Puigdemont intensifica el discurs sobre la seguretat després dels atemptats

L'estat català ha de tenir exèrcit? Pocs debats generen tanta controvèrsia dins de l'independentisme com aquest. Els partidaris de disposar d'estructura militar assenyalen que tots els països del tamany i la població de Catalunya en tenen, mentre que els contraris a aquesta opció clamen que l'estat català ha de ser diferent d'Espanya i que, en el segle XXI, no es pot pensar en polítiques de defensa tradicionals. Enmig d'aquestes discrepàncies, soterrades però amb partidaris rellevants a banda i banda, el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, es va posicionar sense embuts a favor d'un exèrcit català en una entrevista ciutadana aquest dimarts. Avui, des de Copenhagen, ha intensificat el discurs sobre defensa i seguretat en la inauguració de la delegació catalana als Països Nòrdics, que ha comptat amb un centenar d'assistents.

Aquesta marxa més en el discurs sobre seguretat coincideix amb els atemptats jihadistes del 17 d'agost, que van deixar 15 morts entre Barcelona i Cambrils. L'actuació dels Mossos d'Esquadra, que han abatut o detingut tots els membres de la cèl·lula que hi havia al darrere de les accions, ha servit a Puigdemont per treure pit. "La resposta de la policia catalana a l'atac terrorista que Barcelona va patir fa dues setmanes demostra com de disposats estem a assumir les nostres responsabilitats, dins i fora del país", ha assegurat el president de la Generalitat, que ha volgut deixar clar que un estat català estaria "compromès amb la seguretat del continent". Una manera de dir, de forma implícita, que els Mossos d'Esquadra es mereixen un lloc dins l'Europol, circumstància que el govern espanyol no està disposat a permetre.

Puigdemont defensa una Catalunya amb vocació "d'actor global" i reclama implícitament la presència dels Mossos en organismes internacionals

"Catalunya ha tingut històricament, i segueix tenint, vocació d'actor global implicat activament en els esdeveniments del nostre entorn i compromès amb els valors de pau i democràcia. Per fer realitat aquesta vocació és essencial estar presents arreu del món, així com la capacitat per fer arribar la nostra veu al món", ha assegurat el president de la Generalitat. El dirigent nacionalista, de passada, ha volgut insistir en la necessitat de celebrar el referèndum de l'1 d'octubre per triar entre la independència o bé seguir sent una "autonomia sense contingut", tenint en compte que l'Estat no fa cap "oferta".

Seria després d'aquest referèndum, però, quan Catalunya hauria de decidir si té un exèrcit o bé opta per un altre tipus de política de defensa. La llei de transitorietat jurídica i "fundacional de la República" presentada per Junts pel Sí i la CUP no detalla la qüestió perquè, segons els seus impulsors -entre els quals hi ha posicions dispars al respecte- sostenen que cal desplegar-ho en el marc del procés constituent. Un procés, per cert, que tindrà base ciutadana i que hauria de culminar quan l'Assemblea Constituent -un parlament fundacional amb el mandat d'aprovar la Constitució catalana- redactés la norma principal de l'estat català. 

Discrepàncies amb ERC i la CUP

Els socis de Puigdemont, tant ERC com la CUP, no han vist amb bons ulls que fos tan clar a l'hora de defensar la creació d'un exèrcit català. Anna Simó, dirigent republicana i membre de la mesa del Parlament, ha assenyalat que ara no és el moment de tractar aquestes qüestions. "És una opinió del president de la Generalitat, qualificada com qualificades seran les opinions quan arribi el moment de dirimir si la República catalana ha de tenir exercit o no, o quin tipus d'exèrcit", ha destacat Simó des de la diada castellera de Sant Fèlix celebrada a Vilafranca del Penedès.

Més tard se li ha afegit el vicepresident Oriol Junqueras, que es va pronunciar sobre la qüestió en una entrevista a El Punt Avui TV. Junqueras apunta que "potser no té sentit" que una Catalunya independent es plantegi un exèrcit "amb els mateixos cànons" que estats com Espanya, Alemanya, França o Itàlia. "Per les dimensions de l'estat, perquè és un estat nou, i per l'oportunitat de definir-se a ell mateix de forma diferent a les herències i les inèrcies d'alguns altres estats", destaca.

Gabriela Serra, diputada de la CUP, ha fet servir el seu compte de Twitter per criticar les paraules del president. "No és ètic utilitzar els dràmatics atacs terroristes per justificar la necessitat d'un exèrcit. Res justifica el militarisme", ha assenyalat Serra, una de les encarregades de la redacció de la llei de transitorietat jurídica. Els anticapitalistes són obertament contraris a l'existència d'unes forces armades catalanes, però la posició no és monolítica a ERC. De moment esquiven el debat, tot i que dins les sigles hi conviuen partidaris de totes les opcions, també de formar part de la OTAN.

La CUP no troba "ètic" que Puigdemont "utilitzi" els atemptats jihadistes per justificar la necessitat d'unes forces armades catalanes

Aquest és, precisament, un dels posicionaments que sí que té clars el PDECat: la formació presidida per Artur Mas i dirigida per Marta Pascal defensa que Catalunya tingui un exèrcir propi i que formi part de la OTAN. Pascal, en un debat sectorial celebrat al març, va assenyalar que Catalunya havia de disposar d'unes forces armades "pioneres" i "tecnificades". El PDECat, dins l'àmbit de seguretat, té un responsable de política de defensa. Es tracta de Toni Florido, membre del corrent liberal del partit.

Mas, que just a l'inici del procés -setembre del 2012- obria la porta a una Catalunya sense exèrcit, ara n'és un ferm partidari. En una conferència a L'Hospitalet de Llobregat a principis de març, l'expresident de la Generalitat va vincular el reconeixement internacional de l'estat català al fet de tenir un exèrcit propi. Segons el dirigent nacionalista, es necessitarien unes forces "lleugeres", i va voler ressaltar que es tractava d'una "opinió personal". En aquest cas, compartida per la direcció del partit i també per Puigdemont, encarregat d'obrir un debat incòmode dins l'independentime.