Literatura catalana

Jaume Cabré: «Ara és moment de patacades, però després vindrà la calma»

L'autor de "Les veus del Pamano" i "Jo confesso" rebrà aquest dijous el Premi Trajectòria en el marc de La Setmana del Llibre en Català

L'escriptor subratlla que el procés busca "una normalitat de vida i d'acció de les nostres institucions" i que "ho aconseguirem"

| 13/09/2017 a les 14:04h
Arxivat a: Cultura, La Setmana, literatura catalana, literatura, La Setmana del Llibre en Català, Jaume Cabré
Jaume Cabré, premi Trajectòria 2017 | Esteve Plantada
Jaume Cabré (1947) és un dels autors catalans de més recorregut internacional. "Dels nostres autors vius, és el més traduït", subratlla Joan Sala, president de la Setmana del Llibre en Català en l'acte per a premsa celebrat aquest migdia a l'avinguda de la Catedral. Llegit, respectat i admirat, arreu i aquí, l'autor de Les veus del Pamano i Senyoria rebrà aquest dijous el Premi Trajectòria 2017, un dels pocs guardons que li faltaven. Cabré torna de Mèxic, on acaba de presentar la traducció de Jo confesso i on ha tornat a notar l'escalf dels lectors. "El més gratificant pels escriptors és sentir què diuen ells, els lectors".
 
Els lectors com a peça fonamental d'una literatura viva, desvetllada i inquieta. Una part de l'engranatge que literari que esperona els autors a seguir escrivint, tal com demostra la vitalitat actual dels Clubs de lectura, escampats arreu del territori i convertits en un gran viver d'inquietuds i interessos. "Són un gran invent", afirma Cabré. "A diferència de mi, el lector ha llegit les meves obres amb una mirada neta, totalment verge. Per això m'interessa molt saber què en pensa, el lector". Una relació a dues bandes que fa replantejar i aprendre coses, de manera "molt satisfactòria".
 
El poder de la narrativa: racionalitat, intuïció i sentiment
 
Jaume Cabré sempre ha tingut en compte el lector, de de l'inici. Li professa respecte, perquè sap que ser rigorós amb la pròpia obra és fer-se mereixedor de millors lectures. "Escrivint m'he adonat del poder que té la narrativa per dir les coses en una barreja de racionalitat, intuïció i sentiment. Sé que en cada llibre he après alguna cosa, que he adquirit experiència. Cada nova obra és una petita conquesta més". Graó a graó, l'autor fa passes per dibuixar una trajectòria coherent. "És quan mires enrere que t'adones que no hauries pogut fer Les veus del Pamano sense haver escrit abans L'ombra de l'eunuc o Viatge d'Hivern. Cada llibre és deutor dels altres llibres".
 
En aquest sentit, l'autor recorda perfectament el primer text que va escriure amb consciència d'estil. "Volia fer una descripció del naixement del dia en un poble. Sabia que cada paraula que posava no era neutre, que era per alguna raó i que necessàriament havia de ser aquella paraula". Un text escrit amb la voluntat d'aconseguir la sensació que realment s'estava despertant un poble, "amb tota la indecència del soroll", anota. "Jo no sabia que ho feia amb consciència d'estil. Volia saber quin efecte feien les paraules en mi, i em vaig quedar enganxat. Tenia uns divuit anys, i no em vaig posar a escriure, sinó a llegir i llegir i llegir". Podríem dir que allò va ser el detonant de tot el que vindria després.
 
Sempre en defensa de la llengua catalana
 
Obres com Fra Junoy o l'agonia dels sons, com La teranyina o el darrer Quan arriba la penombra. Guions a sèries de televisió, assaigs, articles. Una tasca ingent que compta amb l'afegit de la fidelitat a una llengua literària. En aquest sentit, la famosa Fira de Frankfurt del 2007 va ser un punt clau en la història literària de Catalunya. "Va ser fonamental perquè va donar a conèixer una realitat que l'estat espanyol anava amagant. No ho dic jo, això, ho deien els propis alemanys quan van veure el desembarcament de poetes, assagistes, novel·listes i crítics. Els va sorprendre aquesta vitalitat d'una realitat nacional que amb prou feines es coneixia".
 
Una descoberta que també va ser clau en la seva pròpia trajectòria. "Per mi, Frankfurt va ser essencial. Les traduccions van pujar moltíssim, amb l'afegit que, ara, quan arribes a qualsevol indret no cal que expliquis què vol dir això de ser català. Després de la Diada de l'altre dia, no cal donar gaire més informació", explica, amb un somriure de complicitat. Però això no ens ha de fer caure en l'autocomplaença. "Sempre hi ha feina a fer en defensa de la llengua catalana", lamenta. "Ara és moment de patacades, però després vindrà la calma, de ben segur, perquè el que busquem amb el procés és una normalitat de vida, la normalitat d'acció de les nostres institucions. I ho aconseguirem".
 
Una idea clara, raonada i tranquil·la de com han de ser les coses i de com haurien de culminar. Assumint el paper d'intel·lectual que es mulla i que no en fa escarafalls. Calen més veus que es mullin com vostè, sobretot a la resta de l'Estat? "Sobre el paper dels intel·lectuals en una situació així, només puc dir que cadascú fa el que pot i el que vol. Sí que és cert, però, que en la part espanyola hi ha poca gent que hagi alçat la veu d'una manera valenta. Que jo recordi, Ramón Cotarelo i Suso de Toro, i pocs més". Exemples de fermesa en un medi hostil o, en el millor dels casos, silenciós. I un tarannà d'anar fent feina, de saber escoltar i d'haver raonat. Com Jaume Cabré, autor brillant de llarga i exquisida trajectòria.
 

Jaume Cabré, aquest dimecres a La Setmana del Llibre en català Foto: Esteve Plantada

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te membre de SocNació per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Pep Martí
01/01/1970
Daniel Guerra (Universitat de Sevilla) i Jaime Pastor (UNED) expliquen a NacióDigital com viu l'àmbit acadèmic espanyol el conflicte Estat-Generaliat | Asseguren que si l'1-O és un èxit de participació, s'obriran vies de negociació política
Irene Rigau, Artur Mas i Joana Ortega sortint del TSJC després de l'última sessió del judici al 9-N | Isaac Meler
01/01/1970
És una iniciativa sorgida de l'ANC i Òmnium Cultural per respondre a les represàlies econòmiques de l'Estat contra responsables del referèndum
01/01/1970
Els ultres es manifestaran en defensa de la unitat d'Espanya
Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, mostrant una papereta de votació de l'1-O. | Òmnium
Roger Tugas | 7 comentaris
01/01/1970
Els estudiants de la UB reparteixen 100.000 paperetes de votació de l'1-O en el marc de la Marató per la Democràcia que se celebra aquest diumenge, mentre que l'ANC i Òmnium en distribueixen 900.000 arreu de Barcelona
La sala Scala on hi va haver l'atac | CNT Madrid
Dani Cortijo | 5 comentaris
01/01/1970
«Malgrat la tònica alegre que estan prenent aquests dies les manifestacions, diversos responsables polítics no deixen d’advertir de la situació de violència imminent»
El centre de Barcelona es va omplir de gent aquest dimecres suport a l'1-O | Adrià Costa
Oriol March | 6 comentaris
01/01/1970
Relat de tots els esdeveniments que van arrencar dimecres amb la detenció d'alts càrrecs implicats en el referèndum i que ha culminat aquest dissabte amb l'amenaça de control dels Mossos | L'executiu es prepara per una nova ofensiva que afecti directament consellers, el vicepresident i el president
Cospedal no ha cridat a files els espanyols per evitar l'1-O | Ministeri Defensa
Sergi Santiago | 5 comentaris
01/01/1970
Els manifestants independentistes tampoc han robat armes a la Guàrdia Civil, ni Cospedal ha cridat a files a tots els espanyols per aturar l'1-O