24
d'agost
del
2017
Actualitzat
a les
23:28h
La manifestació que dissabte ocuparà el centre de Barcelona sota el lema No tinc por serà un acte unitari de rebuig als atemptats reivindicats per Estat Islàmic, un gest d'escalf de tota la societat a les víctimes i els seus familiars i un homenatge a la resposta solidària que es va produir per part dels cossos policials, d'emergències i de la ciutadania. La marxa, però, també tindrà un caràcter crític. Desenes d'entitats que promouen la manifestació han subscrit un manifest al qual ha tingut accés NacióDigital en el qual denuncien "la hipocresia de líders i representants polítics, del govern espanyol i de la monarquia", als quals acusen de "promoure guerres i alimentar conflictes armats". Els retreuen el comerç d'armes a països com Aràbia Saudita.
El text, que es presentarà aquest divendres, el signen entitats de Lafede.cat, integrada per 112 associacions sense ànim de lucre, i altres com Òmnium, la Confederació d'Associacions Veïnals de Catalunya (CONFAVC) o Unitat contra el feixisme. El manifest recorda que a Síria han mort mig milió de persones "a mans d'actors governamentals i no governamentals" tant de caràcter "local com internacional" i que moltes altres, sense arribar a morir, es queden a les nostres fronteres. "Volem deixar clar que aquests morts són tant nostres com les de Barcelona i Cambrils. No fem diferència", sentencien. En aquest sentit, subratllen els incompliments dels compromisos d'acollida per part dels estats membres de la Unió Europea i aquells que fomenten "l'odi, el racisme, la xenofòbia i la islamofòbia".
El "no a la guerra"
Les entitats recorden que han sortir al carrer en nombroses ocasions per denunciar les polítiques que han fomentat aquesta situació. Citen especialment els crits del "No a la guerra" de l'any 2003 arran de la invasió "criminal" de l'Iraq impulsada per Aznar, Bush i Blair, les manifestacions en contra de les intervencions militars i concentracions a favor de l'acollida de persones refugiades i migrants com la del passat 18 de febrer. Fan menció també als "empresonaments" als Centres d'Internament d'Estrangers, a "aquells que desnonen" veïns o que "reprimeixen amb violència" les mobilitzacions populars. "Sortim a dir 'no passaran' als grups que amenacen de tornar-nos a un passat fosc, i per dir prou a aquells que permeten que el feixisme actuï impunement", etziben.
Per tot això, fan una exigència als governs i una demanda de respostes clares. "Exigim que la resposta a la barbàrie del passat dijous no sigui la de més "seguretat" repressiva: més vigilància, més fronteres, més policia, més armes, més violència", adverteixen. Cal, insisteixen, una "resposta diferent" que pivoti en valors com la pau, els drets humans, la solidaritat, la cohesió i la justícia global. És per això que reclamen als governants que respectin els tractats signats, trenquin "acords amb governs opacs i autoritaris", deixin de fomentar les intervencions militars i obrin "més que mai les fronteres" per acollir la gent "que fuig del mateix" terrorisme que ha sacsejat Catalunya. "Les vostres polítiques, les nostres morts", conclouen.
El rol secundari dels partits
Tots els partits polítics han acceptat tenir un rol secundari a la manifestació, que estarà encapçalada pels serveix públics, com ara els cossos policials i d'emergències. Hi haurà un segon bloc que agruparà entitats que treballen en la lluita contra el racisme, la xenofòbia i les desigualtats socials. A continuació, hi haurà el bloc institucional amb representants polítics. La marxa arrencarà de Jardinets de Gràcia i culminarà a la plaça de Catalunya, on no hi haurà parlaments institucionals per concentrar tot el protagonisme en els moviments socials i els serveis públics.
El text, que es presentarà aquest divendres, el signen entitats de Lafede.cat, integrada per 112 associacions sense ànim de lucre, i altres com Òmnium, la Confederació d'Associacions Veïnals de Catalunya (CONFAVC) o Unitat contra el feixisme. El manifest recorda que a Síria han mort mig milió de persones "a mans d'actors governamentals i no governamentals" tant de caràcter "local com internacional" i que moltes altres, sense arribar a morir, es queden a les nostres fronteres. "Volem deixar clar que aquests morts són tant nostres com les de Barcelona i Cambrils. No fem diferència", sentencien. En aquest sentit, subratllen els incompliments dels compromisos d'acollida per part dels estats membres de la Unió Europea i aquells que fomenten "l'odi, el racisme, la xenofòbia i la islamofòbia".
El "no a la guerra"
Les entitats recorden que han sortir al carrer en nombroses ocasions per denunciar les polítiques que han fomentat aquesta situació. Citen especialment els crits del "No a la guerra" de l'any 2003 arran de la invasió "criminal" de l'Iraq impulsada per Aznar, Bush i Blair, les manifestacions en contra de les intervencions militars i concentracions a favor de l'acollida de persones refugiades i migrants com la del passat 18 de febrer. Fan menció també als "empresonaments" als Centres d'Internament d'Estrangers, a "aquells que desnonen" veïns o que "reprimeixen amb violència" les mobilitzacions populars. "Sortim a dir 'no passaran' als grups que amenacen de tornar-nos a un passat fosc, i per dir prou a aquells que permeten que el feixisme actuï impunement", etziben.
Per tot això, fan una exigència als governs i una demanda de respostes clares. "Exigim que la resposta a la barbàrie del passat dijous no sigui la de més "seguretat" repressiva: més vigilància, més fronteres, més policia, més armes, més violència", adverteixen. Cal, insisteixen, una "resposta diferent" que pivoti en valors com la pau, els drets humans, la solidaritat, la cohesió i la justícia global. És per això que reclamen als governants que respectin els tractats signats, trenquin "acords amb governs opacs i autoritaris", deixin de fomentar les intervencions militars i obrin "més que mai les fronteres" per acollir la gent "que fuig del mateix" terrorisme que ha sacsejat Catalunya. "Les vostres polítiques, les nostres morts", conclouen.
El rol secundari dels partits
Tots els partits polítics han acceptat tenir un rol secundari a la manifestació, que estarà encapçalada pels serveix públics, com ara els cossos policials i d'emergències. Hi haurà un segon bloc que agruparà entitats que treballen en la lluita contra el racisme, la xenofòbia i les desigualtats socials. A continuació, hi haurà el bloc institucional amb representants polítics. La marxa arrencarà de Jardinets de Gràcia i culminarà a la plaça de Catalunya, on no hi haurà parlaments institucionals per concentrar tot el protagonisme en els moviments socials i els serveis públics.