Un senyal de trànsit indica el camí cap a l'Assamblea de Gal·les

En un un intens debat constitucional Gal·les es prepara per reclamar més autogovern al Regne Unit. Aquest dimarts l'Assamblea gal·lesa decidirà si fa un referèndum per obtenir poders complets per legislar sobre les competències de què ja disposa. El model actual obliga l'assamblea Cardiff a demanar autorització al parlament britànic quan vol introduir modificacions a la normativa.
 
La portaveu del grup "Tomorrow's Wales", Elin Wyn, ha criticat en declaracions a l'Agència Catalana de Notícies que Gal·les hagi "de demanar permís als diputats i Lords de Westminster per tenir el dret a fer lleis". La votació de dimarts marcarà el tret de sortida d'un procés que podria culminar en un referèndum el mes d'octubre.

 Es preveu que la celebració de la consulta s'aprovi per unanimitat. Tant els conservadors com els liberal demòcrates semblen disposats a votar favorablement a la celebració de la consulta, proposada pel govern de coalició de laboristes i independentistes del Plaid. Si ho fan, el Regne Unit podria celebrar dos referèndums sobre l'autogovern el mateix any, ja que el govern d'Escòcia també planeja fer una consulta –en aquest cas, amb l'opció de la independència sobre la taula.

L'únic escull que pot afrontar la votació és que l'oposició exigeix que la consulta no es faci coincidir amb les eleccions gal·leses, previstes pel maig del 2011. En principi, però, el govern del laborista Carwyn Jones no té intenció d'avançar cap data, i, en tot cas, acceptarà la condició de l'oposició.

Un cop aprovada la petició de referèndum des de Cardiff, Londres haurà de decidir si permet que s'organitzi. "Políticament, seria molt difícil per Westminster rebutjar la voluntat de l'Assamblea Nacional de Gal·les, especialment si s'aprova per unanimitat", ha advertit Wyn.

Completa independència de Westminster

La intenció dels gal·lesos és adoptar un model d'autogovern similar al d'Escòcia, que pot legislar amb completa independència de Westminster en totes les matèries transferides. De fet, el sistema permet que Escòcia i Anglaterra disposin de serveis sanitaris i educatius diferents, i que polítiques que s'ofereixen en una de les nacions no estiguin disponibles a l'altra.

El camí de l'autogovern gal·lès

Gal·les va votar en un referèndum el 1997 instaurar una assamblea pròpia. Aleshores, el resultat de la consulta va ser molt estret, ja que un 50.1% dels gal·lesos van votar a favor de tenir assamblea i un 49.7% en contra. A diferència d'Escòcia, que va donar un vot afirmatiu claríssim a l'autogovern, Gal·les va iniciar el procés autonomista amb menys intensitat. De fet, el model polític gal·lès és també menys ambiciós que l'escocès, i d'aquí precisament sorgeixen les peticions pel canvi actuals.

El 1999, quan es va inaugurar l'Assamblea i es van fer les primeres eleccions, Gal·les va rebre 'la responsabilitat' d'algunes matèries, com sanitat o educació, però sempre sota la tutela de Londres. El pacte de govern entre els laboristes i els independentistes del Plaid, després de les eleccions del 2007, va marcar l'objectiu de fer una consulta popular per evitar que Cardiff hagi de demanar permís a Londres constantment per legislar, i va encarregar un informe sobre el tema. La comissió encarregada del text, liderada per Emyr Jones, conclou que la transferència dels poders legislatius totals "ofereix grans avantatges respecte al model actual". A més, el text prediu que 'un sí en el referèndum és possible'.