02
de setembre
del
2017
Actualitzat
el
03
de setembre
a les
10:17h
El passat 3 de juny, el Reial Madrid es convertia en el primer equip de la història que guanyava dues Champions League de manera consecutiva, i, després de guanyar la Lliga, deixava el Barça en una inferioritat evident que obligava la directiva a moure fitxa durant l'estiu per igualar forces i recuperar les sensacions futbolístiques perdudes.
Una Copa del Rei contra l'Alabès no era un bagatge suficient com per mantenir l'afeccionat satisfet, i encara que hi hagués un nou tècnic a la banqueta, la direcció tècnica tenia l'encàrrec (i l'obligació) de pentinar el mercat i portar jugadors que retornessin una il·lusió que s'havia anat aigualint en les dues darreres temporades. Arribats al final del mercat, la sensació del culer és que l'equip no només no ha millorat, sinó que és pitjor que l'any passat, motiu pel qual comença a créixer el clam que demana la dimissió de Bartomeu després d'un dels pitjors estius que es recorden a les oficines del club.
La directiva ha anat donant cops de volant en les decisions esportives que han esgotat la paciència d'una afició que veia, a inicis d'agost, que el PSG s'emportava Neymar, un davanter que la directiva va assegurar "al 200%" que no marxaria. El cop va ser dur, però el club tenia 222 milions d'euros per refer un equip que havia de recuperar cracks. Bartomeu havia apostat pel lateral Hèctor Bellerín fins que es va canviar la postura assegurant que la filosofia del club era la de no recuperar jugadors que havien marxat quan eren més joves. Un semidesconegut lateral portugués del Benfica, Semedo, va ser el recanvi. Va costar 30 milions.
Ridícul amb Seri, impotència amb Coutinho
Tampoc es va saber gestionar bé el cas Verratti, el migcampista del PSG que s'havia convertit en un dels objectius prioritaris. L'italià es va deixar estimar, però el Barça no va ser capaç ni de seure's a negociar amb el propietari del club francès. Un nou fracàs que va intentar ser reconduït amb dos altres opcions; Seri, del Niça, i Coutinho, del Liverpool. Semblaven operacions factibles i, de fet, s'anunciaven acords imminents. Amb l'ivorià hi va haver un error amb la clàusula de rescissió, i quan el Barça anava a pagar els diners estipulats, els francesos van demanar més. Al final, operació tombada i el jugador, enfurismat amb tothom.
Amb el brasiler tampoc es va arribar a cap acord tot i que durant setmanes es creia que l'assumpte cauria pel seu propi pes atès que el jugador volia venir al Camp Nou i s'havia manifestat al respecte. El club creia que el Liverpool acabaria a la taula de negociació, però els anglesos es van negar a negociar malgrat que els diners que s'oferien pel futbolista rondaven els 150 milions. Un nou fracàs de Robert Fernández i de Pep Segura, el sorprenent mànager esportiu que va col·locar Bartomeu a inicis d'estiu i que es va posar l'equip en contra quan va senyalar Piqué com un dels responsables de la derrota del Barça contra el Reial Madrid a la Supercopa d'Espanya.
Divorci entre la plantilla i la directiva
De fet, la separació entre jugadors i directiva s'ha significat com mai en aquestes darreres setmanes, i l'exemple més clar d'aquest divorci van ser les fotografies que alguns futbolistes del Barça van penjar a les xarxes socials al costat de Neymar, flamant estrella del PSG que havia carregat amb duresa contra Bartomeu i els seus. "Aquesta gent no pot estar al Barça", va arribar a dir "Ney" després del seu debut amb l'equip parisenc.
Sense Neymar, ni Verratti, ni Coutinho, ni Seri, ni Bellerín ni tampoc Íñigo Martínez, el central de la Reial Societat que havia demanat Valverde i que tampoc es va fitxar, el club va aconseguir tancar Paulinho en la major operació d'un futbolista que jugava a la Xina, 40 milions per un jugador de 29 anys, i Dembelé. El francès de 20 anys ha estat l'únic fitxatge que ha animat la culerada, que el veu amb bons ulls però amb l'expectativa de saber com rendirà l'extrem, pel qual es va pagar 105 milions més variables.
Conscients que calien reforços per millorar l'equip i aconseguir calmar els ànims de l'afició, el Barça va anar a la desesperada a per Di Maria, amb qui es van trencar negociacions, i a per Dybala, l'estrella de la Juventus per qui es van oferir 160 milions que van ser rebutjats.
Una Copa del Rei contra l'Alabès no era un bagatge suficient com per mantenir l'afeccionat satisfet, i encara que hi hagués un nou tècnic a la banqueta, la direcció tècnica tenia l'encàrrec (i l'obligació) de pentinar el mercat i portar jugadors que retornessin una il·lusió que s'havia anat aigualint en les dues darreres temporades. Arribats al final del mercat, la sensació del culer és que l'equip no només no ha millorat, sinó que és pitjor que l'any passat, motiu pel qual comença a créixer el clam que demana la dimissió de Bartomeu després d'un dels pitjors estius que es recorden a les oficines del club.
La directiva ha anat donant cops de volant en les decisions esportives que han esgotat la paciència d'una afició que veia, a inicis d'agost, que el PSG s'emportava Neymar, un davanter que la directiva va assegurar "al 200%" que no marxaria. El cop va ser dur, però el club tenia 222 milions d'euros per refer un equip que havia de recuperar cracks. Bartomeu havia apostat pel lateral Hèctor Bellerín fins que es va canviar la postura assegurant que la filosofia del club era la de no recuperar jugadors que havien marxat quan eren més joves. Un semidesconegut lateral portugués del Benfica, Semedo, va ser el recanvi. Va costar 30 milions.
Ridícul amb Seri, impotència amb Coutinho
Tampoc es va saber gestionar bé el cas Verratti, el migcampista del PSG que s'havia convertit en un dels objectius prioritaris. L'italià es va deixar estimar, però el Barça no va ser capaç ni de seure's a negociar amb el propietari del club francès. Un nou fracàs que va intentar ser reconduït amb dos altres opcions; Seri, del Niça, i Coutinho, del Liverpool. Semblaven operacions factibles i, de fet, s'anunciaven acords imminents. Amb l'ivorià hi va haver un error amb la clàusula de rescissió, i quan el Barça anava a pagar els diners estipulats, els francesos van demanar més. Al final, operació tombada i el jugador, enfurismat amb tothom.
Amb el brasiler tampoc es va arribar a cap acord tot i que durant setmanes es creia que l'assumpte cauria pel seu propi pes atès que el jugador volia venir al Camp Nou i s'havia manifestat al respecte. El club creia que el Liverpool acabaria a la taula de negociació, però els anglesos es van negar a negociar malgrat que els diners que s'oferien pel futbolista rondaven els 150 milions. Un nou fracàs de Robert Fernández i de Pep Segura, el sorprenent mànager esportiu que va col·locar Bartomeu a inicis d'estiu i que es va posar l'equip en contra quan va senyalar Piqué com un dels responsables de la derrota del Barça contra el Reial Madrid a la Supercopa d'Espanya.
Divorci entre la plantilla i la directiva
De fet, la separació entre jugadors i directiva s'ha significat com mai en aquestes darreres setmanes, i l'exemple més clar d'aquest divorci van ser les fotografies que alguns futbolistes del Barça van penjar a les xarxes socials al costat de Neymar, flamant estrella del PSG que havia carregat amb duresa contra Bartomeu i els seus. "Aquesta gent no pot estar al Barça", va arribar a dir "Ney" després del seu debut amb l'equip parisenc.
Sense Neymar, ni Verratti, ni Coutinho, ni Seri, ni Bellerín ni tampoc Íñigo Martínez, el central de la Reial Societat que havia demanat Valverde i que tampoc es va fitxar, el club va aconseguir tancar Paulinho en la major operació d'un futbolista que jugava a la Xina, 40 milions per un jugador de 29 anys, i Dembelé. El francès de 20 anys ha estat l'únic fitxatge que ha animat la culerada, que el veu amb bons ulls però amb l'expectativa de saber com rendirà l'extrem, pel qual es va pagar 105 milions més variables.
Conscients que calien reforços per millorar l'equip i aconseguir calmar els ànims de l'afició, el Barça va anar a la desesperada a per Di Maria, amb qui es van trencar negociacions, i a per Dybala, l'estrella de la Juventus per qui es van oferir 160 milions que van ser rebutjats.