L'havien presentada com una Diada "d'agitació" i ja feia dies que alguns diaris i polítics de Madrid (i fins i tot algun d'aquí, com Núria Parlon a través dels seus desafortuntats consells de lectura i en el seu paper de dirigent del PSOE) repetien un i altre cop el risc de "brots violents" que haurien ajudat a deixar enrere la promesa "proporció". Però un altre any, i ja en van sis, cap incident i cap profecia autocomplerta. Ja els va passar quan deien que no hi hauria urnes el 9-N, que el suflé baixaria amb el "final" de la crisi, que els sobiranistes s'esbatussarien o que els polítics catalans no serien valents per arribar fins al final. L'únic incident que s'ha registrat en alguna de les "Diades del procés" va ser el 2013, quan un grup d'ultradretans espanyolistes va assaltar el Centre Cultural Blanquerna. Va passar a la capital d'Espanya.
Civisme, un ambient menys festiu i entusiasta que altres vegades però també molta determinació. Entre el milió de manifestants hi havia fam de referèndum i això es va traduir també en els parlaments dels organitzadors: l'única legalitat vàlida és la catalana i res pot aturar la voluntat de votar, deien Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Som en ple pols.
L'aparell de l'Estat es posa sever. I ara què? El govern de Rajoy, amb el TC, la Fiscalia i el TSJC, ha posat al seu punt de mira l'executiu de Carles Puigdemont i Oriol Junqueras, la mesa del Parlament, els ajuntaments sobiranistes, empreses col·laboradores de la Generalitat i mitjans de comunicació favorables al vot. Sobre tot plegat i el paper que hem de tenir com a diari vam publicar aquest editorial que podeu recuperar. I sobre les implicacions que tindrà la Diada, que a Madrid van intentar menystenir, n'han fet aquesta anàlisiRoger Tugas i Oriol March. De moment, avui el major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, haurà d'explicar què farà l'1-O davant el fiscal del TSJC. També avui rebrà notificacions la mesa del Parlament i es reuneix el TC amb els recursos de Rajoy contra la llei de transitorietat i la del codi tributari damunt la taula. Els anul·larà. El no acatament al Constitucional per part del bloc sobiranista tindrà conseqüències serioses i marcarà una setmana crítica per veure fins on arriba tothom. El lletrat i professor de polítiques Josep Costa, que avui debuta a l'opinió de NacióDigital, explica en el seu article que tot plegat és una "qüestió d'efectivitat" entre el sistema (ara repressor) espanyol o les institucions catalanes.
La gent no afluixa. La manifestació va omplir el centre de Barcelona. Molta gent dels barris de la ciutat que presideix Ada Colau, que ha de decidir ja com s'implica l'Ajuntament, ahir pressionat des de diversos fronts. De què pot fer i que no n'opina Joan Serra Carné després que ahir els "comuns" seguissin amb missatges ambigus. Per saber com ho van viure els assistents a la manifestació llegiu la contracrònica de Sara González. La concentració va portar a Barcelona centenars de milers de persones de tots els punts del país. Aida Morales va acompanyar un dels autobusos organitzats per l'ANC de Berga. Toni Vall us explica com es va viure a la televisió. No té pèrdua, com sempre.
La cançó de la setmana. Fa una setmana us vaig demanar que m'enviéssiu (gràcies als que ho heu fet) a eldespertador@naciodigital.cat suggeriments de cançons per començar la setmana i que, a poder ser, tinguessin a veure amb l'actualitat per comentar-les. El lector Maties S.R. em proposa que, aprofitant l'efemèride de l'assassinat del president xilè Salvador Allende el 1973 durant el cop d'estat de Pinochet i el moment que vivim a Catalunya, recuperem l'himne electoral amb el qual la seva Unitat Popular va guanyar les eleccions de 1970. Aquí el teniu. No em direu que no és actual i vibrant. Espero propostes!
Vuit consells per començar el curs. No tot és política i procés, encara que sembli impossible. Avui comença el curs escolar i un milió i mig d'estudiants catalans tornen a les aules. A NacióDigital hem parlat amb tres mestres que ens han donat vuit consells per seguir en aquest començament de curs. A seguir per pares i alumnes però també pel personal docent. Us els explica Sergi Santiago.
Vist i llegit
Us ho avisava al principi del Despertador, que des d'alguns mitjans s'ha alimentat de forma irresponsable la idea d'una Catalunya no només dividida socialment sinó abocada a enfrontaments violents per culpa del procés. A El Confidencial, Antonio Fernández vinculava en aquest article, a la vigília de la Diada, la suposada arribada de militants anarquistes organitzats a possibles actes violents marcats pel context polític.
El passadís
Els atemptats del 17 d'agost van espantar també a persones de la comunitat islàmica a Catalunya que res tenen a veure amb el fanatisme religiós. Molts d'ells van patir per si eren assenyalats o fins i tot atacats, i el temor es barrejava amb la sorpresa, la ràbia i la vergonya. Els passava als més humils i potser també als més rics, que preferien fer-se fonedissos. Des de fa sis anys el Port Olímpic de Tarragona és propietat de Qatari Diar Real Estate Investment Company, un fons vinculat a la família reial. Això fa que l'espectacular iot de l'emir pare, Hamad bin Jalifa al Thani, que fa uns anys va abdicar en el seu fill Tamim, s'estigui gran part de l'any en aquest port català. El 18 d'agost al matí, però, de forma discreta, va marxar del port. Més valia ser lluny de Catalunya perquè el clima no era pas el millor.
L'efemèride
La Diada Nacional de Catalunya és la commemoració d'una resistència heroica, la de Barcelona el 1714. Però el 12 de setembre Catalunya també va viure una altra derrota clau després que tal dia com avui de l'any 1213 les tropes de la corona d'Aragó, que comandava Pere el Catòlic, fossin derrotades pels francesos a la batalla de Muret. El fet marcava la fi del domini i l'expansió de la Casa de Barcelona a Occitània. El fill de Pere, Jaume I, el Conqueridor, se centraria en guanyar terres als sarraïns i en l'expansió per la Mediterrània amb les reeixides campanyes de València i les Balears. El rei conqueridor no tenia un bon record del seu pare: quan era un infant l'havia ofert com a penyora al vencedor de Muret, Simó de Montfort, que finalment es va fer càrrec de la seva educació després que Pere morís a la batalla. La llegenda diu que la derrota de les tropes catalanes i aragoneses va arribar després d'una gran festa nocturna del rei i la seva cort el dia abans i en la qual no va faltar de res. Grups de recreació històrica de l'Aragó van participar en un acte de memòria de la batalla i del rei Pere i ho van recollir en aquest vídeo.
L'aniversari
El 12 de setembre de 1846 naixia a les Cabanyes, a l'Alt Penedès, el bisbe de Vic Josep Torras i Bages, que va morir el 1916 a la capital osonenca. És el representant més qualificat del catalanisme conservador vinculat al catolicisme. Va intentar normalitzar el català com a llengua d'ús escrit, i no només oral, a l'església catalana i va ser autor de La tradició catalana, que acostà molts fidels al regionalisme. Va arribar al bisbat de Vic en un moment en què totes les diòcesis del país les ocupaven prelats catalans i després de refusar ser bisbe de Burgos. Se li atribueix el lema Catalunya serà cristiana o no serà, que durant anys han reivindicat sectors democristians. L'historiador Xavier Baró ens atansa a la seva influent figura en aquesta entrevista que, amb motiu del centenari de la seva mort, li va fer el programa de TV3 Signes dels temps.
subdirector de NacióDigital
Fes clic aquí per subscriure't-hi