Vota
Resultat:
21 vots
Quico Sallés | Actualitzat el 09/02/2010 a les 07:01h

Gal·les, cap a la independència

L'Assemblea de Gal·les inicia un procés per ser completament independent del Regne Unit.

Un senyal de trànsit indica el camí cap a l'Assamblea de Gal·les

En un un intens debat constitucional Gal·les es prepara per reclamar més autogovern al Regne Unit. Aquest dimarts l'Assamblea gal·lesa decidirà si fa un referèndum per obtenir poders complets per legislar sobre les competències de què ja disposa. El model actual obliga l'assamblea Cardiff a demanar autorització al parlament britànic quan vol introduir modificacions a la normativa.
 
La portaveu del grup "Tomorrow's Wales", Elin Wyn, ha criticat en declaracions a l'Agència Catalana de Notícies que Gal·les hagi "de demanar permís als diputats i Lords de Westminster per tenir el dret a fer lleis". La votació de dimarts marcarà el tret de sortida d'un procés que podria culminar en un referèndum el mes d'octubre.

 Es preveu que la celebració de la consulta s'aprovi per unanimitat. Tant els conservadors com els liberal demòcrates semblen disposats a votar favorablement a la celebració de la consulta, proposada pel govern de coalició de laboristes i independentistes del Plaid. Si ho fan, el Regne Unit podria celebrar dos referèndums sobre l'autogovern el mateix any, ja que el govern d'Escòcia també planeja fer una consulta –en aquest cas, amb l'opció de la independència sobre la taula.

L'únic escull que pot afrontar la votació és que l'oposició exigeix que la consulta no es faci coincidir amb les eleccions gal·leses, previstes pel maig del 2011. En principi, però, el govern del laborista Carwyn Jones no té intenció d'avançar cap data, i, en tot cas, acceptarà la condició de l'oposició.

Un cop aprovada la petició de referèndum des de Cardiff, Londres haurà de decidir si permet que s'organitzi. "Políticament, seria molt difícil per Westminster rebutjar la voluntat de l'Assamblea Nacional de Gal·les, especialment si s'aprova per unanimitat", ha advertit Wyn.

Completa independència de Westminster

La intenció dels gal·lesos és adoptar un model d'autogovern similar al d'Escòcia, que pot legislar amb completa independència de Westminster en totes les matèries transferides. De fet, el sistema permet que Escòcia i Anglaterra disposin de serveis sanitaris i educatius diferents, i que polítiques que s'ofereixen en una de les nacions no estiguin disponibles a l'altra.


El camí de l'autogovern gal·lès

Gal·les va votar en un referèndum el 1997 instaurar una assamblea pròpia. Aleshores, el resultat de la consulta va ser molt estret, ja que un 50.1% dels gal·lesos van votar a favor de tenir assamblea i un 49.7% en contra. A diferència d'Escòcia, que va donar un vot afirmatiu claríssim a l'autogovern, Gal·les va iniciar el procés autonomista amb menys intensitat. De fet, el model polític gal·lès és també menys ambiciós que l'escocès, i d'aquí precisament sorgeixen les peticions pel canvi actuals.

El 1999, quan es va inaugurar l'Assamblea i es van fer les primeres eleccions, Gal·les va rebre 'la responsabilitat' d'algunes matèries, com sanitat o educació, però sempre sota la tutela de Londres. El pacte de govern entre els laboristes i els independentistes del Plaid, després de les eleccions del 2007, va marcar l'objectiu de fer una consulta popular per evitar que Cardiff hagi de demanar permís a Londres constantment per legislar, i va encarregar un informe sobre el tema. La comissió encarregada del text, liderada per Emyr Jones, conclou que la transferència dels poders legislatius totals "ofereix grans avantatges respecte al model actual". A més, el text prediu que 'un sí en el referèndum és possible'. 
 

Navega per les etiquetes

gal·les

COMENTARIS

Sigue la manipulación
Anònimus, 09/02/2010 a les 08:32

Como es habitual, el cuerpo de la información desmiente el titular. Lo que está en cuestión es si Gales debe tener mayor autonomía de la que tiene; es decir, si podría tener una autonomía legislativa al nivel de la de Cataluña. De independencia, nada de nada.
Es que...
John Wayne contra los indios, 09/02/2010 a les 09:47

«No dejes que la realidad te estropee una buena noticia»

Cuando yo era niño me compraban un tebeo que se llamaba Súper DDT. Era más riguroso que esto.
Vamos a ver, Chon, si no te gusta Nació Digital, pues no vengas aquí.
Santiago F., 09/02/2010 a les 13:20

Siempre en contradicción. Lo que hace no corresponde a lo que después dice. El españuelo garrulón de siempre no para de visitar Nació Digital cada día, y lo hace de la misma manera que las moscas acuden a la miel. Si Nació Digital no fuese rigurosa, no la visitaría.
"el garrulon"
anton, 13/02/2010 a les 12:55

Eh, tu mort de gana, aixo per "el garrulon" que fas llàstima, fot el camp al teu cau de lladres i etc.
VISCA CATALUNYA ESTAT INDEPENDENT

FEU EL VOSTRE COMENTARI



Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

Enquesta

Votaríeu Joan Laporta com a President de la Generalitat?
       Vots emesos: 402

Video

Més bombones i generadors Mentre la Cambra de Comerç de Girona quantificava en més de 100 MEUR les pèrdues de les empreses de la demarcació per la manca d'electricitat alguns productes es venien més que mai. Les botigues que van poder obrir van vendre tres vegades més de bombones de butà que en una setmana normal, les mateixes piles que venen en dos mesos, i molts van acabar les existències de llanternes, estufes i espelmes. Moltes famílies, però, van optar per a fer una inversió a llarg plaç i comprar-se un generador domèstic, per la qual cosa se'n van vendre sis vegades més que el que és habitual. Les gasolineres, però, van acabar servint fins i tot una mica menys de combustible que una altra setmana.

Aurea Dicta

"El meu ídol de ficció preferit és Déu"

Hommer Simpson

La muntanya màgica

                                                      
Història de la Corrupció.
 
 Carlos Alberto Brioschi
 Traducció d'Anna Casassas
Edicions La Campana, 2009
PVP 18,00€, 264 pàgs.
ISBN 978-84-96735-39-2

Rabiosa actualitat. Edicions La Campana té gust a triar. Isabel Martí, editora audaç i amb ull pels bons llibres ens torna a regalar un llibre de "rabiosa actualitat", com l'ha qualificat l'àcrata Francesc Sany.
"Història de la corrupció" és un títol fred però ple de debilitats humanes i divines.
Carlos Alberto Brioschi examina les «proeses corruptives» d'emperadors, governants, polítics, funcionaris públics, estafadors financers, i també de gent menys important. Analitza l'estranya passivitat social, que normailitza els suborns i els abusos .Aquesta història potser és breu, però brutalment interessant i intensa. I Brioschi la narra d'una manera precisa i brillant. Una frase marca el camí: «Tenia la consciència neta. No l'havia fet servir mai.» Aquest sarcasme d'Stanislaw J. Leg és la millor entrada a un llibre que, segons la crítica, és indispensable llegir per descobrir la dimensió universal de la corrupció. Des de Babilònia fins als cracs financers d'avui. (ND/Q.S.)


- Som a Internet des del maig de 1996
- SCG Aquitània SL
- Empresa adherida a l'Internet Quality Agence
- Notícies publicades amb llicència
Amb la col·laboració de: