28
d'agost
del
2017
Actualitzat
el
29
d'agost
a les
8:15h
Amb la presentació de la llei de transitorietat veiem encara una mica més a propla llum al final del túnel de l'anomenat "processisme". Després d'un intens debat intern (que la treva de l'atemptat i el desplaçament del focus mediàtic va permetre que passés més desapercebut que altres cops) el bloc del sí va decidir aquest cap de setmana que la llei es presentaria aquest dilluns i que es votaria abans de l'1 d'octubre. Una sessió parlamentària que, de poder celebrar-se amb normalitat, es farà ja al marge de la legalitat espanyola perquè la setmana que ve s'aprova la llei del referèndum. El trencament d'amarres es produirà quan el Parlament aprovi el marc legal de l'1 d'octubre, que tots els aparells de l'Estat han advertit que és "il·legal".
Però centrem-nos en la llei de transitorietat. El seu missatge és triple i, fruit de mesos de treball intern i uns consensos que són complicats però que a vegades ajuden a millorar els textos, pot servir per tranquil·litzar o satisfer tots els que es busca interpel·lar. La participació és clau l'1 d'octubre i és la que farà possible (i inevitable arribat el cas) que el referèndum sigui vinculant. La norma busca pescar en dos caladors: el de la gent "d'ordre" i els sectors de l'esquerra alternativa. Aprovar-la abans de l'1 d'octubre trasllada certeses. Si el referèndum és un èxit per a l'independentisme, el dia 2 estarà clar què cal fer i com. Tothom sabrà a què atenir-se, quines conseqüències té el vot emès. No serà una assemblea permanent i desordenada i enfrontada a un estat, l'espanyol, que inicialment no reconeixerà la nova república, qui vagi decidint què toca fer sobre la marxa. Fins i tot els partidaris del no es poden sentir ara més cridats a votar: si algú creia que l'abstenció era una via per boicotejar el referèndum, ara ja sap que la victòria del sí pot tenir conseqüències immediates i, per tant, els incentius per votar en contra es multipliquen.
En segon lloc la república serà, entre d'altres coses, "social". Es facilita l'accés a la nacionalitat catalana als nouvinguts, se situa l'actual marc de drets individuals com un mínim i s'obliga a reconèixer-ne un ampli catàleg, i es manté l'oficialitat del castellà a Catalunya. Serà encara més difícil per a Ada Colau i els seus desentendre-se'n. I finalment la llei també trasllada als del morro fort un missatge de determinació. Això va de veres i no hi ha marxa enrere. Una idea que també és important que arribi als qui Mariano Rajoy intenta convertir en la baula feble de tot plegat: els alcaldes i els funcionaris.
La llei està entrada a registre i ara s'ha de buscar el moment oportú per aprovar-la. Caldrà veure, precisament, quina és la reacció del govern espanyol. El PP va descartar, pressionat pel PNB -que era a punt d'aprovar-li els pressupostos-, suprimir de forma total o parcial l'autonomia aplicant l'article 155 de la Constitució. Aquesta opció, junt amb declarar l'estat d'excepció i l'aplicació de la llei de seguretat nacional, pot tornar ara damunt la taula. Els editorials de la premsa conservadora madrilenya (que ja és tota la que s'hi edita en paper) no donaran treva i el procés català serà, de nou, una cortina de fum ideal, més tenint en compte que Rajoy compareix dimecres al Congrés per parlar del cas Gürtel. Ja és massa tard per evitar el xoc de trens.
Però centrem-nos en la llei de transitorietat. El seu missatge és triple i, fruit de mesos de treball intern i uns consensos que són complicats però que a vegades ajuden a millorar els textos, pot servir per tranquil·litzar o satisfer tots els que es busca interpel·lar. La participació és clau l'1 d'octubre i és la que farà possible (i inevitable arribat el cas) que el referèndum sigui vinculant. La norma busca pescar en dos caladors: el de la gent "d'ordre" i els sectors de l'esquerra alternativa. Aprovar-la abans de l'1 d'octubre trasllada certeses. Si el referèndum és un èxit per a l'independentisme, el dia 2 estarà clar què cal fer i com. Tothom sabrà a què atenir-se, quines conseqüències té el vot emès. No serà una assemblea permanent i desordenada i enfrontada a un estat, l'espanyol, que inicialment no reconeixerà la nova república, qui vagi decidint què toca fer sobre la marxa. Fins i tot els partidaris del no es poden sentir ara més cridats a votar: si algú creia que l'abstenció era una via per boicotejar el referèndum, ara ja sap que la victòria del sí pot tenir conseqüències immediates i, per tant, els incentius per votar en contra es multipliquen.
En segon lloc la república serà, entre d'altres coses, "social". Es facilita l'accés a la nacionalitat catalana als nouvinguts, se situa l'actual marc de drets individuals com un mínim i s'obliga a reconèixer-ne un ampli catàleg, i es manté l'oficialitat del castellà a Catalunya. Serà encara més difícil per a Ada Colau i els seus desentendre-se'n. I finalment la llei també trasllada als del morro fort un missatge de determinació. Això va de veres i no hi ha marxa enrere. Una idea que també és important que arribi als qui Mariano Rajoy intenta convertir en la baula feble de tot plegat: els alcaldes i els funcionaris.
La llei està entrada a registre i ara s'ha de buscar el moment oportú per aprovar-la. Caldrà veure, precisament, quina és la reacció del govern espanyol. El PP va descartar, pressionat pel PNB -que era a punt d'aprovar-li els pressupostos-, suprimir de forma total o parcial l'autonomia aplicant l'article 155 de la Constitució. Aquesta opció, junt amb declarar l'estat d'excepció i l'aplicació de la llei de seguretat nacional, pot tornar ara damunt la taula. Els editorials de la premsa conservadora madrilenya (que ja és tota la que s'hi edita en paper) no donaran treva i el procés català serà, de nou, una cortina de fum ideal, més tenint en compte que Rajoy compareix dimecres al Congrés per parlar del cas Gürtel. Ja és massa tard per evitar el xoc de trens.