Les aventures de Jacques Cousteau han estat televisades, radiografiades i exhibides en multitud de canals, convertides en tota una icona del documentalisme del segle XX i de la cultura popular de bona part del món conegut. El barret vermell, les ulleres, el nas prominent i un verb tan àgil com l'habilitat de submergir-se i deixar-ne constància, van ser les divises vitals i creatives del famós comandant oceanogràfic francès i ara es converteixen en la matèria primera de Jacques (L’Odyssée), que arriba a la cartellera aquest divendres.
La premiere mundial d'aquesta obra, dirigida per Jérôme Salle (París, 1971), va ser l'encarregada de tancar la 64 edició del Festival de Cinema de Sant Sebastià. El film s'endinsa en les aventures que van convertir Jacques-Yves Cousteau en una figura referencial. Pioner de l'exploració i filmació submarina, però també un home de negocis que havia de fer quadrar números mentre abanderava un potent discurs ecologista sense renunciar a l'èxit. Però L’Odyssée, a banda de repassar els highlights de la carrera del comandant, també detalla la relació que va establir amb la seva família, en especial amb el seu fill Philippe.
Aventures, ecologisme i bon cinema
Els llibres El meu pare, el capità Jacques-Yves Cousteau, de Jean-Michel Cousteau –l'altre fill del comandant–, i Capitaine de la Calypso, d'Albert Falco, són les obres en què s'ha basat Jérôme Salle, conjuntament amb Laurent Turner, per escriure el guió. Jacques construeix un bon relat a partir de la dedicació professional de Jacques Cousteau, vinculada al medi ambient, però també al fet mateix de fer cinema. En els seus viatges arreu del món va produir diversos documentals i sèries de televisió. Com a gran fita, va rebre la Palma d'Or al Festival de cinema de Canes del 1956 per Le Monde du silence (El món del silenci), realitzada conjuntament amb el cineasta Louis Malle.
A banda d'aquest guardó també va aconseguir guanyar tres Oscars de Hollywood per les pel·lícules Le Monde du silence (1956), Histoire d'un poisson rouge (Història d'un carpí daurat, 1959) i Le Monde sans soleil (El món sense sol, 1964). Només això ja demostra la incidència de la seva figura en un món com el del cinema, avesat a poques intromissions professionals. En el camp televisiu, la sèrie que el va fer popular arreu del globus terraqüi va ser El món submarí de Jacques Cousteau. La vessant més filantròpica va ocupar bona part del tram final de la seva vida: l'any 1974 va crear la "Societat Cousteau", i tres anys més tard, va rebre el premi de les Nacions Unides per la protecció del Medi ambient.
Jacques està protagonitzada per Lambert Wilson, Pierre Niney y Audrey Tautou (Cousteau, Philippe i la seva dona), tres interpretacions que donen credibilitat a la seva trajectòria i que condueixen l'emoció del drama en una mesura justa i efectiva. Sense estridències, la pel·lícula de Salle és una meravella visual que aposta per fer visible el valor de la vida en si mateixa, comprovable en la lluita en favor de l'ecologisme, però també en tots els actes que fem.
