La Fundació puntCat s’ofereix per gestionar el domini de país a Internet

La institució que controla els dominis catalans s'ha reunit amb el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, per registrar el .ct en cas de guanyar el «sí» l'1-O

30 d'agost del 2017
Actualitzat a les 22:55h
La comissió delegada de la Fundació puntCat s'ha reunit aquesta setmana amb el president Carles Puigdemont per manifestar el seu suport institucional amb el referèndum i per oferir-se a gestionar el domini de país .ct, en cas de sortir el "sí" en el referèndum de l'1 d'octubre.

Fins ara, Catalunya és reconeguda a Internet amb l'identificatiu cultural .cat. Si els partidaris de la independència s'imposen l'1 d'octubre, podria començar a identificar-se amb el .ct. "Per demanar un domini d'aquestes característiques primer has de ser un país reconegut per l'ONU", ha explicat a NacióDigital el vicepresident i tresorer de la puntCat, Carles Salvadó.

Una vegada Catalunya fos reconeguda per l'ONU – i si el govern català així ho vol– la fundació sol·licitaria a la Internet Corporation for Assigned Names and Numbers (ICANN)- l'organització mundial que aprova i controla els identificatius d'Internet- que el .ct sigui oficial. Llavors la identitat catalana seria reconeguda mundialment a la xarxa amb el distintiu de país i no només amb el de llengua .cat.

Segons Salvadó, els valors fundacionals de la puntCat són tot un compromís per al desenvolupament i gestió futura del .ct. "Si el referèndum dona un resultat afirmatiu, la identitat digital de Catalunya serà una peça clau de la Internet del futur. Nosaltres tenim un recorregut i una experiència d'anys gestionant dominis, i vam anar a oferir-nos al govern. El president ho va veure amb bons ulls. A partir d'octubre, caldria acordar els terminis i els processos administratius".

Una fundació a disposició del país

La institució que gestiona els dominis catalans ha passat des de començament d'any per una crisi interna, que va acabar amb la renovació de part dels membres del seu patronat i de la direcció. L'expresident, Ricard Huguet, va ser criticat perquè durant el seu mandat la fundació no havia tingut cap paper protagonista en el procés sobiranista.

L'abril passat, una nova elecció va propiciar que Manel Sanromà, lligat des dels inicis a la puntCat, fos escollit president. En aquell moment va explicar a NacióDigital que una de les primeres accions seria "demanar audiència al president de la Generalitat per posar la Fundació al servei del país en aquest moment tan important. I esperem gestionar, ben aviat, el nou domini de Catalunya, el .ct". 

El següent pas en aquest sentit va ser l'adhesió al Pacte Nacional pel Referèndum per "recuperar el seu esperit fundacional i esdevenir quelcom més que una organització que gestiona dominis". 

Els inicis del .cat

En els inicis d’Internet a Catalunya, els primers enginyers de telecomunicacions, advocats, periodistes i membres del Capítol Català de la Internet Society -l’organisme internacional que regula el funcionament de la xarxa, bona part d'ells ara formen part del patronat de la puntCat- van veure clarament la importància de tenir un domini que identifiqués les pàgines web en llengua catalana.

Després d'anys de lluita, i a la cerca desesperada d'aconseguir l'estatal .ct -que reconeixeria Catalunya com un estat a Internet tal com el .es d'Espanya, el .fr de França o el .uk de Gran Bretanya- només es va poder obtenir el .cat. La fita ja era prou important per significar-la i tots els que van implicar-s'hi en els inicis van considerar-ho un èxit. Era el 2005 i, per primera vegada, la ICANN concedia un domini a una comunitat lingüística i cultural.

La Fundació punt.Cat va començar les seves activitats l'any 2006 amb l'objectiu d'impulsar la identitat catalana a Internet i normalitzar l'ús de les TIC, a partir d’activitats i promocions culturals. Actualment, controla més de 110.000 .cat i prop de 9.000 .barcelona. El 2016 va tancar amb ingressos d'un milió i mig d'euros, procedents de la venda i la renovació de dominis.

El patronat de la institució està format en aquests moments per les entitats FemCat, Federació Llull, la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, UOC, Institut d'Estudis Catalans, FCBarcelona, Cambra de Comerç, Capítol Català de la Internet Society, la Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana, Fundació Cercle Tecnològic i  la Universitat Rovira i Virgili.