quart cinturó

El Quart Cinturó: una infraestructura entre la desídia de l'Estat i el rebuig (de part) del territori

Terrassa i Granollers aposten per tirar endavant la via mentre Sabadell i entitats ecologistes s'hi oposen

L'Estat ha licitat l'estudi informatiu en el tram que ha d'unir les tres capitals i que afecta espais naturals

, Sabadell | 14/08/2017 a les 11:36h
Especial: Territorials
Arxivat a: Societat, Quart Cinturó, Sabadell, Terrassa, Granollers, Olesa de Montserrat, Baix Llobregat, Vallès Oriental, Vallès Occidental, B-40, infraestructures
Els túnels d'Olesa, vistos des de l'entrada est | Albert Prieto
El Quart Cinturó és una de les carreteres que més tensions ha generat entre territoris i administracions a l'àmbit del Vallès en les darreres dècades. Defensors i detractors han contraposat els seus punts de vista sobre una via que alguns la consideren essencial per a poder garantir el bon desenvolupament econòmic del territori i la mobilitat dels ciutadans, mentre que d’altres ho veuen com una inversió innecessària que maltractarà espais naturals.

Ideada als anys 60, en ple franquisme, el desarrollisme i les onades migratòries de què era objecte Catalunya feien preveure un increment demogràfic molt gran a l’àrea de Barcelona, fet pel qual es van contemplar algunes carreteres d’alta ocupació, com la d’Horta per Cerdanyola, la Interpolar, que creuava de manera transversal diversos municipis com Sant Cugat, o la B-40, coneguda com a Quart Cinturó. Les previsions no es van complir, i moltes d’aquestes vies han quedat obsoletes per manca de necessitat.

Ara per ara, al Vallès l’únic tram que hi ha construït és el que uneix Viladecavalls i Terrassa. Inaugurada amb tota la pompa l’any 2010 pel llavors ministre espanyol de Foment, José Blanco, aquest tram d'autovia uneix el nord de la ciutat amb Viladecavalls, a l'est, i funciona com a ronda. Va inaugurar-se a la vegada que el tram entre Abrera i Olesa (Baix Llobregat).

Interior del túnel d'Olesa. Foto: Albert Prieto


Al nord de Terrassa, l'autovia acaba amb una altra rotonda i continua en forma de ronda urbana, però l’Ajuntament és contundent i creu que "de cap manera" no es pot permetre que la B-40 mori en una rotonda. Tant l'alcalde, Jordi Ballart, com el tinent d'alcalde de Territori i Sostenibilitat, Marc Armengol, apunten que l'autovia ha d'arribar "com a mínim" a Sabadell. Des de l'òptica terrassenca, la connexió amb la C-58 al nord-oest sabadellenc és "prioritària" per donar sortida al volum de trànsit de l'autovia.

"Les coses s'han fet malament", diu Ballart, que reconeix que "no hi ha consens en el tram entre Terrassa i Granollers". Per això, creu que primer s'hauria de fer l'estudi informatiu del tram entre Terrassa i Sabadell, una postura gens compartida des de Sabadell, on la ciutat sembla que a nivell polític i social gira l’esquena al projecte.

De fet, el govern espanyol ha anunciat la licitació de l'estudi informatiu entre Terrassa i Granollers, després que el que es va fer inicialment ha caducat. A Sabadell, però, el govern actual, format per Esquerra Republicana de Catalunya, Unitat pel Canvi, Crida per Sabadell i Guanyem Sabadell, s’ha postulat en pro de la defensa de l’entorn natural que rodeja la capital, i això implica bloquejar qualsevol via que faci olor de Quart Cinturó, seguint l'estela dels moviments ciutadans històrics en contra del traçat.
 

Pont de la B-40 sobre la riera de Sant Jaume, a Terrassa. Foto: Albert Prieto


Xoc Sabadell - Terrassa

“Per aquí no passarà mai cap Quart Cinturó mentre aquest govern sigui a la ciutat”, assenyala el tinent d’alcalde de Territori i Sostenibilitat, Maties Serracant (Crida per Sabadell). Serracant, activista i membre de l’entitat ecologista Adenc (Associació per la Defensa i l'Estudi de la Natura), considera una aberració el projecte, i més encara que s’hagi reactivat un estudi informatiu que no té cap vincle amb la realitat d’un territori que vol trobar alternatives a la carretera.

De la mateixa manera, considera que el que cal és buscar iniciatives per resoldre els temes de mobilitat actuals a la zona, que passen, sobretot, perquè Castellar del Vallès tingui una sortida a l’autopista C-58 sense haver de passar (i col·lapsar) la Gran Via de Sabadell. Això es resoldria amb una connexió directa amb la Ronda Oest, inaugurada l'any 2011. “El ministeri no passarà mai una traça per la part alta del Vallès, fa 20 anys que ho diuen, nosaltres treballem en la diagnosi i l’elaboració de propostes”, reitera. 


La Ronda Oest i el tram de Terrassa - Viladecavalls, les úniques evidències en funcionament del Quart Cinturó Al Vallès. Mapa: NacióSabadell

A Terrassa són conscients que "el govern de Sabadell no veu la B-40 amb bons ulls", segons reconeix el tinent d'alcalde Marc Armengol, que malgrat això aposta per "parlar-ne en el marc del Pla de Mobilitat del Vallès" per trobar "una solució que satisfaci tothom".

Políticament, la necessitat de finalitzar la B-40, almenys en els trams en execució, genera a Terrassa un oasi que res té a veure amb el clima que s'hi vivia 15 anys enrere, quan grups com ERC s'oposaven a la construcció de la infraestructura. Ara, un cop feta a mitges, aposten per optimitzar-la, al contrari del que fa el partit a Sabadell, que manté la seva oposició. La manca de grups ecologistes destacats a Terrassa resta pes a qualsevol postura que no passi per acabar l'obra començada.
 

El projecte preveu trepitjar terrenys del Parc Agrari de Sabadell. Foto: Juanma Peláez


Por de col·lapse

El col·lapse urbà és la gran por als municipis afectats pels trams de la B-40 ja existents i en execució. Si bé coincideixen en què l'autovia millorarà la mobilitat ara "molt precària" entre el Vallès Occidental i el Baix Llobregat, temen que si les connexions i els accessos no són suficients puguin generar un "caos" als nuclis urbans.

"Ens podem trobar amb un col·lapse terrible als nostres municipis pel fet de passar de tres carrils a un", explica l'alcaldessa d'Olesa de Montserrat, Pilar Puimedon. Per això, els ajuntaments de Terrassa, Viladecavalls, Olesa i Abrera faran front comú per vetllar "perquè s'acabin bé les coses”.

Ara, la connexió entre Baix Llobregat i Vallès Occidental està calendaritzada per a l'octubre del 2019, quan segons el ministre espanyol de Foment, Íñigo de la Serna, podria entrar en funcionament el tram entre Olesa i Viladecavalls, inclòs el túnel que s'està enllestint a la serra d'en Ribes. Quedaria, així, complet el tram entre l'A-2, a Abrera, i Terrassa.

Però des dels municipis es mostren "escèptics" amb la possible data de finalització de les obres. Fa unes setmanes es va dir que podrien estar enllestides el 2018 i, malgrat que afirma que les obres avancen "a bon ritme", De la Serna fixa ara l'acabament per a l'octubre de 2019.

Jordi Ballart assegura que estan "molt acostumats" a aquesta situació de canvis i demores. "Estem cansats de promeses", afegeix, alhora que demana "que d'una vegada per totes es compleixi amb el calendari previst i que les partides econòmiques siguin les que han de ser". Els alcaldes anuncien que faran "pressió" juntament amb els agents socials i econòmics perquè sigui així.

Entre aquests agents, destaca el pes que la patronal Cecot té al territori. Asseguren que a hores d'ara hi ha "bona sintonia" amb la Direcció General de Carreteres de l'Estat en comunicació i col·laboració. Mostra d'això és que, després d'any de demandes, finalment es va ampliar a 120 km/h la velocitat màxima permesa al tram entre Viladecavalls i Terrassa, quan en un inici era de 80 km/h.

Aquell canvi, però, no va ser ben vist pel govern de Terrassa, que va quedar al marge de la decisió. Des de la Cecot insisteixen que es mantinguin les inversions o s'incrementin en la mesura del possible i que no hi hagi més endarreriments.
 

Sabadell reclama que en lloc del Quart Cinturó es busqui una solució per la carretera de Castellar. Foto: Juanma Peláez


La patronal a favor, els ecologistes en contra

Són molts els interessos econòmics perquè Terrassa i Granollers acabin connectats per aquesta via. Cecot es postula com a interlocutor per assolir el consens. "Quan vam saber el mes de març que s'estava licitant l'estudi del traçat Terrassa-Granollers, des de la plataforma FEM Vallès, de la que la Cecot n'és part activa, ens vam posar a disposició del cap de la demarcació de carreteres de l'Estat a Catalunya, Lluís Bonet, per desenvolupar el paper d'interlocutor amb el territori i assolir un ampli consens entre els diferents agents perquè la finalització de tota la Ronda del Vallès sigui viable", explica David Garrofé, secretari general de Cecot. 

Les entitats ecologistes no ho veuen així, i bona mostra en són l'associació Via Vallès, que posa en valor aquest territori, i l’Adenc. L'arquitecte Manel Larrosa és membre de totes dues i recorda que fa uns anys "ja es va tombar el intent de redacció d'un segon estudi informatiu" i considera que Foment pot anar "fent anuncis, fins i tot li podem dir propaganda", però es tracta d'un àmbit "de competència catalana, perquè així ho diu l'Estatut".

Larrosa afegeix un altre element per negar aquesta "gran infraestructura", el Pla de Mobilitat dels Vallesos, impulsat pel Departament de Territori i Sostenibilitat, per planificar les infraestructures futures. "Segurament fins al 2018", calcula no hi haurà els primers resultats i subratlla que "per fer-ho bé, necessita temps". Apel·la aquest document per desmuntar arguments favorables a la construcció del Quart Cinturó, "perquè s'hauran analitzat molts més elements i es podran oferir alternatives".  

En aquest sentit, Larrosa remarca "la importància" que des del Govern hagi assumit el problema que hi ha amb la mobilitat al Vallès i insisteix que el plantejament del ministeri està basat sobre un mapa de fa anys, que ara ha canviat. Assenyala "la incapacitat" de Foment per dissenyar una via, "potser sí ho poden fer al mig del desert de Monegros, però no en una zona tan intensament metropolitana", conclou. 
 

L'Espai de Gallecs tensa el pas del Quart Cinturó pel Vallès. Foto: Manel González


Gallecs: terreny hostil… per l'asfalt

Al Vallès Oriental és on hi ha hagut històricament una oposició més ferma i estable al Quart Cinturó per l’existència de l’espai Gallecs, avui protegit com Espai d’Interès Natural. Ja al 2007, per exemple, es va organitzar un conjunt d’actes per criticar el projecte i buscar alternatives i a finals d’any a Granollers es van aplegar 5.000 persones per protestar contra la carretera, motiu pel qual els municipis afectats pel traçat porten anys lluitant perquè la B-40 no els hi acabi passant pel damunt. 

En aquest sentit, el Consell de la Pagesia de les Franqueses va demanar fa uns mesos desafectar terrenys de l’antic traçat del Quart Cinturó i alguns, com Cardedeu, Caldes de Montbui o les Franqueses van aconseguir-lo esborrar del seu pla general quan la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona els va autoritzar a suprimir les reserves de sòl que tenien previstes per al traçat.

Tot i això, encara hi ha divisió sobre la necessitat que hi ha de fer o no la B-40. El president del Consell Comarcal del Vallès Oriental i alcalde de Vallromanes, el republicà David Ricart, creu que abans de decidir definitivament què fer cal estudiar la situació actual de la mobilitat al territori.

Per part del PDECat, Àlex Sastre, en referència a l'anunci del govern espanyol d'adjudicar l'estudi informatiu per al Quart Cinturó, es remet a la resolució aprovada pel Parlament de Catalunya i per diferents ajuntaments on es demana la paralització de l'estudi i que es traspassi la competència, conjuntament amb el corresponent finançament, sobre qualsevol infraestructura de mobilitat a la Generalitat de Catalunya.

A més, recorda que el Govern ja està treballant en el Pla de Mobilitat dels Vallesos, que Sastre i Ricart creuen que és el model que s’ha de seguir: la planificació de qualsevol infraestructura des de la proximitat i conjuntament amb el territori.

Els alcaldes de les dues principals ciutats, tots dos socialistes, tenen clar que els projecte s’ha de fer. Des de Granollers, l’alcalde Josep Mayoral sempre ha dit que els dos Vallesos no estan ben connectats i que el projecte de la Ronda del Vallès s'ha "d'afrontar d'una vegada per totes”.

Per una altra banda, l’alcalde de Mollet del Vallès, Josep Monràs, insisteix en una idea: s’ha d’acabar fent per tenir una alternativa a la B-30 i reduir la congestió viària i la contaminació atmosfèrica. Mayoral i Monràs coincideixen amb Sastre i Ricart que primer hi ha d’haver consens des del territori i tot seguit ha de ser la Generalitat, i no pas Madrid, qui planifiqui i executi el projecte. 
 

Obres de la B-40 al terme de Viladecavalls, a prop del futur enllaç amb la C-16. Foto: Albert Prieto
 

També hi ha unitat en demanar que el projecte, si s’acaba fent, no afecti Gallecs. A finals del mes de març, els alcaldes del PSC de Mollet, Parets i Palau-solità i Plegamans advertien que la resolució del Parlament per protegir l'Espai Natural de Gallecs podria tenir l'efecte contrari a l'anunciat i "trinxar" aquesta zona. Alertaven que la millora prevista a la carretera C-155 podria implicar la projecció del Quart Cinturó, que uniria Granollers i Sabadell a tocar de la zona verda.

Una via amb llums i ombres, amb futurs que s’han dibuixat i redibuixat amb el pas del temps, pel fet que la població no ha crescut de la manera que s’havia previst als anys 70 i perquè els bloquejos territorials i la falta de diners de Madrid amb Catalunya han alentit la projecció de la carretera Clam i rebuig i que han dut a convertir el Quart Cinturó en la carretera de la discòrdia, i on l’enrocament de posicions fa molt difícil pensar que la via s’acabi fent, com a mínim, de manera contínua.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te membre de SocNació per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

A ver
Anònim, 15/08/2017 a les 17:25
+0
-1
¿Pedir un segundo estudio informativo, porque el primero ha caducado gracias a que los catalanes no se aclaran, es desidia del Estado?
Vergüenza
Manuel, 16/08/2017 a les 11:00
+1
-0
Seguro que los que se oponen no trabajan en el Vallés Oriental y viven en el Occidental, o viceversa, con ningún tipo de trasporte público funcional. Seguro que no tienen que tragarse como única comunicación posible la C58 + A7 + C17 en horas punta. Seguro que no tienen que tragarse día sí y día también atascos y accidentes de todo tipo, con especial incidencia de camiones. Seguro que no tienen que correr a diario el peligro de estar involucrado en uno de estos accidente.

Los supuestos ecologistas que están en contra seguro que no han valorado lo que se contamina de más haciendo recorridos de 50 km entre atascos cuando podrían ser de la mitad en tráfico mucho más fluido, porque no habría que tragarse continuamente tráfico desde/hacia Barcelona (C16, C58, C17...), ni el de transporte pesado en la A7, tráficos que además se verían aligerados si quienes que tuvieran que desplazarse entre ambos Vallès no tuvieran que utilizar estas vías.

Muchos de los supuestos ecologistas que están en contra seguro que tienen un vehículos mucho más contaminantes que el mío, que funciona con gas natural. O seguro que serán pijiprogres con la vida solucionada que no tienen por qué buscarse la vida a a 50 km de casa.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, durant la manifestació davant de la conselleria d'Economia | Adrià Costa
Oriol March | 1 comentari
01/01/1970
El Govern assegura que la decisió de l'Audiència Nacional "estripa les cartes" del diàleg i Puigdemont prendrà mesures en les properes hores | Trapero esquiva la presó per un presumpte delicte de sedició però ha d'entregar el passaport davant la jutge Lamela
01/01/1970
Totes les notícies de NacióDigital relacionades amb el referèndum
 09:46 El ministre de l'Interior, Juan Ignacio Zoido, va ordenar lliurar la medalla al mèrit policial a la jutgessa de l'Audiència Nacional, Carmen Lamela, uns dies abans que es fes càrrec de la investigació per sedició del  president de l'ANC, Jordi Sànchez, i el president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart.
 09:41 L'Ajuntament de Barcelona suspèn la Comissió de Drets Socials que havia de començar a les 09.30 h en resposta a l'empresonament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. El consistori celebrarà una Junta de Portaveus per decidir sobre les altres tres comissions previstes entre aquest dimarts i dimecres.
 09:36 Enric Millo adverteix a Carles Puigdemont que, si desaprofita la darrera oportunitat per comunicar que no ha declarat la independència, "efectivament el govern d'Espanya no tindrà cap altre remei" que activar l'article 155 de la Constitució. Millo assegura que les mesures que s'adoptin a partir de llavors "tindran com a objectiu garantir la vigència de l'autogovern de Catalunya".
 09:29 Enric Millo considera que Carles Puigdemont no va contestar el requeriment de Mariano Rajoy. Segons Millo, "si el contesta, canvia tot", i és que si diu que ha declarat la independència "queda oberta la porta al diàleg".
 09:25 Enric Millo afirma que "no sap ningú" si Catalunya és independent. "No creu que tenim dret a saber si som una comunitat autonòma o una república independent?", es pregunta.
 09:25 Enric Millo afirma que està treballant "per tots els canals" perquè Carles Puigdemont comuniqui a Mariano Rajoy que el 10 d'octubre no es va proclamar la independència de Catalunya.
 09:20 Enric Millo responsabilitza Carles Puigdemont dels incidents del diumenge del referèndum per mobilitzar persones malgrat que la votació "no es podia portar a terme".
 09:20 Enric Millo reitera que l'actuació de la policia espanyola l'1-O va ser "proporcionada", i afirma que es van produir 30 incidències en els 2.300 col·legis electorals.
 09:14 Enric Millo afirma que ha demanat el llistat de ferits durant l'1-O però el Departament de Salut no li ha facilitat.
 09:08 Enric Millo insisteix que l'1 d'octubre "no hi va haver referèndum". Segons el delegat del govern espanyol a Catalunya, "no es donava cap dels requisits necessaris per anomenar referèndum el que va passar el dia 1".
 09:01 Enric Millo considera que l'empresonament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart "ni ajuda ni deixa d'ajudar" al clima de diàleg, i demana "separar una cosa de l'altra".
 09:01 Enric Millo considera que Jordi Sànchez i Jordi Cuixart van mobilitzar persones "amb l'objectiu que la policia judicial faci la seva feina", i aquest fet està tipificat com a delicte de sedició, remarca.
 08:58 Enric Millo assegura que "els tempos polítics i judicials no van acompassats", i afegeix: "Si algú es pensa que els jutges actuen per ordres polítiques s'equivoca molt".
 08:52 Enric Millo afirma que "no es pot qualificar d'actuació pacífica i cívica" el fet que el 20 de setembre davant el Departament d'Economia quedessin tres cotxes de la Guàrdia Civil "absolutament destrossats".
 08:50 El delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, afirma que Jordi Sànchez i Jordi Cuixart no són presos polítics, i que estan en presó provisional "no per les seves idees, sinó pels seus actes", afirma en declaracions a El Matí de Catalunya Ràdio.
 08:36 L'ANC convoca concentracions a l'exterior:
- A les 17 hores, a Berlin davant de la comissió europea
- A Budapest a les 18:30 davant de l'ambaixada espanyola
- A Londres a les 19.00 davant de l'ambaixada de l'Estat espanyol
- A Brussel·les a les 12:30 a la plaça de Luxemburg
 08:42 Pastas Gallo trasllada la seu social de Granollers (Vallès Oriental) a El Carpio (Còrdova), on té la fàbrica més gran.
 08:33 El vicepresident de l'ANC, Agustí Alcoberro, assegura que s'ha de tenir en compte la possibilitat que les entitats independentistes siguin "il·legalitzades"
 08:33 El president en funció d''Omnium Cultural, Marcel Mauri, demana al Govern que apliqui el "mandat democràtic" de l'1-O
 08:21 El Govern es reunirà a partir de les 9 del matí per decidir què farà arran de l'empresonament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart
 08:17 El conseller de la Presidència, Jordi Turull, assegura que l'Estat espanyol ha "dinamitat" el diàleg i que a partir d'ara prendran decisions 
 08:26 
 08:16 Jordi Turull assegura que no hi ha relacions "oficials" amb l'Estat espanyol
 08:05 L'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural han convocat per avui una sèrie de mobilitzacions per exigir la llibertat dels seus presidents, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, respectivament. A banda de les cassolades que ja s'han escoltat aquesta nit, per aquest dimarts a les dotze del migdia hi ha convocada una aturada davant dels llocs de feina.
A més, a les vuit del vespre, les entitats han convocat una concentració amb espelmes a Passeig de Gràcia amb Diagonal, a Barcelona, per reclamar la llibertat dels presos polític. D'aquesta manera, han cancel·lat les concentracions davant de les delegacions del govern espanyol.
 07:37 La líder de Ciutadans a Lleida justifica la presó per Cuixart i Sánchez perquè no és política, informa Àlvar Llobet. Ángeles Ribes assegura que a Espanya hi ha separació de poders i acusa l'independentisme de voler fer un relat èpic.
 07:36 PORTADES La premsa espanyola aplaudeix la detenció dels «Jordis». Els incendis a Galícia i Portugal comparteixen portades amb l'empresonament de Cuixart i Sànchez, als diaris de paper catalans i espanyols.
 07:29 CRÒNICA L'empresonament de Sànchez i Cuixart retorna el procés al carrer i accelera la declaració d'independència; per Oriol March. El Govern assegura que la decisió de l'Audiència Nacional "estripa les cartes" del diàleg i Puigdemont prendrà mesures en les properes hores. Trapero esquiva la presó per un presumpte delicte de sedició però ha d'entregar el passaport davant la jutge Lamela.
 07:12 EL DESPERTADOR de Ferran Casas. 17 d'octubre: no faltar al carrer, no fallar als presos. "A Espanya l'estat de dret es defensa escanyant l'estat de dret. L'empresonament de Sànchez i Cuixart per sedició implicarà més mobilitzacions, més pressió a Puigdemont i més legitimitat internacional", assenyala el subdirector de NacióDigital. Avui també són protagonistes les espelmes, Cospedal, Junqueras, Iglesias, l'acció exterior i els Jocs del 92
 07:11 La reacció del periodista Jordi Évole a la detenció de Cuixart i Sànchez: “D'error en error fins al desastre final”.
 01:36 Més de 4.000 persones surten al carrer a Girona contra els empresonaments. La batllessa Marta Madrenas ha anunciat la presentació d'una denúncia contra l'Estat espanyol.
 01:12 Julian Assange, sobre els empresonaments: «Espanya acaba de fer els primers presos polítics per l'1-O». L'activista condemna la decisió de la justícia espanyola amb els dirigents sobiranistes.
 01:00 CANVI Les entitats convoquen una concentració amb espelmes dimarts a les vuit del vespre i anul·len les mobilitzacions davant la delegació del govern espanyol a Catalunya. 
 00:57 VÍDEO Òmnium demana «ajuda» al món davant dels empresonaments de Sànchez i Cuixart.
 00:31 La irònica reacció del Festival de Cinema de Sitges: "Pensàvem que el festival s'acabava ahir"
 00:03 Íñigo Errejón, diputat de Podem al Congrés, lamenta els empresonaments de Sànchez i Cuixart: "Judicialitzar el conflicte només ens porta a una carreró sense sortida. La solució avui és més lluny i la democràcia més ferida".
 23:58 Carles Mundó condemna la decisió de l'Audiència Nacional: "Empresonar per sedició a Jordi Sánchez i a Jordi Cuixart és una aberració jurídica i un escàndol polític. És un greu error".
 23:56 Artur Mas, expresident de la Generalitat, assegura en una entrevista a Catalunya Ràdio: "Si a protestar per detencions li diuen sedició, això no és democràcia, i és un motiu més per marxar".
 23:53 "Viure a Espanya és irrespirable", destaca l'Associació Catalana de Municipis (ACM) en un comunicat.
 23:38 Els advocats de Cuixart i Sànchez: "Van a presó amb el cap ben alt perquè no han fet res dolent".
 23:36 Els polítics tarragonins condemnen l'empresonament de Sànchez i Cuixart. L'alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, considera que és una mesura desproporcionada i que no ajuda a la convivència.
 23:37 "Hem de fer un pas més perquè el que està en joc són els nostres drets humans i fonamentals i la nostra capacitat d'iniciativa política", assegura en un comunicat la secretària general d'ERC i portaveu del grup parlamentari de Junts pel Sí, Marta Rovira.
 23:34 VÍDEO Les sirenes de Bombers i ambulàncies sonen a Lleida en contra de les detencions de Cuixart i Sànchez.
 23:28 Carles Campuzano, portaveu del PDECat al Congrés: "Avui la causa de la independència posa en evidència la feblesa democràtica de l'Estat".
 23:26 Carles Campuzano, portaveu del PDECat al Congrés, parla a TV3: "En lloc de crear condicions per al diàleg, fan el contrari".
 23:25 VÍDEOS Més de 2.000 persones surten al carrer a Girona contra els empresonaments de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. La batllessa Marta Madrenas ha anunciat la presentació d'una denúncia contra l'estat espanyol.
 23:17 Eulàlia Reguant, des de la concentració a Plaça de Sant Jaume: "Jordi Sànchez i Jordi Sànchez són hostatges d'un procés democràtic". L'exdiputada de la CUP ha assegurat que els tribunals són "hereus del tribunal d'ordre públic" i ha fet una crida a la mobilització i l'aplicació de la llei de transitorietat. 
 23:17 VÍDEO Sonora cassolada al Baix Montseny en protesta per l’empresonament de Sànchez i Cuixart.
 23:16 

Concentració a Plaça Sant Jaume Foto: Sara González


Desenes de persones es concentren a Sant Jaume. Fan un passadís davant de la porta de la Generalitat. A les 23h s'ha convocat una concentració com a rebuig a l'empresonament de Sànchez i Cuixart. 
 23:15 El PDECat considera "vergonyosa" la persecució judicial de persones per les seves idees polítiques i lloa la tasca "exemplar, cívica i pacífica" de Sànchez i Cuixart al capdavant de les seves entitats, segons apunta la formació en un comunicat.
 23:14 Sànchez i Cuixart ja han arribat a Soto del Real. Una furgoneta de la Guàrdia Civil els ha traslladat des de l'Audiència Nacional.
Entrades anteriors »
01/01/1970
La noia està acusada de captació, reclutament i enviament de jihadistes a zones de conflicte
El major dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero | ACN
Isaac Meler | 1 comentari
01/01/1970
El major dels Mossos s'enfronta a una investigació per sedició a l'Audiència Nacional espanyola | Es va convertir en el màxim dirigent de la policia catalana l'abril passat i es va consagrar amb la gestió dels atemptats
Joan Vintró | Adrià Costa
Pep Martí | 8 comentaris
01/01/1970
El catedràtic de Dret Constitucional i membre del Col·lectiu Praga creu que "la dissolució del Parlament pel govern espanyol seria inconstitucional" | Es mostra convençut que "si es pretén desactivar el sentiment independentista amb una boirosa reforma constitucional, l'Estat s'equivocarà"
Rafael Vallbona, autor de «La casa de la frontera» | ACN
Esteve Plantada
01/01/1970
L'escriptor publica "La casa de la frontera", darrera novel·la guanyadora del Premi BBVA Sant Joan | "L'organització d'aquest país s'ha fet a partir d'un pacte entre la burgesia emprenedora i la classe obrera organitzada", explica l'autor en aquesta entrevista amb NacióDigital
Víctor Falguera | Adria Costa
Laura Pinyol
01/01/1970
«És enginyer agrònom i una sèrie de títols llarguíssims que no cabrien en una targeta de visita ni en una signatura de correu»