Puigdemont redobla el pols amb l'Estat per l'1-O després de les detencions

La frase "tot va endavant" que recorre el Palau de la Generalitat no és, almenys de moment, buida de contingut. El president Carles Puigdemont, a les 17.28 hores de la tarda, ha publicat a Twitter l'enllaç on es poden consultar els locals de votació de l'1-O. Un gest que arriba l'endemà de la detenció de quinze persones pels preparatius del referèndum i que indica la voluntat de Puigdemont de dur fins al final el pols amb l'Estat. Tal com va avançar NacióDigital, el president es va posar en contacte ahir amb els partits i les entitats per deixar clar que els "plans B" estaven en marxa i que el setge de la Guàrdia Civil a les institucions catalanes no suspenia la consulta vinculant. Al vespre, a banda, ha garantit públicament que el referèndum se celebraria tal com està convocat, i ha confirmat l'existència d'operatius alternatius per tenir-ho tot a punt.
 
Al llarg de la setmana, però, la logística de la votació ha rebut cops rellevants. La confiscació de més de nou milions de paperetes a Bigues i Riells, les detencions a quatre departaments de la Generalitat -especialment a Economia- i les actuacions policials contra material relacionat amb el cens i les meses han "alterat" les "regles del joc", segons ha admès aquest dijous el vicepresident Oriol Junqueras. Amb la mobilització permanent de les entitats al carrer, que va arrencar dimecres durant tot el dia a Rambla Catalunya amb Diputació i avui seguia davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), el Govern confia en tenir força per resistir els embats. El missatge de Puigdemont s'ha pogut escoltar en directe al lloc de la manifestació.
 
L'argumentari que fan servir els membres de l'executiu és que aquesta batalla "també es juga fora" de l'Estat, i que a Europa -tot i el silenci imperant, fins i tot davant la intervenció de la Guàrdia Civil- segueixen amb atenció el cas català. "I hi ha un altre factor: si ara no fem el que hem dit que faríem [referèndum o referèndum], quedarem en ridícul", sosté un alt dirigent sobiranista. A Palau no treballen amb cap previsió concreta sobre futures actuacions policials, però tenen interioritzat que la setmana vinent "hi podria haver accions concretes contra Puigdemont".

Ja deia Mariano Rajoy la setmana passada que, en cas que l'independentisme seguís endavant amb els seus plans, es veuria "obligat" a arribar a fer "allò que no volia fer". La frase és enigmàtica, però les detencions de dimecres marquen el camí de l'estratègia del president espanyol. La Moncloa s'ha compromès públicament a evitar que hi hagi urnes a Catalunya el proper 1-O, i les conseqüències que se'n derivin -ja siguin socials o polítiques- no els suposen un condicionant.

Tres opcions per banda

El Govern vol seguir endavant amb els preparatius, però la pàtina de normalitat amb la qual vol revestir l'1-O no depèn exclusivament d'ell. Quins escenaris s'obren a partir de les detencions i la publicació dels locals? Quins moviments poden fer Puigdemont i Rajoy, decidits a no aturar els plans previstos? El context de "mobilització permanent" -ja encetada a les portes del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC)- afegeix elements de pressió a les dues parts en ple xoc per l'1-O.
 

Generalitat

- Referèndum sí o sí: Puigdemont, poques hores després de la intervenció de la Guàrdia Civil, va posar-se en contacte amb els líders dels partits independentistes i de les entitats per deixar-los clar que l'1-O "anava endavant" i que hi havia previstos "plans B" destinats a garantir la convocatòria. Aquest escenari implica dues coses: complir amb el mandat parlamentari i amb el marc legal de la desconnexió i, al mateix temps, portar el xoc amb l'Estat fins a les últimes conseqüències. En el missatge d'aquest vespre ha refermat el compromís públic amb la convocatòria en els termes plantejats quan es va signar el decret. - Més mobilització que referèndum: "El dia 1 sortirem de casa, portarem una papereta i la farem servir. I aquesta acció de resposta democràtica ha de contrastar amb la d'aquells que només parlen amb el llenguatge amb què massa anys ha parlat l'autoritarisme", va indicar en la declaració institucional d'ahir, sense parlar de referèndum. El "com sempre" pregonat per l'executiu ha col·lisionat amb el setge policial i les dificultats operatives podrien desvirtuar el plantejament inicial i assimilar-lo més a un 9-N que a una votació vinculant.  - Declaració unilateral: en cercles governamentals fa mesos que es parla, sempre en privat, de la DUI com a últim recurs. Es tracta d'una opció que dirigents de l'entorn de Puigdemont no veuen amb mals ulls, però que al PDECat no genera -ni molt menys- unanimitat. En tot cas, el president es va referir ahir a la "legitimitat del mandat de les eleccions del 27-S", a les quals Junts pel Sí es va presentar amb el compromís de proclamar la independència. "No ens farem enrere perquè no hi tenim cap dret", indicava el dirigent nacionalista en referència als últims comicis.

 

Estat

- Intervenció dels Mossos: el diari El Mundopublica aquest dijous que l'Estat està disposat a "substituir" els Mossos per cossos policials espanyols arran d'una presumpta "passivitat" dels comandaments catalans. A la conselleria d'Interior, liderada per Joaquim Forn, fa temps que es tem l'aplicació de la llei de seguretat nacional com a via per prendre el control dels Mossos. Malgrat això, ahir el cos policial català va actuar per permetre que la Guàrdia Civil pogués sortir de la conselleria d'Economia amb l'oposició dels manifestants. - Suspensió de l'autonomia: "de facto", diu Puigdemont, l'autogovern català ja està suspès arran de les intervencions policials. Ara bé, Rajoy va amenaçar la setmana passada amb mesures més dures, i si el pols per l'1-O segueix no es pot descartar absolutament res. L'executiu espanyol sosté que només necessita "dies" per aplicar l'article 155 de la Constitució, i el PSOE ja urgeix Rajoy a aclarir si el farà servir. Un moviment com aquest encara generaria més resposta al carrer. - Diàleg: el ministre d'Economia, Luis de Guindos, s'ha obert en una entrevista al Financial Times a negociar el pacte fiscal que el govern espanyol va negar a Artur Mas fa exactament cinc anys. Una proposta que fins ara cap membre de l'executiu s'havia atrevit a fer en públic. El diàleg entre els dos governs està congelat des del mes de gener, data de l'última reunió entre Puigdemont i Rajoy.