16
de setembre
del
2017
Actualitzat
el
18
de setembre
a les
10:38h
Els alcaldes estan -també- en el punt de mira de l'ofensiva judicial de l'Estat per aturar el referèndum, com ho evidencia la crida de la Fiscalia a més de 700 dirigents de consistoris catalans perquè declarin en relació al seu suport a l'1-O, actuació que ha rebut una contundent resposta unitària aquest dissabte a l'ajuntament de Barcelona i al Palau de la Generalitat. Per evitar dubtes i reduir els temors, la sectorial de secretaris, interventors i tresorers d'administració local de l'ANC va elaborar un informe jurídic per encàrrec de l'AMI, que l'ha difós entre els seus ajuntaments.
Un dels principals responsables d'aquesta àrea és Joan Anton Font (Montblanc, 1962), que treballa com a secretari general de l'ajuntament de Tarragona i ha rebut NacióDigital per detallar quines poden ser les conseqüències per als alcaldes i funcionaris locals que col·laborin en el referèndum. Un avançament: està convençut que, més enllà d'amenaces, la justícia té poques vies per actuar amb contundència contra aquests servidors públics.
Alguns ajuntaments han tingut o encara tenen dubtes sobre si col·laborar amb l'1-O posa en risc la institució o els seus funcionaris. Estan justificats?
Si els funcionaris participen en el referèndum, només ho poden fer com a representants de l'administració o com a personal col·laborador. La resta d'actuacions les fa la Generalitat. S'han d'apuntar, per tant, en una borsa de voluntaris i la tasca que se'ls pot encarregar no la fan en qualitat de funcionaris, sinó com a ciutadans. No és una actuació en l'exercici de la pròpia funció. Tenint en compte això i que està despenalitzat en el codi penal des del 2005 convocar, celebrar o participar en un referèndum, en ells no hi ha delicte, ni de desobediència, ja que no hi ha cap notificació prèvia ni cap providència del Tribunal Constitucional (TC) es dirigeix cap a ells. Si no, podríem caure en l'absurd d'establir que tothom que voti en el referèndum estarà cometent un delicte.
Fins i tot acceptant que la llei del referèndum està anul·lada i que la normativa espanyola mana sobre tot, aquell personal funcionari que col·labora ho fa com a ciutadà i, com a ciutadà, no està cometent cap delicte, més enllà de les amenaces que puguin fer el govern de l'Estat i la Fiscalia. Poden estar molt tranquils, no estan fent cap delicte, fins i tot si acatem l'ordenament jurídic espanyol. I és que hi ha un altre supòsit que alguns defensem, que ens empara la normativa comunitària, conforme la qual el Parlament ha executat un acte de sobirania d'acord amb el dret internacional i efectivament el Govern l'està exercint perquè està en vigor. En aquest cas, encara hi ha molt menys delicte.
No s'estaria desobeint?
Fins i tot l'article del codi penal que regula la desobediència estableix en el segon apartat que en cap cas es pot considerar desobediència si aquesta actuació s'empara en una norma de caràcter general, en una llei. I aquí estaríem complint una llei vigent que, a més, és jeràrquicament superior a totes aquelles que s'hi oposen, Constitució inclosa. Per tant, en un o altre supòsit, no hi ha delicte, tot i que altra cosa és que s'iniciïn diligències penals. Ja fa molt a Catalunya que s'inicien diligències, i en un inici eren per rebel·lió i sedició, i curiosament ara el Fiscal no es querella per cap d'aquests delictes, ara ja ens dona la raó conforme no hi havia rebel·lió o sedició. Ja sabien que no hi eren, però seguien l'estratègia de la por, aviam si algú s'espantava i es frenava el procés.
Ara està passant el mateix, estan intentant generalitzar la por a alcaldes, funcionaris que puguin participar, membres de les meses electorals -com ja va fer Mariano Rajoy- i al final ens amenaçaran als que anem a votar. I segurament les amenaces es convertiran en querelles, però cal tenir la tranquil·litat total que això no és delicte. Excepte -i això no crec que passi- que el Tribunal Suprem (TS) faci una variació absoluta a la doctrina que ha aplicat fins avui en dia dels delictes. Jo encara crec que és un tribunal seriós, professional, independent i que aplica la norma de forma correcta i que, per tant, no s'avindria a interpretacions grolleres del dret per castigar allò que la pròpia norma no vol castigar.
Últimament la independència de la justícia està en qüestió.
Tota no. El TC, que no és poder judicial, i el ministeri fiscal, que depèn del govern de l'Estat i tampoc no és poder judicial. Pel que fa al poder judicial, només hem vist actuar l'Audiència Nacional, i en uns casos molt concrets que no han arribat enlloc.
El Suprem va inhabilitar Francesc Homs.
És lògic, perquè quan Artur Mas i Homs van actuar estaven dins l'ordenament espanyol. Tot i així, si anéssim als tribunals europeus, segurament la sentència seria una altra. A més, pel que fa al judici del 9-N, el Suprem i el TSJC no han mogut ni un mil·límetre la interpretació que feien fins llavors dels delicte de prevaricació i desobediència. De fet, afirmen que la prevaricació és fruit de la desobediència i, per tant, no poden haver-hi dos delictes fruit de la mateixa actuació i només deixa el delicte de desobediència. Per això, tots els càrrecs públics, si estan fent alguna cosa és desobeir, no prevaricar, ho han dit el TS i el TSJC. I segueixen la jurisprudència seguida fins llavors, que estableix que, per haver-hi desobediència, hi ha d'haver una ordre prèvia concreta, feta pels mitjans legals i correctament notificada.
I caldrà fer una reflexió ara si les delegacions del govern de l'Estat són òrgans judicials, perquè estem veient com les notificacions als alcaldes no les han fet la justícia, sinó la delegació del govern espanyol. El TSJC, en auxili del TC, no ha enviat cap notificació als alcaldes. Caldria veure si això és una notificació correcta, ja que no prové d'un òrgan de la justícia, no té les garanties mínimes. Per tant, els funcionaris no estan fent cap delicte ni el cometran, per molt que se'ls amenaci com a personal col·laborador, i els ciutadans tampoc anant a votar. I el delicte de desobediència es pot limitar als que hagin rebut la notificació de forma més o menys correcta. I fins i tot és defensable que no n'hi ha, tenint en compte que la llei catalana està vigent o, si menys no, té aquesta presumpció de validesa, d'acord amb el dret internacional, i tothom pot dir que actua a l'empara d'aquesta llei.
I qui podria rebre aquest requeriment? Els alcaldes, els secretaris...?
No, els secretaris no tenim cap paper actiu o passiu, més enllà d'aquells municipis on ens hagin requerit un informe.
Per tant, la notificació només podria anar als alcaldes?
Efectivament, tal com s'ha fet, malgrat que no a través de la justícia. Tinc molts dubtes de la validesa d'una notificació a través d'un òrgan administratiu.
Encara podria arribar una altra per part de l'òrgan judicial.
Ja hauria arribat, no? Per què el TSJC no ha notificat a tots els alcaldes de Catalunya? Perquè no té mitjans, mentre que la delegació del govern espanyol sí, a través de les seves bases de dades. I és curiós que ho hagi fet per dues vies, per correu electrònic -que seria suficient- i per correu certificat amb acusament de recepció, cosa que és un disbarat. Potser és que estan més còmodes pel procediment del segle XX que del XXI.
Per tant, en cas que arribin finalment les notificacions per via judicial, els únics que podrien cometre algun delicte serien alcaldes, i seria el de desobediència. Descarten el de prevaricació, rebel·lió i sedició.
Quan parlem amb els alcaldes, els argumentem que no creiem que hi hagi cap delicte, però els alertem que hi ha un risc, tenint en compte la interpretació que puguin fer-ne els tribunals espanyols, de cometre un delicte de desobediència. Hi ha el risc que no interpretin com nosaltres la segona part de l'article que regula aquest delicte i diguin que no és suficient i donin força a la idea que la llei està suspesa. El risc és evident i cal avisar els alcaldes.
De fet, en l'informe ja apunten que no hi ha precedents ni jurisprudència conforme s'hagi apel·lat abans a aquesta segona part de l'article i, per tant, no se sap com reaccionarien els tribunals.
Exacte, és una situació novedosa i caldria veure què passa. Ara bé, perquè s'apliqui una pena cal haver arribat a l'última instància judicial. La màxima pena per a la desobediència són dos anys d'inhabilitació per càrrec públic. Els estem dient als alcaldes que el màxim risc que tenen és que, durant dos anys, no podran fer d'alcaldes. Però, entre que hi ha una primera instrucció amb més de 700 encausats, el judici oral, les proves, els testimonis, la sentència, els recursos... Si seguim les mitjanes de durada de causes complexes, com ho seria aquesta, la sentència no seria ferma fins al cap de sis, set o vuit anys.
A més, l'Estat està còmode quan actua una única instància judicial i, per això, usa l'Audiència Nacional quan pot, però ara podrien actuar una quarentena de jutjtats d'instrucció diferents, amb causes diferents i que arribarien a conclusions diferents, ja que els jutges són independents i amb interpretacions diferents. Això seria ingovernable, una instrucció llarga, lenta, conflictiva i molt dura de mantenir pel govern espanyol. En tot cas, en el pitjor dels casos, la sentència seria de dos anys d'inhabilitació al cap de sis, set o vuit anys. En el procés en què estem i quan el president de la Generalitat, la presidenta del Parlament i el Govern en ple s'hi juguen molt més, aquest és un risc és totalment assumible.
I què passaria en el cas dels alcaldes que, a més, són funcionaris?
Si hi ha algun alcalde que, a més d'alcalde, és professor d'universitat, funcionari de l'ajuntament o d'Hisenda..., li caigués una inhabilitació per càrrec públic, no podria exercir durant dos anys. En tot cas, en les inhabilitacions especials, són les sentències les que detallen perquè se t'inhabilita. Allò lògic en aquest cas és que fossin inhabilitats per exercir a la funció mitjançant la qual han delinquit i, en aquest, seria com a alcalde.
Com valora l'amenaça de José Manual Maza conforme els alcaldes podrien enfrontar-se a penes de vuit anys de presó per col·laborar amb el referèndum?
Ho veig com una amenaça, i prou. Es refereix a un possible delicte de malversació de fons públics. Però els alcaldes no aprovaran cap despesa relacionada amb el referèndum. Les assumeix totes la Generalitat. Per tant, no hi ha risc, és tant sols una amenaça més
En tot cas, pel que fa al delicte de desobediència, els encarregats de decidir com s'aplica la segona part de l'article del codi penal serien els tribunals espanyols, en última instància.
En última instància depèn d'Europa. Si el referèndum surt malament i no es fa, guanya el "no" o, tot i guanyar el "sí", la comunitat internacional ens gira l'esquena, i Catalunya no esdevé un estat independent, això acaba als tribunals europeus, ja que estem parlant de drets bàsics aprovats en la Carta de Drets Humans de la Unió Europea. Tot i això, les penes són efectives quan s'esgoten les instàncies espanyoles, el recurs a un tribunal europeu no suspèn la pena a l'Estat i, després de començar a complir-la, Europa es pronunciaria al cap d'un, dos o tres anys...
I ja hauria passat el temps de la inhabilitació.
Sí, però el recurs a Europa es guanyaria, sens dubte, i hi hauria un dret d'indemnització a l'incorrectament condemnat per part de l'Estat. Els alcaldes són els que tenen el risc més baix en tot el procés. I estan fent d'alcaldes perquè tenien un compromís en aquest procés, i no se'ls demana que arrisquin la fortuna o el patrimoni, sinó que deixin de fer dos anys d'alcaldes. Ens ho deuen, no? La por que intenta fer la Fiscalia i el govern de Madrid és per només dos anys i arribaria al cap de sis.
Això en el pitjor dels casos. Les penes de què alerten als funcionaris...?
Política ficció, perquè no actuen com a funcionaris, sinó com a ciutadans del carrer.
I un director d'escola que deixa les claus perquè s'hi posin urnes?
Cap problema. No les deixa, algú li manarà que les deixi a través d'una instrucció. Ell no és l'amo de l'escola o de les claus.
No s'ha de negar amb col·laborar amb una ordre que creu que pot ser il·legal?
No. El que han fet alguns sindicats de funcionaris, en lloc de reclamar al govern espanyol que no actuï contra ells, és recomanar que es demanin totes les ordres per escrit i justificades. Quan es rep una ordre, es compleix i ja està, no cal ni que es doni el motiu pel qual es demanen les claus, que són del propietari de l'escola. El funcionari no incorre en cap responsabilitat.
CCOO ha demanat una reunió de la Mesa General de la funció pública per garantir que els funcionaris no en sortiran afectats, i altres sindicats, com el CSIF, directament recomanen als seus adherits que no compleixin determinades ordres encaminades a executar l'1-O...
Estem en un procés en què ningú és imparcial, vulguem o no. Tots actuem amb una dosi de subjectivitat. Els que intentem treure'ns-la tenim excusa, però hi ha qui ho fa a la descarada i fan la seva actuació d'acord amb la seva idea de pertinença a una nació. La seva actitud de defensa dels funcionaris no hauria de ser contra la Generalitat, que és qui menys ens ha collat, sinó exigint al govern espanyol que ens deixi en pau i que el fiscal no faci res, però estan ajudant a Madrid a fer agafar als funcionaris fent-los creure que estan cometent un delicte quan no ho fan. Això són sindicats que defensen els treballadors? Per l'amor de déu...! Alguns sindicats han agafat una actitud combativa contra el procés i no se n'amaguen, i estan fent un flac favor a la funció pública i els funcionaris en general. Haurien d'assessorar-los davant dels dubtes que puguin sorgir, no atemorir-los. S'han retratat, no defensen els funcionaris, i espero que algun dia aquests els ho retreguin.
En canvi, els Mossos d'Esquadra i la policia sí que es troben implicats en l'organització, ni que sigui perquè l'Estat els exigeix que la frenin. Quin marge de maniobra tenen?
Ha desaparegut la dependència funcional cap a jutges i fiscals per part de Mossos i policia local en tot allò que fa referència al referèndum. Ens hagués agradat que la llei hagués estat més explícita en aquest sentit, que hagués protegit més als agents de les forces i cossos de seguretat, però la llei del referèndum ja estableix que està jeràrquicament per sobre de qualsevol altra i s'aplica la resta de normativa sempre que no entri en contradicció amb aquesta norma. No suprimeix la dependència funcional respecte jutges, tribunals i fiscals, però si aquesta s'usa per anar en contra de la mateixa llei, entra en contradicció amb aquesta i no pot tenir cap efecte.
No sé quin paper faran els Mossos, per ara han fet l'actuació formal correcta, que és anar a rebre les instruccions per part de la Fiscalia, s'ha traslladat a tots els membres del cos què s'ha rebut de la Fiscalia i s'ha dit també que, en tot cas, no executin res perquè la cadena de comandament implica que, abans de fer cap actuació, aquesta s'ha de decidir des de dalt com es realitza. Això és correcte.
I la policia local, a qui l'Estat també ha reclamat que actuï contra l'1-O?
La policia local està per garantir la seguretat. A vegades actua com a policia judicial, però no està per tancar locals. A més, les nostres policials locals no estan especialment cobertes. Tenim més necessitat de policies que no excedent. Els cossos de policies locals aniran molt justos quan hagin de garantir la seguretat al carrer quan hi hagi molta afluència de gent, com en el cas d'unes eleccions, i no tindran capacitat operativa per anar a retirar meses. I els Mossos igual, que tenen mil funcions, des de trànsit fins a lluita antiterrorista. Si destinem els agents pel que toca, què farem? Enviar un agent a un local electoral i que digui "m'ha dit el fiscal que tanqui"? El president de mesa li dirà que no vol fer-ho i ell què podrà fer? Res. Les actuacions per impedir que s'obri un col·legi hauran de ser amb acordonament, davant una gentada des de primera hora amb ganes de votar. Això només serà possible amb un dispositiu de 15-20 policies. Que vingui i que ho facin, davant unes 1.500 persones! A veure què passa.
S'ha referit al contingut de la llei. Pel que fa a la seva vigència, ha quedat prou explícita o les institucions catalanes haurien de ratificar-la després de la suspensió?
Ja ha estat ratificada. Hi ha un principi de dret internacional, el principi d'efectivitat, que és que la comunitat internacional reconeix el naixement de nous estats a partir del moment en què aquests actuen només d'acord amb la pròpia normativa i el dret internacional. I això és precisament el que està fent ara el Govern de Catalunya. En les seves actuacions, reconeix la vigència de la llei del referèndum i no reconeix el TC, i està exercint un poder efectiu sobre el territori. Ja queda clar que segueix en vigor sense fer res més, i que, si guanya el sí, entrarà en vigor una altra llei, la de transitorietat jurídica.
Esperava una mesura com la citació dels més de 700 alcaldes compromesos amb el referèndum?
Ens ho havíem plantejat en els debats interns que teníem, però no crèiem que fossin capaços per la imatge internacional que donarien. Actuar contra l'alcalde, un dels elements amb més poder popular que tenim i amb més acceptació per part de la ciutadania, el més proper als ciutadans... Actuar contra tres quartes parts dels alcaldes d'un país posa en contra tota la comunitat internacional. Trencaria l'estratègia de gaudir dels suports d'aquells estats que posen el dret a la integritat dels estats per sobre del d'autodeterminació. Posaria en contra estats amb una llarga tradició democràtica, perquè ens situa pitjor que estats com Turquia, que no es va atrevir a actuar contra el 75% dels seus alcaldes. No vam creure que s'atrevissin per un simple delicte que comporta dos anys d'inhabilitació.
Però ho han fet...
L'Estat ha optat per l'estratègia de la por i això l'ha debilitat, i algunes de les últimes reaccions internacionals han anat com a resposta a això. No han fet un anàlisi seriós, objectiu ni intel·ligent. Jo mai no els hauria recomanat aquesta estratègia, encara que haguessin decidit anar per la via de la justícia. Ara ens plantegem que totes aquelles accions que crèiem que no faria l'Estat perquè les conseqüències serien més negatives que si no les fessin potser sí que estan disposats a fer-les. La imatge internacional de policies impedint votar a cues de centenars de persones és demolidora, és la imatge d'una actuació totalment antidemocràtica. Ara comencem a pensar que potser s'atreveixen a fer-ho, però el que estaran fent és falcant el procés cap a la República catalana.
L'AMI i l'ACM ja han dit que aniran a declarar davant la Fiscalia que seguiran al costat del Parlament i el Govern. Això reforça el principi de l'exercici del poder efectiu?
Ja és hora, algun cop hem trobat a faltar que els nostres representants declaressin que estan actuant d'acord amb una llei correcta i sense cometre cap delicte. Aquesta és l'actuació correcta, no tenen res a amagar i tenen la legimitat, no poden actuar com a presumptes delinqüents. Una altra estratègia d'alguns alcaldes [els de la CUP] que no reconeixen l'autoritat del ministeri fiscal és negar-se a anar-hi. No desaprovo aquesta opció tampoc. Creuen que, com que la llei del referèndum està en vigor, l'actuació de la Fiscalia no està legitimada. El que provocaran és que els vagin a detenir per declarar per la força i ja ho busquen indirectament. I si ho fan, serà un error més de l'estat espanyol. Donarà la volta al món si van a detenir vint alcaldes. No crec que tinguin el valor de fer-ho.
Tenen constància que també hagin rebut pressions de l'Estat secretaris o altres funcionaris d'ajuntaments?
Jo no he rebut cap pressió per part de ningú, i sóc un personatge que m'he identificat. Sí que he sentit a parlar de pressions, que no he viscut ni comprovat, però les úniques que m'han arribat són de sectors unionistes a secretaris que, en principi, no volien fer els informes que els demanava un ajuntament advertint que totes les actuacions que es feien a favor del referèndum eren il·legals.
De fet, tots els informes que s'han fet públics demanats per alcaldes que dubtaven anaven en la línia que cedir locals incomplia la legalitat.
Jo no ho puc acreditar, però m'han arribat veus d'algun secretari que ha rebut pressions per fer algun informe d'aquest tipus quan ell tenia clar que no podia ser així. I fins i tot amb instruccions de quin era el seu contingut exacte. En canvi, no conec cap secretari d'un municipi d'alcalde independentista que hagi estat pressionat per no fer un informe. És més, hi ha mil casos en què el secretari, sense que ningú li ho hagi demanat, ha presentat un informe al seu alcalde independentista dient-li que està fent una il·legalitat. A mi no se m'ocorreria fer un informe per a l'ajuntament si no me'l demana l'alcalde o una quart part dels regidors o un grup municipal, però hi ha secretaris que sí que han fet aquesta funció que va més enllà del que els pertoca. On estem arribant? Si un secretari fa un informe que ningú li ha demanat, en relació a un expedient on no participa, perquè li dona la gana, no ho puc entendre. I no ens poden dir que estan pressionats!
En definitiva, si als membres de la sectorial els demanessin un informe sobre si cedir locals suposa incomplir la legalitat o no, la resposta quina seria?
Els diem que això és una decisió política, no jurídica. Hi ha una argumentació important segons la qual la suspensió del TC a la llei del referèndum és efectiva, i no es pot negar. Però n'hi ha una altra que també té molta força que ens diu que la llei continua en vigor d'acord amb el dret internacional. I agafin la que agafin no estan cometent delicte. Ara bé, si el Tribunal Suprem varia la doctrina, algú podria acusar els alcaldes de cometre un delicte.
Però abans ha comentat que no hi havia jurisprudència en relació a la segona part de l'article sobre el delicte de desobediència.
No, però qui ha d'alertar perquè no es cometi aquest delicte és l'autoritat judicial, ho ha de fer un òrgan competent. La delegació del govern espanyol no ho és, com ja s'ha comentat abans. Quan han anat a fer les notificacions als membres del Govern i de la mesa del Parlament, ho han fet membres del TSJC. Hauria de ser el mateix, el procediment usat és incorrecte. En una sentència que analitzem, es dona el cas d'un jutge que va ordenar per telèfon a un cap d'una policia local que detingués una persona, i no ho va fer. El jutge va iniciar diligències per denegació d'auxili -que és el mateix que desobediència, però en l'àmbit de les policies-, però el TS va negar-ho i va determinar que hi havia un conducte ordinari que només es pot saltar en casos extraordinaris. Si no es fa la notificació per la via correcta, quina garantia té? Com sé jo que el delegat del govern espanyol no ha canviat els papers? Diran que per notorietat o perquè està publicat al BOE, però, tal com ha actuat fins ara el Suprem, no es donen els requisits de la desobediència. Per tant, el risc hi és, el TS pot canviar la seva doctrina i es trobaria amb una situació nova que no havia analitzat fins ara.
Llavors, com s'explica que el secretari de Barcelona i altres hagin fet informes defensant el contrari?
No puc entrar a valorar els informes d'altres secretaris. Cadascú informa d'acord amb la seva interpretació de la norma. Som molts els juristes i secretaris que en fem una altra. Per tant, és una interpretació no compartida, però respectada.
Un dels principals responsables d'aquesta àrea és Joan Anton Font (Montblanc, 1962), que treballa com a secretari general de l'ajuntament de Tarragona i ha rebut NacióDigital per detallar quines poden ser les conseqüències per als alcaldes i funcionaris locals que col·laborin en el referèndum. Un avançament: està convençut que, més enllà d'amenaces, la justícia té poques vies per actuar amb contundència contra aquests servidors públics.
Alguns ajuntaments han tingut o encara tenen dubtes sobre si col·laborar amb l'1-O posa en risc la institució o els seus funcionaris. Estan justificats?
Si els funcionaris participen en el referèndum, només ho poden fer com a representants de l'administració o com a personal col·laborador. La resta d'actuacions les fa la Generalitat. S'han d'apuntar, per tant, en una borsa de voluntaris i la tasca que se'ls pot encarregar no la fan en qualitat de funcionaris, sinó com a ciutadans. No és una actuació en l'exercici de la pròpia funció. Tenint en compte això i que està despenalitzat en el codi penal des del 2005 convocar, celebrar o participar en un referèndum, en ells no hi ha delicte, ni de desobediència, ja que no hi ha cap notificació prèvia ni cap providència del Tribunal Constitucional (TC) es dirigeix cap a ells. Si no, podríem caure en l'absurd d'establir que tothom que voti en el referèndum estarà cometent un delicte.
"Si els funcionaris participen en el referèndum, ho faran en qualitat de ciutadans, no en l'exercici de la pròpia funció. No hi ha delicte"
Fins i tot acceptant que la llei del referèndum està anul·lada i que la normativa espanyola mana sobre tot, aquell personal funcionari que col·labora ho fa com a ciutadà i, com a ciutadà, no està cometent cap delicte, més enllà de les amenaces que puguin fer el govern de l'Estat i la Fiscalia. Poden estar molt tranquils, no estan fent cap delicte, fins i tot si acatem l'ordenament jurídic espanyol. I és que hi ha un altre supòsit que alguns defensem, que ens empara la normativa comunitària, conforme la qual el Parlament ha executat un acte de sobirania d'acord amb el dret internacional i efectivament el Govern l'està exercint perquè està en vigor. En aquest cas, encara hi ha molt menys delicte.
No s'estaria desobeint?
Fins i tot l'article del codi penal que regula la desobediència estableix en el segon apartat que en cap cas es pot considerar desobediència si aquesta actuació s'empara en una norma de caràcter general, en una llei. I aquí estaríem complint una llei vigent que, a més, és jeràrquicament superior a totes aquelles que s'hi oposen, Constitució inclosa. Per tant, en un o altre supòsit, no hi ha delicte, tot i que altra cosa és que s'iniciïn diligències penals. Ja fa molt a Catalunya que s'inicien diligències, i en un inici eren per rebel·lió i sedició, i curiosament ara el Fiscal no es querella per cap d'aquests delictes, ara ja ens dona la raó conforme no hi havia rebel·lió o sedició. Ja sabien que no hi eren, però seguien l'estratègia de la por, aviam si algú s'espantava i es frenava el procés.
"Intenten generalitzar la por a alcaldes, funcionaris, membres de les meses electorals i al final ens amenaçaran als que anem a votar. Cal tenir la tranquil·litat que això no és delicte"
Ara està passant el mateix, estan intentant generalitzar la por a alcaldes, funcionaris que puguin participar, membres de les meses electorals -com ja va fer Mariano Rajoy- i al final ens amenaçaran als que anem a votar. I segurament les amenaces es convertiran en querelles, però cal tenir la tranquil·litat total que això no és delicte. Excepte -i això no crec que passi- que el Tribunal Suprem (TS) faci una variació absoluta a la doctrina que ha aplicat fins avui en dia dels delictes. Jo encara crec que és un tribunal seriós, professional, independent i que aplica la norma de forma correcta i que, per tant, no s'avindria a interpretacions grolleres del dret per castigar allò que la pròpia norma no vol castigar.
Últimament la independència de la justícia està en qüestió.
Tota no. El TC, que no és poder judicial, i el ministeri fiscal, que depèn del govern de l'Estat i tampoc no és poder judicial. Pel que fa al poder judicial, només hem vist actuar l'Audiència Nacional, i en uns casos molt concrets que no han arribat enlloc.
Joan Anton Font, durant l'entrevista amb NacióDigital. Foto: Júlia Abelló
El Suprem va inhabilitar Francesc Homs.
És lògic, perquè quan Artur Mas i Homs van actuar estaven dins l'ordenament espanyol. Tot i així, si anéssim als tribunals europeus, segurament la sentència seria una altra. A més, pel que fa al judici del 9-N, el Suprem i el TSJC no han mogut ni un mil·límetre la interpretació que feien fins llavors dels delicte de prevaricació i desobediència. De fet, afirmen que la prevaricació és fruit de la desobediència i, per tant, no poden haver-hi dos delictes fruit de la mateixa actuació i només deixa el delicte de desobediència. Per això, tots els càrrecs públics, si estan fent alguna cosa és desobeir, no prevaricar, ho han dit el TS i el TSJC. I segueixen la jurisprudència seguida fins llavors, que estableix que, per haver-hi desobediència, hi ha d'haver una ordre prèvia concreta, feta pels mitjans legals i correctament notificada.
"Els funcionaris no estaran fent cap delicte. I el de desobediència només es pot limitar als que hagin rebut una notificació prèvia"
I caldrà fer una reflexió ara si les delegacions del govern de l'Estat són òrgans judicials, perquè estem veient com les notificacions als alcaldes no les han fet la justícia, sinó la delegació del govern espanyol. El TSJC, en auxili del TC, no ha enviat cap notificació als alcaldes. Caldria veure si això és una notificació correcta, ja que no prové d'un òrgan de la justícia, no té les garanties mínimes. Per tant, els funcionaris no estan fent cap delicte ni el cometran, per molt que se'ls amenaci com a personal col·laborador, i els ciutadans tampoc anant a votar. I el delicte de desobediència es pot limitar als que hagin rebut la notificació de forma més o menys correcta. I fins i tot és defensable que no n'hi ha, tenint en compte que la llei catalana està vigent o, si menys no, té aquesta presumpció de validesa, d'acord amb el dret internacional, i tothom pot dir que actua a l'empara d'aquesta llei.
I qui podria rebre aquest requeriment? Els alcaldes, els secretaris...?
No, els secretaris no tenim cap paper actiu o passiu, més enllà d'aquells municipis on ens hagin requerit un informe.
Per tant, la notificació només podria anar als alcaldes?
Efectivament, tal com s'ha fet, malgrat que no a través de la justícia. Tinc molts dubtes de la validesa d'una notificació a través d'un òrgan administratiu.
Encara podria arribar una altra per part de l'òrgan judicial.
Ja hauria arribat, no? Per què el TSJC no ha notificat a tots els alcaldes de Catalunya? Perquè no té mitjans, mentre que la delegació del govern espanyol sí, a través de les seves bases de dades. I és curiós que ho hagi fet per dues vies, per correu electrònic -que seria suficient- i per correu certificat amb acusament de recepció, cosa que és un disbarat. Potser és que estan més còmodes pel procediment del segle XX que del XXI.
"Per què el TSJC no ha notificat a tots els alcaldes de Catalunya? Perquè no té mitjans, mentre la delegació del govern espanyol sí"
Per tant, en cas que arribin finalment les notificacions per via judicial, els únics que podrien cometre algun delicte serien alcaldes, i seria el de desobediència. Descarten el de prevaricació, rebel·lió i sedició.
Quan parlem amb els alcaldes, els argumentem que no creiem que hi hagi cap delicte, però els alertem que hi ha un risc, tenint en compte la interpretació que puguin fer-ne els tribunals espanyols, de cometre un delicte de desobediència. Hi ha el risc que no interpretin com nosaltres la segona part de l'article que regula aquest delicte i diguin que no és suficient i donin força a la idea que la llei està suspesa. El risc és evident i cal avisar els alcaldes.
De fet, en l'informe ja apunten que no hi ha precedents ni jurisprudència conforme s'hagi apel·lat abans a aquesta segona part de l'article i, per tant, no se sap com reaccionarien els tribunals.
Exacte, és una situació novedosa i caldria veure què passa. Ara bé, perquè s'apliqui una pena cal haver arribat a l'última instància judicial. La màxima pena per a la desobediència són dos anys d'inhabilitació per càrrec públic. Els estem dient als alcaldes que el màxim risc que tenen és que, durant dos anys, no podran fer d'alcaldes. Però, entre que hi ha una primera instrucció amb més de 700 encausats, el judici oral, les proves, els testimonis, la sentència, els recursos... Si seguim les mitjanes de durada de causes complexes, com ho seria aquesta, la sentència no seria ferma fins al cap de sis, set o vuit anys.
"Si seguim les mitjanes de durada de causes complexes com aquestes dels alcaldes, la sentència ferma no arribaria fins al cap de sis, set o vuit anys"
A més, l'Estat està còmode quan actua una única instància judicial i, per això, usa l'Audiència Nacional quan pot, però ara podrien actuar una quarentena de jutjtats d'instrucció diferents, amb causes diferents i que arribarien a conclusions diferents, ja que els jutges són independents i amb interpretacions diferents. Això seria ingovernable, una instrucció llarga, lenta, conflictiva i molt dura de mantenir pel govern espanyol. En tot cas, en el pitjor dels casos, la sentència seria de dos anys d'inhabilitació al cap de sis, set o vuit anys. En el procés en què estem i quan el president de la Generalitat, la presidenta del Parlament i el Govern en ple s'hi juguen molt més, aquest és un risc és totalment assumible.
I què passaria en el cas dels alcaldes que, a més, són funcionaris?
Si hi ha algun alcalde que, a més d'alcalde, és professor d'universitat, funcionari de l'ajuntament o d'Hisenda..., li caigués una inhabilitació per càrrec públic, no podria exercir durant dos anys. En tot cas, en les inhabilitacions especials, són les sentències les que detallen perquè se t'inhabilita. Allò lògic en aquest cas és que fossin inhabilitats per exercir a la funció mitjançant la qual han delinquit i, en aquest, seria com a alcalde.
Joan Anton Font, durant l'entrevista, al campus de la Universitat Rovira i Virgili. Foto: Júlia Abelló
Com valora l'amenaça de José Manual Maza conforme els alcaldes podrien enfrontar-se a penes de vuit anys de presó per col·laborar amb el referèndum?
Ho veig com una amenaça, i prou. Es refereix a un possible delicte de malversació de fons públics. Però els alcaldes no aprovaran cap despesa relacionada amb el referèndum. Les assumeix totes la Generalitat. Per tant, no hi ha risc, és tant sols una amenaça més
"[Quan Maza amenaça amb vuit anys de presó], es refereix a un possible delicte de malversació de fons públics, però els alcaldes no aprovaran cap despesa per al referèndum"
En tot cas, pel que fa al delicte de desobediència, els encarregats de decidir com s'aplica la segona part de l'article del codi penal serien els tribunals espanyols, en última instància.
En última instància depèn d'Europa. Si el referèndum surt malament i no es fa, guanya el "no" o, tot i guanyar el "sí", la comunitat internacional ens gira l'esquena, i Catalunya no esdevé un estat independent, això acaba als tribunals europeus, ja que estem parlant de drets bàsics aprovats en la Carta de Drets Humans de la Unió Europea. Tot i això, les penes són efectives quan s'esgoten les instàncies espanyoles, el recurs a un tribunal europeu no suspèn la pena a l'Estat i, després de començar a complir-la, Europa es pronunciaria al cap d'un, dos o tres anys...
I ja hauria passat el temps de la inhabilitació.
Sí, però el recurs a Europa es guanyaria, sens dubte, i hi hauria un dret d'indemnització a l'incorrectament condemnat per part de l'Estat. Els alcaldes són els que tenen el risc més baix en tot el procés. I estan fent d'alcaldes perquè tenien un compromís en aquest procés, i no se'ls demana que arrisquin la fortuna o el patrimoni, sinó que deixin de fer dos anys d'alcaldes. Ens ho deuen, no? La por que intenta fer la Fiscalia i el govern de Madrid és per només dos anys i arribaria al cap de sis.
"Els alcaldes són els que tenen el risc més baix en tot el procés"
Això en el pitjor dels casos. Les penes de què alerten als funcionaris...?
Política ficció, perquè no actuen com a funcionaris, sinó com a ciutadans del carrer.
I un director d'escola que deixa les claus perquè s'hi posin urnes?
Cap problema. No les deixa, algú li manarà que les deixi a través d'una instrucció. Ell no és l'amo de l'escola o de les claus.
No s'ha de negar amb col·laborar amb una ordre que creu que pot ser il·legal?
No. El que han fet alguns sindicats de funcionaris, en lloc de reclamar al govern espanyol que no actuï contra ells, és recomanar que es demanin totes les ordres per escrit i justificades. Quan es rep una ordre, es compleix i ja està, no cal ni que es doni el motiu pel qual es demanen les claus, que són del propietari de l'escola. El funcionari no incorre en cap responsabilitat.
"Quan un funcionaris rep una ordre, la compleix i ja està, no cal ni que es doni el motiu pel qual es demanen unes claus d'una escola"
CCOO ha demanat una reunió de la Mesa General de la funció pública per garantir que els funcionaris no en sortiran afectats, i altres sindicats, com el CSIF, directament recomanen als seus adherits que no compleixin determinades ordres encaminades a executar l'1-O...
Estem en un procés en què ningú és imparcial, vulguem o no. Tots actuem amb una dosi de subjectivitat. Els que intentem treure'ns-la tenim excusa, però hi ha qui ho fa a la descarada i fan la seva actuació d'acord amb la seva idea de pertinença a una nació. La seva actitud de defensa dels funcionaris no hauria de ser contra la Generalitat, que és qui menys ens ha collat, sinó exigint al govern espanyol que ens deixi en pau i que el fiscal no faci res, però estan ajudant a Madrid a fer agafar als funcionaris fent-los creure que estan cometent un delicte quan no ho fan. Això són sindicats que defensen els treballadors? Per l'amor de déu...! Alguns sindicats han agafat una actitud combativa contra el procés i no se n'amaguen, i estan fent un flac favor a la funció pública i els funcionaris en general. Haurien d'assessorar-los davant dels dubtes que puguin sorgir, no atemorir-los. S'han retratat, no defensen els funcionaris, i espero que algun dia aquests els ho retreguin.
En canvi, els Mossos d'Esquadra i la policia sí que es troben implicats en l'organització, ni que sigui perquè l'Estat els exigeix que la frenin. Quin marge de maniobra tenen?
Ha desaparegut la dependència funcional cap a jutges i fiscals per part de Mossos i policia local en tot allò que fa referència al referèndum. Ens hagués agradat que la llei hagués estat més explícita en aquest sentit, que hagués protegit més als agents de les forces i cossos de seguretat, però la llei del referèndum ja estableix que està jeràrquicament per sobre de qualsevol altra i s'aplica la resta de normativa sempre que no entri en contradicció amb aquesta norma. No suprimeix la dependència funcional respecte jutges, tribunals i fiscals, però si aquesta s'usa per anar en contra de la mateixa llei, entra en contradicció amb aquesta i no pot tenir cap efecte.
"Ens hagués agradat que la llei del referèndum hagués estat més explícita, però ja estableix que els jutges no poden manar als Mossos que actuïn contra l'1-O"
No sé quin paper faran els Mossos, per ara han fet l'actuació formal correcta, que és anar a rebre les instruccions per part de la Fiscalia, s'ha traslladat a tots els membres del cos què s'ha rebut de la Fiscalia i s'ha dit també que, en tot cas, no executin res perquè la cadena de comandament implica que, abans de fer cap actuació, aquesta s'ha de decidir des de dalt com es realitza. Això és correcte.
I la policia local, a qui l'Estat també ha reclamat que actuï contra l'1-O?
La policia local està per garantir la seguretat. A vegades actua com a policia judicial, però no està per tancar locals. A més, les nostres policials locals no estan especialment cobertes. Tenim més necessitat de policies que no excedent. Els cossos de policies locals aniran molt justos quan hagin de garantir la seguretat al carrer quan hi hagi molta afluència de gent, com en el cas d'unes eleccions, i no tindran capacitat operativa per anar a retirar meses. I els Mossos igual, que tenen mil funcions, des de trànsit fins a lluita antiterrorista. Si destinem els agents pel que toca, què farem? Enviar un agent a un local electoral i que digui "m'ha dit el fiscal que tanqui"? El president de mesa li dirà que no vol fer-ho i ell què podrà fer? Res. Les actuacions per impedir que s'obri un col·legi hauran de ser amb acordonament, davant una gentada des de primera hora amb ganes de votar. Això només serà possible amb un dispositiu de 15-20 policies. Que vingui i que ho facin, davant unes 1.500 persones! A veure què passa.
"Per impedir que s'obri un col·legi electoral, caldrà un dispositiu de 15-20 policies. Que vinguin, davant unes 1.500 persones! A veure què passa"
S'ha referit al contingut de la llei. Pel que fa a la seva vigència, ha quedat prou explícita o les institucions catalanes haurien de ratificar-la després de la suspensió?
Ja ha estat ratificada. Hi ha un principi de dret internacional, el principi d'efectivitat, que és que la comunitat internacional reconeix el naixement de nous estats a partir del moment en què aquests actuen només d'acord amb la pròpia normativa i el dret internacional. I això és precisament el que està fent ara el Govern de Catalunya. En les seves actuacions, reconeix la vigència de la llei del referèndum i no reconeix el TC, i està exercint un poder efectiu sobre el territori. Ja queda clar que segueix en vigor sense fer res més, i que, si guanya el sí, entrarà en vigor una altra llei, la de transitorietat jurídica.
Esperava una mesura com la citació dels més de 700 alcaldes compromesos amb el referèndum?
Ens ho havíem plantejat en els debats interns que teníem, però no crèiem que fossin capaços per la imatge internacional que donarien. Actuar contra l'alcalde, un dels elements amb més poder popular que tenim i amb més acceptació per part de la ciutadania, el més proper als ciutadans... Actuar contra tres quartes parts dels alcaldes d'un país posa en contra tota la comunitat internacional. Trencaria l'estratègia de gaudir dels suports d'aquells estats que posen el dret a la integritat dels estats per sobre del d'autodeterminació. Posaria en contra estats amb una llarga tradició democràtica, perquè ens situa pitjor que estats com Turquia, que no es va atrevir a actuar contra el 75% dels seus alcaldes. No vam creure que s'atrevissin per un simple delicte que comporta dos anys d'inhabilitació.
Joan Anton Font, durant l'entrevista amb NacióDigital. Foto: Júlia Abelló
Però ho han fet...
L'Estat ha optat per l'estratègia de la por i això l'ha debilitat, i algunes de les últimes reaccions internacionals han anat com a resposta a això. No han fet un anàlisi seriós, objectiu ni intel·ligent. Jo mai no els hauria recomanat aquesta estratègia, encara que haguessin decidit anar per la via de la justícia. Ara ens plantegem que totes aquelles accions que crèiem que no faria l'Estat perquè les conseqüències serien més negatives que si no les fessin potser sí que estan disposats a fer-les. La imatge internacional de policies impedint votar a cues de centenars de persones és demolidora, és la imatge d'una actuació totalment antidemocràtica. Ara comencem a pensar que potser s'atreveixen a fer-ho, però el que estaran fent és falcant el procés cap a la República catalana.
"Ara comencem a pensar que potser s'atreveixen a impedir votar a cues de centenars de persones, però estaran falcant el procés cap a la República catalana"
L'AMI i l'ACM ja han dit que aniran a declarar davant la Fiscalia que seguiran al costat del Parlament i el Govern. Això reforça el principi de l'exercici del poder efectiu?
Ja és hora, algun cop hem trobat a faltar que els nostres representants declaressin que estan actuant d'acord amb una llei correcta i sense cometre cap delicte. Aquesta és l'actuació correcta, no tenen res a amagar i tenen la legimitat, no poden actuar com a presumptes delinqüents. Una altra estratègia d'alguns alcaldes [els de la CUP] que no reconeixen l'autoritat del ministeri fiscal és negar-se a anar-hi. No desaprovo aquesta opció tampoc. Creuen que, com que la llei del referèndum està en vigor, l'actuació de la Fiscalia no està legitimada. El que provocaran és que els vagin a detenir per declarar per la força i ja ho busquen indirectament. I si ho fan, serà un error més de l'estat espanyol. Donarà la volta al món si van a detenir vint alcaldes. No crec que tinguin el valor de fer-ho.
Tenen constància que també hagin rebut pressions de l'Estat secretaris o altres funcionaris d'ajuntaments?
Jo no he rebut cap pressió per part de ningú, i sóc un personatge que m'he identificat. Sí que he sentit a parlar de pressions, que no he viscut ni comprovat, però les úniques que m'han arribat són de sectors unionistes a secretaris que, en principi, no volien fer els informes que els demanava un ajuntament advertint que totes les actuacions que es feien a favor del referèndum eren il·legals.
"Les úniques pressions que m'han arribat són de sectors unionistes a secretaris que no volien fer informes advertint que les actuacions a favor del referèndum eren il·legals"
De fet, tots els informes que s'han fet públics demanats per alcaldes que dubtaven anaven en la línia que cedir locals incomplia la legalitat.
Jo no ho puc acreditar, però m'han arribat veus d'algun secretari que ha rebut pressions per fer algun informe d'aquest tipus quan ell tenia clar que no podia ser així. I fins i tot amb instruccions de quin era el seu contingut exacte. En canvi, no conec cap secretari d'un municipi d'alcalde independentista que hagi estat pressionat per no fer un informe. És més, hi ha mil casos en què el secretari, sense que ningú li ho hagi demanat, ha presentat un informe al seu alcalde independentista dient-li que està fent una il·legalitat. A mi no se m'ocorreria fer un informe per a l'ajuntament si no me'l demana l'alcalde o una quart part dels regidors o un grup municipal, però hi ha secretaris que sí que han fet aquesta funció que va més enllà del que els pertoca. On estem arribant? Si un secretari fa un informe que ningú li ha demanat, en relació a un expedient on no participa, perquè li dona la gana, no ho puc entendre. I no ens poden dir que estan pressionats!
En definitiva, si als membres de la sectorial els demanessin un informe sobre si cedir locals suposa incomplir la legalitat o no, la resposta quina seria?
Els diem que això és una decisió política, no jurídica. Hi ha una argumentació important segons la qual la suspensió del TC a la llei del referèndum és efectiva, i no es pot negar. Però n'hi ha una altra que també té molta força que ens diu que la llei continua en vigor d'acord amb el dret internacional. I agafin la que agafin no estan cometent delicte. Ara bé, si el Tribunal Suprem varia la doctrina, algú podria acusar els alcaldes de cometre un delicte.
"Hi ha una argumentació important segons la qual la suspensió del TC a la llei del referèndum és efectiva. No és una qüestió jurídica, és política"
Però abans ha comentat que no hi havia jurisprudència en relació a la segona part de l'article sobre el delicte de desobediència.
No, però qui ha d'alertar perquè no es cometi aquest delicte és l'autoritat judicial, ho ha de fer un òrgan competent. La delegació del govern espanyol no ho és, com ja s'ha comentat abans. Quan han anat a fer les notificacions als membres del Govern i de la mesa del Parlament, ho han fet membres del TSJC. Hauria de ser el mateix, el procediment usat és incorrecte. En una sentència que analitzem, es dona el cas d'un jutge que va ordenar per telèfon a un cap d'una policia local que detingués una persona, i no ho va fer. El jutge va iniciar diligències per denegació d'auxili -que és el mateix que desobediència, però en l'àmbit de les policies-, però el TS va negar-ho i va determinar que hi havia un conducte ordinari que només es pot saltar en casos extraordinaris. Si no es fa la notificació per la via correcta, quina garantia té? Com sé jo que el delegat del govern espanyol no ha canviat els papers? Diran que per notorietat o perquè està publicat al BOE, però, tal com ha actuat fins ara el Suprem, no es donen els requisits de la desobediència. Per tant, el risc hi és, el TS pot canviar la seva doctrina i es trobaria amb una situació nova que no havia analitzat fins ara.
"Si no es fa la notificació als alcaldes per la via correcta [del TSJC], quina garantia té?"
Llavors, com s'explica que el secretari de Barcelona i altres hagin fet informes defensant el contrari?
No puc entrar a valorar els informes d'altres secretaris. Cadascú informa d'acord amb la seva interpretació de la norma. Som molts els juristes i secretaris que en fem una altra. Per tant, és una interpretació no compartida, però respectada.