Joan Puigcercós: «L'estratègia de Rajoy és que voti menys del 30%»

Entre 2008 i 2011, va ser president d'ERC, càrrec que va abandonar per donar pas al nou lideratge d'Oriol Junqueras. Nét d'un combatent al front de l'Ebre, Puigcercós continua en la mateixa trinxera. Per ell, la clau de l'1-O serà la participació i adverteix de la potència d'un Estat dominat per un entramat oligàrquic.   

-No sé si cal preguntar-li si votarà l'1 d'octubre.

-Votaré l'1 d'octubre, evidentment.

-Què creu que passarà?

-Jo crec que l'Estat ha decidit intentar que participi poca gent. L'estratègia de Rajoy és que participi menys d'un 30%. Saben que no poden posar l'exèrcit al carrer. No per falta de ganes, perquè l'olla mediàtica va pressionant el mateix PP, però des de les instàncies europees els han dit que això seria un desastre.  

-No contempla una intervenció diguem-ne coercitiva.

-Ho contemplo tot de l'Estat espanyol, però crec que no podran. El seu intent és espantar, atemorir, coaccionar. El millor escenari per ells és que voti poca gent, amb la qual cosa ens quedaríem davant un escenari estrany. Per intentar això, què faran? Tot. Des d'intentar segrestar urnes, espantar les empreses que poden ser adjudicatàries del referèndum, crear campanyes com la que hem vist aquests dies pel tema dels atemptats... L'Estat té molts ressorts. Té Hisenda, la seguretat social, l'aparell judicial, té un coixí ideològic a Madrid, i a Barcelona, de mitjans que li donen suport de forma acrítica. Hem d'anar a dos diaris electrònics de Madrid com Público i Eldiario.es per trobar a l'Estat alguna cosa que sigui periodisme. La resta és discurs ideològic que s'ha consensuat.
 
-Està pactat el discurs de certs mitjans?

-Home, sí. L'Estat té gent, instruments i temps per fer això i molt més. No hi ha cap diari de Barcelona i Madrid que no tingui problemes amb seguretat social o hisenda.

"L'Estat només negociarà si algú damunt d'ell li diu que s'ha de seure a negociar com es reparteix el deute públic"

-I l'escenari post 1-O com el veu?

-Depèn de la participació. Si és important, l'Estat ho tindrà molt complicat. El dia 2 entrarem en un altre procés. Si tot va bé. Si no, també.  Estarem en una altra pantalla. Algunes coses haurem de negociar amb l'Estat, però l'Estat no voldrà negociar. L'Estat ens durà al límit en tot. Només negociarà si algú per damunt d'ell li diu que el deute públic és sagrat i algú s'ha de seure a negociar com es reparteix el deute públic.

-Aquest algú són les institucions europees?

-No hi ha ningú més. La Unió Europea i les cancelleries, començant per l'alemanya, són conscients que la recuperació econòmica -que s'ha de posar entre cometes perquè socialment no es nota gaire-, els grans indicadors, es poden estroncar. La por a una recessió existeix. França no està en el millor moment, tampoc Itàlia. Hi ha les negociacions del Brexit pel mig.  Això no vol dir que n'hàgim d'esperar res. Aquest camí l'hem de fer sols. Però aprovades les lleis de desconnexió, amb un referèndum favorable, amb la independència proclamada, l'única manera de fer seure l'Estat espanyol és que des d'Europa siguin conscients de la situació que es pot generar econòmicament.   

-S'atreviria a dir a partir de quin percentatge de participació es pot considerar un èxit el referèndum?

-No. Jo no entraré en percentatges. Cal ser conscients que després de l'1-O hi haurà una "guerra" per la interpretació dels resultats. Però segons el diari El País, el 43% de participació va ser un èxit rotund del "sí".

-Abans deia que l'Estat voldria una participació de menys del 30%.

-Aquest percentatge hauríem de superar-lo, sí.   
 
-Com veu el vot del "no". Es mobilitzarà?

-Jo crec que sí, que una part del "no" anirà a votar, no serà com el 9-N. L'Estat i les forces unionistes faran una campanya abstencionista radical, però un segment del "no" anirà a les urnes. És una intuïció.

-Parlem de l'Estat que va conèixer. Vostè entra al Congrés com a diputat el 2000.

-Amb la majoria absoluta de José María Aznar.

-Quan va entrar al Congrés, Mariano Rajoy ja hi era.

-I quan me'n vaig anar, continuava.

-I com és ell?

-L'he conegut poc. Però el moment en què el vaig conèixer millor va ser anys enrere, quan vam coincidir en unes jornades de l'escola de formació de la JNC a Planoles. Vam participar el malaguanyat Pere Esteve, Rajoy, Rodríguez Ibarra i jo mateix. Parlo de fa més de vint anys. Rajoy era el mateix que ara. Vam tenir un dinar tots quatre. Rajoy i Ibarra van tenir una actitud increïble: comprensius, coneixedors de la realitat catalana, conscients que hi havia un problema, però al final van venir a dir: Espanya és així, no es pot canviar això. Rajoy, com diuen a Madrid, no resol, dissol. Ell és profundament espanyol. No parla gallec. Recordo una broma que feia el BNG: "Soy Mariano Rajoy y voy a Raxoi a una junta de la Xunta". Forma part dels cossos nacionals de funcionaris. Pot tenir un caràcter frívol a vegades, ser fins i tot simpàtic. Però és un personatge molt de dretes, més de dretes del que aparenta.

-El considera frívol?  

-Això és una cosa molt madrilenya. Més que frívol, diria que té una tendència a relativitzar-ho tot. Quan tu tens el poder de l'Estat, amb tot aquest entramat que es conforma de l'alt funcionariat, l'IBEX, tota aquesta estructura, aleshores, tots els problemes polítics et semblen menors. I això a vegades sembla frivolitat. Quan fa uns anys van travessar el pitjor de la crisi, a fregar de la intervenció, la frivolitat desapareixia. Ara, davant de la situació a Catalunya, comencen a ser conscients de la gravetat. Però trets d'aquests dos grans problemes, per ells tot és poca cosa.
 
-Se senten segurs.    

-No ens podem imaginar el que és tenir un Estat així, i més com el tenen ells, sense divisió de poders, amb una oligarquia que el té controlat de dalt a baix, amb un exèrcit industrial de reserva que són les persones de les províncies que volen anar a viure i créixer a Madrid. Per això a moltes províncies a Podem li ha costat tant articular el seu discurs, i el PSOE fa el discurs que fa. Progressar socialment a Ciudad Real és anar a Madrid. Hi ha una petita minoria que es guanya molt bé la vida en el sector privat i la indústria, o al primari, però petita. És molt difícil girar el mitjó. Això dona molta seguretat als Rajoy. Hi ha ciutadans espanyols que viuen també amb angoixa aquest Estat tan uniformitzador, però són minoria, selecta, però minoria.

-Coneixem prou bé aquest Estat?

-Segurament no. Però això no ens ha d'obsessionar. Hem de pensar en què farem nosaltres.

-Què el va impactar més del Madrid polític quan hi va arribar?

-Aquesta seguretat de la qual li parlava. Aquest convenciment que res no els mouria. Com a molt, pot haver-hi una alternança amb el PSOE, que és un part sistèmic. La seguretat que suposa disposar d'un Estat així em va impactar.

-En el procés hi han confluït moltes persones que no provenen de l'independentisme. No és el seu cas. Quan vostè estava en el primer pla, l'independentisme encara no era majoritari. Té la sensació d'haver tingut raó abans d'hora?

-A començaments dels anys vuitanta, els independentistes érem molt pocs. Jo això ho veig de manera optimista. Hi ha hagut un camí d'haver cremat vies autonomistes. Un país que és conscient de si mateix no pot ser altra cosa que independentista. Quan hi va haver el debat sobre el nou Estatut, i es va crear una comissió mixta de diputats catalans i espanyols, t'adonaves que allò era picar ferro fred. Allò estava tancat. Sempre acabaves al punt de sortida.

-Vostè la tercera via l'ha viscut de prop.

-Era la reforma de l'Estatut. En una conversa amb Rodríguez Zapatero, aleshores cap del govern, li vaig dir: "si aproveu el que ha aprovat el Parlament de Catalunya, hi haurà pau durant 25 anys. Sigueu conscients del que representa".
 
-I com va reaccionar?

-Bé, Zapatero és un pas més enllà respecte a la frivolitat de Rajoy. En una altra ocasió, li vaig suggerir que fes una llei que permetés canviar l'elecció del Tribunal Constitucional, cosa que podia fer perquè tenia majoria amb el PSOE, CiU i ERC. No va voler perquè sabia que el TC li faria la feina bruta.

-Quina impressió li donava Zapatero?

-Zapatero va semblar inicialment un home diferent i va tenir un any i mig fulgurant, amb les lleis de drets socials i la retirada de l'Iraq. Però ell anava a la seva, sense el seu partit. Fins que va assumir les regles del joc del seu partit, d'un dia per l'altre.  

-I Pedro Sánchez?

-Potser encara té menys solidesa que Zapatero.  Vaig fer l'heroïcitat de seguir el debat que van fer els tres candidats que es presentaven a les primàries socialistes: Sánchez, Susana Díaz i Patxi López. Sincerament, que l'esquerra espanyola que ha de fer fora el PP i transformar la societat faci un debat i sigui incapaç de parlar de temes com l'educació, de les condicions de treball, d'una fiscalitat progressiva i de sostenibilitat, amb discussions només retòriques, ja demostra la dificultat per mostrar un discurs socioeconòmic alternatiu al del PP. Jo tampoc crec que el PSOE tampoc té un discurs territorial alternatiu al del PP, per molt que s'escarrassin amb la declaració de Granada.

-La proposta que Pedro Sánchez va presentar dilluns sobre una comissió d'estudi com la valora?

-El PSOE no és que arribi tard, és que no crec que hi hagi ningú a la societat catalana que s'hi senti concernida en això. Provoca hilaritat i fixem-nos que ni tan sols la tercera via catalana s'hi ha agafat. Potser algú es creia que alguns sortirien a bombo i platerets dient "ja tenim comissió d'estudi!"...  

"S'ha d'entendre aquest Estat, amb tot l'entramat de cossos d'alts funcionaris, grans mitjans, l'IBEX i les empreses que treballen per ell"

-Coneix el Madrid polític. Veu factible un canvi de govern a l'Estat? Una moció de censura?

-Miri, encara que hi hagués una suma del PSOE, Podem i les minories nacionals, crec que aquest govern no tiraria endavant. Jo ho he vist. S'ha d'entendre molt bé aquest Estat. A Madrid hi ha un entramat molt potent que, quan toca s'activa. S'activen els cossos d'alts funcionaris, els grans mitjans de comunicació, la gran empresa, l'IBEX, però no només és l'IBEX, són també les empreses que treballen per les de l'IBEX. Quan va esclatar la crisi a l'aeroport del Prat, jo els deia a alguns periodistes: mireu qui hi ha als consells d'administració d'Eulen, d'Aena, analitzeu la consanguinitat que hi ha, quins han estat els directors generals.
 
-Qui ha estat a la cúpula directiva d'Eulen?

-L'exministre de l'Interior Jaime Mayor Oreja. I s'envia una empresa de Madrid aquí, maltractant els treballadors, en pitjors condicions que enlloc. Aquest és l'entramat i així actua. El que pretén Podem seria una revolució tan gran que la trobo impensable. I ho hauria de fer amb el PSOE. Impossible. Malauradament pels espanyols.

-I per a una majoria alternativa caldria que s'hi afegís el PNB.

-El PNB està en una altra galàxia. Es troba en una incomoditat absoluta pel que fa a Catalunya. Després de deixar sol el lehendakari Ibarretxe, va seguir la seva via. Tenen resol el tema de les inversions, per ells el tema lingüístic no és central, sense ETA el País Basc han entrat en una estabilitat social important, i saben una cosa: que són un país petit. El tema econòmic el tenen solucionat. Jo recordo que a les comissions d'economia ni venien. Aleshores, una suma de totes aquestes forces, PSOE, Podem, minories i PNB hi és. Però bastir a partir d'aquí una alternativa de govern que pugui regenerar l'Estat... No aconsello que ningú pensi en aquest camí d'esperança. Es podria formar un govern alternatiu? I en dos anys podria haver-hi eleccions i un PP més fort. Al PNB, mentre preservi el cupo... Fixi's en una cosa. Albert Rivera va dir que rebutjaria el cupo, i amb el vot de Ciutadans es va renovar el cupo.     

-Hi ha alguna cosa que vostè hauria fet diferent?    

-No, jo crec que hem de ser conscients de les dificultats en què es troba el Govern i el Parlament, les entitats i mitjans de comunicació que no estan sota l'òrbita de l'Estat. Per tant, no m'atreveixo a dir què es podria fer millor. L'autonomisme sí que hagués pogut ser millor, si haguéssim fet una llei electoral pròpia... Però al final estem aquí perquè no ha estat així.

-El preu pagat per Junts pel Sí a la CUP per mantenir la governabilitat ha estat excessiu?

-Fa de mal dir. Crec que la CUP ha fet a vegades ha fet exhibició de múscul algun cop, però també hem d'entendre que aquest és un procés interclassista, i que agafa de dreta a esquerra. Anem tots junts perquè hem de fer un país nou, és una qüestió nacional. El procés aplega des de senyores de Sant Gervasi amb vestit jaqueta fins a noies amb el serrell de l'Anna Gabriel. És complex el que s'està fent.

"Em pregunto com gent d'esquerres disposada a trencar la legalitat contra els desnonaments, manté una actitud hostil envers el procés"

-El paper dels comuns en el procés com el veu?

-Jo m'he preguntat molt com gent d'esquerres, que són conscients del mal que representa el PP per Catalunya i la resta de l'Estat, gent que ve d'una tradició de lluita, que està disposada a trencar la legalitat, com hem vist amb els desnonaments, davant del procés automàticament es replega i adopta una actitud hostil amb el procés. No tothom, eh, jo crec que estan meitat i meitat. M'he preguntat el perquè. He arribat a dues conclusions: hi ha una aversió al procés pel model interclassista que representa. Veure classes benestants, classe mitjana alta, bona part de la classe mitjana, que s'està aprimant, del bracet del que Raimon en diria classes subalternes, en una Via Catalana o a un acte de l'ANC, crec que això els provoca aversió. No deixa de ser paradoxal aquesta actitud, perquè es posen al costat de García Albiol i de Ciutadans. Veure Catalunya Sí que es Pot al Parlament al costat en algunes votacions al costat de PP i Ciutadans. Entendria una tercera via tècnica. Puc entendre una part del que diuen contra la política de dretes de CiU, però no és raó suficient. Gent de Podem i de CSQP ha fet costat al procés. La gent d'EUiA no fa costat a Convergència. Aquesta aversió cala en un sector de la intel·lectualitat criptocomunista.         

Joan Puigcercós Foto: Adrià Costa

-Hi ha odi de classe en un sector de la intel·lectualitat progressista?   

-Bé, han preferit alinear-se al costat de Rajoy, que jo crec que és molt pitjor per ells que el sobiranisme. Però és que, a més, crec que l'actitud dels comuns delata també certa immaduresa del seu projecte. És una suma de molts grups i tendències. Diuen que volen fer un nou PSUC però potser es quedaran fent un PSC.

-Colau se la juga, per tant.

-Jo crec que té un problema de credibilitat. Va dir que apostava per una revolta cívica quan la legalitat anava en contra de la gent, i ara veiem que la legalitat espanyola no
deixa votar. Aquesta és una contradicció que pesarà.  

"No tinc nostàlgia. Em poso en la pell dels qui ara estan en primera línia i penso: Déu n'hi do"

-Té nostàlgia?

-No, no. Em poso a vegades en la pell dels qui ara estan en primera línia i penso: Déu n'hi do. Temps anteriors van ser més fàcils.

-Vostè és el primer dirigent d'ERC des de Barrera que ha deixat el càrrec i ha continuat en el partit. Com ho viu?

-Sí, sóc jo. Jo crec que formo part de la normalitat d'un partit. Van passant diverses persones. Em sento molt còmode al partit, amb la direcció i amb el seu discurs.
 
-Li consulta alguna decisió Oriol Junqueras?

-Hi tinc molt bona relació.

"El fet de bastir una aliança interclassista genera tensions i ERC ha estat un element clau per equilibrar el procés."

-Com valora el seu lideratge?

-M'agrada. Voldria recordar que a la seva arribada al departament d'Economia, algú va vaticinar l'apocalipsi. Ha estat el contrari. S'ha posat ordre, s'ha fet un discurs tranquil, serè, i en una situació complexa en una àrea que té com a interlocutor el senyor Montoro. S'ha sabut gestionar molt bé. I després, crec que Esquerra ha estat el gran estabilitzador del procés. El fet de bastir una aliança interclassista genera tensions i ERC ha estat un element clau per equilibrar el procés.

-Fins a quin punt ha estat cabdal el paper del president Puigdemont?

-Jo el coneixia de Girona. Sabia que era un independentista. Quan exercia de periodista va ser un dels qui va empènyer El Punt a ser un diari desacomplexadament nacional. A mi no m'ha sorprès la seva actuació. Sí que em va sorprendre que quan el president Mas va renunciar, fos ell el successor. No el tenia en les meves travesses.

-Li veu recorregut polític, malgrat que ell diu que no es tornarà a presentar?

-Estem en una situació en què l'únic drama seria dubtar sobre el procés. Per molt que l'Estat recorri a inhabilitacions, la ciutadania premiarà en el futur l'actitud valenta dels actuals responsables polítics.