16
de setembre
del
2017
Actualitzat
el
17
de setembre
a les
10:28h
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha requerit a través de la Guàrdia Civil a diversos mitjans catalans, entre ells NacióDigital, que retirin la publicitat institucional del referèndum. D'aquesta manera, el tribunal ha fet realitat la mesura cautelar que la Fiscalia, braç executor dels designis del govern espanyol contra l'1-O, li va sol·licitar en la querella contra el Govern per convocar l'1-O.▶ Spot Referèndum #1OCT: Ara més que mai el futur de Catalunya és a les teves mans pic.twitter.com/k1X5yURN4i
— Govern. Generalitat (@govern) September 6, 2017
Ara bé, no és tant obvi que el TSJC pugui dur a terme la censura requerida per la Fiscalia. Com recorda el jurista Josep Jover, la publicitat en si mateixa forma part de l'àmbit protegit pel dret fonamental a la llibertat d'expressió d'acord amb el que va dictar el propi Tribunal Suprem (TS) espanyol en la sentència del cas Mitsubishi l'any 2010.
La jurisprudència del Suprem
En aquella sentència, la instància més alta del poder judicial espanyol va considerar que el fet que els missatges publicitaris, fins i tot quan no tenen per objectiu "formar criteri sobre els tradicionalment considerats assumptes públics", formen part de la llibertat d'expressió, establerta a l'article 20 de la Constitució espanyola i a l'article 11 de la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea (UE). Aquest últim precepte, a més a més, protegeix "la llibertat dels mitjans de comunicació i el seu pluralisme".
El Suprem va anar més enllà i en la sentència va assegurar que "discriminar en funció de quina sigui la matèria d'objecte de comunicació imposaria, amb la següent inseguretat, identificar múltiples categories intermèdies, difícils de perfilar en una realitat tan multiforme".
Jover puntualitza, tanmateix, que aquesta llibertat d'expressió de la publicitat, com cap altre dret, té un valor absolut i abast il·limitat. En aquest sentit, recorda que es pot limitar la publicitat de missatges que reprodueixin el discurs de l'odi, incitin a cometre delictes o "elements que la societat té plenament assumit que són perjudicials, com el tabac". "El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) va establir que els anuncis de tabac no estan dins de la llibertat d'expressió perquè es tracta d'una substància que danya la salut".
L'1-O encara no s'ha jutjat
En aquest cas, però, no concorre cap d'aquestes circumstàncies. "Encara no s'ha determinat que la convocatòria del referèndum sigui delicte perquè encara no s'ha jutjat", conclou. I destaca que en els darrers dies la Fiscalia està apropiant-se d'atribucions reservades als jutges, cosa que "podria suposar la nul·litat del procediment".
Mentrestant, el Govern ha tornat a difondre un anunci relacionat amb el referèndum. Concretament, ha explicat les instruccions per votar el proper 1 d'octubre:
Spot instruccions per votar #1OCTpic.twitter.com/jrw4iPXFl4
— Govern. Generalitat (@govern) September 15, 2017