Alguns dels detinguts en el cop judicial i policial de dimecres contra el referèndum de l'1 d'octubre van quedar ahir en llibertat amb càrrecs com ara el de sedició i altres delictes molt greus. Poca cosa se'n sap -tampoc en tenen notícia les seves famílies- d'alts càrrecs com el secretari d'Hisenda, Lluís Salvadó, o el secretari general de la Vicepresidència, Josep Maria Jové. Ahir, el sobiranisme es va manifestar davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. L'alt tribunal català està implicat en la causa oberta pel TC i la fiscalia contra l'1-O, però la Guàrdia Civil opta pel jutjat 13, que li posa les coses molt fàcils. Isaac Meler us explica el perquè de la tria i les ombres d'aquest procés, que és eminentment polític. Mentre, el TC imposava fortes multes a Jové i als membres de la Sindicatura Electoral d'acord amb la llei, qüestionada entre d'altres per la Comissió de Venècia, que l'ha convertit en sala penal. L'Estat aplica màxima duresa.
Sense deixar el carrer. I davant d'això, el sobiranisme es segueix mobilitzant de forma pacífica i massiva. Ahir al TSJC, on Jordi Bes i Sara González van passar el dia i van fer aquesta crònica i aquest retrat d'ambient. Avui des de primera hora a la Ciutat de Justícia, on declaren alguns dels detinguts i hi ha el jutjat 13, i aquest cap de setmana serà intens a l'espera de noves actuacions de la Guàrdia Civil en el seu intent de frenar el referèndum. A Barcelona, les festes de la Mercè (que comencen avui amb el pregó de la filòsofa Marina Garcés i de les que hem preparat una completa guia per seguir-les), quedaran marcades per l'1-O com ara per la gran empaperada de diumenge. La deriva de Rajoy pot complicar molt l'escenari però també activar la dignitat col·lectiva que es pot expressar en mesures de pressió com ara una vaga general que ja es cou malgrat les reticències de CCOO i UGT i de la que us n'informaRoger Tugas. De tot plegat n'opina a La Veu de Nació Joan Serra Carné.
El Govern no s'atura. Des d'ahir els ciutadans poden consultar on votaran (feu-ho aquí). A Barcelona, l'executiu ha inclòs locals municipals com ara centres cívics, malgrat que Ada Colau tira encara pilotes fora. Difícilment podrà dir que no. Oriol Junqueras va reconèixer ahir al matí, encara afectat pels escorcolls a la seva conselleria, que l'actuació de la Guàrdia Civil feia que potser el referèndum ja no es pogués celebrar segons el previst, i l'anunci dels espais de votació (una gran majoria de catalans aniran on ho fan habitualment) a primera hora de la tarda per part del president responia a la voluntat d'enviar un missatge de tranquil·litat. Una gens solemne declaració seva (malgrat l'escenari de Palau) va reforçar-lo parlant de "plans de contingència" per votar. Oriol March en va fer aquesta anàlisi que us aconsello llegir per situar-vos políticament.
Canons amb nets. Ahir, el sector de la comunicació del nostre país es va mobilitzar. A la Rambla de Catalunya, tres-centes persones van assistir a la lectura del manifest Per la llibertat de premsa i per totes les llibertats. Va anar a càrrec dels periodistes Jordi Évole i Mònica Terribas, i era la resposta a la pressió de l'Estat a alguns mitjans per publicar campanyes de l'1-O. L'acte, organitzat per entitats, associacions patronals, sindicats i col·legis professionals vinculats a la comunicació, el va cloure el cantautor Jordi Montañez amb el tema Diamant 232. Va dels bombardejos feixistes a Barcelona, més concretament a Gràcia, durant la Guerra Civil, però és ben actual: "Els canons ja tenen nets que disparen contra drets", diu la tornada. Escolteu-la aquí perquè és tan bonica com plena de contingut. I recordeu que dilluns toca recomanar cançó. Envieu propostes a [email protected] o senzillament contestant el correu.
Vist i llegit
Rafa Cabeleira és un dels articulistes de referència si es tracta de parlar del Barça. Però els seus textos van, sovint, més enllà del futbol. En aquest article publicat ahir a El País, Cabeleira recorda el ritual que va encetar el seu amic Pablo en el moment en què Andrés Iniesta va marcar a Stamford Bridge, desfermant l'eufòria en la primera temporada de Josep Guardiola. Dimecres a la nit, l'autor recordava l'escena mentre el Madrid jugava -i perdia- contra el Betis. Val la pena llegir-lo fins al final. Gaudireu.
El passadís
Una brama que corre amb força entre alguns dirigents sobiranistes és que l'estratègia repressora de l'Estat s'allargarà fins aquest diumenge. El motiu és que el 24 de setembre hi ha eleccions a Alemanya i la cancellera Angela Merkel està del tot abocada a la campanya i a guanyar l'elecció, en la qual té bones perspectives, i no es pot "distreure" en cap altre tema. El govern espanyol té molt en compte aquesta dada, perquè a partir de diumenge a la nit, Merkel es pot veure obligada a pronunciar-se si la tensió va en augment. Per molts líders independentistes, si es resisteix fins diumenge, es guanya.
L'efemèride
Tal dia com avui de l'any 1868 a Puerto Rico, que encara era una colònia espanyola, va esclatar un moviment insurreccional que l'exèrcit espanyol va reprimir. El moviment, a cavall de la revolta que, a l'Espanya peninsular va acabar provocant l'exili de la reina Isabel, reivindicava també més autonomia. A finals del segle XIX l'autonomia de l'illa es va ampliar, però van començar les ingerències americanes i, amb Cuba i Filipines, va ser la darrera colònia perduda per Espanya. Actualment és un estat lliure associat als Estats Units d'Amèrica. Aquest any va votar sobre el seu estatus polític i va guanyar integrar-se plenament als EUA però amb molt baixa participació pel boicot del partit majoritari, que avala seguir amb l'actual situació. Aquí s'explica.
L'aniversari
El 22 de setembre de 1948 va nàixer a Tànger, al Marroc, el polític i politòleg espanyol Jorge Verstrynge. Aquest professor de la Unversitat Complutense és actualment un dels ideòlegs de Podem, però havia estat secretari general d'Aliança Popular (AP), partit que reivindicava l'herència franquista. Va entrar en política de la mà de Manuel Fraga i va ser diputat d'AP entre 1982 i 1989 i secretari general d'aquesta entre 1979 i 1986. El 1983 va ser candidat per la formació dretana a l'alcaldia de Madrid. Enfrontat amb Fraga, va deixar el partit i començar el seu gir a l'esquerra. No us perdeu l'entrevista que fa uns dies li feia Pep Martí. Ell l'1-O votaria. Pel "no", però votaria.
subdirector de NacióDigital
Fes clic aquí per subscriure't-hi