La Generalitat té les finances intervingudes des d'avui si no hi ha sorpreses a l'edició matinal del Butlletí Oficial de l'Estat. Havia de passar en el trànsit cap a l'1 d'octubre i potser anirà més enllà mentre Catalunya es converteix en un estat o com a part del càstig del govern espanyol si no se'n surt.
Durant anys ens vam creure que la Generalitat tenia molt poder, que era forta i que, per això, la gent s'havia de manifestar a la plaça Sant Jaume. L'enfrontament obert ha fet que, un cop més, constatem que no.
El Ministeri d'Hisenda pren el control efectiu de la caixa (haurà d'autoritzar qualsevol despesa, fins i tot les de protocol amb la complicitat dels bancs) i el recurs del departament d'Oriol Junqueras al Suprem difícilment prosperarà. El model autonòmic espanyol es basa en unes comunitats subordinades al poder central. I quan aflora la tensió es fa evident. Carles Puigdemont va desafiar ahir, en un acte del PDECat des de Girona on hi havia Oriol March, a Mariano Rajoy a explicar el seu "estat d'excepció" encobert. L'article 155 de la Constitució, que suprimiria a plena llum del dia l'autonomia, és damunt la taula. Per més que el PSOE s'emboliqui.
Les policies locals, en campanya. Ahir seguien les confiscacions de material divers per part dels cossos policials i els alcaldes intentaven aturar el zel de les policies locals amb recursos davant la Justícia. Isaac Meler explica en aquesta informació què poden fer i què no els municipals, que han indignat més d'un exercint com a policia judicial, identificant a tort i a dret i confiscant cartells i pancartes.
Arguments econòmics, des de l'esquerra i des de la dreta. La campanya intentava avançar amb un mínim de normalitat. Al casinet d'Hostafrancs Esquerres per la Independència va omplir el recinte i va deixar una gentada fora (els mítings estan sent molt concorreguts). Roger Tugas en va fer aquesta crònica i també ens va explicar com li sortirien a Catalunya els números en relació a la UE. Llegiu, llegiu que no us deixarà indiferent. I si l'esquerra té arguments també en té la dreta. L'entrevista de Pep Martí a Núria de Gispert, expresidenta del Parlament per CiU i ara a Demòcrates, val la pena.
Vist i llegit
Fa un mes i dos dies de l'atemptat a Barcelona i Cambrils. Toni Vall es va retrobar amb les Rambles al seu "Senyor de Barcelona". Però us recomano també el 30 minuts de TV3 de diumenge, que visitava Ripoll i es preguntava el per què. Què va fallar? Com eren els joves de la cèl·lula? Un reportatge fet sense morbo i amb rigor pels informatius de la cadena.
El passadís
CCOO i UGT estan en contra del referèndum de l'1 d'octubre i les seves direccions eviten que, als centres de treball o a les seves seus, es faci debat sobre un tema que divideix les bases. Ahir, però, una bona colla de delegats dels dos sindicats a empreses del Baix Llobregat es van reunir, pràcticament de forma clandestina, a Sant Joan Despí per parlar-ne i posar en comú inquietuds. L'esquerra bull amb el dret a decidir.
L'efemèride
Tal dia com avui de l'any 2010 va morir d'un càncer a Saragossa, la mateixa ciutat on va nàixer el 1935, el cantautor aragonès José Antonio Labordeta. La seva veu és una de les mítiques de la transició espanyola, i ja durant el franquisme va estar compromès amb les idees de progrés i el moviments que reivindicaven la identitat nacional de l'Aragó. Labordeta va fer de professor a l'estranger i a Terol, i va combinar les classes amb els recitals. El seu Canto a la Libertad (escolteu-lo aquí) és un dels temes més mítics i es reivindicada com a himne de l'Aragó. Als anys 90 es va fer popular amb el programa de TVE Un país en la mochila, en què visitava indrets de tot l'Estat (aquí el dedicat a Menorca) i s'interessava pel paisatge humà gràcies al seu caràcter afable i proper. El polifacètic Labordeta va fer el pas a la política el 2000 acceptant encapçalar la llista de la Chunta Aragonesista al Congrés. Va ser diputat dues legislatures i, per a la història, queda la seva enrabiada amb els diputats del PP, que l'insultaven durant un debat. No va callar el que pensava.
L'aniversari
El mateix dia i any que moria el cantautor aragonès, Televisió de Catalunya posava en marxa un nou canal de televisió, el 3XL, que ocupava la franja de les remissions del canal 300 a la TDT i que des del 2000 era una web dirigida al públic adolescent que ja no se sentia atret per la programació infantil del club Super3. El 3XL, però, només va durar dos anys i va acabar morint víctima de les retallades, que han complicat encara més a la cadena pública connectar amb el públic més jove. Al canal, que emetia sèries i alguns programes mítics de la cadena, es podien gaudir projectes com Arròs covat, del dibuixant Juanjo Sáez. Aquí en podeu veure un capítol.
subdirector de NacióDigital
Fes clic aquí per subscriure't-hi