Munté es perfila com a favorita en les primàries del PDECat a Barcelona

Abans que acabi l'any, el PDECat ja sabrà quina és la persona encarregada de liderar la llista del partit a Barcelona en les eleccions municipals previstes per al 2019. El procés de primàries arrencarà a mitjans d'octubre, segons va avançar la coordinadora general de la formació, Marta Pascal, en una entrevista a NacióDigital, i la dirigent més ben situada per guanyar-les és Neus Munté, exconsellera de la Presidència i vicepresidenta del PDECat. Munté va sortir del Govern al juliol, quan Carles Puigdemont va remodelar l'executiu per encarar la recta final cap a l'1-O, i ja ha fet públic que li faria "il·lusió" convertir-se en alcaldessa de Barcelona. De moment, però, no ha fet cap pas endavant.

La dirigent nacionalista, segons les fonts consultades, no tindria Joana Ortega com a rival en aquestes primàries. L'exvicepresidenta del Govern, condemnada pel 9-N i ja molt allunyada del que representava Unió, té decidit no concórrer a les primàries. En tot cas, segons el seu entorn, no descarta formar part de la llista definitiva del PDECat en cas que el vencedor o vencedora del procés intern li ho proposi. Ortega, com Munté, també ha deixat clar en públic que un dels seus "somnis" és ser alcaldessa de Barcelona. Està inhabilitada pel 9-N, i va demanar al Tribunal Suprem poder exercir càrrecs municipals.
 
El tercer nom que ha fet públiques les seves aspiracions és el de Ferran Mascarell, delegat de la Generalitat a Madrid i exconseller de Cultura. En una entrevista a Catalunya Ràdio a finals de maig, Mascarell va assenyalar que faria "tot el possible" per contribuir una "nova proposta" per a la capital catalana. Abans de fer aquestes declaracions, segons fonts del PDECat, va traslladar internament la possibilitat de presentar-se a les eleccions. Mascarell va ser un dels fitxatges independents -provenia del PSC- que va fer Artur Mas quan va arribar a la Generalitat l'any 2010, i el va mantenir fins que va renunciar a repetir en el càrrec davant la pressió de la CUP.

Joaquim Forn, que sempre havia traslladat la seva voluntat de ser candidat, està en aquests moments centrat exclusivament en la conselleria d'Interior en un moment complicat pels atemptats gihadistes del 17 d'agost a Barcelona i a Cambrils. Xavier Trias, exalcalde de la ciutat i veu respectada dins del PDECat, havia deixat clar que Forn era la seva aposta. Tant és així que l'havia situat com a home fort del grup municipal poc després de la derrota electoral davant Ada Colau i li hauria agradat veure'l com a cap de cartell, segons ha admès a Catalunya Ràdio. Fonts de la direcció del partit insisteixen, però, que el conseller d'Interior ja havia renunciat a participar en les primàries abans de substituir Jordi Jané al capdavant del departament.

Retorn a primera fila

La candidatura de Munté suposaria la seva tornada a primera fila després de la sortida de l'executiu. L'exconsellera de la Presidència es va anar convertint, amb el pas dels anys, en una de les dirigents amb més projecció dins de Convergència i, després, del PDECat. Artur Mas, líder de les dues formacions, la va triar personalment per fer tàndem al capdavant del nou partit. Això no va acabar d'agradar -més per una qüestió formal que no pas pel nom de Munté- la militància, que durant el congrés fundacional es va mostrar contestatària amb les propostes que arribaven de la direcció. Mas, anteriorment, ja l'havia escollit com a portaveu del Govern quan Francesc Homs va fer les maletes per liderar Convergència al Congrés dels Diputats.

En públic, Munté ha atribuït al fet que estava "exhausta" la sortida del Govern i que calia reforçar l'executiu en un moment clau com aquest

Munté va mantenir aquest càrrec quan Carles Puigdemont va ser escollit president de la Generalitat, i immediatament es va convertir en membre del seu entorn. Amb el temps, però, es van anar distanciant. En una reunió prèvia a la remodelació del Govern, l'exconsellera es va queixar de com s'estava gestionant el full de ruta i, també, de la creació de l'estat major del procés, que compta amb la presència d'exdirigents de CDC i ERC com ara David Madí i Xavier Vendrell. En públic, però, Munté ha atribuït la sortida del Govern al fet que estava "exhausta" i que calia reforçar l'executiu.

Qui apareix com a completament descartat és el conseller d'Empresa i Coneixement, Santi Vila, que fa aproximadament un any va sorprendre tothom en anunciar que li agradaria ser alcalde de Barcelona. El seu equip i ell ho van estar madurant però, amb la decisió -ferma- de Puigdemont de no tornar-se a presentar, Vila entén que se li obre una oportunitat. El reglament de les primàries del PDECat per triar candidat a la Generalitat s'està elaborant, però de moment ningú fa el pas. Abans cal resoldre la recta final de l'1-O i gestionar-ne l'execució, el resultat i la seva aplicació.