La «superilla» del Poblenou compleix un any entre elogis i crítiques

El 5 de setembre del 2016 va entrar en funcionament la "superilla" del Poblenou entre els carrers Badajoz, Pallars, Llacuna i Tànger. L'objectiu era pacificar la zona, disminuir la contaminació i incrementar els espais verds i les activitats a l'aire lliure. En aquests dotze mesos ha rebut elogis de mitjans de comunicació internacionals i de part dels seus residents, però també crítiques d'una altra part del veïnat i de l'oposició. "És un focus de vida veïnal, es pot respirar millor, se senten els ocells i s'ha convertit en una bona experiència que ha activat valors molt positius de la ciutat", ha resumit el regidor de Sant Martí, Josep Maria Montaner. Per a la Plataforma d'Afectats per la Superilla, en canvi, ha generat "incomoditat a la majoria de veïns i pèrdua de qualitat de vida".

La posada en funcionament de la "superilla" va suposar la restricció de l'ús del cotxe per donar prioritat al vianant i a la bicicleta. Es van instal·lar àrees de joc infantil, taules de pícnic, zones d'estada i circuits de joc. A l'abril s'havien invertit més de 400.000 euros. És llavors quan es va donar per finalitzada la prova pilot i es va anunciar l'inici d'actuacions definitives, com la urbanització de dos trams del carrer Almogàvers i Sancho de Àvila, amb un cost de més d'un milió d'euros. També es recuperaran dos solars en desús per convertir-los en noves places amb 8.273 metres quadrats de zona verda, i està en procés la construcció d'un edifici amb 68 nous pisos de protecció oficial.

Les crítiques a la "superilla" van arribar tot just pocs dies després de la seva implementació. El govern municipal va assegurar que entomaria totes les crítiques i ajustaria algunes coses per generar menys inconvenients als veïns. 
 
L'entitat que més soroll ha fet ha estat la Plataforma d'Afectats per la Superilla. El seu portaveu, Jordi Campins, ha fet un balanç negatiu de la iniciativa i ha garantit que continuaran "batallant fins que la treguin". L'entitat va recollir 4.000 signatures i fa uns mesos va organitzar una consulta, on el 87% de les 1.700 persones que hi van participar van rebutjar el projecte. Ara han presentat un requeriment al consistori previ a la interposició d'un recurs contenciós administratiu, perquè consideren que la Superilla s'ha implantat de forma il·legal. 

"Hi ha més contaminació i ha empitjorat la circulació als voltants. Hi ha problemes d'aparcament i han deprimit l'economia de gairebé tots els negocis", ha resumit Campins en declaracions a l'ACN. Ha remarcat, a més, que aquesta no era una zona que necessités una intervenció de pacificació. "S'han gastat molts diners que no calien, és una pèssima actuació urbanística", ha conclòs.

En paral·lel, també va néixer una entitat defensora del projecte, el Col·lectiu Superilla Poblenou. Mitjans com el New York Times van fer reportatges elogiant la iniciativa.

Aquesta divisió s'ha pogut veure també entre els grups polítics. El govern defensa la iniciativa, creu que el temps ha demostrat que la majoria dels arguments en contra no eren certs. Montaner ha assegurat que no s'ha incrementat el trànsit al voltant, i ha celebrat "l'ús intensiu" de l'espai per part de les famílies, amb moltes activitats al carrer. També s'han activat projectes com la Casa de les Lletres o l'impuls de pisos de protecció oficial.

En canvi, el passat mes de juny, el ple del districte de Sant Martí va aprovar una proposició per retirar el projecte, amb els vots favorables del Grup Demòcrata, Cs, el PPC i ERC, mentre que BComú, PSC i la CUP hi van votar en contra. També el Síndic de Greuges va criticar la manca de planificació i va instar a buscar el consens veïnal.