05
de setembre
del
2017
Actualitzat
el
06
de setembre
a les
15:17h
El govern de Mariano Rajoy vol posar Carles Puigdemont al punt de mira del Tribunal Constitucional (TC). Independentment de les signatures "solidàries" que incorpori el decret de convocatòria de l’1-O, el recurs d'inconstitucionalitat que en derivarà previsiblement l’assenyalarà directament com a responsable l'incompliment de les resolucions prèvies que advertien el Govern i el Parlament de la il·legalitat de qualsevol mesura encaminada a fer realitat l’1-O.
Un dard exemplaritzant i alhora "quirúrgic" que podria generar discòrdia al sí de l'executiu català amb l'objectiu de trencar el joc d’equilibris entre el PDeCAT i ERC a la recta final de la cursa pel referèndum. El Govern hauria de decidir si acata o no que s'apartés Puigdemont del càrrec i, arribat el cas, si el nou president seria Oriol Junqueras o algun altre dirigent del PDECat.
Resistències al TC
Amb tot, i a poques hores del ple on s’aprovaran les lleis del referèndum i de transitorietat, l’executiu espanyol encara no ha aclarit si el recurs portarà incorporada una petició de suspensió del president de la Generalitat. Una figura inclosa a l’article 92.4 de la Llei del Tribunal Constitucional que es va aprovar sense que rebés l'aval unànime de l'alt tribunal -8 magistrats contra 3- ja que no agrada al sector progressista, que considera que és un mecanisme lent que en cap cas garanteix que no se celebrarà el referèndum.
Aquesta és l’única mesura entorn el procés que no genera consens al TC i que pot enrarir la discussió entre el sector conservador i els magistrats que són partidaris d’una solució semblant a la que el Tribunal va adoptar per al cas Forcadell, quan va deixar la qüestió a mans de la Fiscalia perquè aquesta presentés una querella al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i va obrir la via penal per inhabilitar-la. El sector progressista ho veu com la via adequada que situaria la qüestió a l’àmbit penal i que evitaria que fos el propi TC qui actués com a braç executor del govern espanyol en una crisi que consideren de naturalesa política.
El discurs de la "performance"
Mentrestant, a poques hores del ple del Parlament, l’executiu espanyol ha activat tots els ressorts per contrarestar l’ofensiva independentista. L’ampliació de les actuacions del Tribunal de Comptes i els discursos del president del CGPJ i del Fiscal General de l’Estat –que ha promès actuar “sense vacil·lacions” contra el referèndum- acompanyen la partitura dels missatges de La Moncloa, que promet per activa i per passiva que no hi haurà referèndum.
Amb tot, algunes veus del govern de Rajoy ja apunten en una altra direcció i asseguren que encara que hi hagi urnes, l’1-O no es podrà considerar un referèndum, sinó en tot cas una “performance”. És un missatge de seguretat calcat al que La Moncloa va desplegar a les hores immediatament posteriors al 9-N, i que admet implícitament la possibilitat que l’ofensiva del govern de Rajoy no sigui suficient per aturar la mobilització ciutadana.
Rivera vol contundència
Un discurs que fa perillar l'estabilitat a Madrid, perquè independentment dels efectes que generi a Catalunya, un fiasco de l'Estat l'1-O podria obrir una fissura entre el govern de Mariano Rajoy i el seu soci parlamentari, Ciutadans, que li marca el pas. Rivera ja ha advertit els populars que no admetrà que l'executiu "miri cap a una altra banda" com el 9-N i permeti, per acció o per omissió, noves imatges de ciutadans votant sobre la independència als carrers de Catalunya. Si l'1-O genera portades en forma d'urna, la pugna per la bandera -espanyola- està servida.
Un dard exemplaritzant i alhora "quirúrgic" que podria generar discòrdia al sí de l'executiu català amb l'objectiu de trencar el joc d’equilibris entre el PDeCAT i ERC a la recta final de la cursa pel referèndum. El Govern hauria de decidir si acata o no que s'apartés Puigdemont del càrrec i, arribat el cas, si el nou president seria Oriol Junqueras o algun altre dirigent del PDECat.
Resistències al TC
Amb tot, i a poques hores del ple on s’aprovaran les lleis del referèndum i de transitorietat, l’executiu espanyol encara no ha aclarit si el recurs portarà incorporada una petició de suspensió del president de la Generalitat. Una figura inclosa a l’article 92.4 de la Llei del Tribunal Constitucional que es va aprovar sense que rebés l'aval unànime de l'alt tribunal -8 magistrats contra 3- ja que no agrada al sector progressista, que considera que és un mecanisme lent que en cap cas garanteix que no se celebrarà el referèndum.
Aquesta és l’única mesura entorn el procés que no genera consens al TC i que pot enrarir la discussió entre el sector conservador i els magistrats que són partidaris d’una solució semblant a la que el Tribunal va adoptar per al cas Forcadell, quan va deixar la qüestió a mans de la Fiscalia perquè aquesta presentés una querella al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i va obrir la via penal per inhabilitar-la. El sector progressista ho veu com la via adequada que situaria la qüestió a l’àmbit penal i que evitaria que fos el propi TC qui actués com a braç executor del govern espanyol en una crisi que consideren de naturalesa política.
El discurs de la "performance"
Mentrestant, a poques hores del ple del Parlament, l’executiu espanyol ha activat tots els ressorts per contrarestar l’ofensiva independentista. L’ampliació de les actuacions del Tribunal de Comptes i els discursos del president del CGPJ i del Fiscal General de l’Estat –que ha promès actuar “sense vacil·lacions” contra el referèndum- acompanyen la partitura dels missatges de La Moncloa, que promet per activa i per passiva que no hi haurà referèndum.
Amb tot, algunes veus del govern de Rajoy ja apunten en una altra direcció i asseguren que encara que hi hagi urnes, l’1-O no es podrà considerar un referèndum, sinó en tot cas una “performance”. És un missatge de seguretat calcat al que La Moncloa va desplegar a les hores immediatament posteriors al 9-N, i que admet implícitament la possibilitat que l’ofensiva del govern de Rajoy no sigui suficient per aturar la mobilització ciutadana.
Rivera vol contundència
Un discurs que fa perillar l'estabilitat a Madrid, perquè independentment dels efectes que generi a Catalunya, un fiasco de l'Estat l'1-O podria obrir una fissura entre el govern de Mariano Rajoy i el seu soci parlamentari, Ciutadans, que li marca el pas. Rivera ja ha advertit els populars que no admetrà que l'executiu "miri cap a una altra banda" com el 9-N i permeti, per acció o per omissió, noves imatges de ciutadans votant sobre la independència als carrers de Catalunya. Si l'1-O genera portades en forma d'urna, la pugna per la bandera -espanyola- està servida.