L'1-O: el desllorigador per fer viable tant el somni liberal com el socialista

Liberals i socialistes s'han vist les cares -dialècticament- aquest dimecres en un auditori del CCCB ple. En un cantó del ring -paradoxalment, l'esquerre-, Martí Jiménez i Roger Medina, per part de Catalans Lliures, per defensar l'economia de mercat i una major desregulació i reducció de determinades prestacions per generar ocupació. En l'altre, Núria Alcaraz i Xavi Oca, per part de Poble Lliure, per reclamar una major intervenció de l'estat per garantir que els drets socials passin per davant de la llibertat de comerç i l'acumulació de la riquesa. I al mig, per posar ordre, els periodistes de NacióDigital -mitjà que col·laborava amb l'acte- Ferran Casas i Sara González.

Cadascú considerarà que la victòria per punts se l'han endut uns o altres, però si algú ha perdut han estat els profetes que fa quasi 30 anys van declarar la mort de les ideologies, i és que queda ben clar que aquestes segueixen ben vives o, com a mínim, han revifat. I uns i altres veuen en el referèndum i el procés constituent que obriria una victòria del sí les eines per mirar d'implantar els anhels que persegueixen en la nova República catalana. La independència com a possible desllorigador comú de somnis que, com s'ha evidenciat, en molts aspectes són contradictoris.

Sona el ring i, en el primer round, un debat clàssic entre dreta i esquerra emergeix: fins a quin punt cal constitucionalitzar o blindar legalment drets? Complint fil per randa amb els postulats socialistes, Alcaraz ha reivindicat el paper de l'estat per fer prevaldre els drets socials per "sobre el dret a la propietat privada i de l'acumulació absurda i il·limitada de riquesa" i per situar "l'economia al servei de les persones i no persones que visquin al servei de l'economia". Igualment, Oca ha defensat que l'estat no pot limitar-se a declarar que les persones són iguals: "Si actuem només en definicions terminològiques que tots som iguals, arribem a la conclusió que la igualtat es demana tan sols per als rics". I és que, si es parteix de la posició actual de grans diferències socials, la inhibició de l'estat tan sols pot fer que perpetuar o incrementar aquestes diferències, assegura.

També fidel als seus principis, en aquest cas els del liberalisme, Jiménez considera contràriament que "un país que constitucionalitza drets és un país infantil, ja que no es podran tutelar judicialment" tots ells i, en aquest sentit, s'ha s'ha mostrat escèptic que es puguin garantir drets com el del treball. Igualment, defensa que cal optar per una constitució liberal, ja que aquesta "podria encabir-se en un tovalló de paper", fixar unes bases de funcionament comunes i, sobre aquestes, articular un model d'estat més d'esquerres o de dretes, en funció del pes electoral de cada bloc. De fet, ha reconegut que els liberals ara són minoria davant dels que defensen més "paternalisme" i "prestacions socials", uns termes -especialment, el primer- que no han caigut massa bé en Poble Lliure.
 
I encara com darrers cops del primer assalt, el paper de la democràcia i la presa de decisions han enfrontat els dos blocs. "Tot té uns costos d'informació associats, no podem estar votant per tot", ha afirmat Medina, que ha demanat detallar què implica "radicalitat democràtica", després que Oca l'hagi defensat i hagi apostat pel fet que "el garant de la democràcia és precisament l'estat, que ha de servir a la majoria per decidir de manera democràtica cap a on anar". "Els socialistes voleu un món perfecte i els liberals volem un món millor", ha ironitzat Jiménez, que també ha defensat que "el mercat és votar cada dia, és l'exercici d'autodeterminar-se constantment", ja que, si una determinada transacció no agrada, aquesta es deixa de banda. Oca, però, s'ha espolsat la llufa de l'assemblearisme extrem i ha apostat per votacions populars útils: no per com ha de ser el tramvia, sinó per si cal rescatar o no la banca, per exemple.

El liberal Martí Jiménez defensa que "el mercat és votar cada dia, és l'exercici d'autodeterminar-se constantment"

En el segon round, una altra pugna entre ideologies ha saltat en primer terme, en relació al nivell de drets socials que caldria garantir, per quin model econòmic i productiu apostar i quines condicions laborals fixar. Aquí Oca, que ha confessat que no és socialdemòcrata, ha estat clar i ha apostat per "polítiques econòmiques fortes" per part de l'estat, les quals passarien per "nacionalitzacions dels sectors estratègics, com a mínim la banca, l'energia, l'aigua i, en part, els transports i les comunicacions", per tal de posar aquests eines essencials en mans del ciutadans, però també per "protegir les petites i les mitjanes empreses" de la posició de monopoli de les grans.
 
"No tingueu la indecència de considerar el mercat energètic espanyol com un sector liberalitzat", ha replicat Jiménez, que ha asseverat que, com més intervenció pública, hi haurà més burocràcia i "més tràmits és obrir la porta a més corrupció". "Menys moralina franciscana i més retiment de comptes", ha insistit i, contundent contra la gestió pública, ha afirmat que un elevat pes de l'estat pot convertir-se en un "niu de corrupció, nepotisme i clientelisme".

El socialista Oca denuncia que "flexibilitzar el mercat laboral és socialitzar la riquesa" i convertir més treballadors en pobres

Pel que fa al mercat laboral i la fiscalitat, Medina ha recordat que els països nòrdics no tenen salaris mínims ni determinades proteccions laborals que defensa l'esquerra catalana i, en canvi, les condicions de treball són molt millors, així com ha culpat, entre d'altres, les excempcions fiscals de la bretxa entre els impostos establerts i la recaptació aconseguida. Un diferencial que, per a Oca, es deu al frau i evasió fiscals que protagonitzen sobretot les rendes elevades. El portaveu socialista, a més, ha asseverat que "flexibilitzar el mercat laboral és socialitzar la misèria" i que reduir els drets laborals provoca que cada cop més treballadors se situïn per sota del nivell de pobresa tot i tenir un sou. En canvi, Jiménez ha rebutjat protegir determinats sectors i treballadors i, per tant, el que ha denominat "el somni autarquista de comprar arròs i cogombres catalans" i canviar-lo per "comprar-ne al cost més baix possible".
 
Finalment, el darrer assalt ha versat sobre la integració o no en la Unió Europea (UE) i en les aliances internacionals. Medina ha admès certes divergències entre els liberals sobre si cal o no ser a la UE, malgrat que ha apuntat que la majoria en són partidaris, ja que permet una major "integració econòmica i mercat únic" i perquè, "si hi ha una estructura internacional que defensi valors profundament liberals, aquesta és la UE". A més, ha exposat que, en el segle XXI, ser sobirà no és tenir competències plenes en tot, sinó ser influent en els organismes internacionals o ser autàrquic.

Els liberals defensen una Catalunya a la UE per ser influents i els socialistes aposten per quedar fora i intensificar relacions multilaterals sense subordinacions

"No ens titlleu d'autàrquics!", ha saltat Oca, que ha apostat per no ser a la UE i establir interdependències i aprofundir en un "confederalisme democràtic". En aquest sentit, Alcaraz ha defensat intensificar les relacions en el marc euromediterrani, ja que considera que els catalans tenen més similituds amb la riba sud del Mediterrani que amb el nord d'Europa, i ha insistit que Catalunya té una "posició bona" per integrar-se a la UE directament, ja que és "una colònia dels interessos franco-germans". En aquest sentit, ha reiterat la necessitat d'apostar per "la multilateralitat i no subordinació a cap estat o agent econòmic". En aquest camp encara, Jiménez ha retret a l'esquerra parlar de la "dictadura de l'austeritat" quan ell entén que, en tot cas, hi ha "dictadura del deute" i, per això, ha defensat que "l'únic camí a la sobirania és l'estabilitat econòmica".
 
Tanmateix, de banda a banda, hi ha un fil que unia els ponents liberals i socialistes, l'aposta per la independència, encara que fos per motius oposats i com a via per construir els respectius projectes de país. Així, Jiménez la defensa perquè actuï com "el darrer baluard contra els abusos de poder, la darrera revolta liberal d'Europa", mentre que Oca citava un crit clàssic de l'esquerra: "No hi tenim res a perdre, excepte les cadenes". Alcaraz encara tirava més de clàssics, en aquest cas de la comunista polonesa Rosa Luxemburg, ja que desitja una Catalunya independent per construir una societat de persones "socialment iguals, humanament diferents i totalment lliures".

Liberals i socialistes defensen la independència com a via per implantar els respectius projectes de país

Catalans Lliures es una organització que es va fundar l'any passat i actua com a think tank liberal apartidista, i Poble Lliure es va constituir fa tres anys recollint l'herència de l'MDT, reivindica l'ideari socialista i considera la CUP el seu referent polític participant-hi de forma activa. Pel que fa als ponents liberals, Roger Medina és economista per la UPF i Martí Jiménez, estudiant de ciències biomèdiques a la UB. Per part dels socialistes, Núria Alcaraz és sociòloga per la UAB i màster interuniversitari en Estudis de Dones, Gènere i Ciutadania, i Xavi Oca és matemàtic i professor de secundària.

Podeu recuperar el vídeo del debat i el minut a minut de l'acte: