10
de setembre
del
2017
Actualitzat
el
11
de setembre
a les
12:56h
"Posem-nos dempeus altra vegada i que se senti la veu de tots". Aquest vers, contingut dins l'Ara mateix de Miquel Martí i Pol, podria resumir les intencions que té el sobiranisme de convertir l'1-O en una nova fita en la història del país. És, també, una de les frases que s'ha recitat -a càrrec de l'actor Jordi Bosch- en l'acte institucional de la Diada celebrat aquest diumenge al vespre al Born. Una celebració marcada per la reivindicació de la llibertat en la qual s'han llegit passatges de la declaració universal de drets humans, textos de Bertolt Brecht i de Salvador Espriu i articles de la periodista russa Anna Politkovskaia. La tria s'emmarca en la recta final cap al referèndum i serveix com a prèvia a la manifestació d'aquest dilluns a Barcelona convocada per les entitats i a la qual hi assistirà el Govern -i tot els partits que li fan costat- en ple.
La jornada ha arrencat amb Carles Puigdemont i Carme Forcadell passant revista a la formació de gala dels Mossos d'Esquadra. Puigdemont, una hora abans de l'acte, ha entrat a sopar en un restaurant proper al Born i ja ha pogut sentir crits de "president, president", a banda de peticions de selfies. A primera fila, el dirigent nacionalista ha coincidit amb l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, amb qui tot just el Govern ha començat a negociar una fórmula per tal que es cedeixin els locals de votació habituals de cara a l'1-O. Dolors Sabater, alcaldessa de Badalona -i que ja ha respost afirmativament a la petició de l'executiu-, també formava part del públic assistent.
La part més política ha anat cap al final, quan s'han llegit textos en defensa del dret a l'autodeterminació. "Cada nacionalitat ha de tenir el seu estat", s'ha escoltat en boca dels actors Jordi Boch, Mima Riera, Míriam Iscla i Enric Cambray. S'han recordat les últimes Diades i s'ha assenyalat que aquest testimoni portarà el país a les urnes. "Som aquí per donar a conèixer la nostra causa, que és la causa de Catalunya i de la democràcia. La volem exercir sense barreres, pacíficament. La causa de la independència no és contra res", deia Muriel Casals, i així ho han recordat durant l'acte. "Escolta, Sefarad, que els homes no poden ser si no són lliures", els versos de La pell de brau de Salvador Espriu, han estat recitats per Feliu Formosa poc després.
Els crits a favor de la independència han estat una constant després de la interpretació dels Segadors a càrrec de diversos cors de cambra, escollits especialment per l'ocasió. També s'ha pogut escoltar la proclama "Votarem!", en referència a l'1-O.
Atemptats, refugiats i llengua
La tria reivindicativa ha unit el record a les víctimes dels atemptats de Barcelona i Cambrils del 17 d'agost amb les penúries dels refugiats per arribar a Europa, juntament amb la lluita feminista i per la igualtat de gènere. Marina Rosell ha interpretat Quanta guerra, de Paco Ibáñez, acompanyada de Xavi Lloses al piano i de l'Orquestra de Cambra de Terrassa 48. Just després, Rosell ha posat veu a Ma llibertat, de Georges Moustaki, que parla de "desobeir" per ser "més lliure".
Els actors han recollit textos que feien referència explícita a la prohibició del català en diverses etapes de la història del país, incloses circulars del governador civil de Barcelona del 1940 o bé la cèlebre intervenció de José Ignacio Wert, aquell exministre de Cultura -ara còmodament instal·lat a París- que volia "espanyolitzar" els alumnes catalans. Un intent de "genocidi" a través d'una "llarga tradició d'atacs", com han resumit els intèrprets.
El toc mediambiental l'ha posat el Pare de Joan Manuel Serrat, cantada per Juan Manuel Galeas acompanyat de la guitarra de José Santiago i l'Orquestra de Cambra de Terrassa 48, el Cor de Cambra Anton Brückner i el Cor Infantil de la Unió de Granollers. L'Imagine de John Lennon ha estat un dels moments més aplaudits de l'acte, ja cap al final, gràcies a la interpretació de Sara Pi amb Ignasi Cambra al piano. Ha estat l'últim moment de calma abans de la lectura dels textos més polítics, amb referències a l'autodeterminació i al referèndum. L'1-O és al centre de totes les demandes.
La jornada ha arrencat amb Carles Puigdemont i Carme Forcadell passant revista a la formació de gala dels Mossos d'Esquadra. Puigdemont, una hora abans de l'acte, ha entrat a sopar en un restaurant proper al Born i ja ha pogut sentir crits de "president, president", a banda de peticions de selfies. A primera fila, el dirigent nacionalista ha coincidit amb l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, amb qui tot just el Govern ha començat a negociar una fórmula per tal que es cedeixin els locals de votació habituals de cara a l'1-O. Dolors Sabater, alcaldessa de Badalona -i que ja ha respost afirmativament a la petició de l'executiu-, també formava part del públic assistent.
La part més política ha anat cap al final, quan s'han llegit textos en defensa del dret a l'autodeterminació. "Cada nacionalitat ha de tenir el seu estat", s'ha escoltat en boca dels actors Jordi Boch, Mima Riera, Míriam Iscla i Enric Cambray. S'han recordat les últimes Diades i s'ha assenyalat que aquest testimoni portarà el país a les urnes. "Som aquí per donar a conèixer la nostra causa, que és la causa de Catalunya i de la democràcia. La volem exercir sense barreres, pacíficament. La causa de la independència no és contra res", deia Muriel Casals, i així ho han recordat durant l'acte. "Escolta, Sefarad, que els homes no poden ser si no són lliures", els versos de La pell de brau de Salvador Espriu, han estat recitats per Feliu Formosa poc després.
Els crits a favor de la independència han estat una constant després de la interpretació dels Segadors a càrrec de diversos cors de cambra, escollits especialment per l'ocasió. També s'ha pogut escoltar la proclama "Votarem!", en referència a l'1-O.
Atemptats, refugiats i llengua
La tria reivindicativa ha unit el record a les víctimes dels atemptats de Barcelona i Cambrils del 17 d'agost amb les penúries dels refugiats per arribar a Europa, juntament amb la lluita feminista i per la igualtat de gènere. Marina Rosell ha interpretat Quanta guerra, de Paco Ibáñez, acompanyada de Xavi Lloses al piano i de l'Orquestra de Cambra de Terrassa 48. Just després, Rosell ha posat veu a Ma llibertat, de Georges Moustaki, que parla de "desobeir" per ser "més lliure".
Els actors han recollit textos que feien referència explícita a la prohibició del català en diverses etapes de la història del país, incloses circulars del governador civil de Barcelona del 1940 o bé la cèlebre intervenció de José Ignacio Wert, aquell exministre de Cultura -ara còmodament instal·lat a París- que volia "espanyolitzar" els alumnes catalans. Un intent de "genocidi" a través d'una "llarga tradició d'atacs", com han resumit els intèrprets.
La tria de textos inclou referències explícites a prohibicions de l'ús del català i recull el cèlebre "espanyolitzar els alumnes catalans" de José Ignacio Wert
El toc mediambiental l'ha posat el Pare de Joan Manuel Serrat, cantada per Juan Manuel Galeas acompanyat de la guitarra de José Santiago i l'Orquestra de Cambra de Terrassa 48, el Cor de Cambra Anton Brückner i el Cor Infantil de la Unió de Granollers. L'Imagine de John Lennon ha estat un dels moments més aplaudits de l'acte, ja cap al final, gràcies a la interpretació de Sara Pi amb Ignasi Cambra al piano. Ha estat l'últim moment de calma abans de la lectura dels textos més polítics, amb referències a l'autodeterminació i al referèndum. L'1-O és al centre de totes les demandes.