26
d'agost
del
2017
Actualitzat
a les
17:55h
La d'aquest dissabte serà, sens dubte, la manifestació del "No tinc por", aquell crit espontani que va brollar enmig d'una plaça de Catalunya desolada i emmudida l'endemà dels atemptats de Barcelona i Cambrils en els quals van morir 15 persones i més de 130 van quedar ferides. Va ser la ciutadania qui va trencar el silenci i qui va reclamar la reconquesta del cor de la capital catalana, que malgrat el dolor s'ha resistit a sucumbir a dies de buidor als carrers. Aquesta serà també una manifestació d'homenatge a les víctimes i d'agraïment als serveis públics i els col·lectius que es van sobreposar a la tragèdia per atendre la situació d'emergència. Així com un clam a una Catalunya d'acollida, de llibertat i d'integració.
Però també serà un acte de crítica i de denúncia. La plana major del govern espanyol i el rei Felip VI, que han confirmat la seva assistència, toparan amb el contundent lema de més d'un centenar d'entitats compromeses amb el foment de la cohesió social i la lluita contra les desigualtats: "Les vostres polítiques, els nostres morts".
Seran els cossos policials i sanitaris, així com representants de la societat civil, els autèntics protagonistes de la capçalera de la marxa que anirà des dels Jardinets de Gràcia a la plaça de Catalunya. En total, 150 persones a primera fila que seran un reflex d'aquells serveis que, en moments de tragèdia, són el primer para-xoc per atendre les víctimes i intentar pal·liar el dolor. Que siguin ells els rostres que encapçalin la concentració suposa una estampa insòlita tenint en compte que generalment són els representants polítics els que acostumen a desfilar al capdavant. Ocuparan també un lloc a la part davantera de la concentració les entitats que batallen contra el racisme, la xenofòbia i les desigualtats.
La primera manifestació del rei en democràcia
Des del moment en què el Govern i l'Ajuntament de Barcelona van anunciar que es faria una manifestació, ja es va concebre en un format per donar visibilitat a la societat civil. Tots els partits han acceptat tenir un rol secundari. Ara bé, inèdita serà també la fotografia del bloc d'autoritats que desfilaran metres enrere. Per primera vegada en democràcia, el rei participarà en una manifestació. És cert que Felip VI ja va participar a la que es va celebrar l'any 2004 a Madrid en contra de l'atemptat de l'11-M, però en aquell moment ho feia en condició de príncep. La plana major del govern de Mariano Rajoy, bona part dels presidents autonòmics, expresidents i els principals líders dels partits espanyols desfilaran conjuntament amb el Govern, les principals autoritats de les institucions i els representants dels partits catalans. Tot plegat en una pretesa imatge d'unitat.
Després que la premsa internacional hagi reconegut la capacitat de Catalunya per gestionar la resposta d'emergència i d'investigació policial, Rajoy intenta recuperar la iniciativa per evitar la imatge d'un Estat superat pels esdeveniments i que ha quedat difuminat davant la reacció ràpida i eficaç de les institucions i els serveis públics catalans. Ja ha deixat entreveure que la seva resposta pretén anar en la línia d'endurir el codi penal i de que siguin la Policia Nacional i la Guàrdia Civil els cossos que segueixin liderant la lluita antiterrorista. Mentrestant, un cop més, dona llargues a l'accés directe dels Mossos a les bases de dades de l'Europol.
"Envoltats" d'una marea blava
No és, però, l'enduriment del codi penal la reclamació que faran les entitats aquest dissabte al carrer, sinó que es posi fi a, per exemple, els contractes d'armes de l'estat espanyol amb Aràbia Saudita i que es compleixin els compromisos d'acollida de refugiats. De fet, han signat un manifest en el qual titllen de gest "d'hipocresia" la presència de Rajoy i Felip VI a la manifestació perquè els consideren responsables de "promoure guerres" amb aquest tipus d'acords de caràcter militar. Criden als assistents, a més, a lluir samarretes blaves -en record al color del mar on han mort milers de persones intentant arribar a Europa- per "envoltar-los" i que se sentin "assenyalats" des del caràcter pacífic que tindrà la marxa.
Partits com Ciutadans i el PSC ja han demanat que no "s'utilitzi políticament" la manifestació del "No tinc por". Precisament, no hi haurà parlaments institucionals, sinó que serà la ciutadania qui prendrà la paraula. En homenatge. En agraïment. En virtut de seguir abanderant que Catalunya és territori d'acollida, de cohesió i de mestissatge. Però també donant símptomes de no ser una massa acrítica amb les polítiques que, als seus ulls, no han ajudat precisament a combatre el terrorisme gihadista des de la seva arrel política, econòmica i social.
Però també serà un acte de crítica i de denúncia. La plana major del govern espanyol i el rei Felip VI, que han confirmat la seva assistència, toparan amb el contundent lema de més d'un centenar d'entitats compromeses amb el foment de la cohesió social i la lluita contra les desigualtats: "Les vostres polítiques, els nostres morts".
Seran els cossos policials i sanitaris, així com representants de la societat civil, els autèntics protagonistes de la capçalera de la marxa que anirà des dels Jardinets de Gràcia a la plaça de Catalunya. En total, 150 persones a primera fila que seran un reflex d'aquells serveis que, en moments de tragèdia, són el primer para-xoc per atendre les víctimes i intentar pal·liar el dolor. Que siguin ells els rostres que encapçalin la concentració suposa una estampa insòlita tenint en compte que generalment són els representants polítics els que acostumen a desfilar al capdavant. Ocuparan també un lloc a la part davantera de la concentració les entitats que batallen contra el racisme, la xenofòbia i les desigualtats.
La primera manifestació del rei en democràcia
Des del moment en què el Govern i l'Ajuntament de Barcelona van anunciar que es faria una manifestació, ja es va concebre en un format per donar visibilitat a la societat civil. Tots els partits han acceptat tenir un rol secundari. Ara bé, inèdita serà també la fotografia del bloc d'autoritats que desfilaran metres enrere. Per primera vegada en democràcia, el rei participarà en una manifestació. És cert que Felip VI ja va participar a la que es va celebrar l'any 2004 a Madrid en contra de l'atemptat de l'11-M, però en aquell moment ho feia en condició de príncep. La plana major del govern de Mariano Rajoy, bona part dels presidents autonòmics, expresidents i els principals líders dels partits espanyols desfilaran conjuntament amb el Govern, les principals autoritats de les institucions i els representants dels partits catalans. Tot plegat en una pretesa imatge d'unitat.
Després que la premsa internacional hagi reconegut la capacitat de Catalunya per gestionar la resposta d'emergència i d'investigació policial, Rajoy intenta recuperar la iniciativa per evitar la imatge d'un Estat superat pels esdeveniments i que ha quedat difuminat davant la reacció ràpida i eficaç de les institucions i els serveis públics catalans. Ja ha deixat entreveure que la seva resposta pretén anar en la línia d'endurir el codi penal i de que siguin la Policia Nacional i la Guàrdia Civil els cossos que segueixin liderant la lluita antiterrorista. Mentrestant, un cop més, dona llargues a l'accés directe dels Mossos a les bases de dades de l'Europol.
La Guàrdia Urbana rep l'escalf de la gent a la Rambla Foto: Albert Alemany
"Envoltats" d'una marea blava
No és, però, l'enduriment del codi penal la reclamació que faran les entitats aquest dissabte al carrer, sinó que es posi fi a, per exemple, els contractes d'armes de l'estat espanyol amb Aràbia Saudita i que es compleixin els compromisos d'acollida de refugiats. De fet, han signat un manifest en el qual titllen de gest "d'hipocresia" la presència de Rajoy i Felip VI a la manifestació perquè els consideren responsables de "promoure guerres" amb aquest tipus d'acords de caràcter militar. Criden als assistents, a més, a lluir samarretes blaves -en record al color del mar on han mort milers de persones intentant arribar a Europa- per "envoltar-los" i que se sentin "assenyalats" des del caràcter pacífic que tindrà la marxa.
Partits com Ciutadans i el PSC ja han demanat que no "s'utilitzi políticament" la manifestació del "No tinc por". Precisament, no hi haurà parlaments institucionals, sinó que serà la ciutadania qui prendrà la paraula. En homenatge. En agraïment. En virtut de seguir abanderant que Catalunya és territori d'acollida, de cohesió i de mestissatge. Però també donant símptomes de no ser una massa acrítica amb les polítiques que, als seus ulls, no han ajudat precisament a combatre el terrorisme gihadista des de la seva arrel política, econòmica i social.