25
de setembre
del
2017
Actualitzat
el
26
de setembre
a les
19:29h
Abans de trencar-se Catalunya, es trencaran els constitucionalistes. El debat sobre la reforma de la carta magna no és nou. Ja fa anys que els juristes i politòlegs espanyols debaten sobre la necessitat de posar el text al dia. Però el procés sobiranista i la convocatòria del referèndum de l'1 d'octubre ha escalfat la discussió entre federalisme simètric i asimètric, entre els qui creuen que el text normatiu permet un referèndum i els qui asseguren que no, entre els qui sostenen que cal encabir aquesta possibilitat en una reforma i els qui mantenen que la nació és intocable perquè és anterior a la Constitució.
Aquest és un tast dels principals corrents existents dins dels acadèmics i constitucionalistes espanyols respecte de la idea d'Espanya i les possibilitats de reforma constitucional davant la imminència del xoc institucional, de la mà dels professors Daniel Guerra Sesma (Universitat de Sevilla) i Jaime Pastor (UNED).
Un únic poble espanyol?
La publicació d'El pensamiento territorial de la Segunda República española (Athenaica), un estudi erudit de Daniel Guerra Sesma, professor de Dret Internacional Públic de la Universitat de Sevilla, ha servit per escenificar les divisions existents entre els acadèmics. El prefaci és a cura de Francisco Caamaño, exministre de Justícia en el govern de Rodríguez Zapatero i defensor de l'anomenat federalisme asimètric o competitiu.
La tesi de Caamaño, basada en el federalisme nord-americà, planteja la possibilitat que no totes les comunitats autònomes disposin del mateix marc competencial, i que les autonomies cedeixin competències a l'estat federal, però que puguin desenvolupar aquelles que no estiguin explícitament en mans del poder central. Caamaño també defensa que la Constitució elimini les afirmacions unitaristes, obrint la porta a l'eliminació de les referències a la unitat d'Espanya i a la sobirania nacional.
La seu de Tribunal Constitucional Foto: José M. Gutiérrez
El posicionament de Caamaño ha fet saltar els llums d'alarma del sector més essencialista. Li ha respost Manuel Aragón Reyes, exmembre del Tribunal Constitucional (TC), del mateix TC que l'any 2010 va emetre la sentència sobre l'Estatut. Aragón s'aferra al federalisme simètric, anomenat també cooperatiu, per defensar l'existència d'un únic poble espanyol, titular en el seu conjunt de la sobirania nacional".
"Estem en el debat Azaña-Ortega"
Daniel Guerra explica a NacióDigital que "no hi ha un acord en la doctrina sobre la idea de nació espanyola, i crec que la no-resposta de l'Estat a Catalunya s'explica perquè no hi ha un consens sobre el que és Espanya. Pel que fa a Catalunya, estem en els temps del debat entre Azaña i Ortega". Es refereix així al xoc que es va produir a les Corts de la República l'any 1932, quan es debatia l'Estatut català, entre un Azaña favorable a buscar l'encaix i un Ortega pessimista que considerava que el problema era irresoluble, i només era possible la "conllevancia". Ras i curt, suportar-se.
Guerra Sesma es mostra escèptic envers la possibilitat que s'obri pas una reforma constitucional: "Amb els actors polítics actuals, ho trobo molt difícil, i això malgrat que no hi ha clàusules pètries al text, és a dir, no es declara que hi ha parts que no es puguin reformar".
Una reforma confederal?
Fa uns anys va sorgir un corrent entre els constitucionalistes que va defensar la idea de reconèixer la plurinacionalitat dins de la Constitució, atorgant la sobirania a diverses nacionalitats en un sentit quasi bé confederal. L'escola era forta entre els acadèmics catalans (Ferran Requejo, Marc Carrillo), però va trobar aliats més enllà de l'Ebre, entre ells el professor de la Universitat de Santiago Ramón Máiz o de la UNED Jaime Pastor. No sembla, però, que aquesta tesi tingui majoria dins de la doctrina espanyola.
Referèndum dins de la Constitució?
Va ser Francisco Rubio Llorente, expresident del TC ja desaparegut, qui va defensar la possible constitucionalitat d'un referèndum a Catalunya. Hi ha dos articles de la Constitució que poden facilitar-ho: el 92, que permet una consulta no vinculant, i el 150.2, que obre la porta perquè l'Estat cedeixi la competència de convocar-lo a una comunitat autònoma. Va ser això el que el Parlament de Catalunya va demanar al Congrés el 8 d'abril del 2014, obtenint una resposta negativa.
Daniel Guerra explica que la tesi de Rubio Llorente té partidaris, com Jorge Cagiao, ara professor a la Universitat de Tours, però es va trobar amb una forta oposició, encapçalada per juristes com Pedro Cruz Villalón: "El problema és que per molt que el referèndum sigui consultiu jurídicament, si el resultat és favorable a la independència, es genera un greu conflicte polític". Entre el que podríem anomenar el "búnquer" constitucionalista, contrari a tot referèndum, ni que sigui pactat, hi ha noms com Javier Tajadura i Eduardo Virgala (Universitat del País Basc),
Entre els qui han defensat que un referèndum és perfectament aplicable sense modificar la Constitució destaca Javier Pérez Royo, catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de Sevilla. Per ell, la clau de resolució del xoc institucional rau en un pacte entre els governs espanyol i català.
Quebec i Escòcia canvien la doctrina
En el si del constitucionalisme, els precedents del Quebec i Escòcia capgiren els criteris establerts. Jaime Pastor, professor de Ciències Polítiques de la UNED, explica a NacióDigital que "històricament, el dret d'autodeterminació es reduïa a episodis de tipus colonial, però aquesta doctrina ja ha quedat superada després dels casos d'Escòcia i el Quebec. A més a més, hi ha jurisprudència, amb la sentència del Tribunal de l'Haia de l'any 2010, que conclou que la declaració unilateral d'independència per part de Kosovo s'ajusta al dret internacional".
Per Pastor, "existeix el que s'anomena dret remei, un dret reconegut en darrera instància, en què quan un estat, ni que sigui liberal i democràtic, no reconeix el dret d'una minoria nacional, aquesta té el dret a expressar-se".
La participació l'1-O, element clau
Pel professor de la Universitat de Sevilla, "aquest debat el que mostra és que hi ha un consens, evidenciat el 1978, sobre la naturalesa de l'Estat, que ha de ser democràtic i social de dret, però no pas sobre la nació i la idea d'Espanya". I aventura un escenari possible de cara al que pot passar l'1-O: "Ara mateix no sabem què pot passar, però si hi ha una gran participació i un resultat favorable a la independència, començaran a escoltar-se veus a Espanya en favor d'un referèndum acordat".
Jaime Pastor coincideix amb el criteri de Daniel Guerra. Pel professor de la UNED, "si la participació l'1-O és superior a la que es va produir el 9-N i es corrobora que existeix una majoria social en favor de la sobirania, la posició de l'Estat i del que podem considerar el fonamentalisme constitucional quedarà seriosament tocada. S'hauran d'obrir vies de negociació política". Pastor va més enllà i assegura que "l'evolució del conflicte ha demostrat que de les dues legalitats en conflicte, la catalana és la que ha actuat de forma més democràtica, perquè aspira a votar a les urnes".