15
d'agost
del
2017
Actualitzat
a les
18:31h
L'Estat ha fet de la reducció del nombre d'ens del sector públic autonòmic una de les vies per reduir el dèficit i equilibrar els comptes. Malgrat tot, el sector públic espanyol és un exemple per si sol de mala gestió i opacitat en nombrosos casos. És el cas de l'Hipòdrom de la Zarzuela, que l'any passat va perdre més de 8 milions d'euros i no para de rebre recursos d'altres fonts estatals per no fer fallida.
És per aquest motiu que el diputat d'ERC Joan Capdevila ha presentat una bateria de 42 preguntes al Congrés per esclarir els comptes d'aquesta empresa pública, a les quals ha tingut accés NacióDigital, així com els republicans han registrat una petició perquè el Tribunal de Comptes n'auditi la seva gestió i perquè comparegui a la cambra baixa la directora de la Societat Estatal de Participacions Industrials (SEPI) perquè en doni explicacions. Un dels elements polèmics d'aquesta situació és que la presidenta de l'Hipòdrom és Faina Zurita de Ussía, qui no té cap formació en la matèria però està vinculada a la família reial, ja que és neboda de la infanta Margarita, qui és germana de Joan Carles I i tieta de Felip VI. El portaveu adjunt d'ERC al Congrés, Gabriel Rufián, ironitza que l'espanyol és "un estat que multa demòcrates per posar urnes i paga curses de cavalls a aristòcrates pel seu cognom".
Aquesta empresa pública està participada per SEPI en un 95,78% i per Loteries de l'Estat en el 4,22% restant, i s'encarrega de gestionar aquest hipòdrom i les seves instal·lacions. Algunes de les dades fosques o polèmiques, extretes de la informació recentment publicada en el Portal de Transparència, són les següents:
1. Quasi 37 milions en pèrdues: Les pèrdues no han parat de créixer des dels 2,6 milions del 2011 fins als poc més de 8 milions del 2016. Tot i això, la quantitat abans d'impostos (que reflecteix millor el balanç de l'activitat) encara dibuixa una situació més al límit, amb unes pèrdues de 10,7 milions l'any passat. Així, les pèrdues acumulades sumen 26,9 milions en sis anys o, si s'extreuen les dades abans d'impostos, arriben fins a 37,9 milions.
En el mateix període, l'empresa s'ha anat descapitalitzant a marxes accelerades. De fet, el patrimoni net ha passat d'11,4 milions a 3,2 milions del 2015 al 2016 i, com la darrera memòria ja preveu pèrdues el 2017 similars a les de l'últim exercici, aquesta empresa pública podria situar-se en situació de dissolució, segons la normativa estatal, atès que el patrimoni net equivaldria a menys de la meitat del capital social.
2. Enginyeria comptable amb recursos públics: Malgrat les dades anteriors, aquestes no reflecteixen amb precisió la situació financera de l'Hipòdrom, ja que aquest rep nombroses aportacions de recursos públics que maquillen els comptes i, a més, les empreses del grup SEPI es fan préstecs i mantenen deutes opacs que dificulten conèixer amb precisió quin és l'estat econòmic verídic de cadascuna d'elles.
Un exemple d'això són els quatre milions d'euros que el 2015 va rebre aquesta empresa en forma de subvencions públiques. A banda, Patrimoni Nacional cobreix totes les inversions de millora que s'hi fan, la despesa de les quals és avançada per l'Hipòdrom i després l'Estat en retorna la quantitat. No consta enlloc, però, quins són els recursos pendents de recuperar per a inversions fetes, ni els gastats en total amb diner públic del govern espanyol per finançar totes aquestes cada any.
A banda, l'empresa va requerir ampliacions de capital de 9,5 milions d'euros el 2015 i de 2 milions el 2016 per cobrir pèrdues i, com els seus propietaris són dos ens públics, els recursos van tornar a sortir de l'erari públic. Finalment, l'Hipòdrom manté 36,6 milions de deute financer, però d'aquest, 32,1 milions són deutes amb altres empreses del grup SEPI. Per quin motiu? Per haver fet què? Igualment, entre els seus actius financers hi consta un crèdit fiscal amb empreses del grup per valor de 2,8 milions d'euros. D'on surt? Amb quines empreses?
L'entramat de recursos entre unes i altres impedeix saber fins a quin punt aquestes operacions suposen un exercici de maquillatge o d'enginyeria comptable per intentar minimitzar les pèrdues d'aquesta l'empresa pública, però algunes dades -com les subvencions rebudes o el fet que les inversions a la infraestructura les pagui l'Estat- evidencien que el seu cost públic és molt superior als 37 milions anteriorment detallats.
3. Caiguda d'ingressos a poc més de la meitat: Els ingressos de l'empresa han caigut enormement els darrers anys. Entre 2011 i 2014, aquests rondaven els 14 milions anuals, mentre que el 2015 va caure fins als 3,8 milions. Això va ser a causa d'un conflicte amb el regulador de les curses de cavalls, que va congelar l'activitat durant uns mesos, fins que es va resoldre. L'any passat, però, ja a ple funcionament, escassament es van rebre 7,6 milions en ingressos, poc més que la meitat que els anys previs.
De fet, els 6,1 milions que es van gastar només en premis ja gairebé eixuguen tots els ingressos de l'exercici. I en concret, els ingressos per les curses van situar-se en 3,3 milions, mentre que la dotació de premis per aquestes curses va ascendir a 3,5 milions, més que allò ingressat. Fins al 2014, els premis per a curses no superaven el 40% dels ingressos per aquestes, un fet que evidencia que, el 2016, la gestió i les dotacions no en van ser les més idònies. I això depenent de quina xifra s'agafi, perquè les mateixes memòries donen dades diferents sobre els recursos destinats a premis.
4. Una cúpula inflada i ben pagada: Com en bona part de les empreses públiques i del sector públic, l'Hipòdrom ha retallat personal els darrers anys i ha passat d'una plantilla de 46 persones el 2013 a una de 38 el 2016. Fins i tot, el nombre mitjà de cavalls ha caigut de 524 a 349. El nombre de directius, però, s'ha mantingut estable en 5. I evidentment, no perceben una retribució equiparable a la resta de la plantilla, ja que ells sols monopolitzen el 19,7% dels recursos destinats a salaris.
En concret, la ja esmentada Faina Zurita de Ussía, directora de l'empresa i tieta del rei, va cobrar un salari de 108.594,81 euros, el 2016. A diferència dels dos anys anteriors, però, no va percebre prop de 31.000 euros més en concepte de variables, una quantitat extra curiosa quan es tracta d'una empresa en pèrdues. A compte de què les va ingressar?
5. Més de 6,2 milions en externalitzacions: En un moment en què la vaga dels treballadors d'Eulen a l'aeroport ha posat a debat l'externalització de serveis públics, l'Hipòdrom de la Zarzuela excel·leix en aquest camp. Així, mentre va gastar 2,2 milions en salaris el 2016, la quantitat en serveis externalitzats ascendia fins a 6,2 milions, incloent 2,8 milions en reparacions i conservació, 1,4 milions en serveis professionals independents o 1,4 milions en "altres serveis".
És per aquest motiu que el diputat d'ERC Joan Capdevila ha presentat una bateria de 42 preguntes al Congrés per esclarir els comptes d'aquesta empresa pública, a les quals ha tingut accés NacióDigital, així com els republicans han registrat una petició perquè el Tribunal de Comptes n'auditi la seva gestió i perquè comparegui a la cambra baixa la directora de la Societat Estatal de Participacions Industrials (SEPI) perquè en doni explicacions. Un dels elements polèmics d'aquesta situació és que la presidenta de l'Hipòdrom és Faina Zurita de Ussía, qui no té cap formació en la matèria però està vinculada a la família reial, ja que és neboda de la infanta Margarita, qui és germana de Joan Carles I i tieta de Felip VI. El portaveu adjunt d'ERC al Congrés, Gabriel Rufián, ironitza que l'espanyol és "un estat que multa demòcrates per posar urnes i paga curses de cavalls a aristòcrates pel seu cognom".
Aquesta empresa pública està participada per SEPI en un 95,78% i per Loteries de l'Estat en el 4,22% restant, i s'encarrega de gestionar aquest hipòdrom i les seves instal·lacions. Algunes de les dades fosques o polèmiques, extretes de la informació recentment publicada en el Portal de Transparència, són les següents:
1. Quasi 37 milions en pèrdues: Les pèrdues no han parat de créixer des dels 2,6 milions del 2011 fins als poc més de 8 milions del 2016. Tot i això, la quantitat abans d'impostos (que reflecteix millor el balanç de l'activitat) encara dibuixa una situació més al límit, amb unes pèrdues de 10,7 milions l'any passat. Així, les pèrdues acumulades sumen 26,9 milions en sis anys o, si s'extreuen les dades abans d'impostos, arriben fins a 37,9 milions.
En el mateix període, l'empresa s'ha anat descapitalitzant a marxes accelerades. De fet, el patrimoni net ha passat d'11,4 milions a 3,2 milions del 2015 al 2016 i, com la darrera memòria ja preveu pèrdues el 2017 similars a les de l'últim exercici, aquesta empresa pública podria situar-se en situació de dissolució, segons la normativa estatal, atès que el patrimoni net equivaldria a menys de la meitat del capital social.
PÈRDUES DE L'HIPÒDROM DE LA ZARZUELA
Un exemple d'això són els quatre milions d'euros que el 2015 va rebre aquesta empresa en forma de subvencions públiques. A banda, Patrimoni Nacional cobreix totes les inversions de millora que s'hi fan, la despesa de les quals és avançada per l'Hipòdrom i després l'Estat en retorna la quantitat. No consta enlloc, però, quins són els recursos pendents de recuperar per a inversions fetes, ni els gastats en total amb diner públic del govern espanyol per finançar totes aquestes cada any.
A banda, l'empresa va requerir ampliacions de capital de 9,5 milions d'euros el 2015 i de 2 milions el 2016 per cobrir pèrdues i, com els seus propietaris són dos ens públics, els recursos van tornar a sortir de l'erari públic. Finalment, l'Hipòdrom manté 36,6 milions de deute financer, però d'aquest, 32,1 milions són deutes amb altres empreses del grup SEPI. Per quin motiu? Per haver fet què? Igualment, entre els seus actius financers hi consta un crèdit fiscal amb empreses del grup per valor de 2,8 milions d'euros. D'on surt? Amb quines empreses?
L'entramat de recursos entre unes i altres impedeix saber fins a quin punt aquestes operacions suposen un exercici de maquillatge o d'enginyeria comptable per intentar minimitzar les pèrdues d'aquesta l'empresa pública, però algunes dades -com les subvencions rebudes o el fet que les inversions a la infraestructura les pagui l'Estat- evidencien que el seu cost públic és molt superior als 37 milions anteriorment detallats.
3. Caiguda d'ingressos a poc més de la meitat: Els ingressos de l'empresa han caigut enormement els darrers anys. Entre 2011 i 2014, aquests rondaven els 14 milions anuals, mentre que el 2015 va caure fins als 3,8 milions. Això va ser a causa d'un conflicte amb el regulador de les curses de cavalls, que va congelar l'activitat durant uns mesos, fins que es va resoldre. L'any passat, però, ja a ple funcionament, escassament es van rebre 7,6 milions en ingressos, poc més que la meitat que els anys previs.
De fet, els 6,1 milions que es van gastar només en premis ja gairebé eixuguen tots els ingressos de l'exercici. I en concret, els ingressos per les curses van situar-se en 3,3 milions, mentre que la dotació de premis per aquestes curses va ascendir a 3,5 milions, més que allò ingressat. Fins al 2014, els premis per a curses no superaven el 40% dels ingressos per aquestes, un fet que evidencia que, el 2016, la gestió i les dotacions no en van ser les més idònies. I això depenent de quina xifra s'agafi, perquè les mateixes memòries donen dades diferents sobre els recursos destinats a premis.
INGRESSOS DE L'HIPÒDROM DE LA ZARZUELA I DESPESA EN PREMIS
En concret, la ja esmentada Faina Zurita de Ussía, directora de l'empresa i tieta del rei, va cobrar un salari de 108.594,81 euros, el 2016. A diferència dels dos anys anteriors, però, no va percebre prop de 31.000 euros més en concepte de variables, una quantitat extra curiosa quan es tracta d'una empresa en pèrdues. A compte de què les va ingressar?
5. Més de 6,2 milions en externalitzacions: En un moment en què la vaga dels treballadors d'Eulen a l'aeroport ha posat a debat l'externalització de serveis públics, l'Hipòdrom de la Zarzuela excel·leix en aquest camp. Així, mentre va gastar 2,2 milions en salaris el 2016, la quantitat en serveis externalitzats ascendia fins a 6,2 milions, incloent 2,8 milions en reparacions i conservació, 1,4 milions en serveis professionals independents o 1,4 milions en "altres serveis".
| Algunes de les 42 preguntes d'ERC sobre l'Hipòdrom |
|---|
| 1. Considera el govern que les curses de cavalls han de tenir la consideració de servei públic? 2. Com justifica el govern les pèrdues continuades creixents de l'empresa, especialment en l'últim exercici, amb pèrdues de 8 milions d'euros, superiors fins i tot a les vendes realitzades? 9. Quines són les subvencions públiques rebudes per l'empresa Hipòdrom de la Zarzuela, SA en el període 2011-2016? 10. Tenint en compte les pèrdues generades, les inversions realitzades per Patrimoni Nacional, les subvencions rebudes, les ampliacions de capital i pels dubtes sobre la raonabilitat dels crèdits realitzats amb altres empreses del grup SEPI i altres eventuals despeses que suposa l'existència d'aquesta societat per a l'erari públic, ¿quant ha costat als ciutadans de l'estat espanyol realment el funcionament de l'Hipòdrom de la Zarzuela des de 2011 a 2016? 13. És conscient el govern que s'estan usant fons públics d'altres empreses del grup SEPI per finançar les pèrdues de l'empresa Hipòdrom de la Zarzuela, SA? 17. Creu el govern que té sentit mantenir una activitat com les curses, que no és capaç de generar ingressos ni tan sols pel valor dedicat als premis? 28. Amb quin criteri la presidenta de l'empresa pública Hipòdrom de la Zarzuela, SA disposa d'una retribució tan elevada (108.729 € el 2016), per presidir una societat ruïnosa que ha reduït l'activitat en quasi un 50% en els últims anys? 31. Considera el govern que els directius de l'empresa haurien de respondre amb el seu patrimoni a les pèrdues de l'empresa? 32. Ha fet alguna activitat de formació la presidenta de l'empresa, a càrrec de la mateixa, per adaptar el seu perfil a les necessitats reals de gestió de la mateixa? 38. Quin és el càlcul que fa el govern sobre el joc il·legal de les curses de cavall? 40. Quines mesures proposa el govern per controlar l'addicció al joc d'apostes de curses de cavall? |