Un independentista al feu de l'unionisme: «De vegades, amago la meva ideologia»

Com va apuntar –no sense dificultat– Inés Arrimadas al Parlament, Catalunya és diversa i el mapa polític és ben diferent a Ripoll i a Santa Coloma de Gramenet. A totes dues ciutats, i a arreu de la geografia catalana, l'independentisme ha pujat com l'escuma. També ho ha fet, amb un altre ritme i un accent diferent, a Castelldefels, on els partits unionistes –PP, PSC i C's– encara obtenen més de la meitat dels vots i on el popular Manuel Reyes va governar durant l'última legislatura.

A aquesta ciutat del Baix Llobregat, el sobiranisme s'ha eixamplat a poc a poc: a les últimes eleccions municipals ERC va entrar al consistori amb la força suficient com per aconseguir que la ciutat d'adherís a l'AMI. La decisió del nou govern local –format per Movem (ICV-EUiA), PSC, ERC, CSPot i PDECat) va provocar un terrabastall polític i alguns militants socialistes van estripar el carnet del partit. Fins i tot, el dia que es va consumar l'adhesió, les portes del consistori es van omplir de manifestants vinguts d'altres municipis que clamaven a favor i en contra de la decisió del consistori.

Ser independentista és, per a molts joves catalans, un pas natural i gairebé un acte reflex. En canvi, per a l'Abel Campos, un estudiant d'ADE de Castelldefels, va ser un procés de maduració i presa de consciència a foc lent que, més tard, va acabar amb una sortida de l'armari sobiranista. Explica a NacióDigital que la notícia va ser millor rebuda pels seus amics que per la seva família. "M'és sempre més fàcil debatre amb la gent jove i fer que entenguin la meva postura. Al final, després de molt parlar, molts l'acaben compartint", apunta Campos, que ara és militant del PDECat i les JNC. I afegeix: "La majoria dels meus amics no se senten independentistes, però votaran sí l'u d'octubre perquè és la seva manera de dir que no encaixen amb aquesta Espanya terrible que hem heretat".
 
A casa de l'Abel Campos, d'arrel andalusa, mai s'havia escoltat la paraula "independència" i sempre havien votat popular i socialista alternativament. "Hi ha gent a la meva família que no em comprendrà mai, perquè tenen un sentiment espanyol molt fort que impedeix cap discussió política, però hi ha altres que fins i tot han virat d'un discurs combatiu amb l'independentisme a votar a un dels partits del "sí" el 27-S", detalla. La seva àvia, que mai ha volgut ficar el nas en la política, li diu: "Jo soc gran, i el futur és per a tu. Si creus que això és el millor per a la teva generació, jo ho creuré també".

"Un home em va amenaçar per portar l'estelada"

Campos diu que no fa "ostentació" del seu independentisme a Castelldefels, sobretot després del que li va passar un onze de setembre quan passejava amb la seva estelada. "Un home em va empènyer, em va assenyalar una bandera espanyola penjada a un balcó i em va dir amb un to amenaçant que aquesta era la que hauria de portar", explica. Tot i que és un fet aïllat, creu que allò li va "marcar" i des de llavors sempre va amb més cautela. "Com som una minoria i aquí alguns no simpatitzen gens amb la nostra causa, és cert que de vegades amaguem la nostra ideologia", sosté.

"No dic que hàgim de ser com Girona, però a altres ciutats properes és més fàcil viure amb naturalitat la teva opció política", lamenta. Explica que un cop els companys de les JNC van desplegar una estelada gegant a la platja, però no es van atrevir a deixar-la allà "ni tan sols unes hores" perquè sabien que acabaria guixada o trencada. "Ni tan sols quan hi ha hagut un alcalde accidental d'ERC aquest estiu es van atrevir a penjar l'estelada al castell, perquè saben que es pot liar".

"El PP ens va prohibir fer la gigaenquesta i vam desobeir"

Sorprenentment, l'ANC és l'entitat amb més socis de Castelldefels, però arribar fins aquí no ha estat fàcil. "Per organitzar cada acte hem de fer el triple de feina que a qualsevol altra ciutat", explica a NacióDigital Sílvia Soler, coordinadora de l'Assemblea al municipi. Creu que la situació és semblant a altres municipis de l'antic cinturó roig, però que "com a Castelldefels, no hi ha cap ciutat, perquè només aquí hi ha aquesta tradició d'una dreta tan arrelada i, de vegades, tan radical".

Assegura que l'Assemblea va viure "moments durs" amb el govern del PP. "Era molt difícil arrencar un permís perquè se'ns negaven coses que sí que se'ls permetia a altres entitats", recorda. "No ens van donar permisos per repartir rom cremat a les havaneres i les vam haver de fer a Gavà. Un regidor del PP ens va dir que mentre ells fossin al govern no ens donarien ni aigua, però ho vam viure amb molta dignitat i vam continuar fent activitats", afirma.
 
Un dels esculls que van haver de superar va ser la prohibició de fer la gigaenquesta del 2014. Al final, van desobeir i la van fer de totes maneres, amb l'ajuda de Carme Forcadell i Muriel Casals, que van acompanyar-los el dia de l'acció. Soler recorda amb orgull que el primer acte de Súmate es va fer a Castelldefels. "La gent passava i alguns cridaven «Viva España», però contestàvem sempre amb un somriure", diu. I li treu ferro: "Al final, ens hem trobat tres o quatre brètols, però no més".

Soler creu que l'ANC s'ha fet un lloc a la ciutat "coneixent i analitzat a quin municipi som, quina és la realitat social i treballant amb les altres entitats", sigui la PAH o l'escola Guinovart. Algunes famílies d'aquest col·legi, aplegades a l'Assemblea per una Escola Bilingüe, van aconseguir que es fessin un 25% de les classes en castellà. L'ANC va ajudar l'AMPA a presentar una moció que es va aprovar a l'ajuntament en defensa de l'escola en català. Aquell dia, un cop més, entitats catalanistes i espanyolistes es van concentrar a les portes del consistori amb consignes oposades.

“A Castelldefels és un dels pocs llocs on veus la confrontació social”

Aquestes reiterades manifestacions simultànies d’unionistes i sobiranistes fan pensar a Rosa Pla que Castelldefels “és un dels pocs llocs a Catalunya on es visualitza aquesta confrontació que sempre diuen que genera el procés”. Pla, que és escriptora i viu a la ciutat des de fa anys, creu que aquest clima polític polaritzat reflecteix l’enfrontament entre el govern local i l’oposició, però que la major part dels ciutadans aliens als partits i les entitats no viuen aquesta divisió.

El mateix pensa Joan Pol Romeu, que treballa com a webmaster a una aerolínea. Ha viscut a Sant Boi de Llobregat, Barcelona i, des fa 15 anys, resideix a Castelldefels “Mai he vist un clima polític com el que es viu aquí. Sempre pots veure posicions enfrontades, confrontació verbal i discussions ideològiques, però el que passa aquí és diferent”, explica. 

Romeu al·ludeix a la gran presència antiindependentista a la xarxa, amb un gran nombre de “trolls”, alguns d’ells anònims que, segons explica, atien l’odi al sobiranisme i l’esquerra. “Són molt bel·ligerants, i molts cops veus com és un regidor qui assenyala l’objectiu, i després tots els seus seguidors el segueixen”, diu. Fora de les xarxes, Romeu pensa que la situació és de molta més tranquil·litat, i veu com al carrer es parla menys de política que a Sant Boi, “on les esquerres i el catalanisme estaven molt més presents al carrer, i es vivia més la política”.
 
Rosa Pla, que mira de perdre's cap ple, creu que l’entesa que hi ha al govern de Castelldefels –on són tots els partits excepte el PP i C’s– permet deduir que, “un cop s’assoleixi la independència, o s'arribi a una solució al conflicte polític, és possible que totes les forces de progrés tornin a arribar a acords a tot el país”. Defensa que, com a Castelldefels, no hi ha res que uneixi més que un enemic comú, com un PP “ben fort”, que fa que les diferències ideològiques que a altres indrets semblen insalvables es dilueixin.

Si ser independentista pot fer arrufar el nas a més d'un al Baix Llobregat, declarar-se militant d'Arran encara sobta més. És el cas de la Judith, una jove de Castelldefels que milita a la ciutat del costat, Gavà, perquè al seu municipi ni Arran ni la CUP estan implantats. A la Judith no li resulta estrany perquè a Castelldefels "hi ha poc moviment associatiu i el que hi ha és tan proper a l'ajuntament que li costa veure una alternativa fora de la institució".

Tanmateix, pensa que si l'ANC ha aconseguit ser l'entitat més activa, l'esquerra independentista també pot construir un petit bastió a Castelldefels. "Tinc l'esperança que el fet que el PP tingui tanta força aquí pugui crear un contrapoder que sigui capaç d'organitzar-se per plantar-li cara, ja sigui en forma d'organització juvenil, partit o ateneu popular", conclou.