Cinc interrogants sobre el paper del Constitucional contra el referèndum

El Tribunal Constitucional (TC) està exercint un paper decisiu en el conflicte institucional entre la Generalitat i l'Estat. És la peça determinant en un terreny de joc en què el govern espanyol vol tenir tots els asos a la màniga. Fins ara, les sentències emeses pel Tribunal Constitucional en tots els recursos presentats pel govern espanyol contra el procés sobiranista han estat unànimes. I favorables a les posicions de l'executiu de Mariano Rajoy. Però ara s'arriba al moment culminant amb la convocatòria del referèndum. Un seguit d'interrogants s'obren davant les decisions que el TC haurà de prendre en les properes setmanes.

1. Per què l'Estat necessita la unanimitat del TC?

El referèndum és el principal desafiament que ha afrontat el règim del 1978 des del seu inici. El llenguatge emprat per les altes instàncies governamentals no deixa lloc a dubtes sobre això i l'executiu està preparant el terreny per una resposta dura a la convocatòria del referèndum. El govern de Rajoy ha tocat a sometent i no està disposat a admetre cap heterodòxia. Amb un TC erosionat en el seu prestigi per la seva extrema politització, l'existència de vots particulars de magistrats díscols esquerdaria el discurs de l'Estat i donaria oxigen jurídic al sobiranisme, precisament el que Rajoy vol impedir a tota costa.

2. Quina és la correlació de forces interna?

L'antiga majoria progressista del TC ja és història. Els conservadors disposen d'una sòlida hegemonia. El març passat, el conservador Juan José González Rivas va succeir un altre magistrat de la mateixa línia, Francisco Pérez de los Cobos. En aquests moments, hi ha vuit magistrats que solen alinear-se en les posicions més dretanes i quatre considerats progressistes. La "deserció" de la catalana Encarna Roca, elegida en el seu moment amb el suport entusiasta del PSC i CiU, i ara vicepresidenta i sumada als conservadors, ha agreujat la feblesa dels magistrats més oberts.

3. Tots a una amb les inhabilitacions?

Aquesta és una de les qüestions que podria trencar la unanimitat del tribunal. S'atribueix a aquest fet que el govern no ha demanat al TC la inhabilitació de càrrecs públics. De moment. Però també pot ser que l'executiu estigui calculant el millor instant per fer-ho. Un fet objectiu és conegut: dos membres del TC, Fernando Valdés Dal-Ré, i el català Joan Antoni Xiol, van emetre vot particular contra la llei del 2015 que va atorgar al TC la potestat d'inhabilitar càrrecs públics.  

4. Quina por recorre el TC?

Que sigui el propi TC qui trenqui amb la separació de poders. Alguns magistrats temen trobar-se en la decisió, sota pressió del govern, d'apartar dels seus càrrecs responsables polítics elegits a les urnes. La politització de la justícia ha tingut en el TC un dels seus camps de batalla. D'alguna manera, ho va admetre Pérez de los Cobos en el moment del seu comiat, quan va admetre el fracàs de l'organisme per aturar el procés i va insinuar la necessitat de resoldre el conflicte apel·lant a un "diàleg polític".

5. Actuarà el "síndrome Aragón"?

Entre els qui segueixen les vicissituds del TC s'anomena "síndrome Aragón" a l'absorció ideològica que pateixen molts magistrats així que arriben al tribunal. L'ambient del Madrid oficial i la pressió política i mediàtica han fet que molts magistrats hagin acabat claudicant davant el búnquer. Va ser el cas de Manuel Aragón, amb fama de progressista i obert, que va acabar sent un aliat de l'ala dura. Com també d'Eugeni Gay en el seu moment. I ara li pot passar el mateix a Encarna Roca.