Mariano Rajoy haurà de donar avui la cara a la sessió de control al seu govern al Congrés. La desproporció d'algunes de les mesures que ha pres per frenar el referèndum de l'1 d'octubre faran que els grups d'esquerres i independentistes l'interpel·lin amb duresa. Però el president espanyol prefereix passar uns mals dies a la premsa de tot el món a córrer el risc de que Catalunya es converteixi en un estat. Juga a doble o res perquè si l'1-O és un èxit Puigdemont i Junqueras el poden convertir en vinculant. Ahir Ciutadans va forçar un debat al Congrés per endurir encara més la posició. El PSOE no hi va voler donar suport i Rivera es va quedar sol amb Rajoy. Una votació que va fer encara més evident la sensació de crisi d'estat.
Montoro i la intervenció de les finances. I a la tarda serà el torn, també a la cambra baixa, del ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, que haurà d'explicar l'abast i les motivacions de la intervenció de les finances de la Generalitat. Una mesura que és evidentment política perquè el departament que comanda Junqueras no s'ha separat de les normes d'estabilitat pressupostària. Ahir la Generalitat insistia en que l'acceptació del seu recurs al Suprem paralitzava la intervenció.
Votar o votar. El Govern manté que es votarà "al 100%" tot i que la Guàrdia Civil està augmentant la seva activitat per trobar material relacionat amb l'1-O. Els escorcolls d'ahir a Unipost ho demostren. Puigdemont i Junqueras traslladen als membres de l'executiu que la votació segueix endavant, i ja s'han activat els "plans B" per sortejar les traves de l'Estat. Aquestes vies alternatives o "plans de contingència", que es mantenen de manera molt discreta, es basen en plantejar una "solució democràtica" a cada acció repressiva de l'Estat. Ho explica Oriol March en aquesta informació.
Totes les llibertats. El context de retallada de drets afecta les impremtes o els que enganxen cartells però també la premsa. Avui a les vuit del vespre, a Rambla Catalunya entre plaça de Catalunya i Gran Via, el Grup de Periodistes Ramon Barnils, l'Associació de Mitjans d’Informació i Comunicació, l'Associació de Publicacions Periòdiques en Català, Som Atents, el Sindicat de Periodistes de Catalunya, el Sindicat de la Imatge, l'Associació Catalana de Premsa Comarcal i el Col·legi de Publicitaris i Relacions Públiques de Catalunya han convocat una concentració per totes les llibertats, també la de premsa.El govern espanyol vol prohibir l'1-O i també limitar la forma en que el publiciten el govern o entitats privades pressionant els mitjans. El manifest l'han signat centenars de periodistes, publicacions i entitats. També ciutadans. Ahir superava ja les 2.000 adhesions. Us hi podeu sumar en aquest enllaç.
Vist i llegit
A eldiario.es Gonzalo Cortizo entrevistava ahir l'exfiscal anticorrupció Carlos Jiménez Villarejo, que havia estat diputat de Podem. És un dels signants del manifest que diverses personalitats d'esquerres van publicar a El País contra l'1-O. A l'entrevista denuncia els casos de males pràctiques de l'antiga CDC, "un dels partits més corruptes d'Espanya", i dona a entendre que això hipoteca el projecte independentista. No aclareix si els escàndols del PP hipotequen el de la unitat d'Espanya. Villarejo potser podria explicar també qui li va ordenar deixar d'investigar el cas Banca Catalana o les activitats il·lícites del clan Pujol.
El passadís
Nou estil a la sala de premsa del Palau de la Generalitat. La tensió d'aquests dies (i mesos) no impedeix que el nou conseller de la Presidència i portaveu, Jordi Turull, es dirigeixi de tu i pel nom als periodistes en les compareixences posteriors a les reunions del consell executiu. Neus Munté no era ni molt menys tan propera als professionals dels mitjans i, de fet, havia anat marcant distàncies. A la Moncloa el portaveu Íñigo Méndez de Vigo tracta de Don i Doña els professionals dels mitjans. Per alguna cosa té el títol nobiliari de baró.
L'efemèride
Tal dia com avui de l'any 1977, un explosiu esclatava a la seu de la revista satírica El Papus, a la plaça de Castella de Barcelona, que s'havia convertit en la bèstia negra de l'extrema dreta pel se humor àcid i desvergonyit contra el que quedava del règim franquista. Un treballador mort, el conserge Joan Peñalver, i setze ferits, alguns de gravetat, va ser el balanç d'un atemptat que encara ara espera justícia. Les víctimes van haver de lluitar durant anys per ser reconegudes com a tals, mentre la investigació policial va ser una suma de negligències que va impedir conèixer els veritables responsables del crim. Han hagut de passar quaranta anys perquè una placa recordi l'atemptat i les víctimes, en una mostra més de la memòria esbiaixada que va venir de la ma de la Transició. Aquí podeu recuperar el documentalPapus, anatomia d'un atemptat que va emetre TVE el 2011.
L'aniversari
Henrik Larsson, nascut a Suècia el 1971, va arribar amb 33 anys al Barça, ja a les acaballes de la seva carrera, però l'afició en guarda un bon record. Era la solució d'urgència de Frank Rijkaard quan Ronaldinho, Eto'o i Giuly no aconseguien obrir les defenses rivals. Dues assistències en la final de París contra l'Arsenal, on els blaugrana van aconseguir la segona Champions de la seva història, en són un bon exemple. Larsson, conegut també per les rastes que va lluir durant una bona colla d'anys, pot dir que de ben jove va marcar en el Suècia-Bulgària del Mundial del 1994 que va catapultar els suecs a la tercera posició final. Cada cop que s'acosta el mercat i el Barça busca un davanter suplent, les portades reclamant un "nou Larsson" floreixen com bolets. Aquí els seus millors deu gols.
subdirector de NacióDigital
Fes clic aquí per subscriure't-hi