Vota

Resultat:

54 vots

Quico Sallés | Actualitzat el 10/02/2010 a les 01:43h

Del.icio.us Twitter Facebook Google Buzz

Primer apoltronarse, després marejar la perdiu...

S'et veu el llautó, Mas!

España ens escanya

Mas, amb España només tindrem crisis, i espoli, Catalunya té futur amb Europa. Aquest any decidim nosaltres o apuntalem España o alliberm Catalunya. Un reagrupat

Què vol dir?

Vol dir Mas que la sobirania és negociable? Vol dir que els països amb crisi han de renunciar a la sobirania? Vol dir que és qüestió de preponderància econòmica el que deixa espai pels respectes mínims? Vol dir que els problemes econòmics justifiquen la submissió política?
Penso que cap crisi econòmica no pot posar en venda, ni en qüestió ni de banda la sobirania i el seu exercici, que la contraposició és inacceptable. És com si diguéssim que primer la crisi i després el respecte a les persones. És una excusa, i diria que no la hem d'acceptar en cap cas.
Es podria dir, per exemple: primer la crisi i després ens comprem vestits nous, o un vaixell, o etc., serien coses comparables. Però dir que la sobirania (i el seu exercici, que CiU parla de sobirania de maneres confuses) no es pot posar en aquesta disjuntiva.
Cansada de trampes al discurs polític sobre qüestions bàsiques de drets, penso que, per molta crisi, seria urgent que polítics i ciutadans muntéssim unes jornades d'informació i control dels abusos verbals acostumats. Si cal fem col·lecta col·lectiva per la organització de dites jornades.
Començaria per abordar el desdibuix i confusionisme que Mas i la seva coalició van fent al "dret de decidir". Parlem de dret d'autodeterminació i de la manca de garanties democràtiques al mal estat en que estem, sr. Mas. No estem parlant, ni el debat a Catalunya no ho és sobre "decidir sobre aquelles coses que ja sabem prèviament que estem d'acord" o altres eufemismes que es van inventant, quina bestiesa!
La contraposició amb el cor tampoc no és acceptable, és un dualisme estrany que diria anem abandonant, o que hauríem d'anar abandonant, per bé de les persones i el món. I la política.

Que ruc!

La llibertat està per damunt de tot, nen!

Quan Catalunya sigui estat no caldrà que't preocupis tant de la crisi! O, potser que el que't preocupa és una altra cosa?

Visca la llibertat!
Visca Catalunya Estat!

S'et veu el llautó

sort que tenim reagrupament per votar

BOTIFLER

Per aquesta raó, deixem-m'ho tot i anem a salvar vides d'infants a l'Àfrica. Ets un botifler, Àrtur, i a mes no saps caminar i mastegar xiclet a l'hora.

Seny

Després del primer ataca dels sociatas cap a Reagrupament ara tothom el coneix. Reagrupament és el partit que va de cares. El partit que diu clar que vol sortir de la crisi i sap com. Estat propi. Només amb l'estat propi ja recuperaríem els 22.000 milions d'euros que ens roba cada any Espanya. Amb 6000 d'aquests 22.000 milions traiem els peatges. 5000 més es poden dedicar a fer les empreses competitives. Crear llocs de treball i pisos de protecció oficial. Seny collons, seny, necessitem la independència. Mon pares eren andalusos i això no m'impedeix ser-ho, no us limiteu.

Més Mas del mateix

Després de 300 anys, ens surt amb la cançó de sempre. Mas no ens serveixes!

al caganer Mas

Escolta Mas jo et dic: Deixa de donar excuses i parla clar i catala. Lo teu es por, a qui i a que.
Per sort ara ve al Laporta i tenim Rcat. per cambiar al rumb de sumissio

MAS L'UNIONISTA

Encara no t'has adonat, benvolgut unionista i candidat per CIU a la presidència de la Generalitat, que el 90% de la crisi que patim els Catalans ve provocada per la nostra submissió als lladres vividors espanyols?

Caixes

El model català de caixes d'estalvi és curiós. El procés de fusió n'és un exemple. Caixa Girona es despenja, i mirem cap el sud, cap el Maresme. Un acord de col·laboració sense gairebé duplicitat d'oficines. Regne de taifes o protecció? Aquesta és la pregunta. Les condicions del FROB són difícils i, tal i com està l'ambient, alguns creuen que aprofitant l'avinentesa, el sistema financer espanyol emetrà una "OPA" hostil. La màxima del combat és resistir és vèncer.

Els problemes d'Android i l'hegemonia de l'iPhone

Fabricants que no saben quan actualitzaran a la darrera versió i confonen els usuaris, problemes amb patents, terminals amb un mateix sistema operatiu però amb diferents funcionalitats... Android és, en l'àmbit de la telefonia mòbil, el què els PCs ho han estat amb els ordinadors, mentre Apple manté la seva posició d'autosuficiència que li permet oferir productes més homogenis.

"El meu ídol de ficció preferit és Déu"

Hommer Simpson

                                                      
Història de la Corrupció. 
 Carlos Alberto Brioschi
 Traducció d'Anna Casassas
Edicions La Campana, 2009
PVP 18,00€, 264 pàgs.
ISBN 978-84-96735-39-2

Rabiosa actualitat. Edicions La Campana té gust a triar. Isabel Martí, editora audaç i amb ull pels bons llibres ens torna a regalar un llibre de "rabiosa actualitat", com l'ha qualificat l'àcrata Francesc Sany.
"Història de la corrupció" és un títol fred però ple de debilitats humanes i divines.
Carlos Alberto Brioschi examina les «proeses corruptives» d'emperadors, governants, polítics, funcionaris públics, estafadors financers, i també de gent menys important. Analitza l'estranya passivitat social, que normailitza els suborns i els abusos .Aquesta història potser és breu, però brutalment interessant i intensa. I Brioschi la narra d'una manera precisa i brillant. Una frase marca el camí: «Tenia la consciència neta. No l'havia fet servir mai.» Aquest sarcasme d'Stanislaw J. Leg és la millor entrada a un llibre que, segons la crítica, és indispensable llegir per descobrir la dimensió universal de la corrupció. Des de Babilònia fins als cracs financers d'avui. (ND/Q.S.)