La portaveu del partit polític Unión Progreso y Democracia (UPyD), Rosa Díez, és el personatge polític més ben valorat pels ciutadans de l'Estat - segons l'enquesta del CIS de gener del 2010- i una de les veus més crítiques amb uns "nacionalismes" que només identifica a Catalunya, Galícia i Euskadi, i de la qual en fa gala.

En una entrevista a l'Agència Catalana de Notícies, Díez afirma que amb la nova Llei del cinema el Govern "actua contra el lliure mercat i contra la llibertat individual dels ciutadans". Si a Catalunya no es veu cinema en català, sosté, no és perquè no hi hagi oferta, sinó perquè els ciutadans 'no opten per anar a les sales que ofereixen cinema en català'. "A Catalunya et sancionen per exercir el teu dret a la llibertat", conclou sense cap mena de rubor.

Llei de Cinema: "És intervencionisme i és sectària"

Díez afirma que la Llei del cinema és un exemple clar "d'intervencionisme" per part de l'Administració catalana, que ataca la "llibertat de mercat" i les "llibertats individuals" dels ciutadans. Es tracta, diu, d'una política "sectària" organitzada per un Govern a qui "el que menys li importa és la competitivitat i la llibertat" i que en realitat només vol "que quedi clar qui mana".

Segons Díez, si a Catalunya no s'exhibeixen pel·lícules doblades al català no és perquè no hi hagi oferta, sinó perquè "els catalans no opten per anar a les sales que ofereixen cinema en català". L'exemple més clar d'aquest fet, diu, és que no hi ha hagut manifestacions de ciutadans que troben a faltar que hi hagi cinema doblat al català. "No hi ha pressió social ni insatisfacció" sobre aquest tema, sosté, sinó "una classe política que dedica la major part del temps a generar problemes que els catalans no tenien abans".

Díez afirma que les sancions que consten a la Llei del cinema i les que reben les empreses que es neguen a retolar en català són "injustes" i "contraproduents". "El gran error d'aquest debat de la política lingüística", diu, "és que encara hi ha qui sosté que cal defensar les llengües", però "les llengües no tenen cap dret, sinó que són els ciutadans els que tenen dret a triar la llengua en què, per exemple, escolaritzen els seus fills".

Catalanoparlants "acomplexats"

Díez també afirma que la determinació d'alguns catalanoparlants de no canviar de llengua quan es dirigeixen a administracions o persones castellanoparlants denota una "actitud acomplexada". "Si algú creu que per defensar una llengua ha de negar-se a parlar una altra, significa que té molt poca confiança en la fortalesa del seu idioma i en la seva capacitat de ser competitiva", sosté.

"La independència s'hauria de votar a tot Espanya"

Díez també atribueix l'augment del debat sobre l'independentisme al fet que la descentralització ha arribat als seus límits. "El desenvolupament autonòmic de l'Estat ha estat tant ampli que gairebé no queda res més que l'independentisme per tenir més capacitats i competències".

En tot cas, mante que el fet que hi hagi gent que vulgui una Catalunya independent "no li genera cap problema", però destaca que aquestes opcions "han d'acceptar que es voti a tot Espanya", perquè "afecta a tots els espanyols".

La Llei de vegueries és una "frivolitat"

Díez considera que l'aprovació per part del Govern de la nova distribució territorial en vegueries és "una frivolitat". "Em sembla que en una situació en què el problema que tenen els catalans és aquesta immensa crisi econòmica, el fet que el Govern de Catalunya es dediqui a crear noves institucions en comptes de fer que les que hi ha funcionin bé, és una tremenda irresponsabilitat".