29
d'agost
del
2017
Actualitzat
el
30
d'agost
a les
6:44h
Quan Jorge Fernández Díaz va rebre a les seves mans la cartera del ministeri de l'Interior l'any 2011, es va proposar un objectiu no admès públicament: maniobrar contra polítics independentistes encara que fos a costa de fer un ús espuri de la policia i fer aflorar informacions falses. Així ho consideren provat els tres grups parlamentaris -Junts pel Sí, Catalunya Sí que es Pot i la CUP- que han aprovat aquest dimarts per unanimitat les conclusions de la comissió d'investigació sobre l'anomenada "operació Catalunya". Ara, aquestes conclusions seran sotmeses a l'aprovació del ple del Parlament del 6 i 7 de setembre i els tres grups estan d'acord en demanar la dimissió del president del govern espanyol, Mariano Rajoy, com a màxim responsable polític d'aquesta "operació d'Estat".
El Parlament també aprovarà posar les conclusions del cas en mans de la Fiscalia i impulsarà la via judicial contra els dirigents que s'han negat a comparèixer a la comissió. Malversació de fons públics, falsedat documental, prevaricació o omissió del deure són algunes dels delictes que els grups parlamentaris atribueixen als principals protagonistes de l'"operació Catalunya".
La comissió ha estat marcada des del principi per les absències de la meitat dels grups. El PSC va rebutjar participar-hi des del principi sota l'argument que era una manera de protestar perquè Junts pel Sí i la CUP havien bloquejat totes les compareixences de la comissió d'investigació sobre les polèmiques declaracions del jutge Santi Vidal. Més endavant, a mesura que els compareixents anaven relatant presumptes conductes il·lícites de comissaris i els seus suposats lligams amb membres del govern espanyol, va ser el PP qui se'n va despenjar. Finalment va ser Ciutadans qui es va aixecar de la cadira.
La comissió es dona per conclosa
Durant la seva intervenció final abans de donar per conclosa la comissió, Junts pel Sí, CSQEP i la CUP han lamentat tant les absències en les compareixences, un fet que consideren que suposa "menystenir" el Parlament, com el fet que PP, C's i PSC no hagin participat a ple rendiment a la comissió. "De què tenen por aquests partits?", s'ha plantejat el portaveu adjunt de CSQEP, Albanto Dante Fachin. El també líder de Podem no s'ha estat, però, de fer un prec: que "no s'utilitzi l'evidència clara de la guerra bruta de l'Estat com a disculpa d'una corrupció que a Catalunya sí ha existit".
La diputada de la CUP Mireia Boya, per la seva banda, ha insistit que hi ha "moltes operacions Catalunya" perquè, al seu judici, és el "modus operandi" que s'ha repetit a l'Estat des dels anys 70 per "frenar els moviments dissidents". En el cas de Catalunya, ha dit, és l'independentisme, i en el cas de l'estat espanyol, tot allò que representa Podem. "Són ells els corruptes", ha sentenciat Boya, que ha proclamat que "acabar amb la claveguera de l'Estat comença votant al referèndum de l'1-O".
A més de demanar la dimissió de Rajoy, el diputat de Junts pel Sí Lluís Guinó ha defensat també la dimissió immediata de l'exministre Jorge Fernández Díaz, que segueix sent diputat al Congrés, així com la depuració de tots els policies implicats en l'operació.
Incompareixences destacades
La comissió ha estat també marcada per les incompareixences, fins i tot en segona convocatòria, d'alguns dels seus protagonistes clau. És el cas de l'exministre Jorge Fernández Díaz, el mateix Rajoy, el seu cap de gabinet Jorge Moragas, la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría, el comissari José Manuel Villarejo, l'inspector de la Policia Nacional José Ángel Fuentes Gago, l'excap de la Policia Eugenio Pino o els periodistes Eduardo Inda i Paco Marhuenda. Tant Junts pel Sí com CSQEP i la CUP van demanar a la mesa del Parlament que utilitzés tots els mitjans jurídics al seu abast per perseguir judicialment les persones citades que s'han negat a comparèixer a la cambra catalana. A les seves conclusions, JxSí titlla de "delicte" que no hagin respost a la petició del Parlament.
Els principals responsables
Tot i això, i un cop escoltats els relats de les persones que sí han comparegut, els tres grups consideren urgent que la justícia investigui el que als seus ulls és un clar cas de guerra bruta. A les seves conclusions recullen que sota el mandat de Fernández Díaz i utilitzant recursos públics s'ha fet un ús "partidista" de la policia creant unitats fora de l'estructura orgànica del Cos Nacional de Policia. D'aquesta en formarien part comissaris, detectius, agents, funcionaris i alts càrrecs del ministeri d'Interior. Però, a la vegada, en tindrien coneixement la cúpula del govern espanyol.
Mitjans de comunicació "afins"
El mètode d'actuació d'aquesta estructura policial paral·lela per conspirar contra polítics independentistes consistien, coincideixen en apuntar els tres grups, en publicar a través de "mitjans de comunicació afins", com ara El Mundo, informacions falses. Es tractava de, per exemple, vincular dirigents de partits catalans com l'expresident Artur Mas o l'exalcalde Xavier Trias a comptes en paradisos fiscals que realment no existien per tal d'intentar minar la seva imatge. La CUP apunta en aquest sentit que queda provat "l'ús partidista del poder judicial" tant incitant l'actuació de la Fiscalia com tancant la via judicial en casos com el de les gravacions de les converses entre Fernández Díaz i l'exdirector de l'Oficina Antifrau Daniel de Alfonso.
Malgrat aquest suposat intent d'acabar amb procés independentista fent ús de la guerra bruta, JxSí destaca que amb aquestes pràctiques "més pròpies d'una dictadura" el govern espanyol "no ha assolit" el seu objectiu.
El Parlament també aprovarà posar les conclusions del cas en mans de la Fiscalia i impulsarà la via judicial contra els dirigents que s'han negat a comparèixer a la comissió. Malversació de fons públics, falsedat documental, prevaricació o omissió del deure són algunes dels delictes que els grups parlamentaris atribueixen als principals protagonistes de l'"operació Catalunya".
La comissió ha estat marcada des del principi per les absències de la meitat dels grups. El PSC va rebutjar participar-hi des del principi sota l'argument que era una manera de protestar perquè Junts pel Sí i la CUP havien bloquejat totes les compareixences de la comissió d'investigació sobre les polèmiques declaracions del jutge Santi Vidal. Més endavant, a mesura que els compareixents anaven relatant presumptes conductes il·lícites de comissaris i els seus suposats lligams amb membres del govern espanyol, va ser el PP qui se'n va despenjar. Finalment va ser Ciutadans qui es va aixecar de la cadira.
La comissió es dona per conclosa
Durant la seva intervenció final abans de donar per conclosa la comissió, Junts pel Sí, CSQEP i la CUP han lamentat tant les absències en les compareixences, un fet que consideren que suposa "menystenir" el Parlament, com el fet que PP, C's i PSC no hagin participat a ple rendiment a la comissió. "De què tenen por aquests partits?", s'ha plantejat el portaveu adjunt de CSQEP, Albanto Dante Fachin. El també líder de Podem no s'ha estat, però, de fer un prec: que "no s'utilitzi l'evidència clara de la guerra bruta de l'Estat com a disculpa d'una corrupció que a Catalunya sí ha existit".
La diputada de la CUP Mireia Boya, per la seva banda, ha insistit que hi ha "moltes operacions Catalunya" perquè, al seu judici, és el "modus operandi" que s'ha repetit a l'Estat des dels anys 70 per "frenar els moviments dissidents". En el cas de Catalunya, ha dit, és l'independentisme, i en el cas de l'estat espanyol, tot allò que representa Podem. "Són ells els corruptes", ha sentenciat Boya, que ha proclamat que "acabar amb la claveguera de l'Estat comença votant al referèndum de l'1-O".
A més de demanar la dimissió de Rajoy, el diputat de Junts pel Sí Lluís Guinó ha defensat també la dimissió immediata de l'exministre Jorge Fernández Díaz, que segueix sent diputat al Congrés, així com la depuració de tots els policies implicats en l'operació.
Incompareixences destacades
La comissió ha estat també marcada per les incompareixences, fins i tot en segona convocatòria, d'alguns dels seus protagonistes clau. És el cas de l'exministre Jorge Fernández Díaz, el mateix Rajoy, el seu cap de gabinet Jorge Moragas, la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría, el comissari José Manuel Villarejo, l'inspector de la Policia Nacional José Ángel Fuentes Gago, l'excap de la Policia Eugenio Pino o els periodistes Eduardo Inda i Paco Marhuenda. Tant Junts pel Sí com CSQEP i la CUP van demanar a la mesa del Parlament que utilitzés tots els mitjans jurídics al seu abast per perseguir judicialment les persones citades que s'han negat a comparèixer a la cambra catalana. A les seves conclusions, JxSí titlla de "delicte" que no hagin respost a la petició del Parlament.
Els principals responsables
Tot i això, i un cop escoltats els relats de les persones que sí han comparegut, els tres grups consideren urgent que la justícia investigui el que als seus ulls és un clar cas de guerra bruta. A les seves conclusions recullen que sota el mandat de Fernández Díaz i utilitzant recursos públics s'ha fet un ús "partidista" de la policia creant unitats fora de l'estructura orgànica del Cos Nacional de Policia. D'aquesta en formarien part comissaris, detectius, agents, funcionaris i alts càrrecs del ministeri d'Interior. Però, a la vegada, en tindrien coneixement la cúpula del govern espanyol.
Mitjans de comunicació "afins"
El mètode d'actuació d'aquesta estructura policial paral·lela per conspirar contra polítics independentistes consistien, coincideixen en apuntar els tres grups, en publicar a través de "mitjans de comunicació afins", com ara El Mundo, informacions falses. Es tractava de, per exemple, vincular dirigents de partits catalans com l'expresident Artur Mas o l'exalcalde Xavier Trias a comptes en paradisos fiscals que realment no existien per tal d'intentar minar la seva imatge. La CUP apunta en aquest sentit que queda provat "l'ús partidista del poder judicial" tant incitant l'actuació de la Fiscalia com tancant la via judicial en casos com el de les gravacions de les converses entre Fernández Díaz i l'exdirector de l'Oficina Antifrau Daniel de Alfonso.
Malgrat aquest suposat intent d'acabar amb procés independentista fent ús de la guerra bruta, JxSí destaca que amb aquestes pràctiques "més pròpies d'una dictadura" el govern espanyol "no ha assolit" el seu objectiu.