24
d'agost
del
2017
Actualitzat
el
25
d'agost
a la
13:50h
Membres de totes les confessions religioses presents a Catalunya, junt amb representants d'entitats laiques i atees, s'han aplegat aquesta tarda, en el Museu Marítim de Barcelona, per recordar un dels valors contra el qual es van perpetrar els atemptats que van patir Barcelona i Cambrils dijous passat: la convivència entre creences, cultures i tradicions. Una iniciativa de la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona, que han volgut d'aquesta manera recordar el significat essencial d'una ciutat: la vida diversa en un espai compartit. Hi han assistit el president Carles Puigdemont, l'alcaldessa Ada Colau i la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, així com el ministre de justícia, Rafael Catalá. entre d'altres autoritats.
Bategava en l'espai gòtic del Marítim un sentiment de comprensió del que està en joc. És la mateixa idea de ciutat el que s'ha volgut atacar. S'ha atemptat contra Barcelona, aquesta ciutat que s'ha convertit en símbol de cosmopolitisme arrelat en una cultura, la catalana, que ha estat sempre d'acollida. L'acte d'avui ha entroncat perfectament amb les paraules que, fa pocs dies, el president Puigdemont va pronunciar per advertir contra tota temptació d'intolerància, assegurant que no es podia llançar cap ombra de sospita contra la comunitat marroquí.
Qamar Fazal: "L'Alcorà contradiu el que han fet els autors de l'atemptat"
A aquest esperit de la ciutat es referia, abans de començar l'acte, Qamar Fazal, portaveu d'una entitat islàmica sunnita de València, que assenyalava que "uns i altres hem de cooperar en el bé i en la pietat". Fazal ha repetit vàries vegades que "l'Alcorà contradiu tot el que han fet els autors de l'atemptat. Una religió que no predica la bondat no és una religió". Molt a prop hi havia Sofía Karsenti, de la Comunitat Israelita. L'arquebisbe de Barcelona, Juan José Omella, seia a prop del president de la Fundació Ferrer i Guàrdia, Joan Francesc Pont.
L'acte, un més dels diversos que s'han fet en record de les víctimes, en espera de la manifestació que s'ha convocat per a aquest dissabte sota el lema "No tenim por", ha estat conduït per l'actriu Carme Sansa. Sansa ha dit que l'acte vol ser "un mirall" de la Barcelona oberta que no té par i ha citat el Gandhi que deia que "no hi ha un camí per a la pau, la pau és el camí" i el Paco Candel que parlava d'un sol poble. Sansa ha cridat a construir un futur amb esperança. L'Orquestra Àrab de Barcelona hi ha posat el component musical i en el transcurs de l'homenatge s'han llegit textos de la Torah, l'Alcorà, la Bíblia, del budisme, i una noia, la Rosa, ha llegit alguns articles de la Declaració Universal dels Drets Humans, que proclama la igualtat de tothom davant la llei, la llibertat d'expressió i de creences, i el dret a buscar asil si es pateix persecució. Els lectors han estat joves que participen del projecte Constructors de ponts d'AUDIR (Associació Unesco pel Diàleg Interreligiós) i el Grup de treball estable de religions (GTER).
Enric Vendrell: "Hem aplegat totes les creences i les no-creences de la ciutat"
Hi han participat membres de les diverses confessions cristianes (catòlics, protestants, ortodoxos), de les comunitats jueva i musulmana, taoistes, budistes, sikhs i bahais, hinduistes i mormons. Però també -la ciutat és molt més que una suma de creients- representants d'entitats atees, militants laïcistes i francmaçons. Enric Vendrell, director general d'Afers Religiosos de la Generalitat, mostrava la seva satisfacció per la resposta que ha tingut l'acte, en un Museu Marítim ple de gom a gom: "Hem aplegat totes les creences de Barcelona i les no-creences per primer cop en un acte interconfessional". Vendrell admetia la complexitat que suposa posar d'acord tantes sensibilitats i estava content de l'esforç fet per tots.
Curiosament, un acte amb tanta diversitat de matisos i conviccions no ha generat la controvèrsia que va provocar la missa de dissabte passat a la Sagrada Família, celebrada per l'arquebisbe Omella, que va deixar bocabadats molts dels presents -entre ells els membres del Govern- quan es va referir al president Puigdemont com "el presidente de la autonomía", tot fent una intervenció quasi exclusivament en castellà. L'acte d'avui s'ha fet en català.
La Barcelona de missa, de sinagoga i de mesquita, la ciutat agnòstica i la descreguda, s'han retrobat a l'escalf dels quinze poms de flors -oferts per les floristes de la Rambla- que en record dels morts a la Rambla i a Cambrils un grup de joves, al final de l'acte, ha conduït fins al lloc on es va aturar la furgoneta assassina. Cada pom representava una religió, més un de l'associació 'Ateus de Catalunya i un altre de la lliurepensadora Fundació Ferrer i Guàrdia. L'han deixat sobre el mosaic de Joan Miró, un dels artistes que millor va saber copsar l'esperit invencible de Barcelona.
Bategava en l'espai gòtic del Marítim un sentiment de comprensió del que està en joc. És la mateixa idea de ciutat el que s'ha volgut atacar. S'ha atemptat contra Barcelona, aquesta ciutat que s'ha convertit en símbol de cosmopolitisme arrelat en una cultura, la catalana, que ha estat sempre d'acollida. L'acte d'avui ha entroncat perfectament amb les paraules que, fa pocs dies, el president Puigdemont va pronunciar per advertir contra tota temptació d'intolerància, assegurant que no es podia llançar cap ombra de sospita contra la comunitat marroquí.
Qamar Fazal: "L'Alcorà contradiu el que han fet els autors de l'atemptat"
A aquest esperit de la ciutat es referia, abans de començar l'acte, Qamar Fazal, portaveu d'una entitat islàmica sunnita de València, que assenyalava que "uns i altres hem de cooperar en el bé i en la pietat". Fazal ha repetit vàries vegades que "l'Alcorà contradiu tot el que han fet els autors de l'atemptat. Una religió que no predica la bondat no és una religió". Molt a prop hi havia Sofía Karsenti, de la Comunitat Israelita. L'arquebisbe de Barcelona, Juan José Omella, seia a prop del president de la Fundació Ferrer i Guàrdia, Joan Francesc Pont.
L'acte, un més dels diversos que s'han fet en record de les víctimes, en espera de la manifestació que s'ha convocat per a aquest dissabte sota el lema "No tenim por", ha estat conduït per l'actriu Carme Sansa. Sansa ha dit que l'acte vol ser "un mirall" de la Barcelona oberta que no té par i ha citat el Gandhi que deia que "no hi ha un camí per a la pau, la pau és el camí" i el Paco Candel que parlava d'un sol poble. Sansa ha cridat a construir un futur amb esperança. L'Orquestra Àrab de Barcelona hi ha posat el component musical i en el transcurs de l'homenatge s'han llegit textos de la Torah, l'Alcorà, la Bíblia, del budisme, i una noia, la Rosa, ha llegit alguns articles de la Declaració Universal dels Drets Humans, que proclama la igualtat de tothom davant la llei, la llibertat d'expressió i de creences, i el dret a buscar asil si es pateix persecució. Els lectors han estat joves que participen del projecte Constructors de ponts d'AUDIR (Associació Unesco pel Diàleg Interreligiós) i el Grup de treball estable de religions (GTER).
Enric Vendrell: "Hem aplegat totes les creences i les no-creences de la ciutat"
Hi han participat membres de les diverses confessions cristianes (catòlics, protestants, ortodoxos), de les comunitats jueva i musulmana, taoistes, budistes, sikhs i bahais, hinduistes i mormons. Però també -la ciutat és molt més que una suma de creients- representants d'entitats atees, militants laïcistes i francmaçons. Enric Vendrell, director general d'Afers Religiosos de la Generalitat, mostrava la seva satisfacció per la resposta que ha tingut l'acte, en un Museu Marítim ple de gom a gom: "Hem aplegat totes les creences de Barcelona i les no-creences per primer cop en un acte interconfessional". Vendrell admetia la complexitat que suposa posar d'acord tantes sensibilitats i estava content de l'esforç fet per tots.
Curiosament, un acte amb tanta diversitat de matisos i conviccions no ha generat la controvèrsia que va provocar la missa de dissabte passat a la Sagrada Família, celebrada per l'arquebisbe Omella, que va deixar bocabadats molts dels presents -entre ells els membres del Govern- quan es va referir al president Puigdemont com "el presidente de la autonomía", tot fent una intervenció quasi exclusivament en castellà. L'acte d'avui s'ha fet en català.
La Barcelona de missa, de sinagoga i de mesquita, la ciutat agnòstica i la descreguda, s'han retrobat a l'escalf dels quinze poms de flors -oferts per les floristes de la Rambla- que en record dels morts a la Rambla i a Cambrils un grup de joves, al final de l'acte, ha conduït fins al lloc on es va aturar la furgoneta assassina. Cada pom representava una religió, més un de l'associació 'Ateus de Catalunya i un altre de la lliurepensadora Fundació Ferrer i Guàrdia. L'han deixat sobre el mosaic de Joan Miró, un dels artistes que millor va saber copsar l'esperit invencible de Barcelona.