El despertador

13 de setembre: democràcia sota vigilància

Els tribunals pressionen els mitjans i fins i tot prohibeixen els actes de suport a l'1-O mentre Sáenz de Santamaría parla de "tirania". També són protagonistes del dia els ajuntaments del PSC, Suso de Toro, les patronals, el debat de Poble Lliure i Catalans Lliures al CCCB, la memòria històrica, el català a la UE i Santi Millán

| 13/09/2017 a les 06:55h
Arxivat a: El despertador

El nostre diari publica avui una interessant entrevista de Pep Martí a l'escriptor gallec Suso de Toro. Va ser un dels intel·lectuals de capçalera de la idea de l'Espanya plural amb la qual José Luis Rodríguez Zapatero va arribar a la Moncloa el 2004. Ara, opina des d'una posició favorable al dret a decidir i al procés català i també molt crítica amb els poders de l'Estat. Afirma, de fet, que a Catalunya ja hi tenim, de facto, un estat d'excepció. Diversos fets d'ahir li van donar la raó: un jutjat de Madrid prohibia, a la capital espanyola, un acte de suport a l'1-O organitzat per l'esquerra de la capital espanyola i el TC seguia suspenent lleis catalanes a cor què vols. Ahir va ser el torn de la de transitorietat i el codi tributari. I mentre el TSJC, fent de missatger del Constitucional, notificava a alts càrrecs del Govern i de la mesa del Parlament que no poden col·laborar amb el referèndum. També al director de TV3, Vicent Sanchis, que per cert avui a la nit entrevista Carles Puigdemont. Al major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, li van deixar clar a la Fiscalia que l'1-O haurà de requisar urnes. Soraya Sáenz de Santamaría va dir, però, que l'independentisme posa en pràctica "una tirania". Curiosa tirania la de les urnes i la de qui, amb àmplies majories, ha demanat per activa i per passiva votar.

Campanyes i moviments als ajuntaments. Carles Puigdemont i Oriol Junqueras estan desobeint el TC, o el que és el mateix, obeint la llei catalana. Dijous, us ho van avançar ahir Roger Tugas i Oriol March, obren a Tarragona la campanya pel "sí". Veurem què hi diu la justícia, com també de les campanyes d'ERC i la CUP (es van presentar ahir) i de la del PDECat, que ho fa avui. En tot cas l'1-O es va obrint camí en l'imaginari col·lectiu, que també és important. Encara que siguin simbòlics és significatiu que alcaldes del PSC facin acords per votar. Noten la pressió del carrer i no volen complicar-se pactes futurs i actuals. I al Govern ja li va bé que grans ciutats, com Terrassa i Granollers, es desmarquin de Santa Coloma o l'Hospitalet i posin més pressió a Barcelona per buscar solucions similars (Joan Serra Carné explica que podrien cedir els col·legis del Consorci d'Educació) encara que finalment els locals no siguin estrictament municipals. Al Baix Llobregat hi ha encara més avenços. Us ho explica Roger Tugas en aquesta crònica i del seu paper clau n'opina Joan Rusiñol.

El mon empresarial, molt inquiet però callat. Qui no està precisament animat amb l'1-O és la cúpula de les patronals. Pep Martí explica en aquesta informació com estan en contacte permanent. Joaquim Gay de Montellà, de Foment, voldria ja un posicionament en contra del referèndum. La Cambra de Barcelona no ho vol (per ara) i el Cercle d'Economia, sempre hàbil a l'hora de fer equilibris, vol esperar al 2 d'octubre. Us ho explica Pep Martí. La direcció de la CEOE, la patronal espanyola, es reuneix avui a Madrid.

Com imaginem la República. Debatem molt, i és lògic atesa l'actitud de l'estat, sobre si el referèndum es farà o no i de com de complicat serà el camí. Però ser independents per a què? Per fer quin país? Avui Catalans Lliures i Poble Lliure, de tendència liberal i socialista, es trobaran al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, que convertirem en un ring dialèctic a partir de les set de tarda per confrontar projectes en temes com la fiscalitat de la República o la política exterior. El debat el vam anticipar fa uns dies al diari amb diverses personalitats i ara ells el faran amb la col·laboració de NacióDigital. Tots hi esteu convidats i espero que ens hi puguem saludar. Si us queda lluny de casa no patiu perquè ho emetrem en streaming. Aquí teniu tota la informació.


Vist i llegit

El director adjunt de La Vanguardia, Enric Juliana, escrivia ahir l'anàlisi "Sis 77" comparant les diades amb la gran manifestació del Passeig de Gràcia de feia 40 anys. El periodista denunciava que el govern de Rajoy segueixi sense donar cap resposta a un moviment massiu i pacífic. "Aquest és el tema", deia. I em quedo amb una frase que comparteixo i que em preocupa com a periodista: "La dialèctica entre periodisme i realitat és avui un tema delicat a Espanya". Recordeu allò que el 9-N no es votaria, que la crisi o la corrupció acabarien amb el procés, que el sobiranisme partiria peres, que Puigdemont no arribaria fins al final... Doncs això.


 El passadís

Al Congrés dels Diputats es va debatre ahir sobre memòria històrica. A banda dels lamentables estirabots d'Alícia Sánchez-Camacho sobre Lluís Companys, el debat va servir perquè una tèbia proposició del PSOE prosperés. Al grup socialista hi ha divisió. L'ala més afí a Pedro Sánchez vol refer la llei de memòria històrica que el govern de Zapatero va promoure, però la vella guàrdia no en vol ni sentir a parlar. Margarita Robles, portaveu del grup, ha de "templar gaitas" que diuen a la capital espanyola i per ara xuta la pilota endavant.


 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 2004 el govern espanyol, aleshores presidit per José Luis Rodríguez Zapatero, demanava a la UE una modificació del seu règim lingüístic per poder convertir el català (i també el valencià malgrat que el PSOE sempre ha reconegut que és la mateixa llengua) en oficial. La petició, que la diplomàcia espanyola va gestionar amb molt poc interès, no va prosperar. En aquells anys gestos com donar al català, amb més de nou milions de parlants, l'estatus de llengües petites com el maltès o el gaèlic o poder posar el CAT a la placa de la matrícula ja acontentaven una majoria de catalans. Però ni concessions d'aquesta mena s'han fet. També per tot això som on som. Aquest vídeo de la Plataforma per la Llengua us ho explica de forma gràfica.


 L'aniversari

El 13 de setembre de l'any 1968 naixia a Barcelona l'actor Santi Millán, que es va fer popular com un dels membres de la companyia la Cubana. Especialitzat en el registre humorístic ha treballat molt a la televisió tant en programes de la productora El Terrat com en sèries. Actualment col·labora amb El hormiguero d'Antena 3. Com que jo el vaig conèixer amb Teresina SA a TV3 i qui sap si les tres "dones d'empenta d'una edat estupenda" estan preparant les paperetes de l'1-O -tal com es bromejava aquests dies a les xarxes- us deixo un dels capítols on apareix Millán de la mítica sèrie que ha complert ja un quart de segle.

Ferran Casas i Manresa
subdirector de NacióDigital

Vols rebre El Despertador de NacióDigital cada matí al teu correu electrònic? 

Fes clic aquí per subscriure't-hi

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te membre de SocNació per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

Democracia
Anònim, 13/09/2017 a les 10:07
+1
-2
Referendum es democracia... quan decideix sobre independentisme!





A cagar la via mossos, parlament i tots plegats!
No som conscients del poder que tenim!
Anònim, 13/09/2017 a les 13:06
+0
-1
Si tots els independentistes anem al banc a treure els cèntims alhora, Espanya cau en divuit hores!

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Pep Martí
01/01/1970
Daniel Guerra (Universitat de Sevilla) i Jaime Pastor (UNED) expliquen a NacióDigital com viu l'àmbit acadèmic espanyol el conflicte Estat-Generaliat | Asseguren que si l'1-O és un èxit de participació, s'obriran vies de negociació política
Irene Rigau, Artur Mas i Joana Ortega sortint del TSJC després de l'última sessió del judici al 9-N | Isaac Meler
01/01/1970
És una iniciativa sorgida de l'ANC i Òmnium Cultural per respondre a les represàlies econòmiques de l'Estat contra responsables del referèndum
01/01/1970
Els ultres es manifestaran en defensa de la unitat d'Espanya
Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, mostrant una papereta de votació de l'1-O. | Òmnium
Roger Tugas | 7 comentaris
01/01/1970
Els estudiants de la UB reparteixen 100.000 paperetes de votació de l'1-O en el marc de la Marató per la Democràcia que se celebra aquest diumenge, mentre que l'ANC i Òmnium en distribueixen 900.000 arreu de Barcelona
La sala Scala on hi va haver l'atac | CNT Madrid
Dani Cortijo | 5 comentaris
01/01/1970
«Malgrat la tònica alegre que estan prenent aquests dies les manifestacions, diversos responsables polítics no deixen d’advertir de la situació de violència imminent»
El centre de Barcelona es va omplir de gent aquest dimecres suport a l'1-O | Adrià Costa
Oriol March | 6 comentaris
01/01/1970
Relat de tots els esdeveniments que van arrencar dimecres amb la detenció d'alts càrrecs implicats en el referèndum i que ha culminat aquest dissabte amb l'amenaça de control dels Mossos | L'executiu es prepara per una nova ofensiva que afecti directament consellers, el vicepresident i el president
Cospedal no ha cridat a files els espanyols per evitar l'1-O | Ministeri Defensa
Sergi Santiago | 5 comentaris
01/01/1970
Els manifestants independentistes tampoc han robat armes a la Guàrdia Civil, ni Cospedal ha cridat a files a tots els espanyols per aturar l'1-O