Forcadell ajorna la tramitació de la llei del referèndum per la pressió judicial de l'Estat

La mesa del Parlament finalment no ha debatut aquest dimecres l'admissió a tràmit de la llei del referèndum, registrada per Junts pel Sí i la CUP el 31 de juliol, tal com estava previst en l'ordre del dia inicial. Aquest fet ha comportat les crítiques dels representants de C's i PSC a l'òrgan -i, des de fora, del PP, que no hi té presència-, però la presidenta de la cambra, Carme Forcadell, ha justificat la decisió -que és potestat seva- per la pressió judicial de l'Estat i per la complexitat del text.

Així, en declaracions als periodistes, ha declarat que "no hi ha obligació" d'admetre a tràmit una proposició de llei en la reunió posterior al seu registre. "Estic valorant aquest fet, no és una llei fàcil, és complexa", ha defensat, però també ha afegit que "no hi ha ningú innocent" i, en aquest sentit, ha recordat la "judicialització de la política" i "la situació d'alguns membres de la mesa", els quals ja han rebut diverses querelles per permetre certs debats sobre el procés, la qual es podria veure agreujada si donen llum verda a debatre aquesta llei. D'aquesta manera, ha apuntat que està valorant quan debatre aquesta qüestió i no ha descartat que pugui ser en la reunió de la setmana vinent, prevista pel dia 22.

De fet, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha notificat aquest mateix dimecres els membres de la mesa de la suspensió per part del Tribunal Constitucional (TC) de la reforma del reglament del Parlament que permetia tramitar per lectura única les proposicions de llei presentades pels grups, la via ideada per Junts pel Sí i la CUP per aprovar la llei del referèndum per la via ràpida. En la notificació, a més, reclama als polítics que s'abstinguin de permetre l'ús d'aquest article.
 
Sobre aquesta qüestió, Forcadell ha ironitzat que espera que els "14 parlaments autonòmics que també permeten l'aprovació per lectura única de proposicions de llei" rebin també aviat una notificació similar, ja que, "si no, això significaria que hi ha parlaments de primera i de segona i que es jutgen intencions". La mesa, en tot cas, ha presentat al·legacions al TC contra aquesta suspensió.

Sigui com sigui, el fet que no es preveiés aquest assumpte va sorprendre tothom, ja que el full de ruta independentista així ho tenia calendaritzat. Segons el camí traçat, aquest dia 16 s'havia de donar llum verda a la tramitació de la llei que ha de permetre la celebració del referèndum i, de fet, el funcionament ordinari és que la mesa debati l'admissió a tràmit d'un projecte o proposició de llei en la reunió posterior a que aquest hagi entrat a registre, encara que després els grups decideixin ajornar més o menys la seva discussió en el ple.

Crítiques de l'unionisme

Per això, les forces unionistes han criticat que aquest cop es tanqués la tònica. El portaveu de C's al Parlament, Fernando de Páramo, ha criticat que Forcadell ja "no és la presidenta del Parlament", sinó que "actua com una diputada" de la majoria independentista més, posposant tràmits com el de donar llum verda a la llei del referèndum en funció dels interessos polítics de determinats grups. " Puigdemont i Junqueras són molt valents en els mítings de l'ANC i dels seus partit, però a l'hora de la veritat se segueixen amagant", ha lamentat, un dels motius pels quals estan arribant "els últims dies del procés" i la convocatòria d'unes eleccions autonòmiques.

Igualment, el primer secretari del PSC, Miquel Iceta, ha denunciat la "befa que la majoria independentista fa de les nostres institucions, el menyspreus als procediments i mecanismes de control de la cambra" en un "intent deliberat d'escapar al control democràtic, entre d'altres, del Consell de Garanties Estatutàries (CGE)". Per evitar que això passi, els socialistes ja tenen preparada una petició de dictamen al CGE sobre la proposició de llei que registrarà tan aviat com aquesta s'admeti a tràmit. En tot cas, ha apuntat que Junts pel Sí i la CUP podrien acabar incomplint el reglament del Parlament per aprovar la llei, tot i que per ara van "improvisant al dia a dia de la forma més maldestre que un podria imaginar".

Al seu torn, el president del PP a Catalunya, Xavier García Albiol, ha denunciat aquest "nou episodi esperpèntic" que evidencia que aquest és un "parlament de fireta, de broma, on pot passar qualsevol tipus de cosa" fruit del "desconcert de l'independentisme". "Quan un partit registra una proposició de llei, és perquè vol que es tramiti, és de Barri Sèsam", ha ironitzat.

Raons per ajornar la tramitació

Efectivament, hi ha alguns elements de caràcter polític que, a l'espera que l'independentisme segelli la via definitiva per aprovar la llei, recomanen a Junts pel Sí i la CUP -sense presència a la mesa- deixar per a més endavant un tràmit que, de fer-se ara, tampoc no aportaria massa al full de ruta cap a l'1-O. En concret, les dues últimes setmanes han ocorregut dos fets que, no per previsibles, no deixen d'influir. El primer és precisament que el TC va anul·lar l'article de la reforma del reglament que permetia tramitar per lectura única proposicions de llei, la via impulsada per Junts pel Sí i la CUP per aprovar en un sol debat al ple la llei del referèndum. Aquest mateix dimecres es reuneix el TC de forma extraordinària per resoldre el recurs de súplica presentat pel Govern perquè aixequi la suspensió, però tot apunta que no reconsiderarà la seva decisió.
 
L'altre element a tenir en compte és que Mariano Rajoy ja va anunciar que, tan bon punt la mesa doni llum verda a la tramitació de la llei del referèndum, reclamaria al TC que actués. Tot apuntava inicialment que el consell de ministres es podria reunir dijous mateix, l'endemà de la mesa, i podria impugnar el tràmit divendres. Malgrat tot, el govern espanyol ja ha anunciat que es reunirà dimecres mateix, en principi per activar el laude d'arbitratge forçós per resoldre el conflicte laboral de l'aeroport del Prat, tot i que tenia un ull posat al Parlament. Això hagués donat quasi tres setmanes de marge als aparells polítics i judicials de l'Estat per actuar per impedir que la llei finalment acabi veient la llum. I el president del PP a Catalunya, Xavier García Albiol, ja va advertir que les inhabilitacions són una opció molt probable.

És per aquests motius que, entre les opcions que contemplen els independentistes per tramitar la llei de referèndum, guanyen pes altres vies que no passarien per l'aplicació del reglament suspès i que ja estaven contemplades i eren vàlides abans de la seva reforma. Una de les opcions amb més força és recórrer a l'article 81.3 del reglament del Parlament -el vigent, ja d'abans de la reforma-, pel qual es podria modificar l'ordre del dia d'un ple i els procediments previstos per a la tramitació d'una norma si una majoria de la cambra ho avala. Aquesta va ser la via per la qual es va poder votar la resolució de la CUP que instava el Govern a canviar de postura en el judici del cas Palau. Llavors, la mesa es va reunir just abans del ple per admetre a tràmit la iniciativa i, ja durant el seu desenvolupament, dos grups o una cinquena part dels diputats podien demanar ampliar l'ordre del dia, petició que requeria dels vots de la majoria simple de la cambra.

Iniciatives que parteixen del Govern

Així mateix, també existeixen altres vies per les quals tramitar amb rapidesa la norma, però aquestes requeririen que la iniciativa partís del Govern, opció que Junts pel Sí i la CUP prefereixen evitar, per repartir més les responsabilitats de la desobediència entre l'executiu i el Parlament. Així, per exemple, el tràmit per lectura única sí que és vàlid i vigent si el projecte de llei parteix del Govern, motiu pel qual aquest podria aprovar el text i portar-lo al Parlament per aquesta via, on s'hauria de votar i aprovar definitivament en un sol debat. Però encara hi hauria una altra opció, i és que el Govern aprovés la norma per decret-llei que la cambra catalana tindria un mes per convalidar a partir de llavors.
 

Querella contra els absents de la comissió de l'operació Catalunya

Malgrat que la mesa no hagi debatut la llei del referèndum, sí que ha pres altres decisions. La més destacada és que el Parlament es querellarà contra aquells polítics que, tot i ser citats a la comissió d'investigació sobre l'operació Catalunya, han declinat assistir-hi, com el president espanyol, Mariano Rajoy, la seva vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría, o l'exministre de l'Interior Jorge Fernández Díaz. Aquests van al·legar, arran d'un informe del Consell d'Estat, que no tenien obligació de comparèixer-hi, però la presidenta de la comissió d'investigació, Alba Vergés (Junts pel Sí), assegura que sí que ho havien de fer. A partir d'ara, la cambra catalana s'assessorarà amb un advocat penalista per decidir la millor via per portar aquesta qüestió a la justícia, una decisió que ha comptat amb l'oposició dels membres de C's i PSC a la mesa. Per contra, tots els representants de l'òrgan han votat a favor d'un protocol d'actuació per quan arribi la policia judicial al Parlament, com quan la Guàrdia Civil va entrar per buscar proves contra el diputat no adscrit Germà Gordó en el cas 3%. Xavier García Albiol ha carregat contra C's i PSC per aquest suport, ja que afirma que es busca posar "totes les dificultats perquè els agents judicials i la Guàrdia Civil puguin fer la seva feina al Parlament". "Què nassos estan fent votant a favor d'aquesta proposta?", ha requerit, i ha lamentat que es dota a Carme Forcadell del poder de deixar entrar o no els agents a la cambra.