Tots els pronòstics de l'Estat han resultat erronis. Fa temps, el govern espanyol va traslladar a les cancelleries internacionals que mai hi hauria una majoria independentista al Parlament de Catalunya. Hi va ser. En els darrers mesos, la Moncloa s'ha fet un fart d'insistir que el referèndum no se celebraria. I l'independentisme, des d'aquest dijous a la nit, ja fa campanya pel "sí". L'Estat, transmetent certa improvisació -fa la sensació que mai s'ha acabat de creure la determinació del Govern i de les forces parlamentàries que li donen suport-, ha optat per una estratègia repressora que ha alimentat el relat democràtic del sobiranisme. El referèndum és avui sinònim de democràcia.
La imatge que ho sintetitzarà tot és la dels alcaldes concentrats a la plaça de Sant Jaume. La resposta dels batlles investigats per la Fiscalia pel seu compromís amb el referèndum transmet la dificultat de Rajoy per complir la seva promesa, que l'1 d'octubre no hi hagi urnes. Avui, qui ho té més complicat per guanyar el pols és el govern espanyol, perquè el sobiranisme ja ha obtingut la primera victòria, la de la legitimitat. El repte passa ara per acumular prou forces com per aconseguir que el resultat de la votació sigui incontestable.
Us proposo que aquest cap de setmana estigueu pendents de NacióDigital. Us continuarem informant puntualment de l'actualitat vinculada a l'1 d'octubre -per descomptat-, però també intentarem alimentar la reflexió. Hem buscat veus diverses per analitzar un moment excepcional. Estem treballant en quatre entrevistes per desgranar les claus del xoc institucional entre la Generalitat i la Moncloa. Hem parlat amb l'exministre José Manuel García Margallo, l'historiador Josep Fontana, el líder de Catalunya en Comú, Xavier Domènech, i el corresponsal de The New York Times a Espanya, Raphael Minder. Quatre entrevistes per radiografiar el moment transcendent que viu el país.
El simbolisme de la decisió dels "comuns". La demostració que l'independentisme ha començat a guanyar la partida es resumeix en els gestos de les últimes hores de l'espai liderat per Ada Colau. L'alcaldessa de Barcelona ha calculat els moviments per no assumir riscos, però avui és al costat del Govern per facilitar que es voti a la capital catalana -tot i que no ha aclarit si cedirà locals municipals- i ja actua en sintonia amb la Generalitat i el Parlament per exigir moviments a la Moncloa i la Zarzuela. Els "comuns" també cridaran a la participació a l'1 d'octubre. No els veurem fer campanya activa, però els seus dirigents es faran sentir. Alguns ja tenen agendats actes amb el sobiranisme civil.
Montoro i les finances de la Generalitat. El govern espanyol ha complert la seva darrera amenaça i aquest divendres ha anunciat que pren el control efectiu de les finances de la Generalitat. Cristóbal Montoro es farà càrrec dels pagaments del Govern als proveïdors per evitar que es destinin recursos al referèndum. El moviment de la Moncloa inclou també un ultimàtum: Carles Puigdemont té 48 hores per comunicar un acord de "no disponibilitat" sobre el seu pressupost no vinculat a serveis públics fonamentals (nòmines, salut i serveis socials); si el president de la Generalitat no respon, Montoro actuarà en conseqüència. "És impossible que Puigdemont no compleixi", ha apuntat el ministre d'Hisenda. Un desig o una frase per mostrar convenciment?
Vist i llegit
L'ofensiva del govern espanyol contra el referèndum ha dinamitat la viabilitat d'una tercera via. Rajoy, que ja considera Catalunya un apèndix -ha desistit de qualsevol intent de seducció-, ha negligit en les seves responsabilitats. Ho certifiquen els predicadors de la tercera via, entre els quals hi figura Antoni Puigverd, que des de la seva columna a La Vanguardia fa setmanes que subratlla les carències mostrades per la Moncloa. Dimecres, en un article titulat Dignitat, Puigverd constatava que "l'enfonsament de la tercera via catalana és degut a la destrucció de l’espai de confluència entre els legítims interessos catalans i els interessos globals espanyols". Feta l'anàlisi, l'autor defensava l'opció de refugiar-se en la posició pròpia, entre "la legalitat virtual de Puigdemont" i l'estratègia de Rajoy d'alimentar la visió d'Espanya edificada per Aznar. El referèndum, però, ja ha pres les coordenades de clam democràtic, com demostra el pas fet per l'Ajuntament de Barcelona.
La frase de la setmana
Des de la reclusió de l'ambaixada de l'Equador a Londres, Julian Assange ha fet seva la causa sobiranista. El fundador de Wikileaks considera que el referèndum de l'1 d'octubre serà "l'esdeveniment polític més important d'Occident d'aquest any". Actiu a les xarxes per denunciar els entrebancs del govern espanyol al dret a decidir dels catalans, Assange s'ha convertit en un aliat de l'independentisme. "Estic encantat d'ajudar a protegir [la web de l'1-O", ha piulat aquesta setmana a Twitter després que contribuís a difondre el portal del referèndum. Eldiario.es ha detallat en aquest article l'aliança del cap de Wikileaks amb les forces sobiranistes.
El nom propi
El president del Barça, Josep Maria Bartomeu, només ha pres dues bones decisions en els últims mesos. Fitxar Ernesto Valverde i posar la primera pedra de l'estadi Johan Cruyff. Entre la primera decisió i l'última, executada aquest mateix dijous, cada intervenció del president ha provocat més inestabilitat al club: Iniesta -el capità que no alça mai la veu- l'ha desmentit en públic, Messi ha ajornat la firma d'una renovació que posa com un flam la culerada i la política de fitxatges ha evidenciat el desori de la planificació esportiva. Toni Vall, sempre lúcid, afinava la ploma aquesta setmana a NacióDigital. No deixava en bon lloc Bartomeu i la seva directiva, tampoc aquest futbol mercantilitzat fins a l'extrem. No som tan tremendistes com l'autor en relació a la nostra estima pel futbol -sí en la crítica a la directiva-, però us recomano que us atureu en el seu article.
Els imperdibles
El proper 5 d'octubre surt a la venda Origen, la darrera novel·la de Dan Brown. Els lectors de NacióDigital, però, en podran degustar un avançament editorial en exclusiva: aquest diumenge en publiquem el primer capítol. La nova aventura de Robert Langdon arriba amb un reclam afegit per als catalans, ja que el relat de Brown se situa en escenaris de Barcelona, com La Pedrera o la Sagrada Família, i també a Montserrat. Si a banda de la lectura també teniu ganes de música, no us perdeu la 29a edició del Mercat de Música Viva de Vic. Bon cap de setmana!
cap de Política de NacióDigital
Vols rebre "La brúixola" de NacióDigital cada divendres a la tarda al teu correu electrònic?