria el pas per, almenys, provocar una crisi de govern.
La pressió l'han situat sobre el PSOE. Sobre un Pedro Sánchez que pregona la "plurinacionalitat" però que tanca amb pany i forrellat la possibilitat de reconèixer el dret a decidir. A les seves mans està l'acceptació d'un govern d'unitat que el líder de Podem ha posat sobre la taula.
"Company Pedro Sánchez, no caiguis a la trampa de fer un front amb el PP. No es pot construir la democràcia amb el partit de la corrupció i de l'autoritarisme", ha advertit Iglesias. L'han precedit per desenes d'alcaldes, diputats, senadors i eurodiputats del partit lila i d'En Comú Podem, En Marea, Compromís, Més, Equo, IU, ERC, el PDECat i el PNB, que han apuntalat el seu suport al referèndum català. Ho han fet un ambient tens per l'assetjament de centenars d'ultres que han assetjat el pavelló on es feia la trobada amb banderes espanyoles i franquistes. Els han insultat per ser còmplices, segons ells, del moviment independentista.
Reforma territorial
El líder de Podem s'ha adreçat primer a Rajoy per demanar-li que l'1 d'octubre permeti que els catalans "s'expressin". Conscient que tota súplica al president espanyol és infructuosa, ha posat sobre la taula una proposta molt clara que apel·la directament al PSOE: un govern "d'unitat plurinacional" per desallotjar Rajoy de la Moncloa i impulsar una reforma territorial que garanteixi un referèndum acordat per a Catalunya. Així ho han recollit en els càrrecs electes en el manifest "per la llibertat, fraternitat i convivència", que finalment no ha estat signat per ERC en considerar-lo insuficient. Aquesta solució és, segons els signants, la clau de volta per trobar una solució pactada a curt termini al conflicte territorial de Catalunya. Obrir una comissió de debat al Congrés, han insistit, no és suficient.
El líder de Podem, Pablo Iglesias, a l'assemblea d'electes de Saragossa
Podem i les confluències estan fent esforços per estendre l'argument que els atacs a la democràcia que s'estan produint a Catalunya també afecten a la de tot l'Estat. Que el procés sobiranista català pot ser el motor d'un procés constituent a la resta de l'estat espanyol és una de les premisses sobre el qual pivota el discurs de Podem i dels "comuns" quan fan referència al conflicte territorial. Aquesta reforma territorial que basteixen, recull el manifest, s'ha de fer amb la participació "de tots els actors polítics" malgrat que són conscients que el PP i Ciutadans es negaran en rotund a obrir aquest meló. Encara confien, però, que sigui "possible" de la mà del PSOE.
SOS de Domènech i Colau
La súplica als socialistes l'han fet també els màxims representants dels "comuns", Xavier Domènech i l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau; que han advertit de la situació "crítica i alarmant" que a hores d'ara es viu a Catalunya amb una "intervenció de l'autogovern per la porta del darrere" i un desembarcament policial sense precedents. "Li vull dir a Pedro Sánchez que la responsabilitat d'Estat avui és escoltar Catalunya i no alinear-se amb el PP, que està suspenent l'autogovern", ha dit contundent l'alcaldessa, que encara ha afegit: "La seva responsabilitat -de Sánchez- és escoltar el sentiment majoritari del 80% dels catalans que volen exercir el seu dret a decidir". També ha intervingut l'alcaldessa de Badalona, Dolors Sabaté, que ha lamentat que s'hagi evidenciat que el dictador Franco ho va deixar "tot lligat i ben lligat" a jutjar per la situació d'"excepcionalitat" a la qual s'està sotmetent Catalunya.
"La responsabilitat de Pedro Sánchez és escoltar el sentiment majoritari del 80% dels catalans", assegura l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau
La comunió que a hores d'ara es viu en el sobiranisme català s'ha reflectit en les intervencions a l'assemblea del senador d'ERC per Girona, Jordi Martí; el portaveu del PDECat al Congrés, Carles Campuzano; i l'alcalde de Tortosa, Ferran Bel (PDECat). Tots dos han agraït el discurs "valent" de Podem per defensar el dret a decidir dels catalans arreu de l'estat espanyol, un posicionament que han reconegut que no és fàcil.
Malgrat totes les apel·lacions al PSOE, Pedro Sánchez no es pensa moure de la seva reforma federal de la Constitució i millora del finançament. Obrir la porta al dret a decidir suposaria obrir la capsa dels trons dins d'un partit que tot just fa uns mesos que intenta tapar les ferides de la seva pitjor crisi. Pràcticament la meitat del partit no accepta ni tan sols que el seu secretari general defensi la plurinacionalitat de l'estat espanyol perquè entenen que aquesta és ja una concessió excessiva a Catalunya i posa en risc la unitat d'Espanya.
Pablo Iglesias i Xavier Domènech, a l'assemblea d'electes a Saragossa Foto: Dani Gago
Un PSOE atrapat per la seva divisió interna
Per ara, l'únic que han fet els socialistes ha estat suavitzar un posicionament que, fins ara, fent gala de la seva "oposició responsable", ha donat suport incondicional a l'estratègia del PSOE per frenar l'1-O. Ho va fer dissabte des de Badalona de la mà del líder del PSC, Miquel Iceta, que s'ha vist forçat a matisar el seu posicionament després de la intervenció de les finances de la Generalitat i dels Mossos i de les mobilitzacions massives que com a resposta s'han produït per part de la societat catalana. "És legítim que es vulgui aturar un referèndum il·legal, però no que es vulnerin drets", va advertir.
Podem i les confluències busquen trencar l'acord pressupostari del PNB amb Rajoy per posar en risc l'estabilitat del govern espanyol
Des de Podem i les confluències també es busca deslligar el PNB de l'acord pressupostari amb el PP, un fet que posaria en risc l'estabilitat del govern. Rajoy té entre cella i cella repetir la mateixa geometria que va utilitzar per aprovar els anteriors comptes, una majoria que va obtenir gràcies al suport clau dels cinc representants del partit nacionalista basc. L'objectiu del partit de Pablo Iglesias és deixar en evidència que els populars governen en minoria i aconseguir que entri en bloqueig parlamentari si no és capaç d'aprovar els pressupostos per falta de suport. Aquest seria el pas per, almenys, provocar una crisi de govern.