Míriam Hatibi: «Tots els actors de la societat s'han d'implicar en la lluita contra el radicalisme»

Míriam Hatibi és portaveu de la Fundació Ibn Battuta, analista de dades i graduada en International Business Economics per la UPF. Explica les seves conviccions de manera clara i entenedora, i això sorprèn, perquè sembla estrany, en aquests temps, reivindicar la normalitat o la convivència entre diferents maneres de pensar i de veure el món, i fer-ho sense sonar cerimoniós. El seu testimoni esdevé, ara més que mai, de gran utilitat i valor per allunyar-se dels apriorismes i de bona part dels discursos fets des de la immediatesa.
 
- Sovint no fem servir bé les paraules. Però hi ha assumptes que mereixen més precisió. Per exemple, no és el mateix islàmic que islamista.
 
- En tots els moviments on hi ha discriminació –homofòbia, masclisme, islamofòbia– es parla de l'ús del llenguatge. Però tampoc n'hem de fer una obsessió. Ens hem de comunicar bé, això és clar. Ara bé, la gent es pot equivocar, i tant: tots ens equivoquem. Es va aprenent a parlar a mesura que les coses passen.
 
- Els experts que recomanen no parlar d'Estat Islàmic, sinó de "pretès Estat Islàmic" o "d'autoproclamat Estat Islàmic".
 
- L'Estat islàmic fa que s'associï la religió al que fan. És el que ells busquen, perquè això estigmatitza tota una comunitat, la dels musulmans. D'altra banda, si els anomenes com volen, se'ls reconeix com a grup. Sense voler, caiem en el joc de paraules que ells mateixos han creat, però ho fem sense mala intenció. Per això s'ha creat l'Observatori contra la islamofòbia als mitjans.

- La comunitat musulmana és una de les principals afectades per les accions terroristes.
 
- Com a musulmans i com a catalans, estem molt tristos pel que ha passat a Barcelona. Em trenca el cor el que ha passat a les Rambles, veure com ha actuat una persona que no està bé, que és covarda i que molt probablement tingui problemes psicològics. Tot això m'afecta molt, més enllà de si sóc musulmana.
 
- Què cal fer per superar l'estigma que pateixen els musulmans?
 
- Ho estem fent, és una tasca diària, amb molts projectes, visibilitzant el tema, etc. El problema és que moltes vegades les coses bones no són noticia. A Catalunya hi ha una comunitat musulmana molt gran i els catalans sempre han acollit molt bé la immigració. Ara, els fills d'aquests immigrants tenim molts reptes per endavant. I tard o d'hora aconseguirem aquests objectius.
 
- Els afecta el discurs de l'odi?
 
- Hi ha casos de gent que fa el discurs de l'odi, però són mínims. Ens podem felicitar els uns als altres, tal com demostra, per exemple, la solidaritat que hi ha hagut aquestes hores, amb gent de totes les religions i orígens donant sang, oferint-se com a traductors, amb taxis, etc.
 
- Com podem aturar el fenomen de la radicalització a Europa i, en concret, a Catalunya, on sembla que és força alta?
 
- El més important és que tots els actors de la societat s'impliquin en la lluita contra el radicalisme. Jo, com a musulmana, els haig de dir que fent accions terroristes s'allunyen de la religió, que no fan allò que déu els està demanant. I els cossos policials també han de fer el seu paper, i els educadors socials, i també la gent. Entre tots, hem d'intentar ajudar tota aquesta gent que perd el sentit dels nostres objectius de vida i dels valors que compartim. Ho hem de fer entre tots, perquè nosaltres sols [la comunitat musulmana] no ho podem fer.