El pols entre el govern de la Generalitat, que en aquests moments té el suport decidit d'una majoria de ciutadans que vol votar, i l'Estat, que es nega a que la seva sobirania, també sobre Catalunya, sigui qüestionada va viure ahir un nou episodi. Com els que ja hem viscut en els darrers dies i els que ens queden per passar, aquest tampoc té ja marxa enrere. La Guàrdia Civil, executant ordres del jutge, va "agredir" les institucions catalanes ocupant edificis governamentals i detenint una quinzena d'alts càrrecs, principalment a les ordres d'Oriol Junqueras. Carles Puigdemont va ser clar: l'autogovern de Catalunya ha estat suspès de facto. Llegiu la informació de Joan Serra Carné i Oriol March. I la gent va ocupar el centre de Barcelona, acordonar edificis, llençar-se a les places de desenes de pobles i fer cassolades. De com es va viure la jornada al centre en va fer aquesta preciosa crònicaToni Vall i com s'intentava salvar l'1-O aquesta crònica d'Arnau Urgell i Joan Serra Carné.
Avui, al TSJC pels detinguts. Així les coses només queda una sortida, convertir Catalunya en un estat. Sigui amb el referèndum de l'1-O, que cada dia té menys constants vitals per la persecució policial, o amb una declaració d'independència. Una sortida que serà difícil de gestionar políticament, però que la gernació que s'aplegava davant la conselleria d'Economia va demanar fins a la matinada i que avui es tornarà a demanar davant del TSJC. La mobilització haurà de ser permanent i no es poden descartar ni vagues generals ni jornades de tensió fins al dia 1... i més enllà. Vaig deixar escrita aquesta opinió.
Rajoy no pensa rectificar ni recular. Mentre no rebi pressió internacional, el cap de l'executiu espanyol seguirà aplicant de forma gradual mesures repressives. Ho va dir ahir a la Moncloa i en van prendre bona nota a la plaça Sant Jaume. El Govern intentarà tornar a fer paperetes, nomenar els membres de les meses i repartir les targetes censals. Encara hi són a temps (us ho explica Roger Tugas en aquesta informació), però els escorcolls i les detencions poden multiplicar-se.
El paper galdós dels Mossos. I enmig de tot això, un mal sabor de boca per l'actuació, ja de matinada, dels Mossos a la conselleria d'Economia dissolent la concentració. Els partits i les entitats acceptaven que la gent bloquegés la sortida de la Guàrdia Civil amb documentació sobre el referèndum i les estructures d'Estat, però la policia catalana els va acabar fent un cordó davant les protestes. Una de les imatges més surrealistes del procés serà la d'un cos policial (recentment atacat per la gestió dels atemptats del 17-S) dissolent manifestants que defensaven un Govern que ja no atén la legalitat espanyola dels atacs d'un cos militar, la Guàrdia Civil, que ahir atacava greument les institucions del país. Si son bons per entrar als edificis de la Generalitat també ho haurien de ser per obrir-se pas i potser la policia catalana es podria haver inhibit. No hi va haver molta violència i, fins i tot, a la CUP evitaven al màxim l'enfrontament amb els cossos policials. A la seu dels anticapitalistes hi era Sergi Santiago i en va fer aquesta crònica.
Vist i llegit
Alguns mitjans de comunicació, NacióDigital entre ells, estem amenaçats per haver emès publicitat del referèndum de l'1-O. Després de les interlocutòries del TC i el TSJC, el perill de mesures extraordinàries per part de la Justícia és real. Ahir eldiario.es publicava un informe encarregat per l'APPEC (Associació de Publicacions Periòdiques en Català) a un catedràtic que advertia de la "interpretació àmplia" que feia la Fiscalia de tot plegat per restringir la llibertat d'expressió. La informació era d'Oriol Solé.
El passadís
Ahir va ser un dia molt especial per als alts càrrecs del Govern, especialment pels que treballen a les ordres del vicepresident i conseller d'Economia, Oriol Junqueras. El seu departament va ser l'epicentre de l'operació judicial contra l'1-O. La seva agenda va saltar pels aires menys a l'hora de dinar. En acabar la reunió del Govern a Palau i la compareixença de Carles Puigdemont, el vicepresident va transitar el carrer del Bisbe fins al Palau Episcopal. Des del seu equip asseguren que no es va anar a confessar, malgrat que mai ha amagat la seva condició de catòlic practicant. L'esperava per dinar (i segurament per transmetre-li una mica de serenor) el bisbe de Barcelona, Juan José Omella.
L'efemèride
Ves quines casualitats. Tal dia com avui de l'any 1932 la Gaceta de Madrid, que és l'actual Butlletí Oficial de l'Estat, publicava una llei que feia pocs dies que havia aprovat el Congrés dels diputats i que entrava així en vigor: l'Estatut de Catalunya. Un text que era el primer marc d'autogovern real del que disposaven els catalans en l'era moderna. El text va ser impulsat políticament pel Govern de Francesc Macià, que havia intentat sense èxit proclamar la república catalana. Va ser elaborat a Núria, sancionat per una amplíssima majoria de catalans en referèndum i brutalment retallat en el tràmit a les Corts. Oi que la història us sona? Macià ho va entomar amb un immens dolor, però el text va permetre-li donar contingut a la Generalitat recuperada. Així es va commemorar al parador de turisme el 80è aniversari de l'elaboració del text.
L'aniversari
I precisament el 21 de setembre de l'any 1859 naixia a Vilanova i la Geltrú, tot i que la seva família era de les Borges Blanques i sempre hi va estar arrelat, Francesc Macià. Era terratinent i va arribar a ser coronel de l'exèrcit espanyol. Poc a poc, però, va anar canviant de posició fins que, a principis del segle XX, es va presentar per diputat de la Solidaritat Catalana. A Madrid es va enfrontar també a Cambó i va abraçar definitivament l'independentisme. Va fundar Estat Català i intentar un alçament militar, que va fracassar, des de Prats de Molló. Després d'anys d'exili i acumulació de forces, va liderar la formació d'ERC el 1931 i es va imposar de forma clara a les eleccions que van donar lloc a la Segona República. Va morir el dia de Nadal de l'any 1933 i el seu funeral va ser multitudinari. L'Avi era estimat i és un dels gegants de la política catalana del segle XX. Aquí, quan va proclamar la República Catalana el 1931. Us recomano molt que visiteu l'Espai Macià a les Borges Blanques, el seu districte electoral.
subdirector de NacióDigital
Fes clic aquí per subscriure't-hi