19
de setembre
del
2017
Actualitzat
el
21
de setembre
a les
15:17h
Joaquim Bosch (Cullera, 1965) és magistrat i portaveu de Jutges per a la Democràcia al País Valencià. En una conversa telefònica amb NacióDigital, es mostra favorable a l'exercici del dret a l'autodeterminació de Catalunya si es fa de forma pactada i amb reformes legals, com a Escòcia o el Quebec. Bosch veu amb reticència els passos del Govern i el Parlament per fer possible el referèndum del proper 1 d'octubre. Tanmateix, no dubta a criticar les actituds repressives de la Fiscalia i de determinats cossos policials. Amb tot, creu que el plet entre la Generalitat i el govern espanyol per l'1-O ha donat al poder judicial una "responsabilitat enorme" que hauria de correspondre als polítics.
- Com veu la situació a Catalunya?
- És una situació complexa, en què bona part dels càrrecs públics catalans han optat per situar-se políticament al marge de l'ordenament jurídic i això necessàriament provoca unes reaccions del propi ordenament que poden ser proporcionades o desproporcionades. La meva preocupació és que en una situació com l'actual el conflicte pugui portar a erosionar seriosament l'estat de dret en tots els sentits. Tant pel que fan els polítics catalans com per la pròpia reacció de les diverses institucions judicials.
- Un comunicat conjunt de les associacions de jutges, incloent-hi Jutges per a la Democràcia, indica que els magistrats no poden solucionar un conflicte d'essència política.
- El problema de fons és social i polític. No estem davant d'una situació de delinqüència ordinària, com a vegades sembla per algunes declaracions. El que penso és que hi ha milions de catalans que no es troben a gust amb la configuració territorial actual dins de l'estat espanyol. De fet, n'hi ha prop del 50% que aposten directament per la independència, però també prop del 80% dels catalans no estan satisfets en conjunt amb l'actual autogovern. I pel que fa al marc legal, malgrat que s'han plantejat canvis, des del govern de Madrid no s'han pres iniciatives i, per tant, tenim una àmplia majoria de la població catalana que no està a gust amb les competències autonònimques. Com que no hi ha respostes polítiques, s'estan afavorint posicions rupturistes perquè el marc legal no està regulant correctament la realitat social.
- Quin paper ha de tenir el poder judicial en aquest escenari?
- En el context que he descrit, les solucions estrictament judicials no poden resoldre el problema. Jo entenc que l'ordenament jurídic ha de respondre quan es produeixen vulneracions, però si només es va per la via del càstig i la repressió penal, el problema no es soluciona, perquè no és delinqüència ordinària. És un problema polític. L'actuació únicament judicial agreuja el conflicte i radicalitza els posicionaments perquè només hi ha càstigs però no solucions al problema de fons. L'enfocament ha de ser un altre: anàlisi seriosa, rigorosa i de bona fe per part dels representants polítics implicats de quins són els problemes de fons i donar solucions. Si de veritat hi ha una negociació seriosa i no es troben solucions, caldria veure què passa a partir d'aleshores, però la meva impressió és que no hi ha hagut una negociació seriosa i, per això, la solució jurídica en solitari no pot solucionar un problema polític de tanta entitat.
- Per tant, judicialitzar el procés és un error?
- No penso que sigui un error portar el conflicte a la justícia, penso que és un error portar-lo únicament a la justícia. El que no poden fer els tribunals quan es vulnera una llei és fer com si no passés res. A mi em sembla normal que els jutges complim amb les nostres competències. Això sí, ho hem de fer d'una manera proporcionada, rigorosa i dins les normes de l'estat de dret i veig tendències que estan anant més enllà de principis bàsics i com a magistrat em preocupa. Però justícia ha d'actuar perquè en un altre cas acabem amb les pròpies funcions de l'ordenament jurídic.
- La desobediència en el cas del referèndum pot no ser legal, però pot ser legítima?
- En qualsevol situació en què hi ha hagut desobediència civil, com Ghandi a la Índia, o Luther King als Estats Units, en cap moment qui la planteja ho fa com a possibilitat que no actuïn les lleis. El que busca la desobediència civil és demostrar que la injustícia de la llei quan és aplicada es posa tant de manifest que això provocarà canvis en les pròpies lleis. L'ordenament jurídic ha de respondre però no de manera desmesurada i amb criteris que poden ser aliens a l'estat de dret. Si només hi ha les actuacions de fiscals, jutges i policies però no de polítics, el conflicte és insoluble. Es radicalitzarà i, a més a més, es gestionarà de manera inadequada, perquè podem anar a situacions imprevisibles que ningú hauria volgut de sortida. Per tant, els actors principals haurien de ser els polítics i no els jutges i fiscals.
- El comunicat conjunt d'associacions de jutges també afirma que no s'ha de donar validesa a la llei del referèndum...
- Les lleis del referèndum són contràries a l'ordenament jurídic per moltes raons. Una perquè vulneren la Constitució i les lleis espanyoles. Això em sembla claríssim i els propis promotors ho admeten. I també vulneren les normes sobre els referèndums que marca la Comissió de Venècia del Consell d'Europa, que estableix requisits que no es compleixen, entre ells el temps d'un any que haurien d'estar les lleis en vigor o que s'han d'ajustar a l'ordenament jurídic. Podria ser aplicable el dret a l'autodeterminació en un altre context normatiu com a Escòcia al Regne Unit o el Quebec al Canadà. Per això, caldrien reformes pactades per fer la consulta. Com està plantejat el referèndum, és contrari a l'ordenament jurídic. A partir d'aquí, l'estat de dret té instruments suficients perquè no es faci la consulta.
- Però el Govern assegura que el referèndum sí que se celebrarà.
- Si no hi ha acatament i es fa la consulta, perquè no es pot saber que passarà l'1-O, com que és un referèndum sense garanties, sense cens i sense criteris rectors, la meva impressió és que no tindria reconeixement jurídic, i que tindria uns efectes semblants a la consulta del 9-N. Podria valdre com a mostra de desobediència o sentiment popular de suport al dret a decidir, però no seria un referèndum amb conseqüències jurídiques reals.
- I els jutges, com viuen aquesta situació?
- Per un costat, hi ha la situació personal dels jutges. No oblidem que la llei de transitorietat planteja un nou sistema, en el qual alguns jutges que viuen i treballen a Catalunya haurien de deixar de treballar perquè no complirien els requisits que marca la llei, que aposta per un sistema judicial absolutament vinculat al poder polític, que pot nomenar tot tipus de càrrecs judicials de la cúpula judicial i pot assignar magistrats a dit en molts supòsits.
- La llei de transitorietat, en principi, és d'aplicació temporal i té com a dret supletori l'espanyol.
- Si la legislació espanyola en la matèria és criticable, el model o el sistema que propugna la llei de transitorietat és molt mes criticable per les manipulacions que el poder polític pot aplicar en un moment en el qual hi ha molts càrrecs polítics catalans imputats per corrupció. En un context com aquest, hi ha molta preocupació perquè els jutges que se'n poden anar és evident que han d'estar pendents de què els pot passar, i els que es poden quedar s'adonen que la independència judicial pot quedar afeblida.
- Com veu l'actuació de la Fiscalia dels darrers dies?
- L'actuació de la Fiscalia no té precedents al nostre país. No hi ha cap situació equivalent ni de lluny. No hi ha hagut mai una situació en la que es pugui imputar almenys 712 alcaldes i, a més a més, es fa en un context amb causes judicials obertes i la regla general és que la Fiscalia no pot citar ni ordenar detencions. El que ha de fer és sol·licitar al jutges competents que acordin la situació dels imputats i, en el seu cas, que ordeni la detenció.
- Què implica que ho faci el jutge?
- La diferència és molt important perquè els jutges són independents, ningú els pot donar ordres. De fet, la Fiscalia està sol·licitant diligències a jutges que no sempre estan sent estimades. Per contra, el fiscal general de l'Estat està nomenat pel poder polític, pel govern, i les seves ordres les han de complir tots els fiscals. No hi ha independència com en el cas del poder judicial. A més a més, no oblidem que la Fiscalia en els darrers temps ha estat qüestionada per la seva vinculació al poder polític per una sèrie d'escàndols que tothom coneix. Per tant, és preocupant que no siguin els jutges independents els que prenguin decisions de tanta rellevància.
- Les citacions a alcaldes serien correctes?
- No em consta que els alcaldes, després de la suspensió del Tribunal Constitucional (TC), hagin pres cap decisió, sinó que van donar suport al referèndum abans de la suspensió. La meva impressió és que podríem anar a situacions de dret penal preventiu que són extensives i perilloses per a les garanties d'un estat de dret. Citar 712 alcaldes és una mesura molt impactant. Són representants de cada població elegits democràticament i si s'han de prendre mesures, que es prenguin amb totes les garanties, mai de manera dubtosa. Penso que hi ha molts dubtes en l'actuació de la Fiscalia.
- El TC va advertir més de 1.000 càrrecs públics catalans. Seria viable un judici massiu?
- El fiscal general ha arribat a dir que els 55.000 membres de les meses electorals també cometrien delictes... Jo penso que és evident que actuacions contra milers de persones són difícilment justificables des de l'àmbit penal. I això demostra que estem davant d'un problema més polític que judicial. No sé si contra 1.000 sí que seria viable i contra 55.000 no, però hi ha conductes sense aquest caràcter massiu que sí que poden tenir conseqüències penals. Quan s'ordena que no es tiri endavant un referèndum està clar que si un càrrec públic decideix desobeir sap que pot estar cometent desobediència i prevaricació, però això no es pot estendre absolutament a tothom. Em preocupa que s'utilitzi el dret penal de manera massiva contra milers de persones amb una finalitat més aviat política, per dissuadir, que no pas amb una justificació jurídica suficient. Tot i que això no vol dir que algunes conductes sí que poden tenir rellevància penal.
- Què en pensa d'una mesura cautelar acordada pel TSJC consistent en requerir als mitjans que retirin publicitat sobre el referèndum?
- És una conseqüència de la suspensió. Si el referèndum no es pot fer, cap campanya no es pot fer. Cal diferenciar entre el dret a la informació i el que són els anuncis institucionals. Els mitjans tenen dret a informar de tot el que passa sobre el referèndum, però a conseqüència directa de la suspensió em sembla comprensible que no es pugui fer publicitat institucional d'un referèndum fora de l'ordenament jurídic.
- En aquest cas, les notificacions del requeriment les va fer la Guàrdia Civil i no els funcionaris de Justícia, com passa habitualment.
- És una cosa habitual als jutjats. Quan alguna cosa té certa urgència, es demana a les forces de seguretat, perquè poden actuar de manera més ràpida. És cert que aquestes gestions les fan els funcionaris però quan hi ha urgència es demana a les forces de seguretat.
- I com veu la suspensió de l'acte a Madrid a favor del dret a decidir?
- Estem assistint a situacions contradictòries perquè és notori que hi ha actes del referèndum que s'estan celebrant i actes com el de Madrid i Vitòria que són suspesos. No conec les particularitats de cada acte i cal tenir en compte que a vegades el que se suspèn no és l'acte en si sinó l'autorització administrativa per determinats requisits. Per tant, més que entrar a analitzar cada acte concret, perquè la casuística és diversa, cal dir que el referèndum és un fet que no té precedents i això pot generar jurisprudència diferent que no s'ha unificat encara. La meva impressió és que una cosa és el ha suspès el TC, que és el referèndum en si i els tràmits per dur-lo a terme, com la publicitat o les actuacions públiques i oficials, i una altra cosa són els actes per parlar, a favor o en contra del referèndum.
- Aquests han d'estar protegits pels drets fonamentals?
- Per regla general, han d'estar emparats per la llibertat d'expressió i dret de reunió, que són fonamentals en una societat democràtica, i em sembla perillós que uns drets fonamentals que siguin exercits de forma pacífica puguin no exercir-se. El debat sobre el que està passant és positiu i les limitacions de drets fonamentals perillosa.
- A Catalunya moltes persones asseguren que hi comença a haver un estat d'excepció. Com ho veu?
- Penso que no, però veig que s'estan prenent iniciatives i mesures que si no s'analitzen de manera més reflexiva podrien portar-nos al camí d'un estat d'excepció de facto. Per tant, la meva impressió és que el fet que referèndum sigui contrari a l'ordenament no significa que es pugui actuar de qualsevol manera. S'ha d'actuar de manera proporcionada. Alguns diuen que com que la vulneració de l'ordenament es tan greu, estan justificades les mesures excepcionals. Però això no és així. Les garanties i la protecció de les llibertats precisament estan pensades per situacions excepcionals, perquè quan tot va bé i tot va perfecte a la societat, no cal fer ús de les garanties. Estan pensades per situacions com ara, per situacions de conflicte. És ara quan s'han d'aplicar garanties perquè l'estat de dret no acabi deformant-se o desfigurant-se.
- Està en perill l'estat de dret?
- Em preocupa que en una situació d'apassionament institucional hi hagi vulneració de l'ordenament jurídic, no només per part de càrrecs públics catalans, sinó que el propi estat de dret en el seu conjunt acabi trontollant per mesures que l'erosionen. Crec que el referèndum no tindrà reconeixement jurídic encara que es pugui votar, però sí que pel camí hi ha retallades de llibertats i deformacions de les estructures bàsiques de l'estat de dret, la societat haurà perdut molt. Cal valorar molt bé les mesures proporcionades, i la meva impressió és que algunes poden portar cap a un camí perillós, perquè poden erosionar l'estat de dret.
- Com veu la situació a Catalunya?
- És una situació complexa, en què bona part dels càrrecs públics catalans han optat per situar-se políticament al marge de l'ordenament jurídic i això necessàriament provoca unes reaccions del propi ordenament que poden ser proporcionades o desproporcionades. La meva preocupació és que en una situació com l'actual el conflicte pugui portar a erosionar seriosament l'estat de dret en tots els sentits. Tant pel que fan els polítics catalans com per la pròpia reacció de les diverses institucions judicials.
- Un comunicat conjunt de les associacions de jutges, incloent-hi Jutges per a la Democràcia, indica que els magistrats no poden solucionar un conflicte d'essència política.
- El problema de fons és social i polític. No estem davant d'una situació de delinqüència ordinària, com a vegades sembla per algunes declaracions. El que penso és que hi ha milions de catalans que no es troben a gust amb la configuració territorial actual dins de l'estat espanyol. De fet, n'hi ha prop del 50% que aposten directament per la independència, però també prop del 80% dels catalans no estan satisfets en conjunt amb l'actual autogovern. I pel que fa al marc legal, malgrat que s'han plantejat canvis, des del govern de Madrid no s'han pres iniciatives i, per tant, tenim una àmplia majoria de la població catalana que no està a gust amb les competències autonònimques. Com que no hi ha respostes polítiques, s'estan afavorint posicions rupturistes perquè el marc legal no està regulant correctament la realitat social.
- Quin paper ha de tenir el poder judicial en aquest escenari?
- En el context que he descrit, les solucions estrictament judicials no poden resoldre el problema. Jo entenc que l'ordenament jurídic ha de respondre quan es produeixen vulneracions, però si només es va per la via del càstig i la repressió penal, el problema no es soluciona, perquè no és delinqüència ordinària. És un problema polític. L'actuació únicament judicial agreuja el conflicte i radicalitza els posicionaments perquè només hi ha càstigs però no solucions al problema de fons. L'enfocament ha de ser un altre: anàlisi seriosa, rigorosa i de bona fe per part dels representants polítics implicats de quins són els problemes de fons i donar solucions. Si de veritat hi ha una negociació seriosa i no es troben solucions, caldria veure què passa a partir d'aleshores, però la meva impressió és que no hi ha hagut una negociació seriosa i, per això, la solució jurídica en solitari no pot solucionar un problema polític de tanta entitat.
"L'actuació únicament judicial agreuja el conflicte i radicalitza els posicionaments perquè només hi ha càstigs però no solucions al problema de fons"
- Per tant, judicialitzar el procés és un error?
- No penso que sigui un error portar el conflicte a la justícia, penso que és un error portar-lo únicament a la justícia. El que no poden fer els tribunals quan es vulnera una llei és fer com si no passés res. A mi em sembla normal que els jutges complim amb les nostres competències. Això sí, ho hem de fer d'una manera proporcionada, rigorosa i dins les normes de l'estat de dret i veig tendències que estan anant més enllà de principis bàsics i com a magistrat em preocupa. Però justícia ha d'actuar perquè en un altre cas acabem amb les pròpies funcions de l'ordenament jurídic.
- La desobediència en el cas del referèndum pot no ser legal, però pot ser legítima?
- En qualsevol situació en què hi ha hagut desobediència civil, com Ghandi a la Índia, o Luther King als Estats Units, en cap moment qui la planteja ho fa com a possibilitat que no actuïn les lleis. El que busca la desobediència civil és demostrar que la injustícia de la llei quan és aplicada es posa tant de manifest que això provocarà canvis en les pròpies lleis. L'ordenament jurídic ha de respondre però no de manera desmesurada i amb criteris que poden ser aliens a l'estat de dret. Si només hi ha les actuacions de fiscals, jutges i policies però no de polítics, el conflicte és insoluble. Es radicalitzarà i, a més a més, es gestionarà de manera inadequada, perquè podem anar a situacions imprevisibles que ningú hauria volgut de sortida. Per tant, els actors principals haurien de ser els polítics i no els jutges i fiscals.
"No penso que sigui un error portar el conflicte a la justícia, penso que és un error portar-lo únicament a la justícia"
- El comunicat conjunt d'associacions de jutges també afirma que no s'ha de donar validesa a la llei del referèndum...
- Les lleis del referèndum són contràries a l'ordenament jurídic per moltes raons. Una perquè vulneren la Constitució i les lleis espanyoles. Això em sembla claríssim i els propis promotors ho admeten. I també vulneren les normes sobre els referèndums que marca la Comissió de Venècia del Consell d'Europa, que estableix requisits que no es compleixen, entre ells el temps d'un any que haurien d'estar les lleis en vigor o que s'han d'ajustar a l'ordenament jurídic. Podria ser aplicable el dret a l'autodeterminació en un altre context normatiu com a Escòcia al Regne Unit o el Quebec al Canadà. Per això, caldrien reformes pactades per fer la consulta. Com està plantejat el referèndum, és contrari a l'ordenament jurídic. A partir d'aquí, l'estat de dret té instruments suficients perquè no es faci la consulta.
- Però el Govern assegura que el referèndum sí que se celebrarà.
- Si no hi ha acatament i es fa la consulta, perquè no es pot saber que passarà l'1-O, com que és un referèndum sense garanties, sense cens i sense criteris rectors, la meva impressió és que no tindria reconeixement jurídic, i que tindria uns efectes semblants a la consulta del 9-N. Podria valdre com a mostra de desobediència o sentiment popular de suport al dret a decidir, però no seria un referèndum amb conseqüències jurídiques reals.
- I els jutges, com viuen aquesta situació?
- Per un costat, hi ha la situació personal dels jutges. No oblidem que la llei de transitorietat planteja un nou sistema, en el qual alguns jutges que viuen i treballen a Catalunya haurien de deixar de treballar perquè no complirien els requisits que marca la llei, que aposta per un sistema judicial absolutament vinculat al poder polític, que pot nomenar tot tipus de càrrecs judicials de la cúpula judicial i pot assignar magistrats a dit en molts supòsits.
- La llei de transitorietat, en principi, és d'aplicació temporal i té com a dret supletori l'espanyol.
- Si la legislació espanyola en la matèria és criticable, el model o el sistema que propugna la llei de transitorietat és molt mes criticable per les manipulacions que el poder polític pot aplicar en un moment en el qual hi ha molts càrrecs polítics catalans imputats per corrupció. En un context com aquest, hi ha molta preocupació perquè els jutges que se'n poden anar és evident que han d'estar pendents de què els pot passar, i els que es poden quedar s'adonen que la independència judicial pot quedar afeblida.
"L'actuació de la Fiscalia no té precedents al nostre país. No hi ha cap situació equivalent ni de lluny"
- Com veu l'actuació de la Fiscalia dels darrers dies?
- L'actuació de la Fiscalia no té precedents al nostre país. No hi ha cap situació equivalent ni de lluny. No hi ha hagut mai una situació en la que es pugui imputar almenys 712 alcaldes i, a més a més, es fa en un context amb causes judicials obertes i la regla general és que la Fiscalia no pot citar ni ordenar detencions. El que ha de fer és sol·licitar al jutges competents que acordin la situació dels imputats i, en el seu cas, que ordeni la detenció.
- Què implica que ho faci el jutge?
- La diferència és molt important perquè els jutges són independents, ningú els pot donar ordres. De fet, la Fiscalia està sol·licitant diligències a jutges que no sempre estan sent estimades. Per contra, el fiscal general de l'Estat està nomenat pel poder polític, pel govern, i les seves ordres les han de complir tots els fiscals. No hi ha independència com en el cas del poder judicial. A més a més, no oblidem que la Fiscalia en els darrers temps ha estat qüestionada per la seva vinculació al poder polític per una sèrie d'escàndols que tothom coneix. Per tant, és preocupant que no siguin els jutges independents els que prenguin decisions de tanta rellevància.
- Les citacions a alcaldes serien correctes?
- No em consta que els alcaldes, després de la suspensió del Tribunal Constitucional (TC), hagin pres cap decisió, sinó que van donar suport al referèndum abans de la suspensió. La meva impressió és que podríem anar a situacions de dret penal preventiu que són extensives i perilloses per a les garanties d'un estat de dret. Citar 712 alcaldes és una mesura molt impactant. Són representants de cada població elegits democràticament i si s'han de prendre mesures, que es prenguin amb totes les garanties, mai de manera dubtosa. Penso que hi ha molts dubtes en l'actuació de la Fiscalia.
- El TC va advertir més de 1.000 càrrecs públics catalans. Seria viable un judici massiu?
- El fiscal general ha arribat a dir que els 55.000 membres de les meses electorals també cometrien delictes... Jo penso que és evident que actuacions contra milers de persones són difícilment justificables des de l'àmbit penal. I això demostra que estem davant d'un problema més polític que judicial. No sé si contra 1.000 sí que seria viable i contra 55.000 no, però hi ha conductes sense aquest caràcter massiu que sí que poden tenir conseqüències penals. Quan s'ordena que no es tiri endavant un referèndum està clar que si un càrrec públic decideix desobeir sap que pot estar cometent desobediència i prevaricació, però això no es pot estendre absolutament a tothom. Em preocupa que s'utilitzi el dret penal de manera massiva contra milers de persones amb una finalitat més aviat política, per dissuadir, que no pas amb una justificació jurídica suficient. Tot i que això no vol dir que algunes conductes sí que poden tenir rellevància penal.
- Què en pensa d'una mesura cautelar acordada pel TSJC consistent en requerir als mitjans que retirin publicitat sobre el referèndum?
- És una conseqüència de la suspensió. Si el referèndum no es pot fer, cap campanya no es pot fer. Cal diferenciar entre el dret a la informació i el que són els anuncis institucionals. Els mitjans tenen dret a informar de tot el que passa sobre el referèndum, però a conseqüència directa de la suspensió em sembla comprensible que no es pugui fer publicitat institucional d'un referèndum fora de l'ordenament jurídic.
"Em sembla perillós que uns drets fonamentals que siguin exercits de forma pacífica puguin no exercir-se"
- En aquest cas, les notificacions del requeriment les va fer la Guàrdia Civil i no els funcionaris de Justícia, com passa habitualment.
- És una cosa habitual als jutjats. Quan alguna cosa té certa urgència, es demana a les forces de seguretat, perquè poden actuar de manera més ràpida. És cert que aquestes gestions les fan els funcionaris però quan hi ha urgència es demana a les forces de seguretat.
- I com veu la suspensió de l'acte a Madrid a favor del dret a decidir?
- Estem assistint a situacions contradictòries perquè és notori que hi ha actes del referèndum que s'estan celebrant i actes com el de Madrid i Vitòria que són suspesos. No conec les particularitats de cada acte i cal tenir en compte que a vegades el que se suspèn no és l'acte en si sinó l'autorització administrativa per determinats requisits. Per tant, més que entrar a analitzar cada acte concret, perquè la casuística és diversa, cal dir que el referèndum és un fet que no té precedents i això pot generar jurisprudència diferent que no s'ha unificat encara. La meva impressió és que una cosa és el ha suspès el TC, que és el referèndum en si i els tràmits per dur-lo a terme, com la publicitat o les actuacions públiques i oficials, i una altra cosa són els actes per parlar, a favor o en contra del referèndum.
- Aquests han d'estar protegits pels drets fonamentals?
- Per regla general, han d'estar emparats per la llibertat d'expressió i dret de reunió, que són fonamentals en una societat democràtica, i em sembla perillós que uns drets fonamentals que siguin exercits de forma pacífica puguin no exercir-se. El debat sobre el que està passant és positiu i les limitacions de drets fonamentals perillosa.
- A Catalunya moltes persones asseguren que hi comença a haver un estat d'excepció. Com ho veu?
- Penso que no, però veig que s'estan prenent iniciatives i mesures que si no s'analitzen de manera més reflexiva podrien portar-nos al camí d'un estat d'excepció de facto. Per tant, la meva impressió és que el fet que referèndum sigui contrari a l'ordenament no significa que es pugui actuar de qualsevol manera. S'ha d'actuar de manera proporcionada. Alguns diuen que com que la vulneració de l'ordenament es tan greu, estan justificades les mesures excepcionals. Però això no és així. Les garanties i la protecció de les llibertats precisament estan pensades per situacions excepcionals, perquè quan tot va bé i tot va perfecte a la societat, no cal fer ús de les garanties. Estan pensades per situacions com ara, per situacions de conflicte. És ara quan s'han d'aplicar garanties perquè l'estat de dret no acabi deformant-se o desfigurant-se.
- Està en perill l'estat de dret?
- Em preocupa que en una situació d'apassionament institucional hi hagi vulneració de l'ordenament jurídic, no només per part de càrrecs públics catalans, sinó que el propi estat de dret en el seu conjunt acabi trontollant per mesures que l'erosionen. Crec que el referèndum no tindrà reconeixement jurídic encara que es pugui votar, però sí que pel camí hi ha retallades de llibertats i deformacions de les estructures bàsiques de l'estat de dret, la societat haurà perdut molt. Cal valorar molt bé les mesures proporcionades, i la meva impressió és que algunes poden portar cap a un camí perillós, perquè poden erosionar l'estat de dret.