10
de setembre
del
2017
Actualitzat
el
11
de setembre
a les
6:23h
El xoc institucional entre la Generalitat i l'Estat col·loca Mariano Rajoy en la pitjor crisi política que afronta des que va arribar a la presidència del govern espanyol. Les setmanes que venen també seran decisives per a ell. El president espanyol s'embolcallarà en el patrioterisme i la bandera espanyola, com ja ha fet cada cop que l'erosió del seu executiu ha quedat en evidència pels nombrosos casos de corrupció que esquitxen el PP. Però el cert és que Rajoy es troba en el seu moment més crucial.
D'entrada, intentarà aprofitar tot el que pugui del "desafiament" sobiranista. Però la trompada Catalunya-Estat implica un canvi brusc de guió. El gran argument sobre el qual ha basat la seva resiliència, la millora de l'economia i el creixement, ha estat capgirat i Rajoy veu escolar-se la més bona de les seves cartes. Aquestes són deu claus de l'escenari en què es mourà el president espanyol.
1. L'impossible paper del rei
Rajoy ha mantingut contacte permanent amb el rei Felip VI en les últimes hores i dies. Una crisi d'Estat d'aquesta magnitud interpel·la, en primer lloc, la persona que és el cap d'aquest Estat. No han transcendit públicament possibles diferències de criteri entre el monarca i el president del govern. No sembla que sigui de la Zarzuela d'on puguin venir escletxes en el mur que l'Estat pretén aixecar contra el referèndum. Des de l'inici del procés, Felip VI ha optat per un perfil baix i apel·lacions a la unidad. Discreció i ortodòxia. Això ha fet que la imatge de la corona a Catalunya no és molt diferent de la que té l''executiu del PP. En això ha tingut un paper clau el màxim home de confiança del rei, Jaime Alfonsín, cap de la Casa Reial, gallec com Rajoy.
José Manuel Maza, Carlos Lesmes, Felip VI i Rafael Catalá Foto: @CasaReal
2. Sota la pressió del búnquer
L'esclat, ara sí, del conflicte polític ha nodrit els missatges dels sectors més intransigents del Madrid polític. El llenguatge emprat per la majoria dels mitjans espanyols no deixa marge de dubte: el clam és perquè l'executiu empri la mà més dura contra el "separatisme". En aquest moment, no hi ha diferències d'El Mundo a El País. Després d'uns dies en què es va imposar el concepte de "proporcionalitat", que pretenia refredar fins a cert punt el xoc de trens, la intervenció de la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría dient que "sota el mandat de Carme Forcadell ha mort la democràcia", és un indici clar que la Moncloa vira cap a una via dura. Rajoy nota al clatell el baf del búnquer madrileny.
3. Lideratge indiscutit dins del partit
Amb el que sí que pot comptar Rajoy en les setmanes properes és en el control absolut del seu partit. Amb el "desafiament" sobiranista davant, el líder ha fet una crida a la mobilització dels seus, que s'han posat en formació. Ja fa dies que no es parla de les tensions entre la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría i la ministra de Defensa, María Dolores de Cospedal. El president gallec, Albert Núñez Feijoo, calla i espera. Però Rajoy és conscient que aquesta unanimitat és tan sols aparent i que segons com culmini la crisi amb Catalunya, es pot accelerar el seu desgast com a líder. I aquest cop de manera dramàtica.
4. Atrapar Sánchez amb la "unió sagrada"
Rajoy s'ha reunit avui amb Pedro Sánchez per rebre d'ell el suport del PSOE davant de l'embat català. Sánchez intenta construir un discurs propi diferenciat del PP enfront del procés sobiranista, però topa amb moltes dificultats. Està obligat a fer costat a l'executiu sense matisos i, alhora, intenta mostrar una posició més dialogant. Però l'única iniciativa que ha llançat és la proposta d'una comissió d'estudi al Congrés. Del seu caràcter innocu en dona mostra que el mateix Rajoy s'hi ha mostrat predisposat.
Pedro Sánchez i Mariano Rajoy, en una imatge d'arxiu a la Moncloa Foto: Europa Press
5. Un Rivera predisposat
Si Rajoy pot comptar amb el suport del PSOE per actuar contra el referèndum, en el cas de Ciutadans el suport és encara més ferm. Potser per això, el president del govern ha relegat Albert Rivera a una trobada posterior a la del consell de ministres extraordinari. La declaració que va fer el líder de C's dimecres va ser molt agressiva, recuperant el llenguatge més bel·ligerant del partit taronja contra el sobiranisme. Però el xoc institucional Catalunya-Estat deixa en segon terme el discurs sobre la regeneració política de Rivera i impedeix, abraçats amb la rojigualda, que pugui desmarcar-se del PP de Rajoy.
6. La "feina bruta", al TC
Les decisions que finalment adopti el Tribunal Constitucional seran també un termòmetre del pols sord que la Moncloa ha mantingut amb el TC des de l'aprovació de la llei de reforma del tribunal del 2015, que permet que els magistrats puguin imposar sancions econòmiques i fins i tot inhabilitar càrrecs públics. La llei va ser vista com una manera de passar la patata calenta al TC si s'havia d'escometre contra els dirigents sobiranistes. Sembla, però, que així com hi ha hagut unanimitat en les sentències del TC contra el procés, els magistrats estan dividits pel que fa a les inhabilitacions perquè es resisteixen a actuar com un tribunal d'emergències. En el si de l'organisme també s'han evidenciat tensions internes per ambicions personals.
7. La connexió basca
Una peça important de l'escaquer que té davant Rajoy és el PNB. Soci imprescindible per a l'aprovació dels pressupostos del 2017, els nacionalistes bascos contemplen el conflicte de Catalunya amb una barreja de distància i neguit. Aquesta no és la seva "guerra", però han de mostrar simpatia pel sobiranisme i vigilar el flanc de l'esquerra abertzale. Alhora, se saben també peça determinant en el cas de la hipotètica moció de censura. Ajuden a mantenir Rajoy i no els convé que el xoc sobiranista sigui molt espectacular. Una carta de complexitat.
8. El fantasma de la moció de censura
Des de l'inici de la legislatura planeja per l'hemicicle del Congrés el fantasma d'una moció de censura. La dificultat per sumar una majoria alternativa és enorme perquè requeriria una suma de PSOE, Podem, els sobiranistes i el PNB. En aquests moments, una aliança de socialistes i Podem sembla impensable. Però Rajoy mira de reüll els escons de l'oposició perquè sap que alguns somien en l'operació de foragitar-lo. El ple recent al Congrés en què es va forçar Rajoy a comparèixer per donar explicacions sobre el cas Gürtel -proposta de Pablo Iglesias a la qual es va sumar el PSOE- va visualitzar una possible entesa de les esquerres. Ara, el referèndum torna a fer inversemblant aquesta aproximació.
9. El front internacional
Rajoy vol jugar a fons la carta internacional contra el referèndum i recorrerà a tots els recursos per escenificar que el club al qual pertany, el dels estats, està amb ell. Sap que a Brussel·les i a les principals cancelleries europees fa basarda tot el que sigui inestabilitat política, que de seguida pot amenaçar l'estabilitat econòmica. El PP s'ha mobilitzat per fer-se amb suports polítics europeus. Aquesta setmana ha estat Antonio Tajani, president del Parlament Europeu i un dels amics de Rajoy a les institucions comunitàries, qui ha sortit per dir que enfrontar-se a la Constitució és fer-ho també al marc legal de la UE. Després de molts esforços, la Moncloa ha aconseguit que Rajoy sigui rebut per Donald Trump a la Casa Blanca. Serà el 26 de setembre, a tan sols cinc dies del referèndum. En tot cas, serà un esdeveniment que difícilment traurà ni un sol vot al sí.
Rajoy amb el president de la CE, Antonio Tajani. Foto: Europa Press
10. El crèdit econòmic d'Espanya, amenaçat
L'executiu espanyol està pendent que les principals agències de qualificació internacional certifiquin que Espanya recupera el ràting A, que es va perdre en el moment més àlgid de la crisi. En aquests moments, Espanya té una "nota" de B, que equival a un aprovat just. Moody's i Standard&Poor's tenen previst fer públics els seus "veredictes" properament. La crisi d'Estat amenaça seriosament el prestigi d'Espanya davant els cercles financers globals. El creixement econòmic és una bona carta per Madrid, però el xoc institucional amb Catalunya complica les coses. El pesant deute públic espanyol exigeix que l'Estat millori la seva credibilitat davant els creditors i Catalunya representa el 19% del PIB. També en aquest front, Rajoy pateix.